Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris països catalans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris països catalans. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 d’octubre del 2008

.... I els feixistes son els amos

A l'oficina estant, mentres faig el segón café del dia m'arriba un missatge de Valencias pel Canvi que em diu que hui podem llegir aquest article de Gustau Muñoz a Levante-EMV.
Han passate els anys i res no ha canviat. Mai no ho volgueren els psoistes ni els peperets. I mentrestant al nostre País, el feixistes, son els amos.

"Des de les bombes en casa de Joan Fuster (1981) i el paquet bomba enviat a Manuel Sanchis Guarner (1978), i de fet encara abans, són desenes i desenes els atacs, agressions, atemptats i destrosses de tota mena de què ha estat víctima el moviment polític i cultural valencianista. Els assalts a llibreries començaren ja en el franquisme i posteriorment, en l´època de la transició, la violència de carrer i els atacs ultres contra les forces democràtiques emergents i personalitats de la cultura valenciana foren de gran entitat. La llista d´agressions, d´insults, de danys materials i morals és impressionant. Portem així molts anys, massa anys.I tanmateix, resulta del tot sorprenent la impunitat amb què es produeixen les agressions, que constitueix un fet absolutament cridaner i inacceptable. Al País Valencià s´ha configurat un clima de terrorisme de baixa intensitat. Una part de la societat valenciana, la més compromesa amb un projecte nacional de recuperació del País, la seua llengua i la seua cultura, es troba sota amenaça permanent i sense defensa. Les institucions i les lleis no la protegeixen. En tot cas, no s´apliquen de manera eficaç. La Delegació del Govern, sense distinció de titular, deixa fer. La policia no investiga, no fa detencions, no du a terme accions preventives.Hi ha a València grups organitzats ben coneguts que practiquen una mena de kale borroka intermitent que en altres llocs és públicament condemnada i perseguida, amb les raons de l´Estat de Dret. Els seus atacs a caixers automàtics o pintades agressives, per exemple, solen ser condemnats pels mitjans de comunicació, als telediaris, etc. Ací, en canvi, en raó de no se sap quina estranya deriva ideològica, els atacs contra el valencianisme, l´esquerra, el món progressista o determinades institucions i entitats culturals, no reben el més mínim correctiu. Si de cas, vagues condemnes rituals, i un tractament més bé anecdòtic, com de fets aïllats o escassament rellevants. Però algun dia caldrà valorar el paper que aquesta violència sostinguda ha tingut en la configuració del relat legitimador avui més en boga sobre la societat valenciana, del qual beu el partit que governa la Generalitat.Fins quan haurem de tolerar fets com les agressions al Correllengua que tingueren lloc recentment a Gandia? Fins quan una agressió anunciada pels seus executants, que no se n´amaguen, serà tolerada per les autoritats policíaques, que haurien de vetllar pel legítim exercici dels drets dels ciutadans? Una manifestació pacífica i festiva, amb famílies senceres, fou interrompuda, i els assistents agredits. Una regidora resultà ferida i hagué de ser atesa a l´hospital, necessità tretze punts de sutura i quasi perd la visió d´un ull... Podia haver estat molt més greu, certament, podia haver-hi hagut més ferits, o alguna cosa pitjor, però ens preguntem si aquesta agressió a pacífics ciutadans que exercien els seus drets legítims de manifestació no és suficientment greu. Pel que va passar i també pel que té de simptomàtic.Ahir va ser aquest fet concret, però al llarg dels anys s´han succeït les destrosses de locals, les pintades amenaçadores, els insults, les agressions. Demà, qui sap què pot passar? Un clima d´impunitat permès per les autoritats que deixen fer fa témer el pitjor. Un clima molt perillós, que ens retalla les llibertats efectives a uns, i dóna ales per a empreses de més volada, a uns altres... Haurà de morir algú perquè les autoritats, i la Delegació del Govern al capdavant, reaccionen? No té res a dir el senyor ministre de l´Interior, Pérez Rubalcaba? I el delegat del Govern, Ricardo Peralta? O és que contra el que representen els agredits hi ha coses tolerables i permeses? O som ciutadans de segona, minvats en els nostres drets? Són massa anys d´agressions impunes perquè amb quatre bones paraules, i que tot continue igual, puguem donar-nos per satisfets.Des de Valencians pel Canvi pensem que cal condemnar enèrgicament les agressions però sobretot reclamem una resposta urgent de les institucions democràtiques que trenque d´una vegada per totes el clima d´impunitat en què es produeixen els atacs, els insults, les agressions i els atemptats feixistes contra el valencianisme.*Consell Directiu de Valencians pel Canvi [Signen també Josep Lluís Barona, Josepa Cucó, Joan Francesc Mira, Rodolf Soler, Francesc de Paula Burguera, Rafa Xambó i Francesc Bayarri]."

dimecres, 20 d’agost del 2008

Un perfecte fil de ...

