Passeges la ciutat, la teua i nostra
places, carrers, mercats que t'acompanyen
veí del temps present i de la història
a cada pas que fas una enyorança.
A cada indret un món, un escenari,
els records a grapats com una pluja.
El xiquet que vas ser, una plaçeta,
uns jocs tan diferents... aquella llengua.
Ciutat que fas camí quanta potència
i quant d'oblit dins teu, clara València.
Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida
pels teus carrers desfets canta la vida!
Cabells adolescents, sessió continua
el primer tremolor d'una besada
i aquell riu d'il·lusions, de lluita oberta
per defensar el nom i la bandera.
Passeges lent, no saps per on camines.
La ciutat s'ha fet gran, ampla de barris
tant s'hi val! són ben teus l'oreig amable
i el colors de la llum que va apagant-se.
Ciutat que fas camí quanta potència
i quant d'oblit dins teu, clara València.
Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida
pels teus carrers desfets canta la vida!
Passeges la ciutat, la teua i nostra,
aquest vespre de maig que t'emborratxa.
Veí de tots els temps, contemporani
d'un present que tu fas, ple d'esperança.
Gents que venen i van, sorolls de trànsit.
Passeges sense rumb, res no t'importa.
El vent t'ha dut un glop de tarongina.
Saps d'on vens i qui ets, saps que ets a casa
Ciutat que fas camí quanta potència
i quant d'oblit dins teu, clara València.
Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida
pels teus carrers desfets canta la vida!
- Toni Mestre -
1942 - 2006
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris país valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris país valencià. Mostrar tots els missatges
dimarts, 28 d’octubre del 2008
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Som el seu objectiu
La mancança de llibertats al País Valencià, és un fet greu i preocupant. Però encara més greu i preocupant és el fet que els ciutadans visquem acceptant-lo i convertint-lo en un fet normal.
Si una situació anòmala per repetir-se mil voltes acaba per ser considerada com normal, anem per mal camí. Una mentida que mil vegades repetida acaba sent considerada com una veritat es l'eina preferida de molts.
Al País Valencià, com a l'Alemanya nazi, els peperets i els seus companys d'equip treballen per a esborrar tot allò que no tinga els valors de la seua noble estirp.
Els mitjans afins assenyalen i el poder pren nota i executa. Com als millors temps del franquisme. Així es viu a la València de Rita Barberá, a la "CV- Comunitat Veïnal" de Camps.
Tots els nacionalistes som objectiu i cal acabar amb nosaltres. Com? Tant li fa, d'això s'encarreguen els cachorros que pinten, insulten, agreden i si cal cremen i posen bombes. I a mes a mes i si es exigit pel guió, tornaran a assassinar.
Al nostre país els peperets ordenen, manen, prohibixen, permeten, censuren, fan i desfan com als moments més foscos de la llarga nit franquista. Al nostre país la censura es tambè un fet, es prohibixen actes o no es permet que un vaixell amarre al seu port de merda de la copa America i la formula 1.
El País Valencià, és un vedat on la llibertat no existix. Els peperets i els psocios-listos (que no saben ni com anomenar el seu partit espanyolista) volen que siga així. I nosaltres els deixem fer.
Si una situació anòmala per repetir-se mil voltes acaba per ser considerada com normal, anem per mal camí. Una mentida que mil vegades repetida acaba sent considerada com una veritat es l'eina preferida de molts.
Al País Valencià, com a l'Alemanya nazi, els peperets i els seus companys d'equip treballen per a esborrar tot allò que no tinga els valors de la seua noble estirp.
Els mitjans afins assenyalen i el poder pren nota i executa. Com als millors temps del franquisme. Així es viu a la València de Rita Barberá, a la "CV- Comunitat Veïnal" de Camps.
Tots els nacionalistes som objectiu i cal acabar amb nosaltres. Com? Tant li fa, d'això s'encarreguen els cachorros que pinten, insulten, agreden i si cal cremen i posen bombes. I a mes a mes i si es exigit pel guió, tornaran a assassinar.
Al nostre país els peperets ordenen, manen, prohibixen, permeten, censuren, fan i desfan com als moments més foscos de la llarga nit franquista. Al nostre país la censura es tambè un fet, es prohibixen actes o no es permet que un vaixell amarre al seu port de merda de la copa America i la formula 1.
El País Valencià, és un vedat on la llibertat no existix. Els peperets i els psocios-listos (que no saben ni com anomenar el seu partit espanyolista) volen que siga així. I nosaltres els deixem fer.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
dimarts, 7 d’octubre del 2008
.... I els feixistes son els amos
A l'oficina estant, mentres faig el segón café del dia m'arriba un missatge de Valencias pel Canvi que em diu que hui podem llegir aquest article de Gustau Muñoz a Levante-EMV.
Han passate els anys i res no ha canviat. Mai no ho volgueren els psoistes ni els peperets. I mentrestant al nostre País, el feixistes, son els amos.
