diumenge, 13 de gener del 2008

Els pepers no saben que fer amb Sagunt i els psoistes tampoc. Els populars, amb els ganivets esmolats han demanat venjança, durant anys; els psoistes, que van ser prepotents com ells solets i no van escoltar ningú, es tromben amb un nou merder.
Els pepers ataquen els repetidors i el psoistes diuen que "no se pronuncian ni a favor ni en contra". ¿Meninfots, covards o senzillament electorals? Ara el jutge no permet el tancament del repetidor de Bartolo. Les veus nacionalistes ens felicitem.
Els partits espanyols reneguen o .....no es pronuncien. Fer el que està fent el PSOE, partit que no oblideu governa a Madrid i te la seua sucursal a l'oposició al País Valencià, es no defensar la llibertat i la democràcia. Peró es veu que als psoistes tant li fa la llibertat. El que cal és tocar poder. Tant a Madrid com a les sucursals i la "comunidad valenciana" es una de les seues sucursals estimades i perdudes.

Ens cal nacionalisme valencià, i no d'esquerres o dretes.

dimarts, 8 de gener del 2008

Esa democrasia bien entendia. ¡ Casí ná !

¿I ara que fem? es pregunten a la Generalitat.
¿I com podem eixir del fons del pou de l'embolic del teatre? ¿Enderroquem? ¿No enderroquem? ¡ Quin merder ! Clar que aleshores eren a l'oposició on tot val. Ara hi son al govern i les coses canvien.
¿ I que millor que no acatar la llei? Clar, com que som el govern i malgrat que el TSJ del País Valencià diga que català i valencià es la mateixa llengua i per tant que hem de admetre els títols de filologia catalana, MAI no ens faran reconéixer que som tossuts com els burros.
Vergonya. Tindre un govern que publicament diu que no pensa acatar les decisions judicials contraries. Això es "la democracia bien entendida"

dimecres, 2 de gener del 2008

Els proposits


Ja he dit alguna vegada que Paris es la ciutat on em perdria. Enguany, com fa vint-i-cinq anys, he passat cap d'any a Paris.
Cada primer de gener fem proposits. Volem ser millors o canviar de treball; estudiar o fer les vancances somniades. Tant li fa. Tots son proposits.´Després quan som a la nit de cap d'any ens adonem que els proposits es van quedar oblidats durant el primer cap de setmana de gener. Si més no, aquest es el meu cas.
Als meus anys cada vegada tinc menys proposits. La televisió a la cambra de l'hotel oferia els tipics resums de noticias i fets significatius de l'any. Terrible ! Cada vegada pitjor; cada vegada mes distants el primer i tercer món. Proposits. Porposits de canvi, Dificil.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Fa setmanes que no pare. Viatges, reunions, treball, treball i encara mes treball. A més a més he canviat el portàtil i això vol dir que si tinc una estona he d'instal·lar programes fer el "transvasament" de dades de l'equip vell al nou, etc, etc.
S'acosta Nadal...¡agggg! Em fa por. El trànsit es ara el "no-trànsit" ja que els vehicles no es mouen. Tothom és al carrer. Tots ens deixem els diners que tenim i els que no tenim. Soparem conill? Deixarem un euro de propina després de fer un cafè? Merda.
Ens han tancat TV3 i això em fa viatjar a la fosca nit dels 70- la nit es llarga, deia Raimon -. Però la societat valenciana preferix a Rita, el futbol, som lo millor del món per a ofrenar noves .glòries
I cada vegada som menys. A poc a poc ells van assolint els seus objectius. I nosaltres ens quedem sols. De res no servix explicar als amics, als companys i a la gent més jove que hem conegut com la gent parlava la nostra llengua amb normalitat quan el general encara feia les seues, que als anys 60 eixe diari que després va recolzar tots els atacs en favor del secessionisme parlava del País Valencià i que en deixar el Cap i Casal de la Ciutat de València i de camí cap a les comarques del sud, a tots el pobles es penjaven quatribarrades sense blau.
Soc pessimista? Sí. Mai no oblide el que un dia vaig sentir a Madrid a un gran valencianista: " Pareix que un bon valencià es el que neix a València i després se'n va a Madrid a dir a tot que sí oblidant les arrels, la llengua i la pàtria per a tornar finalment a la terreta a gaudir del sol, la paella i els passeigs per la platja al temps que rebutja els típics-tòpics valencians i enyora l'oportunitat perduda.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Vergonya.