Em referisc a Luis Diaz Alperi i la seua ferrea voluntat de no llevar-li a Franco "el título de Hijo Predilecto de Alicante concedido en 1940" així com "la retirada de todos los símbolos y exaltaciones referentes al franquismo, tal y como estipula la Ley de Memoria Histórica...."

Que cadascú pose sobre els punts suspensius el calificatiu que més li agrade.

dilluns, 18 d’agost del 2008

El 9 de nou

Hui reconeixen que Canal 9 emet encara més en espanyol que no en valencià. Novetat? Tot ho sabíem (Rosa Diez, no). El que passa es que molts ja no aguantem el fàstic que ens fa el canalet al servei dels politics, tant li fa que sigan peperets o socialistos comuneros de la comunidad. El resultat es que ja ,no el seguim que al cap i a la fi era el que ells volien.

divendres, 25 de juliol del 2008

Grisolia, a gris olia

Sempre ha fet olor a gris, a ranci ... El seu càrrec al CVC, quan mai no havia mogut un dit per la cultura del País era una brometa més del murcià. Tant li hauria fet, ha dit, si s'haguera tractat del valencià o l'anglès. Però no recolza el valencià (el parla vosté ?), no. Recolza el castellà, teòricament, amenaçat pel valencià al nostre País. On viu vostè, senyor ? Es veí de Rosa Diez?. Em permet recomanar-li una coseta: Tracte de sobreviure un dia, tan sols un dia, parlant en valencià en aquest País. Després, ens ho diu
Vosté fa olor. A gris, Grisolia

diumenge, 20 de juliol del 2008

Imatge, imatge i imatge

Diu la noticia:
"El congrés dels socialistes valencians del mes de setembre discutirà les línies que els identificaran, com a mínim, fins a les pròximes eleccions del 2001. Entre aquestes hi ha la possibilitat de canviar de nom. Un sector del partit considera que cal retirar-ne 'País Valencià' per adaptar-se al nou Estatut, que estableix que el nom del territori és Comunitat Valenciana. Aquest canvi entraria en la renovació d'imatge defensada per la vice-presidenta, Leire Pajín.
Ahir mateix la també secretària d'organització del PSOE, assegurà que hi hauria canvis després del congrés dels socialistes valencians, i que era en mans dels militants i delegats. El nom de Partit Socialista del País valencià és fruit del procés de formació del partit, que nasqué de la convergència de tres forces diferents: el PSPV, el Partit Socialista Popular i el PSOE de València.
"
Que pensaveu que els socialistes espanyols volien treballar pel nostre País ?. Doncs ja ho veu: Ens arriba la Pajín i com si del Vogue es tractés, ens vol fer un canvi: Enscal una nova imatge.
La mare que els va parir .......

diumenge, 29 de juny del 2008

Veïns del nord, veïns del sud i l'enemic de casa

"Valencia se queda fuera de la primera red ferroviaria internacional del mediterráneo". Aquest es el titular de la noticia que llig hui al diari. Fa uns dies també llegia com alguns començen a reconeixer que la flama i l'esperit de l'anticatalanisme que els pepers s'encarreguen de mantindre a diari, suposa perjudicis que ara ens pasen factura.
Mentrestant el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha advertit els professors que es neguen a impartir l’assignatura 'Educació per a la Ciutadania' en anglés que seran sancionats amb una falta “molt greu”. Aquesta sanció comporta fins i tot la suspensió d’ocupació i de sou.
L’assignatura s’ha de començar a ensenyar a partir del curs 2008/2009 a l’ESO, i el PP ha decidit que al País Valencià s’ha d’impartir en anglés. El conseller ha fet aquest darrer dimecres l’advertiment d’iniciar procediments sancionadors després que el claustre de l’institut Ballester Gonzalvo de València anunciara que impartirà Ciutadania en valencià o castellà.
Probablement, algú dels consellers tindrán plans per a la connexió València-Tokio, amb AVE directe passant per Murcia i Madrid.
I que em dieu de la democracia "Bien entendida" dels pepers ? Ells entenen la democracia d'una manera moll particular:
"Reforma del Reglamento que regula la Sindicatura de Greuges".
Per si encara tenieu dubtes, la Comunidad Valenciana es República Bananera. Ja no cal que els espanyols reserven les vacances al Carib, Ací a la Comunidad poden trobar-se amb la millor i mes lluenta República Bananera.
Que no ens agrada la llei ....? Doncs la canviem i prou.. LOa modificació de la norma ha estat aprovada en solitari pel Partit Popular de les Corts Valencianes fa unes setmanes. La reforma té com a únic objectiu rellevar en el càrrec l’actual responsable de la Sindicatura, Emilia Caballero, per tal de col·locar en el seu lloc al marit o company, no conec el detall, de la consellera de Turisme.