"Des de les bombes en casa de Joan Fuster (1981) i el paquet bomba enviat a Manuel Sanchis Guarner (1978), i de fet encara abans, són desenes i desenes els atacs, agressions, atemptats i destrosses de tota mena de què ha estat víctima el moviment polític i cultural valencianista. Els assalts a llibreries començaren ja en el franquisme i posteriorment, en l´època de la transició, la violència de carrer i els atacs ultres contra les forces democràtiques emergents i personalitats de la cultura valenciana foren de gran entitat. La llista d´agressions, d´insults, de danys materials i morals és impressionant. Portem així molts anys, massa anys.I tanmateix, resulta del tot sorprenent la impunitat amb què es produeixen les agressions, que constitueix un fet absolutament cridaner i inacceptable. Al País Valencià s´ha configurat un clima de terrorisme de baixa intensitat. Una part de la societat valenciana, la més compromesa amb un projecte nacional de recuperació del País, la seua llengua i la seua cultura, es troba sota amenaça permanent i sense defensa. Les institucions i les lleis no la protegeixen. En tot cas, no s´apliquen de manera eficaç. La Delegació del Govern, sense distinció de titular, deixa fer. La policia no investiga, no fa detencions, no du a terme accions preventives.Hi ha a València grups organitzats ben coneguts que practiquen una mena de kale borroka intermitent que en altres llocs és públicament condemnada i perseguida, amb les raons de l´Estat de Dret. Els seus atacs a caixers automàtics o pintades agressives, per exemple, solen ser condemnats pels mitjans de comunicació, als telediaris, etc. Ací, en canvi, en raó de no se sap quina estranya deriva ideològica, els atacs contra el valencianisme, l´esquerra, el món progressista o determinades institucions i entitats culturals, no reben el més mínim correctiu. Si de cas, vagues condemnes rituals, i un tractament més bé anecdòtic, com de fets aïllats o escassament rellevants. Però algun dia caldrà valorar el paper que aquesta violència sostinguda ha tingut en la configuració del relat legitimador avui més en boga sobre la societat valenciana, del qual beu el partit que governa la Generalitat.Fins quan haurem de tolerar fets com les agressions al Correllengua que tingueren lloc recentment a Gandia? Fins quan una agressió anunciada pels seus executants, que no se n´amaguen, serà tolerada per les autoritats policíaques, que haurien de vetllar pel legítim exercici dels drets dels ciutadans? Una manifestació pacífica i festiva, amb famílies senceres, fou interrompuda, i els assistents agredits. Una regidora resultà ferida i hagué de ser atesa a l´hospital, necessità tretze punts de sutura i quasi perd la visió d´un ull... Podia haver estat molt més greu, certament, podia haver-hi hagut més ferits, o alguna cosa pitjor, però ens preguntem si aquesta agressió a pacífics ciutadans que exercien els seus drets legítims de manifestació no és suficientment greu. Pel que va passar i també pel que té de simptomàtic.Ahir va ser aquest fet concret, però al llarg dels anys s´han succeït les destrosses de locals, les pintades amenaçadores, els insults, les agressions. Demà, qui sap què pot passar? Un clima d´impunitat permès per les autoritats que deixen fer fa témer el pitjor. Un clima molt perillós, que ens retalla les llibertats efectives a uns, i dóna ales per a empreses de més volada, a uns altres... Haurà de morir algú perquè les autoritats, i la Delegació del Govern al capdavant, reaccionen? No té res a dir el senyor ministre de l´Interior, Pérez Rubalcaba? I el delegat del Govern, Ricardo Peralta? O és que contra el que representen els agredits hi ha coses tolerables i permeses? O som ciutadans de segona, minvats en els nostres drets? Són massa anys d´agressions impunes perquè amb quatre bones paraules, i que tot continue igual, puguem donar-nos per satisfets.Des de Valencians pel Canvi pensem que cal condemnar enèrgicament les agressions però sobretot reclamem una resposta urgent de les institucions democràtiques que trenque d´una vegada per totes el clima d´impunitat en què es produeixen els atacs, els insults, les agressions i els atemptats feixistes contra el valencianisme.*Consell Directiu de Valencians pel Canvi [Signen també Josep Lluís Barona, Josepa Cucó, Joan Francesc Mira, Rodolf Soler, Francesc de Paula Burguera, Rafa Xambó i Francesc Bayarri]."
Han passate els anys i res no ha canviat. Mai no ho volgueren els psoistes ni els peperets. I mentrestant al nostre País, el feixistes, son els amos.
"Des de les bombes en casa de Joan Fuster (1981) i el paquet bomba enviat a Manuel Sanchis Guarner (1978), i de fet encara abans, són desenes i desenes els atacs, agressions, atemptats i destrosses de tota mena de què ha estat víctima el moviment polític i cultural valencianista. Els assalts a llibreries començaren ja en el franquisme i posteriorment, en l´època de la transició, la violència de carrer i els atacs ultres contra les forces democràtiques emergents i personalitats de la cultura valenciana foren de gran entitat. La llista d´agressions, d´insults, de danys materials i morals és impressionant. Portem així molts anys, massa anys.I tanmateix, resulta del tot sorprenent la impunitat amb què es produeixen les agressions, que constitueix un fet absolutament cridaner i inacceptable. Al País Valencià s´ha configurat un clima de terrorisme de baixa intensitat. Una part de la societat valenciana, la més compromesa amb un projecte nacional de recuperació del País, la seua llengua i la seua cultura, es troba sota amenaça permanent i sense defensa. Les institucions i les lleis no la protegeixen. En tot cas, no s´apliquen de manera eficaç. La Delegació del Govern, sense distinció de titular, deixa fer. La policia no investiga, no fa detencions, no du a terme accions preventives.Hi ha a València grups organitzats ben coneguts que