Al valencià li queden dos generacions ...

Llegia al blog "Jo, Annota Matorell" que ha mort l'última persona que parlava eyak, un idioma indígena americà. Amb ella ha mort també una llengua parlada.
Josep Lluis Bausset deia en una recent entrevista que "al valenciano le quedan dos generaciones". Aquest socialista de 89 anys parla d'independència, de les traïcions dels socialistes valencians, de la terrible Barberá i de com els valencians no respecten ni coneixen els seus, diria jo, patriotes.
El fet és que a la nostra atacada i estimada llengua li queden "dos generaciones", això fa mes o menys uns cinquanta anys. És probable.
De vegades he dit que als anys seixanta i setanta, un xiquet del Cabanyal com jo, vivia en valencià sense cap problema. A la ciutat Cap i Casal, als pobles, a Alacant i a Castello i per descomptat a poblets com aleshores eren Calp, Moraira, Teulada ....

Juan Garcia Santandreu, preferisc estalviar-me els calificatius respecte aquest, vol que el nou estadi del València porte el nom de "Reino de Valencia". No faig comentaris. Només vull recordar que el club va canviar el color negre que portava sobre les 4 barres de l'escut per el blau blaver. De segur que la Rita, Camps i fins i tot el psoelistoss recolzaran aquesta idea.

El nou lider dels psoelistos sucursal valenciana, torna de nou a la carrega i começa a moure's per a canviar el PV per CV. I dic jo, perque no deixa sols les sigles amb "PSOE" si son espanyols cent per cent i cada vegada que van a pisar demanen permís a Madrid?

El vent de ponent, que ens arriba de ponent, i el vent de ponent que naix i bufa des de les nostres mateixes terres, mogut per les boques i accions de peperets i psoelistos sucursalins de Madrid, fa que cada vegada el nostre País siga mes feble, la nostra llengua estiga mes indefensa i que potser a la nostra identitat li queden, com diu Bausset, dues generacions.

Aprofitant l'hivern estic cremant a la xemeneia de casa els darrers apunts que guardava dels meus anys a la universitat. Entre els papers d'Estructura Economica de quart n'hi havia una enganxina que deia: "Volem un ensenyament lligat a la realitat sociopolitica del nostre País Valencià". Quantes il·lusions i esperançes cremades ! Com els meus vells apunts.


Ve de ponent com sempre aquest mal vent (....)
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten bombolles
de sabó davant els ulls
d'aquells que encara esperen el prodigi.
Vent de ponent com sempre, i és fal.laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.
Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja ho he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.

Miquel Martí i Pol

Un nou idioma ...

De vegades, me'n recorde que viure a madrid és com obrir una xicoteta capsa de sorpreses on de segur que et trobaras amb les coses que pensaves ja no existien.
Ahir va ser el dia de la nevada i el dia on tota la ciutat i l'area metropolitana, aeroport inclòs, es van aturar. L'orgull d'aquesta ciutat plena de gent que venim de tot arreu, està tocat i especialment enguany que el barça escombra.... Però ahir es visqueren histories de tots els colors. A casa estant, escolte les declaracions de la ministra espanyola "Maleni". Per un instant pense que parla en rus o xinés ja que no puc entenrdre cap paraula d'allò que diu ; després escolte a la presidenta madrilenya Aguirre que si bé te una dicció castellana perfecta, tampoc no m'aclara el que ha passat, o millor seria dir, la raó per la qual ha passat tot el que ha passat; finalment ix Blanco i ens diu que a les "carreteras nacionales" no ha passat res.... Ja li fotria jo cinc hores atrapat a la "nacional" on no ha passat res.
I ara assegut a casa, amb els peus a la taula, la musica sonant i la xemeneia vomitant calor me n'adone que Madrid es culpable que cadascú ací parle el seu propi llenguatge, el se propi idioma. Sinó mireu el web www.circulovalencianomadrid.es on amb el suport de la Generalitat Valenciana, ha nascut un nou idioma. Paga la pena ...

Hui, com sempre, un any nou.

Malgrat que comença un nou any mai no hi ha un tall, un fins aquí hem arribat i ara canviarem tot allò que no ens agradava per a fer-ho millor.
Jo he començat este 2009 amb grip. Pensava que esta setmaneta de vacances em serviria per a gaudir del temps i fer tot allò que mai no faig, però no ha pogut ser almenys de moment.
Com deia, comença un any nou i tot seguix com sempre: Un nou atac feixista ara al Casal Jaume I de Gandia. I .... no passa res. Esta gentola pot fer el que vulga.I ho faran per que el polítics tant els peperets como el psolistos miren cap un altre lloc cada vegada que es produix un atac.
El president ens ha soltat un rotllo-discurs de cap d'any que no ho aguanta ni s'ho ha cregut ningú, pero ell es queda tan tranquil.
Paterna ha dit que no en referendum al maltractament dels animals. El 68% dels veins votants no volen que els bous tornen mai mes però tan sols ha votat el 15% del cens. Això pot significar que al 85% del veïnat tant li fa que un bou patisca mentres el poble es divertix. Patetic. I la "Federacion Valenciana de fiestas taurinas" diu que les tradicions no es poden ser consultades al poble. Mes patetic encara.
Com passa sempre, el cinisme del polítics pot assolir els cims mes alts. Parlen de crisis, de contenció dels preus, de les dificultats de les families per arribar a fi de mes.... Però els governs locals, nacionals, estatals decidixen apujar el preu del transport o la llum molt mes que el IPC. Es molt important oferir un bon exemple al poble ...que paga i no protesta