Imatge, imatge i imatge

Diu la noticia:
"El congrés dels socialistes valencians del mes de setembre discutirà les línies que els identificaran, com a mínim, fins a les pròximes eleccions del 2001. Entre aquestes hi ha la possibilitat de canviar de nom. Un sector del partit considera que cal retirar-ne 'País Valencià' per adaptar-se al nou Estatut, que estableix que el nom del territori és Comunitat Valenciana. Aquest canvi entraria en la renovació d'imatge defensada per la vice-presidenta, Leire Pajín.
Ahir mateix la també secretària d'organització del PSOE, assegurà que hi hauria canvis després del congrés dels socialistes valencians, i que era en mans dels militants i delegats. El nom de Partit Socialista del País valencià és fruit del procés de formació del partit, que nasqué de la convergència de tres forces diferents: el PSPV, el Partit Socialista Popular i el PSOE de València. "
Que pensaveu que els socialistes espanyols volien treballar pel nostre País ?. Doncs ja ho veu: Ens arriba la Pajín i com si del Vogue es tractés, ens vol fer un canvi: Enscal una nova imatge.
La mare que els va parir .......

Veïns del nord, veïns del sud i l'enemic de casa

"Valencia se queda fuera de la primera red ferroviaria internacional del mediterráneo". Aquest es el titular de la noticia que llig hui al diari. Fa uns dies també llegia com alguns començen a reconeixer que la flama i l'esperit de l'anticatalanisme que els pepers s'encarreguen de mantindre a diari, suposa perjudicis que ara ens pasen factura.

Mentrestant el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha advertit els professors que es neguen a impartir l’assignatura 'Educació per a la Ciutadania' en anglés que seran sancionats amb una falta “molt greu”. Aquesta sanció comporta fins i tot la suspensió d’ocupació i de sou.
L’assignatura s’ha de començar a ensenyar a partir del curs 2008/2009 a l’ESO, i el PP ha decidit que al País Valencià s’ha d’impartir en anglés. El conseller ha fet aquest darrer dimecres l’advertiment d’iniciar procediments sancionadors després que el claustre de l’institut Ballester Gonzalvo de València anunciara que impartirà Ciutadania en valencià o castellà.

Probablement, algú dels consellers tindrán plans per a la connexió València-Tokio, amb AVE directe passant per Murcia i Madrid.

I que em dieu de la democracia "Bien entendida" dels pepers ? Ells entenen la democracia d'una manera moll particular:

"Reforma del Reglamento que regula la Sindicatura de Greuges".

Per si encara tenieu dubtes, la Comunidad Valenciana es República Bananera. Ja no cal que els espanyols reserven les vacances al Carib, Ací a la Comunidad poden trobar-se amb la millor i mes lluenta República Bananera.

Que no ens agrada la llei ....? Doncs la canviem i prou.. LOa modificació de la norma ha estat aprovada en solitari pel Partit Popular de les Corts Valencianes fa unes setmanes. La reforma té com a únic objectiu rellevar en el càrrec l’actual responsable de la Sindicatura, Emilia Caballero, per tal de col·locar en el seu lloc al marit o company, no conec el detall, de la consellera de Turisme.

La maniobra s’emmarca en una cadena d’atacs institucionals contra tota veu crítica o, simplement, no submisa amb les consignes emanades des de la direcció del Partit Popular. Emilia Caballero ha demostrat durant la seua gestió una voluntat ferma d’independència, i un treball intens per convertir la Sindicatura en una instància útil per als ciutadans i ciutadanes en la seua relació amb les diferents administracions públiques. Però el Partit Popular valencià no està disposat a permetre cap veu independent al si de les institucions, com també persegueix les veus crítiques nascudes des de la societat civil.

L’ofensiva contra la Sindicatura se suma a altres episodis, com ara la censura practicada en els mitjans de comunicació públics, que acceleren la pèrdua de qualitat de la democràcia valenciana, inexorable des de la presència del PP en el govern de les principals institucions.

(Text de VpC)

Es veu que tenim una gentola que no s'han trobat encara la má dreta.