practiquen una mena de kale borroka intermitent que en altres llocs és públicament condemnada i perseguida, amb les raons de l´Estat de Dret. Els seus atacs a caixers automàtics o pintades agressives, per exemple, solen ser condemnats pels mitjans de comunicació, als telediaris, etc. Ací, en canvi, en raó de no se sap quina estranya deriva ideològica, els atacs contra el valencianisme, l´esquerra, el món progressista o determinades institucions i entitats culturals, no reben el més mínim correctiu. Si de cas, vagues condemnes rituals, i un tractament més bé anecdòtic, com de fets aïllats o escassament rellevants. Però algun dia caldrà valorar el paper que aquesta violència sostinguda ha tingut en la configuració del relat legitimador avui més en boga sobre la societat valenciana, del qual beu el partit que governa la Generalitat.Fins quan haurem de tolerar fets com les agressions al Correllengua que tingueren lloc recentment a Gandia? Fins quan una agressió anunciada pels seus executants, que no se n´amaguen, serà tolerada per les autoritats policíaques, que haurien de vetllar pel legítim exercici dels drets dels ciutadans? Una manifestació pacífica i festiva, amb famílies senceres, fou interrompuda, i els assistents agredits. Una regidora resultà ferida i hagué de ser atesa a l´hospital, necessità tretze punts de sutura i quasi perd la visió d´un ull... Podia haver estat molt més greu, certament, podia haver-hi hagut més ferits, o alguna cosa pitjor, però ens preguntem si aquesta agressió a pacífics ciutadans que exercien els seus drets legítims de manifestació no és suficientment greu. Pel que va passar i també pel que té de simptomàtic.Ahir va ser aquest fet concret, però al llarg dels anys s´han succeït les destrosses de locals, les pintades amenaçadores, els insults, les agressions. Demà, qui sap què pot passar? Un clima d´impunitat permès per les autoritats que deixen fer fa témer el pitjor. Un clima molt perillós, que ens retalla les llibertats efectives a uns, i dóna ales per a empreses de més volada, a uns altres... Haurà de morir algú perquè les autoritats, i la Delegació del Govern al capdavant, reaccionen? No té res a dir el senyor ministre de l´Interior, Pérez Rubalcaba? I el delegat del Govern, Ricardo Peralta? O és que contra el que representen els agredits hi ha coses tolerables i permeses? O som ciutadans de segona, minvats en els nostres drets? Són massa anys d´agressions impunes perquè amb quatre bones paraules, i que tot continue igual, puguem donar-nos per satisfets.Des de Valencians pel Canvi pensem que cal condemnar enèrgicament les agressions però sobretot reclamem una resposta urgent de les institucions democràtiques que trenque d´una vegada per totes el clima d´impunitat en què es produeixen els atacs, els insults, les agressions i els atemptats feixistes contra el valencianisme.*Consell Directiu de Valencians pel Canvi [Signen també Josep Lluís Barona, Josepa Cucó, Joan Francesc Mira, Rodolf Soler, Francesc de Paula Burguera, Rafa Xambó i Francesc Bayarri]."
dimecres, 20 d’agost del 2008
Un perfecte fil de ...
Em referisc a Luis Diaz Alperi i la seua ferrea voluntat de no llevar-li a Franco "el título de Hijo Predilecto de Alicante concedido en 1940" així com "la retirada de todos los símbolos y exaltaciones referentes al franquismo, tal y como estipula la Ley de Memoria Histórica...."
Que cadascú pose sobre els punts suspensius el calificatiu que més li agrade.
Que cadascú pose sobre els punts suspensius el calificatiu que més li agrade.
dilluns, 18 d’agost del 2008
El 9 de nou
Hui reconeixen que Canal 9 emet encara més en espanyol que no en valencià. Novetat? Tot ho sabíem (Rosa Diez, no). El que passa es que molts ja no aguantem el fàstic que ens fa el canalet al servei dels politics, tant li fa que sigan peperets o socialistos comuneros de la comunidad. El resultat es que ja ,no el seguim que al cap i a la fi era el que ells volien.
divendres, 25 de juliol del 2008
Grisolia, a gris olia
Sempre ha fet olor a gris, a ranci ... El seu càrrec al CVC, quan mai no havia mogut un dit per la cultura del País era una brometa més del murcià. Tant li hauria fet, ha dit, si s'haguera tractat del valencià o l'anglès. Però no recolza el valencià (el parla vosté ?), no. Recolza el castellà, teòricament, amenaçat pel valencià al nostre País. On viu vostè, senyor ? Es veí de Rosa Diez?. Em permet recomanar-li una coseta: Tracte de sobreviure un dia, tan sols un dia, parlant en valencià en aquest País. Després, ens ho diu
Vosté fa olor. A gris, Grisolia
Vosté fa olor. A gris, Grisolia
dimarts, 22 de juliol del 2008
No coneixer la llengua, tot un merit
El 40 per cent dels professors de línies en valencià de secundaria no coneixen la llengua tal i com ho ha denunciat Escola Valenciana i per tant 90.000 alumnes han de canviar d'oferta lingüística perquè demanen ensenyament en valencià però l'oferta no cobreix eixa demanda i han d'accedir a les línies en castellà. Com m'agrada el meu País. !
Per cert hem de signar tots "el Manifiesto en defensa del espanyol" i pregar a Deu per tal que aviat sigan 190.000 els alumnes forçats a estudiar en la llengua del Imperio !!!!
Per cert hem de signar tots "el Manifiesto en defensa del espanyol" i pregar a Deu per tal que aviat sigan 190.000 els alumnes forçats a estudiar en la llengua del Imperio !!!!
diumenge, 20 de juliol del 2008
Imatge, imatge i imatge
Diu la noticia:
"El congrés dels socialistes valencians del mes de setembre discutirà les línies que els identificaran, com a mínim, fins a les pròximes eleccions del 2001. Entre aquestes hi ha la possibilitat de canviar de nom. Un sector del partit considera que cal retirar-ne 'País Valencià' per adaptar-se al nou Estatut, que estableix que el nom del territori és Comunitat Valenciana. Aquest canvi entraria en la renovació d'imatge defensada per la vice-presidenta, Leire Pajín.