La maniobra s’emmarca en una cadena d’atacs institucionals contra tota veu crítica o, simplement, no submisa amb les consignes emanades des de la direcció del Partit Popular. Emilia Caballero ha demostrat durant la seua gestió una voluntat ferma d’independència, i un treball intens per convertir la Sindicatura en una instància útil per als ciutadans i ciutadanes en la seua relació amb les diferents administracions públiques. Però el Partit Popular valencià no està disposat a permetre cap veu independent al si de les institucions, com també persegueix les veus crítiques nascudes des de la societat civil.

L’ofensiva contra la Sindicatura se suma a altres episodis, com ara la censura practicada en els mitjans de comunicació públics, que acceleren la pèrdua de qualitat de la democràcia valenciana, inexorable des de la presència del PP en el govern de les principals institucions.
(Text de VpC)


Es veu que tenim una gentola que no s'han trobat encara la má dreta.

diumenge, 11 de maig del 2008

Aquesta setmana Reporters Sense Fronteres ha presentat el seu informe "Els perills d'informar Europa" on el País Valencià està present pel tancament dels repetidors de TV3.
RSF assenyala que els seus estudis son"molt exigents i escrupolosos", i per tant considera que aquest és un assumpte "molt greu que afecta les llibertats de la societat".
A més a més no hem d'oblidar que al president Camps li agrada el menyspreu continuat a la llibertat d'expressiò i que mai no respon al periodistes.
Supose que els dirigents, tant pepers com psoistes hui se senten molt orgullosos: El País Valencià guardonat com una illa antidemocràtica a l'Europa del segle XXI.

divendres, 18 d’abril del 2008

El President "cabreao"


D'antuvi que quede clar que jo no entenc d'aigües ni transvasaments, que no se qui te la raó o qui ha perdut el nord. No ho se. Em sap greu aquesta gentola que ens ha desfet el país omplint-lo de construccions, urbanitzacions i camps de golf. Però hui no escriuré d'açò.
Bé, tenim al President cabrejat; que si ell i el murcià president aniran al Constitucional (espanyol, per descomptat), que si aigua per a nosaltres també, que com son els catalans, els aragonesos i tot allò que siga quatribarrat. Agarrats, que son tots uns tacanys...
Els pepers, abans UCD, AP o CD, agafats de la maneta, la dreta per descomptat, d'UV i altres mes enllà de la dreta mà, han bramat durant trenta anys contra tot i tots: catalans, catalanistes, pancatalanistes, filocatalanistes, quatribarrats, senseblaus, unionistes en la llengua, independentistes, fusterians, climentins, guarnerians, acpvans... Tots son i som fillsdeputa, malsparits, miserables, bords, bastards, antivalencians, fanàtics, borinots, arrogants, terroristes, avorts del dimoni, imbècils o bandarres. Tant li fa.
I després de tot això .... ¿ volem aigua?. Jo crec, President Camps que si vos i el seus predecessors haguéreu mantingut la germanor que catalans i valencians teníem i no us haguéreu dedicat a malmetre les relacions, si en comptes d'inventar-vos batalles de llengües i banderes haguéreu preservat arrels i Historia, si en comptes de mirar a ponent i al sud haguéreu mirat al nord i llevant... tot ens aniria millor.
President Camps, heu mantingut i avivat l'enfrontament i ara ¿ demaneu aigüa ....?

dimarts, 15 d’abril del 2008

Sacrilegi

Les mans nues de Camps al Llibre del Repartiment son com un sacrilegi.

