Temps al temps

Els meus amiscs que alguna vegada han votat Bloc, votants de a peu, sense compromís de militància , quan em veuen, somriuen obertament. " Al final t'hem de donar la raó" em diuen. No és qüestió de donar o tindre la raó. Les coses són com són i la política és una professió on tambè l' atur es un fet i alguns han de canviar el seu discurs per a no perdre el seient o l'escó .... que el votant no te memoria. Tot per tal de seguir !
Aquesta setmana parlava amb uns vells amics, benvolguts amics. La meua trilogia des que tinc ús de raó ha sigut bandera, llengua i Països Catalans. A la transició i amb la Batalla de València encara ho vaig tindre més clar.

Els meus amics quan veuen que la tricolor com a bandera del país, és ara acceptada pel Bloc com una coseta natural o quan lligen el que significa en vespres del congrés això de la "refundació del valencianisme", descobrixen que de sobte tenen unes enormes ganes de practicar l’harakiri.
Amb un estil ranci i gairebe fatxa cal donar canya a Eliseu per tal de quedar més a prop dels vots d’eixa gentola del "ofrendar nuevas glorias, paellas, toros, comunidad y lo mejor del món que somos españoles però espanyols ¿eh?" .
La millor defensa és un bon atac. És necessari buscar quelcom o algú a qui marcar com el responsable del propi fracàs. Eliseu, que ha sigut objectiu i blanc de les ires feixistes, és ara el blanc de subtils i directes atacs de nazionalistes, que necessiten no perdre el ritme del joc polític, no perdre la cadira o finalment assolir un seient on possar les nalgues.

Trobeu diferència entre els socialistes espanyols de València que ara volen anomenar-nos comunitat i els nacionalistes del Bloc que ara veuen en la tricolor no sols la bandera de la Ciutat sinó del País? Quant tardarà el Bloc admetre també el secessionisme lingüístic i canviar el nom del partit per a ser Bloc Nacionalista de la C.V.?. Temps al temps.