Ahir mateix la també secretària d'organització del PSOE, assegurà que hi hauria canvis després del congrés dels socialistes valencians, i que era en mans dels militants i delegats. El nom de Partit Socialista del País valencià és fruit del procés de formació del partit, que nasqué de la convergència de tres forces diferents: el PSPV, el Partit Socialista Popular i el PSOE de València. "
Que pensaveu que els socialistes espanyols volien treballar pel nostre País ?. Doncs ja ho veu: Ens arriba la Pajín i com si del Vogue es tractés, ens vol fer un canvi: Enscal una nova imatge.
La mare que els va parir .......
"El congrés dels socialistes valencians del mes de setembre discutirà les línies que els identificaran, com a mínim, fins a les pròximes eleccions del 2001. Entre aquestes hi ha la possibilitat de canviar de nom. Un sector del partit considera que cal retirar-ne 'País Valencià' per adaptar-se al nou Estatut, que estableix que el nom del territori és Comunitat Valenciana. Aquest canvi entraria en la renovació d'imatge defensada per la vice-presidenta, Leire Pajín.
Ahir mateix la també secretària d'organització del PSOE, assegurà que hi hauria canvis després del congrés dels socialistes valencians, i que era en mans dels militants i delegats. El nom de Partit Socialista del País valencià és fruit del procés de formació del partit, que nasqué de la convergència de tres forces diferents: el PSPV, el Partit Socialista Popular i el PSOE de València. "
Que pensaveu que els socialistes espanyols volien treballar pel nostre País ?. Doncs ja ho veu: Ens arriba la Pajín i com si del Vogue es tractés, ens vol fer un canvi: Enscal una nova imatge.
La mare que els va parir .......
diumenge, 29 de juny del 2008
Veïns del nord, veïns del sud i l'enemic de casa
"Valencia se queda fuera de la primera red ferroviaria internacional del mediterráneo". Aquest es el titular de la noticia que llig hui al diari. Fa uns dies també llegia com alguns començen a reconeixer que la flama i l'esperit de l'anticatalanisme que els pepers s'encarreguen de mantindre a diari, suposa perjudicis que ara ens pasen factura.Mentrestant el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha advertit els professors que es neguen a impartir l’assignatura 'Educació per a la Ciutadania' en anglés que seran sancionats amb una falta “molt greu”. Aquesta sanció comporta fins i tot la suspensió d’ocupació i de sou.
L’assignatura s’ha de començar a ensenyar a partir del curs 2008/2009 a l’ESO, i el PP ha decidit que al País Valencià s’ha d’impartir en anglés. El conseller ha fet aquest darrer dimecres l’advertiment d’iniciar procediments sancionadors després que el claustre de l’institut Ballester Gonzalvo de València anunciara que impartirà Ciutadania en valencià o castellà.
L’assignatura s’ha de començar a ensenyar a partir del curs 2008/2009 a l’ESO, i el PP ha decidit que al País Valencià s’ha d’impartir en anglés. El conseller ha fet aquest darrer dimecres l’advertiment d’iniciar procediments sancionadors després que el claustre de l’institut Ballester Gonzalvo de València anunciara que impartirà Ciutadania en valencià o castellà.
Probablement, algú dels consellers tindrán plans per a la connexió València-Tokio, amb AVE directe passant per Murcia i Madrid.
I que em dieu de la democracia "Bien entendida" dels pepers ? Ells entenen la democracia d'una manera moll particular:
"Reforma del Reglamento que regula la Sindicatura de Greuges".
Per si encara tenieu dubtes, la Comunidad Valenciana es República Bananera. Ja no cal que els espanyols reserven les vacances al Carib, Ací a la Comunidad poden trobar-se amb la millor i mes lluenta República Bananera.
Que no ens agrada la llei ....? Doncs la canviem i prou.. LOa modificació de la norma ha estat aprovada en solitari pel Partit Popular de les Corts Valencianes fa unes setmanes. La reforma té com a únic objectiu rellevar en el càrrec l’actual responsable de la Sindicatura, Emilia Caballero, per tal de col·locar en el seu lloc al marit o company, no conec el detall, de la consellera de Turisme.
La maniobra s’emmarca en una cadena d’atacs institucionals contra tota veu crítica o, simplement, no submisa amb les consignes emanades des de la direcció del Partit Popular. Emilia Caballero ha demostrat durant la seua gestió una voluntat ferma d’independència, i un treball intens per convertir la Sindicatura en una instància útil per als ciutadans i ciutadanes en la seua relació amb les diferents administracions públiques. Però el Partit Popular valencià no està disposat a permetre cap veu independent al si de les institucions, com també persegueix les veus crítiques nascudes des de la societat civil.
L’ofensiva contra la Sindicatura se suma a altres episodis, com ara la censura practicada en els mitjans de comunicació públics, que acceleren la pèrdua de qualitat de la democràcia valenciana, inexorable des de la presència del PP en el govern de les principals institucions.
La maniobra s’emmarca en una cadena d’atacs institucionals contra tota veu crítica o, simplement, no submisa amb les consignes emanades des de la direcció del Partit Popular. Emilia Caballero ha demostrat durant la seua gestió una voluntat ferma d’independència, i un treball intens per convertir la Sindicatura en una instància útil per als ciutadans i ciutadanes en la seua relació amb les diferents administracions públiques. Però el Partit Popular valencià no està disposat a permetre cap veu independent al si de les institucions, com també persegueix les veus crítiques nascudes des de la societat civil.
L’ofensiva contra la Sindicatura se suma a altres episodis, com ara la censura practicada en els mitjans de comunicació públics, que acceleren la pèrdua de qualitat de la democràcia valenciana, inexorable des de la presència del PP en el govern de les principals institucions.