dimecres, 9 d’abril del 2008

Ja en tenim data i per tant ja no som perillosos

M'agradaria ser historiador i conéixer amb profunditat la Historia. Quan el general Franco va passar a millor vida tant els psoistes com els UCDistes i pepers (aleshores crec que Fraga era la CD) feren tot i mes per tal d'esborrar qualsevol possibilitat d'uns Països Catalans a l'Estat Espanyol.
La constitució espanyola, molt respectable per a ells i no més que un reglament per a nosaltres, diu explícitament a l'article 138.1 "En ningún caso se permite la federación de comunidades autónomas ". Això fou escrit exclusivament per tal d'avortar l' esperit dels Països Catalans. I no ho dic jo. Tan sols heu d'anar als diaris o preguntar als protagonistes de l'època. Després, la tanca del 5%, una mesura per no permetre la vetrebració nacional i així més i mes i encara mes.
Un punt que no podien d'oblidar ni aleshores ni després al llarg dels anys eren les comunicacions. Amb comunicacions mínimes i complicades la vetrebració nacional no seria possible o en tot cas seria molt difícil. I aquí han jugat el seu paper tant mitjans de comunicació, com els mateixos polítics. Tallar els lligams que sempre han unit a catalans i valencians fins i tot mentint, re-escrivint una historia farcida de mentides era molt important. Però encara més assolir que el País Valencià estiguera ben comunicat amb Madrid i no amb el Principat. I hem de reconéixer que han assolit els objectius que desitjaven .
Els espanyols ja estan tranquils i saben que els valencians no som perillosos, que aviat cap nacionalista parlarà de la nostra llengua, nostra cultura i nostra llibertat. Que cap de nosaltres voldra acostar-se a Catalunya i que el concepte dels Països Catalans estarà definitivament mort i soterrat.
La prova és evident. Ja en tenim data: l'AVE València - Barcelona = 2015

diumenge, 6 d’abril del 2008

Casa de València, l'ambaixada dels valencians?

Fa anys gairebé totes les ciutats espanyoles en tenien les anomenades "casas regionales": la casa regional de Múrcia, la d'Andalusia, la d'Astúries .... eren llocs on els oriünds de cada regió tenien un refugi,, un espai on es retrobaven amb les olors, els sabors, els records que havien deixat .

Amb el pas dels anys "las casas" han canviat el seu principal objectiu i han esdevingut una mena de representació cultural si no política.
A Madrid, la capital del Regne, al passeig del Pintor Rosales està la Casa de València. Si un valencià pensa que eixa és la "casa" dels valencians a Madrid, que prepare els tranquil·litzants i els antidepressius i es prenga la capsa sencera.

La web de la Generalitat, la conselleria d'Immigració i Ciutadania, ens oferix una idea d'allò que és la Casa de València a Madrid ...
A Madrid viuen milers i milers de valencians. La Casa de València a Madrid, en comptes de ser un lloc de "valencianisme" és un lloc per a la vergonya i para ofrendar nuevas glorias. És un reflex del País que som i tenim gracies als pepers i psoistes. Si a l'entrada haguera una maqueta de Marina d'Or, llavors ja seria orgasmic. Seriem al paradís: cap símbol d'identitat valenciana; tot en espanyol que per a això som a la capital d'Espanya, cap indici de la cultura valenciana. Res de res. Al cap i la fí no es estrany.... ¡ Com a casa !
Si parles en valencià, ningú t'entén. Si t'interesses per cursos de llengua o cultura valenciana, simplement et responen que no hi ha... Això sí, el restaurant te una bona cuina.
La Casa de València a Madrid per no tindre no té ni espai web. Vos invite que busqueu a Google "Casa de València". Els resultats que apareixen estan vinculats a l'hostaleria i al restaurant. Això es tot. Vergonyós. Em pregunte quants valencians a Madrid s'han passat que aquest lloc i quants senten aquesta "casa" com la seua casa a Madrid.

Ara caminem un poc i ens apropem a la Plaza de España on el Cercle Català de Madrid és una espècie d'ambaixada. Amb web pròpi oferix als catalans i no catalans residents a Madrid dotzenes d'activitats: Cursos de català, tallers de teatre, cicles musicals per a totes les edats; escacs, esports, etc, etc.