I finalment..... repetidor precintat.
La nit es llarga si es que penseu que les coses han canviat. No, no han canviat.
Responsables....? Tots. PP, en primer lloc; els socialistes tant com ells, i al dir socialistes vull incloure al PZOE, PSC i PZPV. I els socis de govern.Tots !
NOTA DE PREMSA D'ACPV:
ACPV: AMB EL TANCAMENT DE LA CARRASQUETA LA GENERALITAT HA CONSUMAT L'ATAC A LA LLIBERTAT D¹EXPRESSIÓ I A LA PLURALITAT INFORMATIVA DELS VALENCIANS MÉS GREU DE LA DEMOCRÀCIA"

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)
Contràriament a l'anterior intent de tancament, el passat 27 d'abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l'accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s¹escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l¹atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d¹expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.Des d¹anit a les deu ­i després de més de vint anys­ la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d¹atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d¹aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre¹s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Assegut davant l'ordenador esperant el vol que em portara de tornada a casa via Bangkok i Amsterdam, voldria trencar aquest maldit teclat mig xines mig occidental on cada tecla te no se quants simbols. Escric com quan jo n'era petit i ma mare m'ensenyava a escriure a maquina durant les vesprades d'estiu amb una maquina Olympia i un vell metode d'escriptura cega de tapes blaves i blanques.
No trobe els accents i cada volta que vull fer un apostrof o una coma em fa por que aquesta maquina del dimoni es revele i m'esclate. estic dels nervis. crec que es fa mes dificil escriure amb aquest teclat que sense les ulleres, aixi que no vull ni pensar quin seria el resultat d'un arriscat exercici d'escriptura sense ulleres amb aquest teclat. de segur seria encara pitjor que quan omplia les famoses //quartilles// que ma mare em donava buides, blanques i inmaculades i que jo havia d'escriure amb cura sota el risc d'un dels seus castics.
be, doncs torne a casa i ja estic somiant amb el puente tot i que quan arribe dema m'en anire directe cap a l'oficina per tal de revisar els mails.... si es que l'avio vola i no cau i les hostesses no em castiguen!!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

El jet lag, no m'afecta quan vinc a Àsia. Els problemes em venen quan vaig cap l'oest on mai no puc entrar al ritme normal de vida abans de tornar. Hui plou sobre Taipei, una ciutat que creix si bé el ritme no te res a veure amb el ritme de creixement de les ciutats de Xina continental com ara Beijing o Shanghai on la fisonomia canvia en poques setmanes.
Fa uns anys a Taipei el nombre de motos era significatiu però ara els cotxes han guanyat la batalla.
El U-zero-U o el Cent-u o el 101 va ser per uns mesos l'edifici més alt del món i d'això és senten molt orgullosos els habitants d'aquesta ciutat. A l'hotel estant es veu llunyà i majestuós.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Cada volta els viatges son mes estupids. Quatre hores tirat a l'aeroport d'Amsterdam i per tant 4 hores que he d'afegir a les mes o menys nou hores Amsterdam-Bangkok i les tres fins Taipei. Total vint-i-tres hores des que va començar el primer vol.
Tinc sort perque puc dormir bé als avions, aixi que he fet set horetes adormit com cal. Taiwan es un país que ha canviat molt en molts pocs anys, però on mai no em vindria a viure. Una cosa que sempre veig molt clara quan soc lluny de casa: Com estime el meu país petit.
Al Ipod algunes cançons de l'Ovidi. Ho sent, pero soc gran i Ovidi va ser part de la meua banda sonora (com diuen ara):
Tot ben senzill i ben alegre.Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".
Ràpidament,em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia per als amics,
amb una capsa de cartó,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibrede poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anarpassant l'estona amablement......

divendres, 30 de novembre del 2007

Bomba , i en van ....


Una vegada mès la violencia d'extrema dreta i blavera ha volgut que tinguem un setmaneta moguda.
La bomba a la seu d'ERPV a la ciutat de València es un regall que no sols ens fa eixe grapat de fills de p..., sino tambè la gentola que amb reponsabilitats politiques i socials,dia a dia continuen atacant les llibertats dels valencians que no pensem com ells.