(Text de VpC)
Es veu que tenim una gentola que no s'han trobat encara la má dreta.
divendres, 30 de maig del 2008
Elvira vol tornar a casa.
El govern valencià pot gastar, no sabem quants milions d'euros en la Copa America, la Formula 1 o la visita del Papa. Tant li fa. Aparentar, aparentar i aparentar. Això és important.Elvira es una ciutadana valenciana. Elvira pateix una greu malaltia i es tractada medicament als Estats Units. Ara es hora de tornar a casa seua i li cal un avió amb certes condicions molt especials. El cost del vol medicalitzat es de més de 90.000 €.
Elvira i la seua família han reclamat ajuda al govern valencià. A eixe govern que no va estalviar en despeses per a les retransmissions papals; al mateix govern que li ha oferit una catifa d'euros a Ecclestone per tal de tindre un espectacle questionat als carrers...
Però el govern valencià, el govern de tots els valencians, com Elvira, com jo, com tu, com nosaltres ... ha dit senzillament "NO"
"El Pocero", personatge més que dubtós del panorama immobiliari espanyol, ha oferit de franc el seu avió privat i Elvira tornará a casa.
Vergonya. Hui sent vergonya i fastic.
diumenge, 11 de maig del 2008
Aquesta setmana Reporters Sense Fronteres ha presentat el seu informe "Els perills d'informar Europa" on el País Valencià està present pel tancament dels repetidors de TV3.RSF assenyala que els seus estudis son"molt exigents i escrupolosos", i per tant considera que aquest és un assumpte "molt greu que afecta les llibertats de la societat".
A més a més no hem d'oblidar que al president Camps li agrada el menyspreu continuat a la llibertat d'expressiò i que mai no respon al periodistes.
Supose que els dirigents, tant pepers com psoistes hui se senten molt orgullosos: El País Valencià guardonat com una illa antidemocràtica a l'Europa del segle XXI.
divendres, 18 d’abril del 2008
El President "cabreao"
D'antuvi que quede clar que jo no entenc d'aigües ni transvasaments, que no se qui te la raó o qui ha perdut el nord. No ho se. Em sap greu aquesta gentola que ens ha desfet el país omplint-lo de construccions, urbanitzacions i camps de golf. Però hui no escriuré d'açò.
Bé, tenim al President cabrejat; que si ell i el murcià president aniran al Constitucional (espanyol, per descomptat), que si aigua per a nosaltres també, que com son els catalans, els aragonesos i tot allò que siga quatribarrat. Agarrats, que son tots uns tacanys...
Els pepers, abans UCD, AP o CD, agafats de la maneta, la dreta per descomptat, d'UV i altres mes enllà de la dreta mà, han bramat durant trenta anys contra tot i tots: catalans, catalanistes, pancatalanistes, filocatalanistes, quatribarrats, senseblaus, unionistes en la llengua, independentistes, fusterians, climentins, guarnerians, acpvans... Tots son i som fillsdeputa, malsparits, miserables, bords, bastards, antivalencians, fanàtics, borinots, arrogants, terroristes, avorts del dimoni, imbècils o bandarres. Tant li fa.
I després de tot això .... ¿ volem aigua?. Jo crec, President Camps que si vos i el seus predecessors haguéreu mantingut la germanor que catalans i valencians teníem i no us haguéreu dedicat a malmetre les relacions, si en comptes d'inventar-vos batalles de llengües i banderes haguéreu preservat arrels i Historia, si en comptes de mirar a ponent i al sud haguéreu mirat al nord i llevant... tot ens aniria millor.
President Camps, heu mantingut i avivat l'enfrontament i ara ¿ demaneu aigüa ....?
Bé, tenim al President cabrejat; que si ell i el murcià president aniran al Constitucional (espanyol, per descomptat), que si aigua per a nosaltres també, que com son els catalans, els aragonesos i tot allò que siga quatribarrat. Agarrats, que son tots uns tacanys...
Els pepers, abans UCD, AP o CD, agafats de la maneta, la dreta per descomptat, d'UV i altres mes enllà de la dreta mà, han bramat durant trenta anys contra tot i tots: catalans, catalanistes, pancatalanistes, filocatalanistes, quatribarrats, senseblaus, unionistes en la llengua, independentistes, fusterians, climentins, guarnerians, acpvans... Tots son i som fillsdeputa, malsparits, miserables, bords, bastards, antivalencians, fanàtics, borinots, arrogants, terroristes, avorts del dimoni, imbècils o bandarres. Tant li fa.
I després de tot això .... ¿ volem aigua?. Jo crec, President Camps que si vos i el seus predecessors haguéreu mantingut la germanor que catalans i valencians teníem i no us haguéreu dedicat a malmetre les relacions, si en comptes d'inventar-vos batalles de llengües i banderes haguéreu preservat arrels i Historia, si en comptes de mirar a ponent i al sud haguéreu mirat al nord i llevant... tot ens aniria millor.
President Camps, heu mantingut i avivat l'enfrontament i ara ¿ demaneu aigüa ....?
dimarts, 15 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
Ja en tenim data i per tant ja no som perillosos
M'agradaria ser historiador i conéixer amb profunditat la Historia. Quan el general Franco va passar a millor vida tant els psoistes com els UCDistes i pepers (aleshores crec que Fraga era la CD) feren tot i mes per tal d'esborrar qualsevol possibilitat d'uns Països Catalans a l'Estat Espanyol.
La constitució espanyola, molt respectable per a ells i no més que un reglament per a nosaltres, diu explícitament a l'article 138.1 "En ningún caso se permite la federación de comunidades autónomas ". Això fou escrit exclusivament per tal d'avortar l' esperit dels Països Catalans. I no ho dic jo. Tan sols heu d'anar als diaris o preguntar als protagonistes de l'època. Després, la tanca del 5%, una mesura per no permetre la vetrebració nacional i així més i mes i encara mes.
