dilluns, 17 de desembre del 2007

Fa setmanes que no pare. Viatges, reunions, treball, treball i encara mes treball. A més a més he canviat el portàtil i això vol dir que si tinc una estona he d'instal·lar programes fer el "transvasament" de dades de l'equip vell al nou, etc, etc.
S'acosta Nadal...¡agggg! Em fa por. El trànsit es ara el "no-trànsit" ja que els vehicles no es mouen. Tothom és al carrer. Tots ens deixem els diners que tenim i els que no tenim. Soparem conill? Deixarem un euro de propina després de fer un cafè? Merda.
Ens han tancat TV3 i això em fa viatjar a la fosca nit dels 70- la nit es llarga, deia Raimon -. Però la societat valenciana preferix a Rita, el futbol, som lo millor del món per a ofrenar noves .glòries
I cada vegada som menys. A poc a poc ells van assolint els seus objectius. I nosaltres ens quedem sols. De res no servix explicar als amics, als companys i a la gent més jove que hem conegut com la gent parlava la nostra llengua amb normalitat quan el general encara feia les seues, que als anys 60 eixe diari que després va recolzar tots els atacs en favor del secessionisme parlava del País Valencià i que en deixar el Cap i Casal de la Ciutat de València i de camí cap a les comarques del sud, a tots el pobles es penjaven quatribarrades sense blau.
Soc pessimista? Sí. Mai no oblide el que un dia vaig sentir a Madrid a un gran valencianista: " Pareix que un bon valencià es el que neix a València i després se'n va a Madrid a dir a tot que sí oblidant les arrels, la llengua i la pàtria per a tornar finalment a la terreta a gaudir del sol, la paella i els passeigs per la platja al temps que rebutja els típics-tòpics valencians i enyora l'oportunitat perduda.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Vergonya.

I finalment..... repetidor precintat.
La nit es llarga si es que penseu que les coses han canviat. No, no han canviat.
Responsables....? Tots. PP, en primer lloc; els socialistes tant com ells, i al dir socialistes vull incloure al PZOE, PSC i PZPV. I els socis de govern.Tots !
NOTA DE PREMSA D'ACPV:
ACPV: AMB EL TANCAMENT DE LA CARRASQUETA LA GENERALITAT HA CONSUMAT L'ATAC A LA LLIBERTAT D¹EXPRESSIÓ I A LA PLURALITAT INFORMATIVA DELS VALENCIANS MÉS GREU DE LA DEMOCRÀCIA"

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)
Contràriament a l'anterior intent de tancament, el passat 27 d'abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l'accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s¹escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l¹atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d¹expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.Des d¹anit a les deu ­i després de més de vint anys­ la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d¹atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d¹aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre¹s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Assegut davant l'ordenador esperant el vol que em portara de tornada a casa via Bangkok i Amsterdam, voldria trencar aquest maldit teclat mig xines mig occidental on cada tecla te no se quants simbols. Escric com quan jo n'era petit i ma mare m'ensenyava a escriure a maquina durant les vesprades d'estiu amb una maquina Olympia i un vell metode d'escriptura cega de tapes blaves i blanques.
No trobe els accents i cada volta que vull fer un apostrof o una coma em fa por que aquesta maquina del dimoni es revele i m'esclate. estic dels nervis. crec que es fa mes dificil escriure amb aquest teclat que sense les ulleres, aixi que no vull ni pensar quin seria el resultat d'un arriscat exercici d'escriptura sense ulleres amb aquest teclat. de segur seria encara pitjor que quan omplia les famoses //quartilles// que ma mare em donava buides, blanques i inmaculades i que jo havia d'escriure amb cura sota el risc d'un dels seus castics.
be, doncs torne a casa i ja estic somiant amb el puente tot i que quan arribe dema m'en anire directe cap a l'oficina per tal de revisar els mails.... si es que l'avio vola i no cau i les hostesses no em castiguen!!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

El jet lag, no m'afecta quan vinc a Àsia. Els problemes em venen quan vaig cap l'oest on mai no puc entrar al ritme normal de vida abans de tornar. Hui plou sobre Taipei, una ciutat que creix si bé el ritme no te res a veure amb el ritme de creixement de les ciutats de Xina continental com ara Beijing o Shanghai on la fisonomia canvia en poques setmanes.
Fa uns anys a Taipei el nombre de motos era significatiu però ara els cotxes han guanyat la batalla.
El U-zero-U o el Cent-u o el 101 va ser per uns mesos l'edifici més alt del món i d'això és senten molt orgullosos els habitants d'aquesta ciutat. A l'hotel estant es veu llunyà i majestuós.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Cada volta els viatges son mes estupids. Quatre hores tirat a l'aeroport d'Amsterdam i per tant 4 hores que he d'afegir a les mes o menys nou hores Amsterdam-Bangkok i les tres fins Taipei. Total vint-i-tres hores des que va començar el primer vol.
Tinc sort perque puc dormir bé als avions, aixi que he fet set horetes adormit com cal. Taiwan es un país que ha canviat molt en molts pocs anys, però on mai no em vindria a viure. Una cosa que sempre veig molt clara quan soc lluny de casa: Com estime el meu país petit.
Al Ipod algunes cançons de l'Ovidi. Ho sent, pero soc gran i Ovidi va ser part de la meua banda sonora (com diuen ara):
Tot ben senzill i ben alegre.Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".
Ràpidament,em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia per als amics,
amb una capsa de cartó,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibrede poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anarpassant l'estona amablement......