Si fem un repàs a la setmana hem de dir que aquesta no ha sigut especialment bona:
- Josep Vicent Marqués va morir dimecres passat;
- El País Valencià lidera la pujada de l'atur al maig;
- Més de la meitat dels centres educatius no oferixen ensenyament en valencià;
- 93.000 estudiants deixen d'estudiar en valencià perquè el govern que hauria de vetllar pels sues interessos no ho fa;
- el govern popular continua amb el seu "poliatac" a tot: a la llibertat d'expressió, llengua, cultura, país, sentit comú .... i llança un nou atac contra els repetidors d'ACPV.
- Manifestció feixista a Torrent.
Com veieu el panorama del meu país es decebedor.

Elvira vol tornar a casa.

El govern valencià pot gastar, no sabem quants milions d'euros en la Copa America, la Formula 1 o la visita del Papa. Tant li fa. Aparentar, aparentar i aparentar. Això és important.
Elvira es una ciutadana valenciana. Elvira pateix una greu malaltia i es tractada medicament als Estats Units. Ara es hora de tornar a casa seua i li cal un avió amb certes condicions molt especials. El cost del vol medicalitzat es de més de 90.000 €.
Elvira i la seua família han reclamat ajuda al govern valencià. A eixe govern que no va estalviar en despeses per a les retransmissions papals; al mateix govern que li ha oferit una catifa d'euros a Ecclestone per tal de tindre un espectacle questionat als carrers...
Però el govern valencià, el govern de tots els valencians, com Elvira, com jo, com tu, com nosaltres ... ha dit senzillament "NO"
"El Pocero", personatge més que dubtós del panorama immobiliari espanyol, ha oferit de franc el seu avió privat i Elvira tornará a casa.

Vergonya. Hui sent vergonya i fastic.

Estáis locos los valencianos....?

No us contaré com estic d'embolicat però la veritat es que no tinc temps per a escriure. !!!
No vull fer-ne sang però amb la baralla interna que tenen els pepers i veient com amb el rumb perdut i sense trobar brúixola que els assenyale el nord (ja sabeu que ells preferixen Murcia a Catalunya) he pensat que potser que ara el Sr. Mariano diu blanc quan la Sra. Esperanza diu negre qui sap si al País Valencià ens donen unes sorpreses i ens deixes, d'una evegada, de tocar-nos el nas. Qui sap si ara admetran que parlem català a la manera de València, que els que creiem en els PPCC no som una colla de malsparits, que parlar valencià o estudiar en valencià o viure en valencianisme es natural al País.

Un amic de Madrid m'ha enviat un email que no té desperdici. Han rebut una protesta d'un mestre de música de la "Comunidad Valenciana" :
Soy profesor en varias de las escuela de música de la Comunidad Valenciana y me gustaría que fueran respetuosos con la denominación de nuestra zona geográfica que no es otra cosa que Comunidad Valenciana, se lo comento por el artículo de la nota de prensa remitida, en el cual le dan a nuestra Comunidad la demominación de País Valenciano, ¿me podrían explicar porqué?.
Me molesta que no se respete el consenso y que por mal que les pese a Vds. hay que respetar. Tengo la intención de colgar este mail en el tablón de anuncios de las escuelas en las que imparto clases como así ha sucedido en varias ocasiones que compañeros mios han manifestado en dicho tablón el rechazo al no reconocimiento de nuestras señas de identidad. Por otro lado si persisten en su actitud y muy a mi pesar me daré de baja de su boletín de noticias, o ¿les gustaría que les llamaran a Vds. País Madrileño?. Sín otro particular, esperando sepan corregir este lamentable error, se despide atte.

El meu amic no ha entés res i m'ha preguntat pel contigut del missatge. Després de consultar amb la direcciò de la seuan empresa li han contestat:
" En la noticia a la que alude hemos transcrito parráfos de notas de prensa recibidos y con los que se confeccionan alguna de las noticias del boletín. En esas notas aparecen los terminos Comarques y País Valencià que fueron traducidos como "comarcas y Pais Valenciano" Desconocemos que esos terminos debiesen ser sustituidos en la traducción , según usted, por eComunidad Valenciana.

