¡ Se sienten, coño. No més país, ni més valencià: Viva España !

Hui el Bloc ha fet un pas mes cap a un lloc incert i indefinit en un viatge que va començar fa 13 anys. El Bloc no ha sabut ni ha pogut arrelar-se en la societat valenciana. En comptes de mantindre les conviccions originals han anant canviant el rumb, a poc a poc, buscant els vents mes afavoridors. El blaverisme regionalista esta orfe i el Bloc veu que la jaqueta estil Unión Valenciana es de la seua talla. Es el moment, és l'hora del canvi. Del roig al blau. Clar que hui no eixiran de blau blaver rabiós però aviat ho vorem.
El blaverisme es un càncer i fa temps que es va colar al Bloc. Tants atacs a Fuster o a Climent, la gracieta del comunicat del dia dels innocents, la mà estesa a la tricolor com a bandera del País i no de la ciutat, el posar misericordiós en parlar de la llengua, la germanor amb els feixistes que tant han fet per desfer el nostre País... tots sabien on acabarien. Aviat serà "la hora de ofrendar nuevas glorias a España" i el Bloc serà el primer en ofrenar, que cal fer mèrits.
El problema del Bloc és que transvestits de blaverets tampoc no hi assoliran res, així que el seguent capitol sera la fagocitacio per part del PPSOE i uns se n'aniran cap el  PP i els altres cap el PSOE, on tingan un buit a la taula i un plat . Com ha de ser !

Portaran a la mani del 25 d'abril  ja les enganxines de "No mos fareu catalans" ?. Temps al temps.

cajamadrid, el català, el valencià, el rus i el marcià

Un caixer automàtic de Caja Madrid, situat al cor d'aquesta ciutat dona la possibilitat al client de triar l'idioma que preferisca per a fer les operacions. Amb curiositat veig com fan una clara diferencia entre català i valencià.
Vaja, no sabia jo que ara a mes a mes de denegar crèdits i hipoteques al personal, aquesta gent es posa per damunt dels filòlegs i decidixen que un argentí parla castellà, que un sevillà també parla castellà i que un mexicà... també ho parla i que despres d'anys d'nvestigació han descobert que un americà de Nova York i un britanic de Londres ... parlen la mateixa llengua: l'anglès.
Però finalment, com que han de fer negoci arreu, han decidit que no existeix l'àmbit lingüístic català, Així es que jo parle rus i el meu amic Marc, que treballa a un pas de Rambles i amb qui vaig parlar divendres, ho fa en marcià, i es veu que gracies a un sistema de traducció d'alta tecnologia que segurament cajamadrid ens ha amagat dintre dels telefons, quan jo li parle en rus ell m' escolta en marcià i quan ell em parla en marcià jo crec que em parla en rus i així es com ens entenem.

M'agradaria saber si Caja Madrid te collons de fer la mateixa diferenciació als caixers que tenen a Catalunya.... ¡ Manda huevos ! (com diria l'ex ministre). Jo crec que no. Es evident que a Caja Madrid es veu la mà dels peperets i a Madrid, som a Espanya !!

Vergonya

Si un polític no respecta les lleis ni les sentencies quan aquestes li son contraries, interpreta les decisions dels jutges fent-se un trage a la seua mida i a més a més diu als ciutadans que han de fer com ell i no tindre cap respecte al poder judicial, molt probablement serem davant un feixista. Popular, però feixista.
Don Francisco no respecta les decisions dels jutges i es permet dir que "nunca claudicaremos ante la homologación del valenciano y el catalán" malgrat que n'hi han mes de vint sentencies favorables a homologar valencià i català.
Encara no he vist jo a aquesta gentola demanar que es trenque la unitat lingüística de l'espanyol malgrat que carro, plomero, valija o cajuela, res no han de vore amb coche, fontanero, maleta o maletero.
Quina gentola que ens ha tocat

.. i tan bruta com la volen

Molta roba, poc sabó i tan neta com la volen" era el titol de la novela. Però en aquest cas la volen bruta. Ben bruta. És una vergonya el que veiem. Tant em fa si són d’esquerres, de dretes, del Barça o del Vilareal.... una merda!
Són un grup d’impresentables que ens oferixen la pitjor imatge i ens donen el pitjor exemple. Algú es pot creure que el jutge i el ministre van parlar de roses, futbol o l’evolució de les patologies a l’àmbit de les societats del segle X? El jutge de l’Audiència espanyola a més a més va ser candidat i numero 2 dels psoistos. Sí, sí eixos mateixos que tenen sucursal oberta al nostre País i estan en fase de buscar de nom adequat als gusts de Ferraz-Madrid.
Les coses clares. Me la bufen. Després a un responsable del Bloc se li ompli la boca de dir que més de 40 alcaldies estan en mans socialistes gracies al ells. Que orgull! Quina vergonya!
Però és que els ciutadans ens mereixem això? Qines ganes de fer les maletes i fugir !