T'adones, company,
no volen arguments,usen la força,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que hem de sortir al carrer junts,
molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.

T'adones, company,t'adones, amic.


diumenge, 25 de novembre del 2007

La raó per la qual la fotografia que acompanya el text de hui es tant explicita es per que arriba un moment en què el munt de fem que ens envolta es tant normal, tant quotidià que sols ens queda una eixida: tapar-nos el nas i fer un exercici de concentració mental per tal de aillarnos de l'entorn que ens envolta
Expemple 1: La Llei de Règim Econòmic Matrimonial desenvolupa la recuperació del Dret Foral que els valencians vam perdre fa ara 300 anys. El govern espanyol diu que no, que aquesta llei no pot ser i que hui com fa 300 anys, el just dret de conquesta també conegut com "per collons", no ens deixa als valencians recuperar els nostres furs. Aquesta lleia equipara a catalans i valencians, però el govern espanyol torna a dir-nos que no, que els catalans sí, però els del sud no. I em pregunte, ¿que farà el Sr. Camps? ¿Deixará que el govern espanyol aplicant el vell dret de conquesta, li toque els collons?
Exemple 2: El govern del Sr. Camps ha decidit no sols fer servir la censura per a matar un poc mes la nostra llengua tancant els repetidors d'ACPV, si no que a més a més ens vol fer buidar les butxaques. Una nova multa es prepara contra ACPV al temps que el tancament del repetidor de Serra Perenxisa es torna cada vegada mes imminent. Al Sr. Camps jo crec que no li agrada ni la llibertat, ni la llibertat d'expressió ni el dret a la pluralitat informativa. Curiosament l'ofés pel terme "País Valencià" res no diu del terme "Levante español"
Per cert la fotografia es d'un petit hotel sorià i vaig fer-la l'any 2004.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Renegar de les nostres personalitats

És patètica l'actitud del PP a la Generalitat o als ajuntaments. No hi ha res pitjor que renegar d'aquelles personalitats valencianes amb entitat nacional. Ho han fet sempre i sempre fan el mateix: ens mostren el que són, i el que continuaran sent, si no es produix un miracle que canvïe les coses.
Una entitat esportiva, en aquest cas el FC Barcelona, viatja a Alcoi i la seua junta directiva vol rendir homenatge a un valencià com cal: Ovidi Montllor. A l'homenatge son tots .... però no els populars.
Renegar, renegar, renegar i ofrenar noves glories. ¡Fastic!

dimarts, 13 de novembre del 2007

AVE Madrid-Sevilla


L'AVE Madrid-Sevilla es un espai molt curiós. Al seient davant del meu, seu una "famosa" de la tele i dos seients darrere, en tinc a una pseudo periodista (o hauria de dir perio-llesta?) televisiva i un poc més enllà una cantant. Totes molt educades però quan es miren és com si estigueren clavant un punyal al mig del pit de l'adversària.
Quan el tren assolix gairebé els 300 kms/hora, la periodista trau de la seua bossa de ma una ampolla petita de whisky i tot d'un glop el líquid desapareix. No han passat ni vint minuts quan demana a la cambrera un segon got amb gel. De la bossa en ix una nova ampolla, el líquid passa al got i de cop i volta desapareix novament.
Ha canviat, i molt, el rotllo que n'hi havia als anys 90 a l'AVE. Abans, les converses pel mòbil es feien a crits per tal que tothom participara del "poderio" d'aquell que parlava: "Has rebut el fax?, crida a Fernández i li dius que arribaré amb retard, ¿tens alguna cosa per a mi? o ¿m'ha cridat algú?", eren les frases mes escoltades als vagons. Peró ara es diferent: sona el mòbil i la "famosa" diu xiuxiuejant "no puedo hablar, que voy en el ave... ¡Que no puedo hablar, que se oye todo...! ¡Joder, que yo te mando un sms coño!
Peró el "coño" ja no es un xiuxiueig sinó un crit al mig del silenci del vagó que fa que tots mirem al mateix punt.
La cantant s'alça i camina amb grans ulleres negres mirant al front. Evidentment no passa desapercebuda. És el que volia. Quan torna al seu seient passa al costat de la "famosa". S'atura i besa la seua galta. "Perdona hija, no te había conocido. Entre que vas sin maquillar y yo que estoy dormida....". Pero la "famosa" respon contundent: "El caso es que estaba mirando esas Dior de mercadillo que llevas y me decía, ¡ que macarrada !, cuando me he dado cuenta que eras tu"

diumenge, 4 de novembre del 2007

La nit es llarga ...