Por otra y por tratar de comprender mejor el sentido de su mensaje hemos consultado el texto del Estatuto de Autonomia de 2006 aprobado por las Cortes Españolas y dice:
La Comunitat Valenciana surgió como consecuencia de la manifestación de la voluntad autonómica del pueblo de las provincias valencianas, después de la etapa preautonómica, a la que accedió en virtud del Real Decreto-ley 10/1978, de creación del Consell del País Valenciano. Aprobada la Constitución Españóla fue, en su marco, donde la tradición valenciana proveniente del histórico Reino de Valencia se encontró con la concepción moderna del País Valenciano y dio origen a la autonomía valenciana."

Por otra parte observamos como numerosas organizaciones sociales emplean el termino Pais Valenciano: Partidos politicos, organzaciones síndicales, ONG's, etc. etc "

Uns dies després han rebut un nou e-mail que diu:
"No hay duda que en Madrid, están influidos por el gobierno separatista de Zapatero. Ese señor es seguidor del Barcelona y odia lo español y lo valenciano y ustedes no se enteran de nada. Vayánse a la mierda y quendense con sus envidias a nuestras playas, nuestro sol, nuestras paellas, la formula 1 y la copa america. Si Camps fuera presidente de España ustedes se tendrían que ir a comer mierda a Polonia, o sea a Cataluña"

Juan m'ha llegit el text i m' hat dit: ¿Estáis locos los valencianos....?

Aquesta setmana Reporters Sense Fronteres ha presentat el seu informe "Els perills d'informar Europa" on el País Valencià està present pel tancament dels repetidors de TV3.
RSF assenyala que els seus estudis son"molt exigents i escrupolosos", i per tant considera que aquest és un assumpte "molt greu que afecta les llibertats de la societat".
A més a més no hem d'oblidar que al president Camps li agrada el menyspreu continuat a la llibertat d'expressiò i que mai no respon al periodistes.
Supose que els dirigents, tant pepers com psoistes hui se senten molt orgullosos: El País Valencià guardonat com una illa antidemocràtica a l'Europa del segle XXI.

Rita Barberá i el meu Cabanyal

Jo vaig naixer al Cabanyal, al carrer Escalante. Juguí als seus carrers i cresquí amb els meus amics: Albertet, el de la paqueteria, Alejandra la filla del retratista, Josep el fill de l'amo del magatzem de materials de construcció.... A mi aleshores em deien Nan o Nano. El Cabanyal era un barri fantàstic. A les cases n'hi havia una rajola que deia: "Fins aqui va arribar l'aigüa a la riuada el 1957"
Ens passàvem el dia al carrer, jugant, caçant parotets, comprant tebeos a les paradetes de la séquia d'En Gas i si ens donàvem alguna pesseta passàvem la vesprada sencera al cinema del carrer Escalante on amb dos pelis gaudíem bocabadats dels vaquers o dels gangsters.
Jo n'era el xiquet més feliç del món quan la meua avia em donava un parell de duros. Aleshores era el dia màgic: el "Bazar el 0,95" al carrer de José Benlliure, n'era el paradís, tot ple de joguets, pilotes, patíns ....
Al capvespre se sentien cridar els noms dels xiquets: "¡¡¡¡¡ Nan.... arreplega l'entrepà que ja s'ha fet hora de sopar !!!!! " Aleshores la gent gran treia les cadires al carrer, feia un passeig, se saludaven .... I els diumenges, després de la missa a Can Pollastre.
Que Rita Barberá diga que TVE, per emetre un reportage parlant de la barbaritat que ella i els seus han fet, "no respeta la democrácia ni la justicia", em fa plorar.... de fàstic.

25 d'Abril

Trepitjades terres que en el pas dels segles no heu trobat repos.
Encara

Cal obrir l'oracle de la nostra història per saber què som

Encara

Esquinçades terres que heu vist les fronteres dins el nostre cos

Encara

Escolteu la veu de tots aquells que creuen que és temps de cantar:

Venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà.

Trepitjades terres que vareu perdre a Almansa el vostre dret a ésser

Encara

si creiem que som, malgrat tantes nits que ens han allunyat

Encara

esquinçada llengua fidel testimoni del que encara som

Encara

escolteu la veu de tots aquells que creuen que és temps de cantar:

Venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà.