Temps al temps

Els meus amiscs que alguna vegada han votat Bloc, votants de a peu, sense compromís de militància , quan em veuen, somriuen obertament. " Al final t'hem de donar la raó" em diuen. No és qüestió de donar o tindre la raó. Les coses són com són i la política és una professió on tambè l' atur es un fet i alguns han de canviar el seu discurs per a no perdre el seient o l'escó .... que el votant no te memoria. Tot per tal de seguir !
Aquesta setmana parlava amb uns vells amics, benvolguts amics. La meua trilogia des que tinc ús de raó ha sigut bandera, llengua i Països Catalans. A la transició i amb la Batalla de València encara ho vaig tindre més clar.

Els meus amics quan veuen que la tricolor com a bandera del país, és ara acceptada pel Bloc com una coseta natural o quan lligen el que significa en vespres del congrés això de la "refundació del valencianisme", descobrixen que de sobte tenen unes enormes ganes de practicar l’harakiri.
Amb un estil ranci i gairebe fatxa cal donar canya a Eliseu per tal de quedar més a prop dels vots d’eixa gentola del "ofrendar nuevas glorias, paellas, toros, comunidad y lo mejor del món que somos españoles però espanyols ¿eh?" .
La millor defensa és un bon atac. És necessari buscar quelcom o algú a qui marcar com el responsable del propi fracàs. Eliseu, que ha sigut objectiu i blanc de les ires feixistes, és ara el blanc de subtils i directes atacs de nazionalistes, que necessiten no perdre el ritme del joc polític, no perdre la cadira o finalment assolir un seient on possar les nalgues.

Trobeu diferència entre els socialistes espanyols de València que ara volen anomenar-nos comunitat i els nacionalistes del Bloc que ara veuen en la tricolor no sols la bandera de la Ciutat sinó del País? Quant tardarà el Bloc admetre també el secessionisme lingüístic i canviar el nom del partit per a ser Bloc Nacionalista de la C.V.?. Temps al temps.

Campanya punt val ?. NO VAL

Recentment he rebut alguns mails demanant-me que recolze una campanya pel domini "punt val".
No se qui és darrere aquesta campanya però no pense recolzar una acció que a més de voler trencar la unitat del domini "punt cat", em pareix pobletana. Però pobletana, pobletana. Aviat ens trobarem amb una nova campanya demanant el domini "punt cas(tello)", "punt ala(cant)", "punt xat(iva)", punt vil(lena), punt meu(poble) i si no espereu i ja voreu.

Al valencià li queden dos generacions ...

Llegia al blog "Jo, Annota Matorell" que ha mort l'última persona que parlava eyak, un idioma indígena americà. Amb ella ha mort també una llengua parlada.
Josep Lluis Bausset deia en una recent entrevista que "al valenciano le quedan dos generaciones". Aquest socialista de 89 anys parla d'independència, de les traïcions dels socialistes valencians, de la terrible Barberá i de com els valencians no respecten ni coneixen els seus, diria jo, patriotes.
El fet és que a la nostra atacada i estimada llengua li queden "dos generaciones", això fa mes o menys uns cinquanta anys. És probable.
De vegades he dit que als anys seixanta i setanta, un xiquet del Cabanyal com jo, vivia en valencià sense cap problema. A la ciutat Cap i Casal, als pobles, a Alacant i a Castello i per descomptat a poblets com aleshores eren Calp, Moraira, Teulada ....

Juan Garcia Santandreu, preferisc estalviar-me els calificatius respecte aquest, vol que el nou estadi del València porte el nom de "Reino de Valencia". No faig comentaris. Només vull recordar que el club va canviar el color negre que portava sobre les 4 barres de l'escut per el blau blaver. De segur que la Rita, Camps i fins i tot el psoelistoss recolzaran aquesta idea.

El nou lider dels psoelistos sucursal valenciana, torna de nou a la carrega i começa a moure's per a canviar el PV per CV. I dic jo, perque no deixa sols les sigles amb "PSOE" si son espanyols cent per cent i cada vegada que van a pisar demanen permís a Madrid?

