Sempre la mateixa historia

Hui en arribar a l'oficina i obrir els correus m'he trobat amb dos missatges personals. Tots dos d'amics, de vells amics, que em recordavem dos entrades meues de 2007:

Us heu preguntat per quines raóns el valencianisme no arrela mes profundament.? En un món on el consum es la clau, al valencianisme polític li manca un bon màrqueting per tal d'arrelar de forma majoritària a la societat civil.
Hui en dia la imatge, el màrqueting i les estratègies de mercat son la clau. I els polítics i els seus estratèges haurian d'anar pensant-lo.
Tenim actors i actrius, esportistes, arquitectes, metges, empresaris, bisbes, músics.... però quants en tenim a les nostres files? quants militen en el valencianisme? Un xicotet acte de valencianitat de qualsevol personatge públic o "famós" valencià faria molt mes pel valencianisme que els anys de dur treball valencianista que tots nosaltres hem fet.
Imagineu-vos per un instant a Albelda, Vicente, Juan Carlos Ferrero, Nuria Roca, Ximo Rovira, Santigo Calatrava, Hector Barberá .... com activistes del valencianisme. Quina repercussió hauria tingut la presencia d'algu dels esmentats a l'acte de La Carrasqueta? Marqueting. Imagineu-vos a l'església valenciana, els bisbes valencians fent un declaració en favor de la llengua, de la llibertat d'expressió ( ..i per tant de la llibertat d'emissió). Marqueting.
Tal vegada no sabem vendre el valencianisme com cal .....

----------------------------
Com si d'un esport es tractara, cada quatre anys els ciutadans vivim els nostres jocs olímpics: les eleccions. Hui ja coneixem els resultats, i el canvi no s'ha produït al País Valencià. Durant els darrers mesos he fet nombroses intervencions en blocs, fòrums d'internet, etc, etc. Molts em deieu que estava equivocat i que era un tremendista però finalment els fets, els resultats, m'han donat la raó. I ben bé que ho sent
Al País Valencià si volem un canvi, tan sols el podrem assolir els nacionalistes progressistes. I els nacionalistes progressistes mai no hem de tornar a pactar amb partit o partits estatals. Socis estatals no ens serveixen.
Els nacionalistes prorgessistes hem d'admetre que n'hi han persones que son nacionalistes d'esquerres, nacionalistes de centre o nacionalistes de dretes i que tots som nacionalistes i valencians si treballem units pel PV. Buscar socis exclusivament per l'esquerra, i per l'esquerra comunista i estatalista, fa fugir a molts simpatitzants que s'ho pensen dues vegades abans d'oferir-nos el seu vot.
Els nacionalistes progressistes hem de recordar sempre que les pitjors desfetes recents que hem patit els valencians han estat amb el socialistes durant la negociació dels estatuts. El socialistes no son valencianistes, son espanyolistes. I ser espanyolista no està mal per a ells, però nosaltres som nacionalistes i som nacionalistes valencians i ells sempre ens han traït seguint instruccions de Madrid.
Al nacionalisme progressista li cal estendre la seua xarxa i posicionar-se als estrats on fins ara no s'ha prestat atenció: valencianistes de dretes, empresaris, artistes, esportistes, músics, gent guapa, etc, etc. Ens cal un canvi important d'imatge; ens cal un canvi important de màrqueting ens cal arribar a la gent que ni tant sols sap que existim. Hem d'assabentar-nos que no som el melic del món, que el País Valencià no es Catalunya i que ni el nacionalisme ni el sentiments no estan arrelats de la mateixa manera.
Hem de transmetre al ciutadans que ser valencià es "ser diferent". Que existeix un fet diferencial valencià i per tant hem de canviar d'estratègia. Desgraciadament polítics i votants no actius politicament, no parlem el mateix llenguatge. Els polítics busquen un lloc, un escó, un puesto on passar l'olimpíada. Els ciutadans passem l'olimpíada. somiant amb els jocs.
Quan jo jugava a voleibol u dels entrenadors que vaig tindre ens deia: "No heu d'esperar l'error del contrari heu d'esperar sempre l'encert" (per cert que aquest consell m'ha acompanyat des d'aleshores). En aquestes eleccions també hem esperat més l'errada del contrari que no el nostre encert. La campanya " adèu PP" potser no ha arribat als ciutadans com esperávem. Hem assenyalat els punts mes foscos del PP però... hem sabut transmetre el nostre projecte, hem sabut il.lusionar els votants?. No es pot assenyalar .... hem de donar respostes, hem de transmetre sentiments i il.lusio.
Votar nacionalisme es votar un sentiment. En molts llocs he escrit durant les darreres setmanes que per a molts de nosaltres un canvi de PP a PSOE era "más de los mismo" i si el canvi havia de fer-se amb el vist-i-plau del feble nacionalisme, a la llarga estariem recolzant un altre error.
Votar nacionalista es votar idealisme, es votar ídols i els nostres ídols estan morts i enterrats per la dreta però també enterrats pel psoe que sap que si els desenterraren, avançariem. Votar nacionalisme es votar, patria, terra, llengua, bandera i arrels.
Cal canviar moltes coses. Canviaran?