Trepitjades terres que heu plorat amb fills el dret d'existir

Encara

perquè avui és hora de poder lluitar pel que volem ésser

Encara

esquinçades terres que rebeu el dia amb els mateixos mots

Encara

escolteu la veu de tots aquells que creuen que és temps de cantar:

Venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà.

Esquinçades terres que heu vist les fronteres dins el vostre cos

Encara

trepitjades terres que vareu perdre a Almansa el vostre dret d'ésser

Encara

esquinçada llengua, fidel testimoni del que encara som

Encara

perquè avui és l'hora de poder lluitar pel que volem ésser.

El President "cabreao"

D'antuvi que quede clar que jo no entenc d'aigües ni transvasaments, que no se qui te la raó o qui ha perdut el nord. No ho se. Em sap greu aquesta gentola que ens ha desfet el país omplint-lo de construccions, urbanitzacions i camps de golf. Però hui no escriuré d'açò.
Bé, tenim al President cabrejat; que si ell i el murcià president aniran al Constitucional (espanyol, per descomptat), que si aigua per a nosaltres també, que com son els catalans, els aragonesos i tot allò que siga quatribarrat. Agarrats, que son tots uns tacanys...
Els pepers, abans UCD, AP o CD, agafats de la maneta, la dreta per descomptat, d'UV i altres mes enllà de la dreta mà, han bramat durant trenta anys contra tot i tots: catalans, catalanistes, pancatalanistes, filocatalanistes, quatribarrats, senseblaus, unionistes en la llengua, independentistes, fusterians, climentins, guarnerians, acpvans... Tots son i som fillsdeputa, malsparits, miserables, bords, bastards, antivalencians, fanàtics, borinots, arrogants, terroristes, avorts del dimoni, imbècils o bandarres. Tant li fa.
I després de tot això .... ¿ volem aigua?. Jo crec, President Camps que si vos i el seus predecessors haguéreu mantingut la germanor que catalans i valencians teníem i no us haguéreu dedicat a malmetre les relacions, si en comptes d'inventar-vos batalles de llengües i banderes haguéreu preservat arrels i Historia, si en comptes de mirar a ponent i al sud haguéreu mirat al nord i llevant... tot ens aniria millor.
President Camps, heu mantingut i avivat l'enfrontament i ara ¿ demaneu aigüa ....?

Sacrilegi

Les mans nues de Camps al Llibre del Repartiment son com un sacrilegi.

Ja en tenim data i per tant ja no som perillosos

M'agradaria ser historiador i conéixer amb profunditat la Historia. Quan el general Franco va passar a millor vida tant els psoistes com els UCDistes i pepers (aleshores crec que Fraga era la CD) feren tot i mes per tal d'esborrar qualsevol possibilitat d'uns Països Catalans a l'Estat Espanyol.
La constitució espanyola, molt respectable per a ells i no més que un reglament per a nosaltres, diu explícitament a l'article 138.1 "En ningún caso se permite la federación de comunidades autónomas ". Això fou escrit exclusivament per tal d'avortar l' esperit dels Països Catalans. I no ho dic jo. Tan sols heu d'anar als diaris o preguntar als protagonistes de l'època. Després, la tanca del 5%, una mesura per no permetre la vetrebració nacional i així més i mes i encara mes.
Un punt que no podien d'oblidar ni aleshores ni després al llarg dels anys eren les comunicacions. Amb comunicacions mínimes i complicades la vetrebració nacional no seria possible o en tot cas seria molt difícil. I aquí han jugat el seu paper tant mitjans de comunicació, com els mateixos polítics. Tallar els lligams que sempre han unit a catalans i valencians fins i tot mentint, re-escrivint una historia farcida de mentides era molt important. Però encara més assolir que el País Valencià estiguera ben comunicat amb Madrid i no amb el Principat. I hem de reconéixer que han assolit els objectius que desitjaven .
Els espanyols ja estan tranquils i saben que els valencians no som perillosos, que aviat cap nacionalista parlarà de la nostra llengua, nostra cultura i nostra llibertat. Que cap de nosaltres voldra acostar-se a Catalunya i que el concepte dels Països Catalans estarà definitivament mort i soterrat.
La prova és evident. Ja en tenim data: l'AVE València - Barcelona = 2015

Casa de València, l'ambaixada dels valencians?