La campanya engegada per ACPV per tal de recaptar els 300.000 € que l'actual govern del PP a la Generalitat els ha imposat com a multa, es una mostra del mínim grau de democràcia que al nostre País tenim. Jo personalment he contribuït amb el meu petit gra enviant una quantitat una mica superior als 10 €, així als menys uns "quants" que mai no donarien un euro, s'han de fotre ja que jo ho faig en el seu nom.. Molts direu que Eliseu Climent ja havia recaptat la quantitat total abans d'iniciar aquesta campanya. Tant li fa. Fer costat per la llibertat d'expressió i recordar de tant en tant on som i on son les llibertats al nostre País és de cosa de tot.

D'altra banda a Castalia TV es poden veure els discursos de Hitler. El personatge José Tirado "Josety", assessor de la Ciudad de las Lenguas i propietari de Castalia TV, il.legal, i que emet des les instal.lacions propietat de l'exalcalde de Castelló José Luís Gimeno, Conseller Delegat de Castelló Cultural, a qui assessora "Josety", a tornar a fer de les seues després que també a TV Castelló també va gaudir una temporada llançant missatges feixistes.
Per a mi queda molt clar on és cadascú

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Vicente Simó Santoja

A vore, faré un esforç comunicatiu. Que ningú no em diga que no vull possar-hi tot de la meua part.
Vinga, anem-hi:

Benbotgut Çenyor Bicente Simó:
Sok un balensía qe vach neiser a la siutat de València als finals dels ains sinquanta, aisina es que lla tin uns cuans ains.
E llechit güi lantrebista que lian fet al diari Levante. Sapiga bosté qe nonestig dacor y caisó de la comberchensia am el catalá ma deisat fotut. ¿Qe no pot aber comberchensia am el catalá? Pos io buil donarli unes cuantes idees.
Güi li donaré cuatre:
1.- Iengua i Iibertat: que desaparegen l'AVL, la RACV i lla de pás l'IEC y la RALE i que totlomón escriga com lisca del kul
2.- Autonomia Iinguistica i cultural per a tolomón: qe cada balensiá ademes descriure com lisca del nas, escriga listoria y la cultura com michor li binga. Per esemple, si io builc dir cAmerica fou descoberta per lo Rech en Chaume I (I=bol dir primer, sab?) o qaa laiuna ba arribar primer qe tós el famós balensía Paqito el chocolater, pos caisó bacha a misa, ials llibres, i prau.
3.- La Comunitat Valensiana, per kollons, melic o omblig de lunivers i iure de mamons catalanistes. Be daisó no parlem mes perqe ya trobara boste com ferlo.
4.- Espulsio de tós els rochos, separatistes y catalanistes no sols de la Comunitat Balensiana, sino del mon mondial, incluín tanvé als de las unibersitats eises qe digüen qe balensiá y katalá son la mateisa iengua i ademés a tota eisa panda de confabulats qe diuen qe lespanyol es la iengua qe es parla a suramerica.
Serán mamons eisos catalins antibalencians
Em dic Lloan o Yoan o Chuan, com bosté builga dir-me perqe la beritat es qe ara no lo se lla.
Si no heu pogut entendre aquest escrit es clar que no domineu la llengua del Senyor Simó. Aneu a la web de la RACV on n'hi ha un traductor anti-unitari i que de segur fará un excelent treball amb el meu text.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Mª TereZa FernandeZ / 3

Estic segur que tots el valencians volem saber quan la Zenyora Mª TereZa FernandeZ demanará al Delegat del Govern EZpanyol que investigue els atacs dels grups d'extrema detra a entitats culturals valencianes com ara ACPV o Ca Revolta o els atacs amb bomba inclosa a partits valencians com el Bloc.

Si algu ho sap, que ens ho diga