Africa, Canaries, Català i Valencià

Abans d ' una hora tancaran els col·legis electorals. No he volgut fer comentaris a la campanya. No val la pena.
González Pons feia un xat en directe amb els lectors del món dijous passat. Una persona li va preguntar la rao que li fa defensar la diferència entre valencià i català, quelcom totalment irracional. La resposta de González és de llibre: Canàries està al costat d'Àfrica però les illes son Europa.

Música, músics, pirates, complices i desaprensius - II

Si l'instrument de música se suposa que és com el bisturí per al cirurgià jo pensava que quan l'estudiant i els seus pares decidixen anar a fer la compra, aquesta es fa a un comerç molt especialitzat. Doncs bé, també resulta que ja no és així.
El meu amic Vicent em parla de petites botigues en poblacions xicotetes o en polígons industrials com els punts on els pirates dirigixen els alumnes. Eixes botigues tenen preparats els instruments ja que prèviament s'han posat d'acord amb el bucaner. Una vegada allí "lo que el mestre diga i no és parle més"
Alguns establiments per tal de rentar la seua imatge patrocinen activitats de la FSMCV, fan regals d'instruments de preu de cost prop a zero però amb preus de venda unflats i així tots contents. Al mateix conviden els mestres, músics, presidents ... a fer un viatget a Xina amb caire cultural i tots a tancar els ulls.
I que passa si es tracta de la banda japonesa?. Es semblant però amb glamour....

Música, músics, pirates, complices i desaprensius - I -

He tingut una llarga conversa amb el meu amic Vicent respecte a la música i els músics. Vicent es un conegut músic, honest i amant de la seua feina. Gracies a ell i a uns quants amics seus que m'ha presentat i amb els quals he parlat hores i hores, he conegut una cara coneguda pero silenciada i que em dona per a unes quantes anotacions al blog.


Al País Valencià la música ha estat i està arrelada a tota la societat. El model educatiu és molt particular i gaudeix de molts aspectes positius així com d'altres igualment negatius.
La societat percep la música i els músics com quelcom pròxim i propi.
En tenim de grans músics. Jovens que estudien a les societats, escoles i conservatories de tot el País i que cada vegada més prompte continuen la seua formació a l'estranger i que finalment ocupen cadires a orquestres d'arreu el món; professors amb deixebles que transmeten els seus coneixements amb passió; intèrprets, professionals, etc, etc.
Dit això també s'ha de dir que l'entorn ha viscut i viu una profunda transformació que va engegar fa uns 20 anys i que continua hui. Una de les transformacions viscudes va lligada als instruments, la seua comercialització i els guanys extraordinaris o sobresou que suposa per alguns mestres i professors desaprensius que recomanen i imposen la compra de determinades marques d'instruments i a més a més que aquesta compra es faça en determinats establiments.
Respecte al primer punt, la compra de determinades marques ens trombem amb dos situacions iguals però radicalment diferents. M'explique.
En tenim de professors que "recomanen" la compra d'una marca d'instruments de la qual ells son patrocinats, reben instruments gratuïts i altres favors com concerts, cursets pagats .... "Tants d'alumnes en tinc, tants d'instruments d'aquesta marca vendreu." Un conegut fabricant japonès fa el seu agost, i millor diríem fa l'any sencer, amb les recomanacions que fan els mestres i professors. Un conegut em diu que guanya més així que amb els sous de professor al conservatori i a la societat musical del seu poble.
La segona sitiuació es recomanar que es compre un instrument de marca desconeguda o "blanca" que es importat de Xina per una empresa valenciana. El professor sap i es conscient que la trompeta, el trombó o el clarinet no en tenen cap nivell de qualitat però el benefici que tindrá serà molt important i no sols serà económic: un viatge a Xina amb altres col.legues i companys o la creació d'un model especial que portará el seu propi nom i que fara que tant l'ego com la butxaca vagen en aument.
Aviat l'alumne haurá de comprar un altre instruments millor. Aleshores el "depravat" recomanará la marca del fabricant japonés.... Guanys dobles per al profe i per a la botiga.

