He passat uns dies a Portugal. Tots els anys vinc unes quantes vegades bé per treball o per vacances. Aquesta vegada.... per treball !. Es un país que m'agrada. Els portugèsos diuen "d'Espanya ni mals vents ni casaments"; nosaltres "Quan el mal ve d'Almansa..." Casualitats.
A Portugal trobe el gust al temps passat i això no es menysprear als portugesos. Al contrari. Trobe que la gent es amable, educada, simpàtica, alhora que eficaç, seriosa, professional. Mai no dubtaran en ajudar-te i fins i tot s'acostaran a tu per a demanar-te si et cal alguna cosa si es que et veuen perdut. Són reservats però una vegada que et coneixen son completament oberts.
Baixant de Porto cap a Lisboa vaig decidir deixar l'autopista i conduir per l'antiga carretera. Era d'hora i els poblets a poc a poc es depertaven. Fou una sensació especial. Vaig recordar aquells anys quan, l'A-7 era una autopista per capítols i jo gaudia anant de Moraira a València per que m'aturava mil voltes i prenia cafés, entrepans de blanc-i-negre..... en un viatge de cinc, sis, set hores..... Moraira era aleshores un poblet i a l'estiu esperàvem la nit per tal d'anar al cine a vore per cinc pessetes la pel.licula del dia. Aleshores vaig descobrir el meu País i que si un dia t'havies oblidat els diners ( i jo sovint anava sense una pela a la butxaca) ningú no et negaria un mos, una beguda i fins i tot alguns duros per arribar a la ciutat. M'agradava vore les senyeres penjant pels carrers ( ... on Senyera amb blau no n'hi ha), el parlar de la gent i les mirades. Sobre tot, les mirades.

Un matí, fa pocs mesos, vaig entrar a la cafeteria on havia desdejunat diàriament durant els darrers anys. Eixe dia, el desdejuni pel qual pagava 2,60 € va passar a costar 3,10 €. "En realitat no ha apujat. Per 2,60 € pots prendre lo mateix d'abans excepte pel suc de taronja" - em va dir l'encarregat. No he tornat des d'aleshores
Estic en el sud del Califòrnia, com sempre, per motius de treball. Hui que el sol de gener californià porta els termòmetres fins als 24º C, m'he alçat enjorn. He creuat l'avinguda West per a anar al restaurant on m'agrada desdejunar cada vegada que soc aqui. Café, suc de taronja natural i una truita amb formatge.... 4 $. De café i suc es pot demanar tantes vegades com vullgues... No vull recòrrer al tòpic del tipus de canvi per a dir que ara els EUA són un país "barat". Simplement revise les despeses dels últims anys . Al 2003, 2004, 2005.... pagava tambè 4$ al mateix restaurant pel mateix desdejuni.

Assegut davant l'ordenador esperant el vol que em portara de tornada a casa via Bangkok i Amsterdam, voldria trencar aquest maldit teclat mig xines mig occidental on cada tecla te no se quants simbols. Escric com quan jo n'era petit i ma mare m'ensenyava a escriure a maquina durant les vesprades d'estiu amb una maquina Olympia i un vell metode d'escriptura cega de tapes blaves i blanques.
No trobe els accents i cada volta que vull fer un apostrof o una coma em fa por que aquesta maquina del dimoni es revele i m'esclate. estic dels nervis. crec que es fa mes dificil escriure amb aquest teclat que sense les ulleres, aixi que no vull ni pensar quin seria el resultat d'un arriscat exercici d'escriptura sense ulleres amb aquest teclat. de segur seria encara pitjor que quan omplia les famoses //quartilles// que ma mare em donava buides, blanques i inmaculades i que jo havia d'escriure amb cura sota el risc d'un dels seus castics.
be, doncs torne a casa i ja estic somiant amb el puente tot i que quan arribe dema m'en anire directe cap a l'oficina per tal de revisar els mails.... si es que l'avio vola i no cau i les hostesses no em castiguen!!!

El jet lag, no m'afecta quan vinc a Àsia. Els problemes em venen quan vaig cap l'oest on mai no puc entrar al ritme normal de vida abans de tornar. Hui plou sobre Taipei, una ciutat que creix si bé el ritme no te res a veure amb el ritme de creixement de les ciutats de Xina continental com ara Beijing o Shanghai on la fisonomia canvia en poques setmanes.
Fa uns anys a Taipei el nombre de motos era significatiu però ara els cotxes han guanyat la batalla.
El U-zero-U o el Cent-u o el 101 va ser per uns mesos l'edifici més alt del món i d'això és senten molt orgullosos els habitants d'aquesta ciutat. A l'hotel estant es veu llunyà i majestuós.

Cada volta els viatges son mes estupids. Quatre hores tirat a l'aeroport d'Amsterdam i per tant 4 hores que he d'afegir a les mes o menys nou hores Amsterdam-Bangkok i les tres fins Taipei. Total vint-i-tres hores des que va començar el primer vol.

Tinc sort perque puc dormir bé als avions, aixi que he fet set horetes adormit com cal. Taiwan es un país que ha canviat molt en molts pocs anys, però on mai no em vindria a viure. Una cosa que sempre veig molt clara quan soc lluny de casa: Com estime el meu país petit.

Al Ipod algunes cançons de l'Ovidi. Ho sent, pero soc gran i Ovidi va ser part de la meua banda sonora (com diuen ara):

Tot ben senzill i ben alegre.Em creureu mort.

Jo no hauré mort.

Faré vacances!

El color negre que tant m'estime,

se'n vindra amb mi.

Jo sol de negre!

Beveu conyac,i vi i caçalla.

I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".

Ràpidament,em boteu foc.

Sóc valencià!

Si no és molèstia per als amics,

amb una capsa de cartó,

fiqueu la pols d'un servidor,

i el millor llibrede poemes d'aquell poeta que creieu.

Es per anarpassant l'estona amablement......

Poblets Alemanys.

He passat uns dies treballant a Alemanya. Durant els darrers anys he conegut algunes ciutats petites i també alguns pobles alemanys i llogant cotxes a l'aeroport de frankfurt he fet alguns desplaçaments per carretera, fora de les autopistes, travessant i descobrint de pas encara alguns pobles mes. M'agraden aquests poblets: nets, ordenats, tranquils, tradicionals amb gents cordials, afables i amables. Els camps verds, les torres amb rellotge de fons negre i manetes daurades, els teulats pronunciadament inclinats per a quan cau la neu, etc, etc, . Però també la cervesa, les salsitxes i les carns. Ho he de reconeixer . I millor sera no parlar dels dolços. Tant si és tracta d'una tarta de poma com de xocolate, he de tastarles.