Mestre, després de tants anys encara feu por.

Tenen por de vostè. Encara.

Han passat els anys i han de fer palès el rencor, l'odi. Encara.

No es senten forts. La seua força es la força del feixisme, la força de les no paraules, la força del aquells que mai no han tingut la raó. Encara

Han passat els anys i tant ells com pepistes i soistes continuen fent camí agafats de les mans. Hui com ahir.

Encara.

Hui calía embrutar la nostra dignitat embrutant la seua casa. Ells no son ni serán valencians. Afortunadament. Ni encara, ni mai.

El dia que vam soterrar Enric Valor, plovía. L'alcadesa de València era al cementiri. Per raons personals. Aixì que no va ser present a l'enterrament d'un ciutadá li.lustre. Odi i rencor sempre presente. Encara present. Que podem esperar?

Qui sap

Qui sap si es va quedar pedut o oblidat. Qui sap si era un gos solitari que es buscava la vida cada matí al voltants dels restaurants de la plajta de Les Arenes. Qui sap si era el gos d'algu que estava a l'aigua i que eixiría en una estona o si era el gos de l'home que morí ofegat dimecres passat. Qui sap si havia creuat el carrer des d' alguna de les mig enderrocades cases del poblat maritim per tal de jeure al sol d'abril. Qui sap si era el gos de la xica que amb samarreta groga marcant pits inmens passetjava desafiant al vent.

Qui ho sap