Un punt que no podien d'oblidar ni aleshores ni després al llarg dels anys eren les comunicacions. Amb comunicacions mínimes i complicades la vetrebració nacional no seria possible o en tot cas seria molt difícil. I aquí han jugat el seu paper tant mitjans de comunicació, com els mateixos polítics. Tallar els lligams que sempre han unit a catalans i valencians fins i tot mentint, re-escrivint una historia farcida de mentides era molt important. Però encara més assolir que el País Valencià estiguera ben comunicat amb Madrid i no amb el Principat. I hem de reconéixer que han assolit els objectius que desitjaven .
Els espanyols ja estan tranquils i saben que els valencians no som perillosos, que aviat cap nacionalista parlarà de la nostra llengua, nostra cultura i nostra llibertat. Que cap de nosaltres voldra acostar-se a Catalunya i que el concepte dels Països Catalans estarà definitivament mort i soterrat.
La prova és evident. Ja en tenim data: l'AVE València - Barcelona = 2015
La constitució espanyola, molt respectable per a ells i no més que un reglament per a nosaltres, diu explícitament a l'article 138.1 "En ningún caso se permite la federación de comunidades autónomas ". Això fou escrit exclusivament per tal d'avortar l' esperit dels Països Catalans. I no ho dic jo. Tan sols heu d'anar als diaris o preguntar als protagonistes de l'època. Després, la tanca del 5%, una mesura per no permetre la vetrebració nacional i així més i mes i encara mes.
Un punt que no podien d'oblidar ni aleshores ni després al llarg dels anys eren les comunicacions. Amb comunicacions mínimes i complicades la vetrebració nacional no seria possible o en tot cas seria molt difícil. I aquí han jugat el seu paper tant mitjans de comunicació, com els mateixos polítics. Tallar els lligams que sempre han unit a catalans i valencians fins i tot mentint, re-escrivint una historia farcida de mentides era molt important. Però encara més assolir que el País Valencià estiguera ben comunicat amb Madrid i no amb el Principat. I hem de reconéixer que han assolit els objectius que desitjaven .
Els espanyols ja estan tranquils i saben que els valencians no som perillosos, que aviat cap nacionalista parlarà de la nostra llengua, nostra cultura i nostra llibertat. Que cap de nosaltres voldra acostar-se a Catalunya i que el concepte dels Països Catalans estarà definitivament mort i soterrat.
La prova és evident. Ja en tenim data: l'AVE València - Barcelona = 2015
diumenge, 6 d’abril del 2008
Casa de València, l'ambaixada dels valencians?
Fa anys gairebé totes les ciutats espanyoles en tenien les anomenades "casas regionales": la casa regional de Múrcia, la d'Andalusia, la d'Astúries .... eren llocs on els oriünds de cada regió tenien un refugi,, un espai on es retrobaven amb les olors, els sabors, els records que havien deixat .Amb el pas dels anys "las casas" han canviat el seu principal objectiu i han esdevingut una mena de representació cultural si no política.
A Madrid, la capital del Regne, al passeig del Pintor Rosales està la Casa de València. Si un valencià pensa que eixa és la "casa" dels valencians a Madrid, que prepare els tranquil·litzants i els antidepressius i es prenga la capsa sencera.
A Madrid, la capital del Regne, al passeig del Pintor Rosales està la Casa de València. Si un valencià pensa que eixa és la "casa" dels valencians a Madrid, que prepare els tranquil·litzants i els antidepressius i es prenga la capsa sencera.
La web de la Generalitat, la conselleria d'Immigració i Ciutadania, ens oferix una idea d'allò que és la Casa de València a Madrid ...
A Madrid viuen milers i milers de valencians. La Casa de València a Madrid, en comptes de ser un lloc de "valencianisme" és un lloc per a la vergonya i para ofrendar nuevas glorias. És un reflex del País que som i tenim gracies als pepers i psoistes. Si a l'entrada haguera una maqueta de Marina d'Or, llavors ja seria orgasmic. Seriem al paradís: cap símbol d'identitat valenciana; tot en espanyol que per a això som a la capital d'Espanya, cap indici de la cultura valenciana. Res de res. Al cap i la fí no es estrany.... ¡ Com a casa !
Si parles en valencià, ningú t'entén. Si t'interesses per cursos de llengua o cultura valenciana, simplement et responen que no hi ha... Això sí, el restaurant te una bona cuina.
La Casa de València a Madrid per no tindre no té ni espai web. Vos invite que busqueu a Google "Casa de València". Els resultats que apareixen estan vinculats a l'hostaleria i al restaurant. Això es tot. Vergonyós. Em pregunte quants valencians a Madrid s'han passat que aquest lloc i quants senten aquesta "casa" com la seua casa a Madrid.
A Madrid viuen milers i milers de valencians. La Casa de València a Madrid, en comptes de ser un lloc de "valencianisme" és un lloc per a la vergonya i para ofrendar nuevas glorias. És un reflex del País que som i tenim gracies als pepers i psoistes. Si a l'entrada haguera una maqueta de Marina d'Or, llavors ja seria orgasmic. Seriem al paradís: cap símbol d'identitat valenciana; tot en espanyol que per a això som a la capital d'Espanya, cap indici de la cultura valenciana. Res de res. Al cap i la fí no es estrany.... ¡ Com a casa !
Si parles en valencià, ningú t'entén. Si t'interesses per cursos de llengua o cultura valenciana, simplement et responen que no hi ha... Això sí, el restaurant te una bona cuina.