Curiositats:
1.- El web de la Generalitat diu textualment: "l'actual seu, que va ser inaugurada el 2 de juliol d'eixe any pel senyor Juan Carlos i la senyora Sofía" . La Generalitat pepera diu el "senyor i la senyora" !!!!!!!
2.- El espai web de la Casa Regional Valenciana en París fa servir una Senyera (sense blau) com a simbol per a triar el nostre idioma. Això si, després tan sols mostra una paella com fet mes representiu de les seues activitats a la capital francesa


La seu de la representació politica-culutural de la Generalitat catalana fa ondejar una Senyera a la façana. No tinc el gust de coneixer la seu gastronomica-folclorica de la Generalitat valenciana. Això m'he estalviat.
Camps que plora, plora i plora per qualsevol cosa faria bè ara de plorar de vergonya. O potser no. Potser et sent orgullós




diumenge, 30 de març del 2008

Camps i l'enfrontament permanent

Es difícil saber fins on arriba la misèria moral dels policutres que patim els valencians. Em fan fàstic. Aixì, sense cap diplomàcia.
El president Camps decideix rebutjar la invitació personal del President de la Generalitat Catalana als actes organitzats a Poblet amb motiu de la commemoració de 800 aniversari del neiximent de Jaume I.
Camps no vol una foto amb la resta de dirigents dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Camps vol victimisme i confrontació; Camps vol mantindre als blavers en peu de guerra.
Ja ho deia a la meua entrada d'ahir: pense que gentola com este personatge no em representen i em fa sentir vergonya d'esser valencià.

El PP valencià s'alimenta de menjars tan profitosos com , l'anticatalanisme, la llengua, la bandera, el robatori de la paella, el circuit de formula 1, la invasió dels bàrbars del nord, la tv3, els països catalans, eliseu climent, enric valor, joan fuster, ovidi montllor, tarzan i sa beneida mare ....
Quina colla que ens ha tocat !

divendres, 22 de febrer del 2008

Font de Mora

L'esser humà pateix transtorns. Font de Mora és un transtorn en si mateix. O viu en un permanent estat de transtorn. La imbecilitat del dia, que no he volgut comentar fins hui, es la seua eixida dient que prefereix l'anglés al català com a llengua estrangera. No he de perdre ni un segon comentant aquesta frase d'aquest permanent trastornat.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Esperanza Aguirre, Presidenta de la Generalitat Valenciana


Hui vull agrair Esperanza Aguirre el seu projecte de crear un col.legi públic a Madrid on els xiquets estudiaran en català. Aguirre ha fet un camí planell d'allò que el govern de Camps fa que siga un camí ple d'entrebancs. Ara els pares valencians nomès han de moure's a Madrid i inscriure els seus fills a aquesta nova escola. GRACIES ESPERANZA

Per aquesta raó vull aprofitar i proposar un canvi: Camps se'n aniria a Madrid i nosaltres rebriem Esperanza com a presidenta de la Generalitat Valenciana.

dimecres, 30 de gener del 2008

Ja se que molts penseu que sempre estic amb la mateixa historia o amb les mateixes. Tant li fa. El fet es que una vegada mes em pregunte la raó per la qual sofrim i patim tota aquesta merda que ens envolta. El govern d'Espanya que hauria de vetllar per les llibertats dels ciutadans valencians, passa de tots nosaltres; el govern valencià, que hauria de defensar els drets i llibertats de tots els valencians, passa en un gest torero-para-ofrendar-nuevas-glorias.... ¡casí ná, xiquet! , i els valencians....¡ millor no parle. Hui, com ahir, com fa vint, trenta anys... atacar les nostres llibertats esta ben vist.


No cal dir que si una pintada haguera aparegut a les parets dels psoistes, les televisions espanyoles mes properes al govern de Madrid haurien alçat la veu i ens haurien estat castigant dia i nit amb les imatges i la noticia. No vull ni pensar si a la seu dels pepers trencaren un cristall... Jo estic radicalment contra tota mena de violència. Eixiria al carrera a defensar els drets i les llibetats dels meus adversaris politics. I els que hem coneixeu sabeu perfectament que soc nacionalista, valencianista i independentista, defensor de la llengua catalana, les quatre barres a la senyera sense blau i d'un país de Salses a Guardamar però per damunt de tot i com que he conegut el que es viure sense llibertats, lluite per les llibertats de tots.