El vent de ponent, que ens arriba de ponent, i el vent de ponent que naix i bufa des de les nostres mateixes terres, mogut per les boques i accions de peperets i psoelistos sucursalins de Madrid, fa que cada vegada el nostre País siga mes feble, la nostra llengua estiga mes indefensa i que potser a la nostra identitat li queden, com diu Bausset, dues generacions.

Aprofitant l'hivern estic cremant a la xemeneia de casa els darrers apunts que guardava dels meus anys a la universitat. Entre els papers d'Estructura Economica de quart n'hi havia una enganxina que deia: "Volem un ensenyament lligat a la realitat sociopolitica del nostre País Valencià". Quantes il·lusions i esperançes cremades ! Com els meus vells apunts.


Ve de ponent com sempre aquest mal vent (....)
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten bombolles
de sabó davant els ulls
d'aquells que encara esperen el prodigi.
Vent de ponent com sempre, i és fal.laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.
Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja ho he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.

Miquel Martí i Pol

Un nou idioma ...

De vegades, me'n recorde que viure a madrid és com obrir una xicoteta capsa de sorpreses on de segur que et trobaras amb les coses que pensaves ja no existien.
Ahir va ser el dia de la nevada i el dia on tota la ciutat i l'area metropolitana, aeroport inclòs, es van aturar. L'orgull d'aquesta ciutat plena de gent que venim de tot arreu, està tocat i especialment enguany que el barça escombra.... Però ahir es visqueren histories de tots els colors. A casa estant, escolte les declaracions de la ministra espanyola "Maleni". Per un instant pense que parla en rus o xinés ja que no puc entenrdre cap paraula d'allò que diu ; després escolte a la presidenta madrilenya Aguirre que si bé te una dicció castellana perfecta, tampoc no m'aclara el que ha passat, o millor seria dir, la raó per la qual ha passat tot el que ha passat; finalment ix Blanco i ens diu que a les "carreteras nacionales" no ha passat res.... Ja li fotria jo cinc hores atrapat a la "nacional" on no ha passat res.
I ara assegut a casa, amb els peus a la taula, la musica sonant i la xemeneia vomitant calor me n'adone que Madrid es culpable que cadascú ací parle el seu propi llenguatge, el se propi idioma. Sinó mireu el web www.circulovalencianomadrid.es on amb el suport de la Generalitat Valenciana, ha nascut un nou idioma. Paga la pena ...

Hui, com sempre, un any nou.

Malgrat que comença un nou any mai no hi ha un tall, un fins aquí hem arribat i ara canviarem tot allò que no ens agradava per a fer-ho millor.
Jo he començat este 2009 amb grip. Pensava que esta setmaneta de vacances em serviria per a gaudir del temps i fer tot allò que mai no faig, però no ha pogut ser almenys de moment.
Com deia, comença un any nou i tot seguix com sempre: Un nou atac feixista ara al Casal Jaume I de Gandia. I .... no passa res. Esta gentola pot fer el que vulga.I ho faran per que el polítics tant els peperets como el psolistos miren cap un altre lloc cada vegada que es produix un atac.
El president ens ha soltat un rotllo-discurs de cap d'any que no ho aguanta ni s'ho ha cregut ningú, pero ell es queda tan tranquil.
Paterna ha dit que no en referendum al maltractament dels animals. El 68% dels veins votants no volen que els bous tornen mai mes però tan sols ha votat el 15% del cens. Això pot significar que al 85% del veïnat tant li fa que un bou patisca mentres el poble es divertix. Patetic. I la "Federacion Valenciana de fiestas taurinas" diu que les tradicions no es poden ser consultades al poble. Mes patetic encara.
Com passa sempre, el cinisme del polítics pot assolir els cims mes alts. Parlen de crisis, de contenció dels preus, de les dificultats de les families per arribar a fi de mes.... Però els governs locals, nacionals, estatals decidixen apujar el preu del transport o la llum molt mes que el IPC. Es molt important oferir un bon exemple al poble ...que paga i no protesta

