dimarts, 21 de setembre de 2010

Muntanyes i tones de merda


Són una muntanya de merda. Excrements perfectes per al camp. Golfs, pocavergonyes, lladres, mentiders.
Merda. Són merda.
La filla de mare i la mare de la filla. Tant li fa.
Senadora i portaveu. President i acòlits. Vestits o Audis. Tant li fa
Merda. Són una gran muntanya de merda

dilluns, 13 de setembre de 2010

La finca

Per als partits espanyols i especialment els populars i socialistes, el País Valencià, no va més enllà de ser una finca que situada a l'est de la península ibèrica proporciona a les pròpies arques del partit uns interessants i avantatjosos ingressos. Esta finca és fantàstica per a tot allò relacionat amb els negocis immobiliaris i turístics. I poc més llevat que els nadius són persones submises, obedients i molt identificades amb els mesetaris


Com amos i senyors que son, viuen allunyats d'aquí i només senten interés per la finca en termes dels ingressos i beneficis que pot produir.

Els valencians o “mandaos”, son sempre obeients i treballen dur per tal de tindre sempre contents els jefes de Madrid. L'ensenyament es un punt clau i any rere any fan mes i millor per tal que els xiquets que estudien ho façan en la llengua d'Espanya doncs aixì cada vegada es sentirán mes espanyols i mes lligats i vinculats per la llengua.

Enguany el 65% dels 450.075 alumnes d'Infantil i Primària que van començar fa uns dies el curs al País Valencià estudiarà exclusivament en castellà

Els valencians accepten amb gust i fins i tot amb orgull que els alts capitostos dels partits amb seu a Madrid posen als seus peons a dirigir este País que per a ells no passa de ser una comunitat (de veïns).

I es aixì com Mariano assenyala amb el dit i diu: Tu, Francisco, tu sigues. I Francisco, segueix, I ZP mira Jorgito i li diu: No sufras Jorgín que tu y solo tu serás el elegido para que Camps te pase por encima.

Es per això que tenim i rebem allò que ens mereixem