Fa anys gairebé totes les ciutats espanyoles en tenien les anomenades "casas regionales": la casa regional de Múrcia, la d'Andalusia, la d'Astúries .... eren llocs on els oriünds de cada regió tenien un refugi,, un espai on es retrobaven amb les olors, els sabors, els records que havien deixat .

Amb el pas dels anys "las casas" han canviat el seu principal objectiu i han esdevingut una mena de representació cultural si no política.
A Madrid, la capital del Regne, al passeig del Pintor Rosales està la Casa de València. Si un valencià pensa que eixa és la "casa" dels valencians a Madrid, que prepare els tranquil·litzants i els antidepressius i es prenga la capsa sencera.

La web de la Generalitat, la conselleria d'Immigració i Ciutadania, ens oferix una idea d'allò que és la Casa de València a Madrid ...
A Madrid viuen milers i milers de valencians. La Casa de València a Madrid, en comptes de ser un lloc de "valencianisme" és un lloc per a la vergonya i para ofrendar nuevas glorias. És un reflex del País que som i tenim gracies als pepers i psoistes. Si a l'entrada haguera una maqueta de Marina d'Or, llavors ja seria orgasmic. Seriem al paradís: cap símbol d'identitat valenciana; tot en espanyol que per a això som a la capital d'Espanya, cap indici de la cultura valenciana. Res de res. Al cap i la fí no es estrany.... ¡ Com a casa !
Si parles en valencià, ningú t'entén. Si t'interesses per cursos de llengua o cultura valenciana, simplement et responen que no hi ha... Això sí, el restaurant te una bona cuina.
La Casa de València a Madrid per no tindre no té ni espai web. Vos invite que busqueu a Google "Casa de València". Els resultats que apareixen estan vinculats a l'hostaleria i al restaurant. Això es tot. Vergonyós. Em pregunte quants valencians a Madrid s'han passat que aquest lloc i quants senten aquesta "casa" com la seua casa a Madrid.

Ara caminem un poc i ens apropem a la Plaza de España on el Cercle Català de Madrid és una espècie d'ambaixada. Amb web pròpi oferix als catalans i no catalans residents a Madrid dotzenes d'activitats: Cursos de català, tallers de teatre, cicles musicals per a totes les edats; escacs, esports, etc, etc.

Curiositats:
1.- El web de la Generalitat diu textualment: "l'actual seu, que va ser inaugurada el 2 de juliol d'eixe any pel senyor Juan Carlos i la senyora Sofía" . La Generalitat pepera diu el "senyor i la senyora" !!!!!!!
2.- El espai web de la Casa Regional Valenciana en París fa servir una Senyera (sense blau) com a simbol per a triar el nostre idioma. Això si, després tan sols mostra una paella com fet mes representiu de les seues activitats a la capital francesa

La seu de la representació politica-culutural de la Generalitat catalana fa ondejar una Senyera a la façana. No tinc el gust de coneixer la seu gastronomica-folclorica de la Generalitat valenciana. Això m'he estalviat.

Camps que plora, plora i plora per qualsevol cosa faria bè ara de plorar de vergonya. O potser no. Potser et sent orgullós

Camps i l'enfrontament permanent

Es difícil saber fins on arriba la misèria moral dels policutres que patim els valencians. Em fan fàstic. Aixì, sense cap diplomàcia.
El president Camps decideix rebutjar la invitació personal del President de la Generalitat Catalana als actes organitzats a Poblet amb motiu de la commemoració de 800 aniversari del neiximent de Jaume I.
Camps no vol una foto amb la resta de dirigents dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Camps vol victimisme i confrontació; Camps vol mantindre als blavers en peu de guerra.
Ja ho deia a la meua entrada d'ahir: pense que gentola com este personatge no em representen i em fa sentir vergonya d'esser valencià.