Las provincias i el levante

Quan encara era estudiant d'economiques a la universitat tenia un professor cubà que deia: " lo que no podemos admitir es que una situación anormal por repetirse acabe convirtiéndose en normal." Eixa frase m'acompanyat des d'aleshores fins hui.
Les mentides dels polítics espanyols i valencians han fet que situacions anormals amb el pas del temps esdevinguen normals. Si altres vegades he escrit de la senyera sense blau , hui ho faig de les "provincias" i el "levante" si em permeteu aquest joc de paraules.
Ahir estava comprant unes ampolles de vi acompanyat del meu fill i de la meua filla. A la botiga on vam anar es poden trobar probablement milers de botelles. Entrant i a la nostra dreta es podia llegir: Vins del Mediterrani: Catalunya, Illes, Levante. El meu fill em va mirar com pensant, "ja tenim una batalleta que pot esdevenir en guerra si no eixim a la veu de ja".
Amb el pas dels anys molts han oblidat allò que el terme "levante" significa per als nacionalistes espanyols incloent al president Camps que s'estima mes "levante" que una bona paella amb el Fabra. Hui al nostre País, "levante" es un mot normal per anomenar el nostre territori. Porte per tant aquest text dels anys seixanta que de segur molts reconeixeran :


" En 1822 l’antic regne de València havia estat dividit en quatre províncies — Alacant, Castelló de la Plana, València i Xàtiva— i les noves demarcacions rebien pobles i comarques procedents dels països veïns: la comarca de Requena, a la de València, i la de Villena a la d’Alacant. En la divisió del 1833, la província de Xàtiva despareixia, i les terres de Requena i de Villena es reintegraven, respectivament, a les províncies de Conca i Múrcia. Però l’annexió d’aquestes contrades a l’enderrocat edifici valencià degué ésser una idea que els buròcrates i els polítics jacobins devien reconsiderar repetidament. Jo no asseguraria pas que fos amb la intenció de desvirtuar expressament la fisonomia del País Valencià; però tampoc no gosarianegar-ho. En 1836, el Marquesat de Villena era unit a la província d’Alacant; en 1851 ho era la comarca de Requena a la província de València. I així continua. Els parcel·ladors de l’Estat en províncies, naturalment, no sentien el menor respecte per les realitats històriques i idiomàtiques dels territoris que manipulaven des de llur covachuela cortesana. Encara que el País Valencià hagués estat una regió de coherència monolítica, ells haurien fet el mateix. Però es trobaven amb aquella «dualitat» valenciana que els autoritzava a fer-ho amb més franquesa. Al capdavall es tractava d’agregar unes comarques castellanes a províncies que ja en tenien d’altres i des de sempre. Villena i Requena venien a reforçar la «dualitat» valenciana. Són un postís impertinent en el cos regional. L’altre aspecte de la qüestió ve donat pels projectes de reagrupació regional que foren preparats al segle XIX. Vista la deficiència del règim de províncies, i per a certes concentracions funcionals, alguns governs pensaren de crear uns noves formes de «regió» administrativa. El País Valencià tampoc no hi fou respectat en la seva entitat justa. Els moderats del 1874 imaginaren una «regió» que incloïa les tres províncies valencianes, més la de Múrcia i Albacete. En 1884 el propòsit encara era més absurd: una «regió» abraçaria les províncies de Castelló de la Plana i de València, amb les de Conca i Terol, i una altra la d’Alacant, amb les de Múrcia i Albacete. En 1889 hom ressuscitava el model del 1847. En tots els casos el perfil del País Valencià quedava destruït. També ací la «dualitat» donava ocasió, si no justificació, a la maniobra: al cap i a la fi, del cantó murcià o del cantó aragonès, sempre podria ésser al·legat el fet d’una «continuïtat» entre terres afins. I de passada hom afegia més barreja a la barreja existent. Per sort, cap d’aquelles temptatives de distribució regional no va reeixir. De tot això ha sorgit, últimament, una altra etiqueta deformadora: la de Levante. L’ús que se’n fa té una intenció incontrovertible. Ningú no ignora que un dels designis que l’animen és, precisament, el de retirar de la circulació el terme «valencià» per a qualificar el país. Al mateix temps involucra en la seva ambigüitat més terres que les estrictament valencianes. Hom voldria restringir el gentilici comú a la sola província de València: ja hi tornarem més endavant. Però, sobretot, hom voldria acollir en la denominació levantina la província de Múrcia i no sé si també la d’Albacete. La cosa és injuriosament grotesca. Però no deixa de tenir la seva lògica: és una prolongació més, a gran escala, de la «dualitat» tradicional i dels perills que conté. Quan algú parla de Levante per referir-se d’una manera o altra al País Valencià, no hi ha dubte que mira d’escamotejar l’única realitat pròpia dels valencians: l’oculta, l’enterboleix o la nega."

