dissabte, 27 de juny de 2009

Valenpollez Analgèsic i Censurex Forte

Els seguidors i votants de PP i PSOE, es creuen els defensors de les essències valencianistes. Els dos partits espanyols regularment cada quatre anys fan ús de la vacuna antivalenciana, VALLENPOLLEZ ANALGÈSIC. El prospecte interior de VALLENPOLLEZ ANALGÈSIC explica en llengua cervantina com, amb l’ús moderat del medicament, en poc de temps qualsevol valencià es convertirà en un fervorós espanyol i regionalista ben entés.

Els “nacionals valencians” descobriren el pánic després la mort de D. Francisco (Franco, ....). La solució: un territori que estiguera permanentment confós amb la seua llengua, el seu nom i la seua bandera. Calia trencar la unitat de la nostra llengua. Una llengua minoritària és fàcil d’extingir.
Si a un espanyol li preguntes per la unitat de l’idioma no posa mai en dubte que la llengua que es parla a Madrid i la que es parla a Amèrica del Sud, és la mateixa i ha de tractar-se com una unitat. Cap espanyol ha cremat un llibre de García Márquez o Neruda per estar escrit en “estranger”, ben al contrari, son considerats entre els millors autors de llengua hispana.

Però a casa, no. Gràcies a la injecció de “VALENPOLLEZ ANALGÈSIC” els nacionals valencian van aconseguir sembrar el dubte i després ja se sap: una mentida mil vegades repetida es convertix en veritat.....
VALENPOLLEZ ANALGÈSIC ha de prendre’s amb un complement de gran ajuda: CENSUREX FORTE. L'ús de CENCUREX FORTE reforça l’efecte de VALENPOLLEZ ANALGÈSIC.
Es per això que malgrat les sentències de tots els tribunals equiparant català i valencià, els ciutadans no s’alteren quan els seus governants incomplixen una i mil vegades les sentències judicials.?

Com som ?

Passades les eleccions europees oblidem els trages del Sr. Camps. Normal si pensem que som un poble que hem passat de País a Comunitat i anem cap el regionalisme ben entés, de la mà dels nous regionalistes, abans anomenats “nacionalistes”.

A les eleccions europees, els valencians, de nou, continuem votant i recolzant l’Espanya de xaranga i pandereta. El meu País és un país rar. És un país de gents que volen destruir la seua Història i enxiquir a base de renegar les seues arrels i admirar les arrels dels seus veïns (de ponent i el sud...).

Som aixì els valencians ?