... Continuarà

Font de Mora

L'esser humà pateix transtorns. Font de Mora és un transtorn en si mateix. O viu en un permanent estat de transtorn. La imbecilitat del dia, que no he volgut comentar fins hui, es la seua eixida dient que prefereix l'anglés al català com a llengua estrangera. No he de perdre ni un segon comentant aquesta frase d'aquest permanent trastornat.

Esperanza Aguirre, Presidenta de la Generalitat Valenciana

Hui vull agrair Esperanza Aguirre el seu projecte de crear un col.legi públic a Madrid on els xiquets estudiaran en català. Aguirre ha fet un camí planell d'allò que el govern de Camps fa que siga un camí ple d'entrebancs. Ara els pares valencians nomès han de moure's a Madrid i inscriure els seus fills a aquesta nova escola. GRACIES ESPERANZA

Per aquesta raó vull aprofitar i proposar un canvi: Camps se'n aniria a Madrid i nosaltres rebriem Esperanza com a presidenta de la Generalitat Valenciana.

He passat uns dies a Portugal. Tots els anys vinc unes quantes vegades bé per treball o per vacances. Aquesta vegada.... per treball !. Es un país que m'agrada. Els portugèsos diuen "d'Espanya ni mals vents ni casaments"; nosaltres "Quan el mal ve d'Almansa..." Casualitats.
A Portugal trobe el gust al temps passat i això no es menysprear als portugesos. Al contrari. Trobe que la gent es amable, educada, simpàtica, alhora que eficaç, seriosa, professional. Mai no dubtaran en ajudar-te i fins i tot s'acostaran a tu per a demanar-te si et cal alguna cosa si es que et veuen perdut. Són reservats però una vegada que et coneixen son completament oberts.
Baixant de Porto cap a Lisboa vaig decidir deixar l'autopista i conduir per l'antiga carretera. Era d'hora i els poblets a poc a poc es depertaven. Fou una sensació especial. Vaig recordar aquells anys quan, l'A-7 era una autopista per capítols i jo gaudia anant de Moraira a València per que m'aturava mil voltes i prenia cafés, entrepans de blanc-i-negre..... en un viatge de cinc, sis, set hores..... Moraira era aleshores un poblet i a l'estiu esperàvem la nit per tal d'anar al cine a vore per cinc pessetes la pel.licula del dia. Aleshores vaig descobrir el meu País i que si un dia t'havies oblidat els diners ( i jo sovint anava sense una pela a la butxaca) ningú no et negaria un mos, una beguda i fins i tot alguns duros per arribar a la ciutat. M'agradava vore les senyeres penjant pels carrers ( ... on Senyera amb blau no n'hi ha), el parlar de la gent i les mirades. Sobre tot, les mirades.

El País Valencià no es la seua finca.

El País Valencià no es la seua finca privada malgrat que vostè es pense que aquesta terra es seua i que pot fer allò que li vinga ne gana. Vostè es deu pensar que els ciutadans podem ser menysprear pel poder. La prepotència dels personatges que pensen que el poder pot fer, desfer com li vinga en gana em fa fàstic. Qui no respon es peoque molt ha d'amagar. ¿Perqué té por Sr. President? ¿De qui te por?

Ja se que molts penseu que sempre estic amb la mateixa historia o amb les mateixes. Tant li fa. El fet es que una vegada mes em pregunte la raó per la qual sofrim i patim tota aquesta merda que ens envolta. El govern d'Espanya que hauria de vetllar per les llibertats dels ciutadans valencians, passa de tots nosaltres; el govern valencià, que hauria de defensar els drets i llibertats de tots els valencians, passa en un gest torero-para-ofrendar-nuevas-glorias.... ¡casí ná, xiquet! , i els valencians....¡ millor no parle. Hui, com ahir, com fa vint, trenta anys... atacar les nostres llibertats esta ben vist.

No cal dir que si una pintada haguera aparegut a les parets dels psoistes, les televisions espanyoles mes properes al govern de Madrid haurien alçat la veu i ens haurien estat castigant dia i nit amb les imatges i la noticia. No vull ni pensar si a la seu dels pepers trencaren un cristall... Jo estic radicalment contra tota mena de violència. Eixiria al carrera a defensar els drets i les llibetats dels meus adversaris politics. I els que hem coneixeu sabeu perfectament que soc nacionalista, valencianista i independentista, defensor de la llengua catalana, les quatre barres a la senyera sense blau i d'un país de Salses a Guardamar però per damunt de tot i com que he conegut el que es viure sense llibertats, lluite per les llibertats de tots.

Unes quantes fotografies recollides de webs informatives com ara ANNA, L'AVENÇ o el mateix EMV posen en relleu on estem. I us recorde que ja fa tems que el general no hi es.