Unes quantes fotografies recollides de webs informatives com ara ANNA, L'AVENÇ o el mateix EMV posen en relleu on estem. I us recorde que ja fa tems que el general no hi es.

diumenge, 20 de gener del 2008

Quedar-se a casa

Perque no es queda a casa seua, senyora? I sa casa no és a Beneixida, i tots ho sabem. Tots sabem que vostè pensa en Madrid, viu a Madrid i segueix les ordres de Madrid.
Quede's a casa i deixe'ns tranquils.
Els valencians s`ho agrairem.

diumenge, 13 de gener del 2008

Els pepers no saben que fer amb Sagunt i els psoistes tampoc. Els populars, amb els ganivets esmolats han demanat venjança, durant anys; els psoistes, que van ser prepotents com ells solets i no van escoltar ningú, es tromben amb un nou merder.
Els pepers ataquen els repetidors i el psoistes diuen que "no se pronuncian ni a favor ni en contra". ¿Meninfots, covards o senzillament electorals? Ara el jutge no permet el tancament del repetidor de Bartolo. Les veus nacionalistes ens felicitem.
Els partits espanyols reneguen o .....no es pronuncien. Fer el que està fent el PSOE, partit que no oblideu governa a Madrid i te la seua sucursal a l'oposició al País Valencià, es no defensar la llibertat i la democràcia. Peró es veu que als psoistes tant li fa la llibertat. El que cal és tocar poder. Tant a Madrid com a les sucursals i la "comunidad valenciana" es una de les seues sucursals estimades i perdudes.

Ens cal nacionalisme valencià, i no d'esquerres o dretes.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Fa setmanes que no pare. Viatges, reunions, treball, treball i encara mes treball. A més a més he canviat el portàtil i això vol dir que si tinc una estona he d'instal·lar programes fer el "transvasament" de dades de l'equip vell al nou, etc, etc.
S'acosta Nadal...¡agggg! Em fa por. El trànsit es ara el "no-trànsit" ja que els vehicles no es mouen. Tothom és al carrer. Tots ens deixem els diners que tenim i els que no tenim. Soparem conill? Deixarem un euro de propina després de fer un cafè? Merda.
Ens han tancat TV3 i això em fa viatjar a la fosca nit dels 70- la nit es llarga, deia Raimon -. Però la societat valenciana preferix a Rita, el futbol, som lo millor del món per a ofrenar noves .glòries
I cada vegada som menys. A poc a poc ells van assolint els seus objectius. I nosaltres ens quedem sols. De res no servix explicar als amics, als companys i a la gent més jove que hem conegut com la gent parlava la nostra llengua amb normalitat quan el general encara feia les seues, que als anys 60 eixe diari que després va recolzar tots els atacs en favor del secessionisme parlava del País Valencià i que en deixar el Cap i Casal de la Ciutat de València i de camí cap a les comarques del sud, a tots el pobles es penjaven quatribarrades sense blau.
Soc pessimista? Sí. Mai no oblide el que un dia vaig sentir a Madrid a un gran valencianista: " Pareix que un bon valencià es el que neix a València i després se'n va a Madrid a dir a tot que sí oblidant les arrels, la llengua i la pàtria per a tornar finalment a la terreta a gaudir del sol, la paella i els passeigs per la platja al temps que rebutja els típics-tòpics valencians i enyora l'oportunitat perduda.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Vergonya.

I finalment..... repetidor precintat.
La nit es llarga si es que penseu que les coses han canviat. No, no han canviat.
Responsables....? Tots. PP, en primer lloc; els socialistes tant com ells, i al dir socialistes vull incloure al PZOE, PSC i PZPV. I els socis de govern.Tots !
NOTA DE PREMSA D'ACPV:
ACPV: AMB EL TANCAMENT DE LA CARRASQUETA LA GENERALITAT HA CONSUMAT L'ATAC A LA LLIBERTAT D¹EXPRESSIÓ I A LA PLURALITAT INFORMATIVA DELS VALENCIANS MÉS GREU DE LA DEMOCRÀCIA"

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)
Contràriament a l'anterior intent de tancament, el passat 27 d'abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l'accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s¹escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l¹atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d¹expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.Des d¹anit a les deu ­i després de més de vint anys­ la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d¹atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d¹aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre¹s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

divendres, 30 de novembre del 2007

Bomba , i en van ....


Una vegada mès la violencia d'extrema dreta i blavera ha volgut que tinguem un setmaneta moguda.
La bomba a la seu d'ERPV a la ciutat de València es un regall que no sols ens fa eixe grapat de fills de p..., sino tambè la gentola que amb reponsabilitats politiques i socials,dia a dia continuen atacant les llibertats dels valencians que no pensem com ells.


T'adones, company,
no volen arguments,usen la força,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que hem de sortir al carrer junts,
molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.

T'adones, company,t'adones, amic.