La Casa de València a Madrid per no tindre no té ni espai web. Vos invite que busqueu a Google "Casa de València". Els resultats que apareixen estan vinculats a l'hostaleria i al restaurant. Això es tot. Vergonyós. Em pregunte quants valencians a Madrid s'han passat que aquest lloc i quants senten aquesta "casa" com la seua casa a Madrid.
Ara caminem un poc i ens apropem a la Plaza de España on el Cercle Català de Madrid és una espècie d'ambaixada. Amb web pròpi oferix als catalans i no catalans residents a Madrid dotzenes d'activitats: Cursos de català, tallers de teatre, cicles musicals per a totes les edats; escacs, esports, etc, etc.
Curiositats:
1.- El web de la Generalitat diu textualment: "l'actual seu, que va ser inaugurada el 2 de juliol d'eixe any pel senyor Juan Carlos i la senyora Sofía" . La Generalitat pepera diu el "senyor i la senyora" !!!!!!!
2.- El espai web de la Casa Regional Valenciana en París fa servir una Senyera (sense blau) com a simbol per a triar el nostre idioma. Això si, després tan sols mostra una paella com fet mes representiu de les seues activitats a la capital francesa
La seu de la representació politica-culutural de la Generalitat catalana fa ondejar una Senyera a la façana. No tinc el gust de coneixer la seu gastronomica-folclorica de la Generalitat valenciana. Això m'he estalviat.Camps que plora, plora i plora per qualsevol cosa faria bè ara de plorar de vergonya. O potser no. Potser et sent orgullós
diumenge, 30 de març del 2008
Camps i l'enfrontament permanent
Es difícil saber fins on arriba la misèria moral dels policutres que patim els valencians. Em fan fàstic. Aixì, sense cap diplomàcia.El president Camps decideix rebutjar la invitació personal del President de la Generalitat Catalana als actes organitzats a Poblet amb motiu de la commemoració de 800 aniversari del neiximent de Jaume I.
Camps no vol una foto amb la resta de dirigents dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Camps vol victimisme i confrontació; Camps vol mantindre als blavers en peu de guerra.
Ja ho deia a la meua entrada d'ahir: pense que gentola com este personatge no em representen i em fa sentir vergonya d'esser valencià.
El PP valencià s'alimenta de menjars tan profitosos com , l'anticatalanisme, la llengua, la bandera, el robatori de la paella, el circuit de formula 1, la invasió dels bàrbars del nord, la tv3, els països catalans, eliseu climent, enric valor, joan fuster, ovidi montllor, tarzan i sa beneida mare ....
Quina colla que ens ha tocat !
dissabte, 29 de març del 2008
Josep Renau
Josep Renau és un altre dels valencians, dels prestigiosos valencians, que són ignorats i menyspreats pel govern valencià del PP. Eixa gentola hauria de curar de la nostra Història, del les nostres personalitats com ara Valor, Montllor, Fuster, Renau.... Però la seua ignorància, la seua manca de cultura i l'odi, un profund odi fan que el munt de merda que els envolta no els deixe traure el cap i respirar aire fresc.Milers de valencians no ens sentim representats per esta gentola. Cada dia fan que a la seua Espanya no hi haja lloc per a nosaltres (afortunadament).
I ja ha passat un any que vaig engegar este blog. Com corre el temps !
dilluns, 10 de març del 2008
Sempre la mateixa historia
Hui en arribar a l'oficina i obrir els correus m'he trobat amb dos missatges personals. Tots dos d'amics, de vells amics, que em recordavem dos entrades meues de 2007:Us heu preguntat per quines raóns el valencianisme no arrela mes profundament.? En un món on el consum es la clau, al valencianisme polític li manca un bon màrqueting per tal d'arrelar de forma majoritària a la societat civil.
Hui en dia la imatge, el màrqueting i les estratègies de mercat son la clau. I els polítics i els seus estratèges haurian d'anar pensant-lo.
Tenim actors i actrius, esportistes, arquitectes, metges, empresaris, bisbes, músics.... però quants en tenim a les nostres files? quants militen en el valencianisme? Un xicotet acte de valencianitat de qualsevol personatge públic o "famós" valencià faria molt mes pel valencianisme que els anys de dur treball valencianista que tots nosaltres hem fet.
Imagineu-vos per un instant a Albelda, Vicente, Juan Carlos Ferrero, Nuria Roca, Ximo Rovira, Santigo Calatrava, Hector Barberá .... com activistes del valencianisme. Quina repercussió hauria tingut la presencia d'algu dels esmentats a l'acte de La Carrasqueta? Marqueting. Imagineu-vos a l'església valenciana, els bisbes valencians fent un declaració en favor de la llengua, de la llibertat d'expressió ( ..i per tant de la llibertat d'emissió). Marqueting.
Tal vegada no sabem vendre el valencianisme com cal .....
Hui en dia la imatge, el màrqueting i les estratègies de mercat son la clau. I els polítics i els seus estratèges haurian d'anar pensant-lo.
Tenim actors i actrius, esportistes, arquitectes, metges, empresaris, bisbes, músics.... però quants en tenim a les nostres files? quants militen en el valencianisme? Un xicotet acte de valencianitat de qualsevol personatge públic o "famós" valencià faria molt mes pel valencianisme que els anys de dur treball valencianista que tots nosaltres hem fet.
Imagineu-vos per un instant a Albelda, Vicente, Juan Carlos Ferrero, Nuria Roca, Ximo Rovira, Santigo Calatrava, Hector Barberá .... com activistes del valencianisme. Quina repercussió hauria tingut la presencia d'algu dels esmentats a l'acte de La Carrasqueta? Marqueting. Imagineu-vos a l'església valenciana, els bisbes valencians fent un declaració en favor de la llengua, de la llibertat d'expressió ( ..i per tant de la llibertat d'emissió). Marqueting.