Gentola com aquesta existeix al nostre País gracies als politics espanyols que sempre els han mirat amb simpatia. Al nostre País, la democracia es teoría. Sempre es bó que un grup de feixistes estiga a punt per a atacar els valencians. I no diré "atacar als nacionalistes valencians" sino simplement als valencians. Aquesta gentola son un munt de merda. Els que sempre han tancat els ulls i mirat cap un altre lloc quan han fet de les seues, son un altre munt de merda.
La fotografía es de Levante-EMV i correspón als atacs patits pels asistents a una conferencia d'ERPV. ¿Qué diría hui els socialistos i els pepers si la victima dels atacs haguera estat la Fernández o Rajoy....?

Quedar-se a casa

Perque no es queda a casa seua, senyora? I sa casa no és a Beneixida, i tots ho sabem. Tots sabem que vostè pensa en Madrid, viu a Madrid i segueix les ordres de Madrid.

Quede's a casa i deixe'ns tranquils.

Els valencians s`ho agrairem.

Un matí, fa pocs mesos, vaig entrar a la cafeteria on havia desdejunat diàriament durant els darrers anys. Eixe dia, el desdejuni pel qual pagava 2,60 € va passar a costar 3,10 €. "En realitat no ha apujat. Per 2,60 € pots prendre lo mateix d'abans excepte pel suc de taronja" - em va dir l'encarregat. No he tornat des d'aleshores
Estic en el sud del Califòrnia, com sempre, per motius de treball. Hui que el sol de gener californià porta els termòmetres fins als 24º C, m'he alçat enjorn. He creuat l'avinguda West per a anar al restaurant on m'agrada desdejunar cada vegada que soc aqui. Café, suc de taronja natural i una truita amb formatge.... 4 $. De café i suc es pot demanar tantes vegades com vullgues... No vull recòrrer al tòpic del tipus de canvi per a dir que ara els EUA són un país "barat". Simplement revise les despeses dels últims anys . Al 2003, 2004, 2005.... pagava tambè 4$ al mateix restaurant pel mateix desdejuni.

Els pepers no saben que fer amb Sagunt i els psoistes tampoc. Els populars, amb els ganivets esmolats han demanat venjança, durant anys; els psoistes, que van ser prepotents com ells solets i no van escoltar ningú, es tromben amb un nou merder.
Els pepers ataquen els repetidors i el psoistes diuen que "no se pronuncian ni a favor ni en contra". ¿Meninfots, covards o senzillament electorals? Ara el jutge no permet el tancament del repetidor de Bartolo. Les veus nacionalistes ens felicitem.

Els partits espanyols reneguen o .....no es pronuncien. Fer el que està fent el PSOE, partit que no oblideu governa a Madrid i te la seua sucursal a l'oposició al País Valencià, es no defensar la llibertat i la democràcia. Peró es veu que als psoistes tant li fa la llibertat. El que cal és tocar poder. Tant a Madrid com a les sucursals i la "comunidad valenciana" es una de les seues sucursals estimades i perdudes.

Ens cal nacionalisme valencià, i no d'esquerres o dretes.

Esa democrasia bien entendia. ¡ Casí ná !

¿I ara que fem? es pregunten a la Generalitat.
¿I com podem eixir del fons del pou de l'embolic del teatre? ¿Enderroquem? ¿No enderroquem? ¡ Quin merder ! Clar que aleshores eren a l'oposició on tot val. Ara hi son al govern i les coses canvien.
¿ I que millor que no acatar la llei? Clar, com que som el govern i malgrat que el TSJ del País Valencià diga que català i valencià es la mateixa llengua i per tant que hem de admetre els títols de filologia catalana, MAI no ens faran reconéixer que som tossuts com els burros.
Vergonya. Tindre un govern que publicament diu que no pensa acatar les decisions judicials contraries. Això es "la democracia bien entendida"

Els proposits

Ja he dit alguna vegada que Paris es la ciutat on em perdria. Enguany, com fa vint-i-cinq anys, he passat cap d'any a Paris.

Cada primer de gener fem proposits. Volem ser millors o canviar de treball; estudiar o fer les vancances somniades. Tant li fa. Tots son proposits.´Després quan som a la nit de cap d'any ens adonem que els proposits es van quedar oblidats durant el primer cap de setmana de gener. Si més no, aquest es el meu cas.

Als meus anys cada vegada tinc menys proposits. La televisió a la cambra de l'hotel oferia els tipics resums de noticias i fets significatius de l'any. Terrible ! Cada vegada pitjor; cada vegada mes distants el primer i tercer món. Proposits. Porposits de canvi, Dificil.