He passat aquestes dates nadalenques en un xicotet poble de muntanya. Només 40 habitants i molt de fred. Fa anys que dorm amb dificultat i abans de les sis de la matinada estic despert diàriament. Per tant despertar-me a les deu és una cosa miraculosa i meravellosa. A més a més, si en acabant de dinar encara dorm dos hores mes, ja podeu imaginar-vos el que significa per a mi allunyar-me del treball, de l'oficina i de la ciutat. Saber que no hi ha internet ni la possibilitat de revisar el correu o d'una connexió remota amb l'oficina és una cosa tan senzilla que em pregunte com puc ser tan estúpid d'estar deixant-me la vida sense gaudir-la.
Aquesta nit m'he despertat a les 4 de la matinada somiant que era en l'oficina. Suava i estava nerviós. Només quan m'he adonat que soc en aquest poblet, m'he tornat a dormir fins a les 10 que el forner amb la seua furgoneta m'ha despertat.

I amb aquest, fan cent

Aquest és el post cent. Gens especial. No estem per a tirar coets. Any i escaig o dos anys menys uns mesos des de la primera entrada. Als aspectes personals, alguns amics se n'han anat. A l'ambit professional, amb pànic davant la crisi; al familiar llest, per a afrontar la síndrome del niu buit, al polític, sense canvis en el País la qual cosa era d'esperar i sense perspectives que els hi haja. La societat valenciana és així. Fa unes setmanes va morir Humet i va ser homenatjat com es mereixia per la societat civil i política catalana; per als valencians Humet no era res, mes enllà de Clara. I es que Humet era un defensor de la llengua i la cultura dels Països Catalans doncs ell havia naiscut al País Valencià i per tant per als valencians era un enemic per a oblidar.
Paco Muñoz es va retirar dels escenaris fa pocs dies. En qualsevol país normalitzat, se li hauria fet un important homenatge. Pero Paco s'ha acomiadat en un petit teatre amb un concert entre amics, sese soroll ... com sempre ha viscut i treballat
Fa uns mesos vaig deixar ERPV per coherència i perquè per una volta que hem tingut un independentista valencià assegut a les corts espanyoles, ni ens hem assabentats; Em fa horror veure com els filofeixistes dels socialistos ens donen pel cul amb el somriure als llavis. ja ens van fotre amb les freqüències de TV3 i ara continuen fent-lo. Quan el mal ve d'Almansa ... peró si ens ve de MAdrid ja ni us dic. Tots aquells que confien en la sucursal de merda dels psocialistos espanyols , van de cul i ens fan anar de cul als demés.
I com que ningu m'ho dirá: Felicitacions per haver assolit el post 100 !

Addicte a l'iphone

Reconec que m'he convertit en un addicte a l'iphone. A la palma de la mà tinc de tot el que em cal: correu, facebook, blog, premsa,banc, agenda, fotos, musica, horari de cines, restaurants pròxims, Google.... I una apliación que em torna boig i em permet pegar la volta al món de webcam en webcam.

Mentres prepare el desdejuni m'agrada veure imatges de l'aeroport d'Adeliada, de shinjuku en el centre de Tòquio i les primeres llums de Viena; al mateix temps llig el NYT i mire la previsió del temps amb l'aplicació del TWC. Arribe a l'oficina i comprove el meu correu particular al tems que li envie un email a Marta, un altre a Victoria i un tercer a Álvaro.

Puje unes fotografies fetes amb el mateix iphone, comprove si algu s'ha conectat al facebook i busque un Starbucks prop d'on tinc la reunió. Escolte música i mire els videos...

Addició !

Levante is not my name

No puc negar-ho: No en tinc temps. Hui he tractat de lleguir alguns dels blogs que seguisc i m'he trobat amb aquest: Levante is not my name. Espere que tinga sort i resó.

TITULARS PREMSA VALENCIANA HUI

- Delito urbanístico: Prisión sin fianza para el alcalde de Bigastro
- Educación aconseja impartir Ciudadanía con vídeos subtitulados
- El PP rechaza cambiar el nombre de la Plaza del Ayuntamiento por el de Jaume I
- Anticorrupción rastrea diez cuentas de Fabra que Hacienda no controlaba
- Calp anula el límite de edificabilidad para los hoteles de 4 y 5 estrellas
- Per a Alcón és «frívol» proposar que Jaume I tinga una plaça en la ciutat de València

-Ocho institutos de Elche protestan contra EpC en inglés dando clase en el patio

- El PP rechaza pedir explicaciones a Fabra por sus ingresos sin justificar.

- El nuevo alcalde de Calp permite construir hoteles sin límite de altura