El PP valencià s'alimenta de menjars tan profitosos com , l'anticatalanisme, la llengua, la bandera, el robatori de la paella, el circuit de formula 1, la invasió dels bàrbars del nord, la tv3, els països catalans, eliseu climent, enric valor, joan fuster, ovidi montllor, tarzan i sa beneida mare ....
Quina colla que ens ha tocat !

Josep Renau

Josep Renau és un altre dels valencians, dels prestigiosos valencians, que són ignorats i menyspreats pel govern valencià del PP. Eixa gentola hauria de curar de la nostra Història, del les nostres personalitats com ara Valor, Montllor, Fuster, Renau.... Però la seua ignorància, la seua manca de cultura i l'odi, un profund odi fan que el munt de merda que els envolta no els deixe traure el cap i respirar aire fresc.
Milers de valencians no ens sentim representats per esta gentola. Cada dia fan que a la seua Espanya no hi haja lloc per a nosaltres (afortunadament).

I ja ha passat un any que vaig engegar este blog. Com corre el temps !

Vacances

Any 1973. Aleshores feia COU. Carlos, Chemi, Nuria i jo vam decidir anar a fer les vacances de Setmana Santa a Barcelona i Cadaqués. No em puc recordar com i quanho vam decidir. No tinc la més mínima idea de quan ho vam planejar ni de cap cosa relacionada amb els previs. El cas és que ells van eixir per davant en el Mini de Carlos. Jo vaig pujar a Barcelona en el tren que eixia de València a migdia. Barcelona era per a molts valencians como el "cap i casal". Molts anaven a la universitat allí i es matriculaven a la central o Bellaterra; quan hi havia alguna malaltia que a València creava dubtes, anaven a veure el metge a Barcelona.... Barcelona era la referència encara que Madrid era la capital d'Espanya i el lloc on tots havien d'acabar per a resoldre qualsevol assumpte per nimi que este fos .La Barcelona dels últims anys del franquisme, era sinònim de llibertat, modernitat, europeisme, cultura, aire per a respirar .... Vaig arribar a l'estaciò Sants per la nit . Fins eixe any sempre havia passat la Setmana Santa al Cabanyal. Allí es feia el silenci com a la resta de la ciutat. Les ràdios només emetien música religiosa, els bars tancaven, les banderes ondejaven a mitja asta, els soldats feien guàrdia amb els canons dels fusells cap al sòl, et feian callar si cridaves o cantaves al carrer, els cines tancaven així com els teatres i tots els espectacles. En arribar a Barcelona vaig anar a un bar del carrer Argenteria, aleshores Calle de las Platerias, on m'esperaven amb uns amics de Nuria. Vam beure unes cerveses i de seguida anarem a fer una volta per Barna. Em va enlluernar.

A l'endemá van viatjar fins a Cadaqués i vam passar uns quants dies que els anys no han pogut esborrar. Divendres tornarem a Barcelona. Era divendres sant, setmana santa però no ens podiem creure el que veiem: Tot obert, la ciutat viva, els bars plens, els cines funcionant (a la vesprada en una sala pròxima a la plaça dels Països Catalans, vam veure 2Let it be")...

Hui he gaudit de Madrid. Com un turista més. Este Madrid de hui em recorda a aquella Barcelona del 73 tot i salvant el temps i les distancies. Madrid ara es una ciutat oberta, moderna i fins i tot acollidora si bè malgrat els anys que visc ací, no em sent com a casa. Finalment, la cabra tira a la muntanya, he dinat paella i m'he passat per Caixaforum on n'hi havia una conferència sobre Jacqueline Du Prés. Madrid ha canviat molt. Està ple de visitants. Visitants mapa en mà, càmera en mà. Els madrilenys se'n van. Els visitants arriben. Entre els visitants n'hi ha de valencians. Al passeig del Prado escolte a una parella amb marcat accent valencià "No entenc com és que mai no hem anat l'Ivam ni a cap altre museu de València i em tens ací de museu en museu que ja em fan mal els peus" I ell li contesta: " Com vols comparar Madrid amb València ? És que a Madrid tot és de categoria..... "