Tal vegada no sabem vendre el valencianisme com cal .....
----------------------------Com si d'un esport es tractara, cada quatre anys els ciutadans vivim els nostres jocs olímpics: les eleccions. Hui ja coneixem els resultats, i el canvi no s'ha produït al País Valencià. Durant els darrers mesos he fet nombroses intervencions en blocs, fòrums d'internet, etc, etc. Molts em deieu que estava equivocat i que era un tremendista però finalment els fets, els resultats, m'han donat la raó. I ben bé que ho sent
Al País Valencià si volem un canvi, tan sols el podrem assolir els nacionalistes progressistes. I els nacionalistes progressistes mai no hem de tornar a pactar amb partit o partits estatals. Socis estatals no ens serveixen.
Els nacionalistes prorgessistes hem d'admetre que n'hi han persones que son nacionalistes d'esquerres, nacionalistes de centre o nacionalistes de dretes i que tots som nacionalistes i valencians si treballem units pel PV. Buscar socis exclusivament per l'esquerra, i per l'esquerra comunista i estatalista, fa fugir a molts simpatitzants que s'ho pensen dues vegades abans d'oferir-nos el seu vot.
Els nacionalistes progressistes hem de recordar sempre que les pitjors desfetes recents que hem patit els valencians han estat amb el socialistes durant la negociació dels estatuts. El socialistes no son valencianistes, son espanyolistes. I ser espanyolista no està mal per a ells, però nosaltres som nacionalistes i som nacionalistes valencians i ells sempre ens han traït seguint instruccions de Madrid.
Al nacionalisme progressista li cal estendre la seua xarxa i posicionar-se als estrats on fins ara no s'ha prestat atenció: valencianistes de dretes, empresaris, artistes, esportistes, músics, gent guapa, etc, etc. Ens cal un canvi important d'imatge; ens cal un canvi important de màrqueting ens cal arribar a la gent que ni tant sols sap que existim. Hem d'assabentar-nos que no som el melic del món, que el País Valencià no es Catalunya i que ni el nacionalisme ni el sentiments no estan arrelats de la mateixa manera.
Hem de transmetre al ciutadans que ser valencià es "ser diferent". Que existeix un fet diferencial valencià i per tant hem de canviar d'estratègia. Desgraciadament polítics i votants no actius politicament, no parlem el mateix llenguatge. Els polítics busquen un lloc, un escó, un puesto on passar l'olimpíada. Els ciutadans passem l'olimpíada. somiant amb els jocs.
Quan jo jugava a voleibol u dels entrenadors que vaig tindre ens deia: "No heu d'esperar l'error del contrari heu d'esperar sempre l'encert" (per cert que aquest consell m'ha acompanyat des d'aleshores). En aquestes eleccions també hem esperat més l'errada del contrari que no el nostre encert. La campanya " adèu PP" potser no ha arribat als ciutadans com esperávem. Hem assenyalat els punts mes foscos del PP però... hem sabut transmetre el nostre projecte, hem sabut il.lusionar els votants?. No es pot assenyalar .... hem de donar respostes, hem de transmetre sentiments i il.lusio.
Votar nacionalisme es votar un sentiment. En molts llocs he escrit durant les darreres setmanes que per a molts de nosaltres un canvi de PP a PSOE era "más de los mismo" i si el canvi havia de fer-se amb el vist-i-plau del feble nacionalisme, a la llarga estariem recolzant un altre error.
Votar nacionalista es votar idealisme, es votar ídols i els nostres ídols estan morts i enterrats per la dreta però també enterrats pel psoe que sap que si els desenterraren, avançariem. Votar nacionalisme es votar, patria, terra, llengua, bandera i arrels.
Cal canviar moltes coses. Canviaran?
dilluns, 3 de març del 2008
Música, músics, pirates, complices i desaprensius - II
Si l'instrument de música se suposa que és com el bisturí per al cirurgià jo pensava que quan l'estudiant i els seus pares decidixen anar a fer la compra, aquesta es fa a un comerç molt especialitzat. Doncs bé, també resulta que ja no és així.
El meu amic Vicent em parla de petites botigues en poblacions xicotetes o en polígons industrials com els punts on els pirates dirigixen els alumnes. Eixes botigues tenen preparats els instruments ja que prèviament s'han posat d'acord amb el bucaner. Una vegada allí "lo que el mestre diga i no és parle més"
Alguns establiments per tal de rentar la seua imatge patrocinen activitats de la FSMCV, fan regals d'instruments de preu de cost prop a zero però amb preus de venda unflats i així tots contents. Al mateix conviden els mestres, músics, presidents ... a fer un viatget a Xina amb caire cultural i tots a tancar els ulls.
I que passa si es tracta de la banda japonesa?. Es semblant però amb glamour....
El meu amic Vicent em parla de petites botigues en poblacions xicotetes o en polígons industrials com els punts on els pirates dirigixen els alumnes. Eixes botigues tenen preparats els instruments ja que prèviament s'han posat d'acord amb el bucaner. Una vegada allí "lo que el mestre diga i no és parle més"
Alguns establiments per tal de rentar la seua imatge patrocinen activitats de la FSMCV, fan regals d'instruments de preu de cost prop a zero però amb preus de venda unflats i així tots contents. Al mateix conviden els mestres, músics, presidents ... a fer un viatget a Xina amb caire cultural i tots a tancar els ulls.
I que passa si es tracta de la banda japonesa?. Es semblant però amb glamour....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)