dimarts, 29 de desembre de 2009

Encara


S'acaba 2009.Assegut veig com es fa de nit. Llums, cotxes i el mar al fons. Poques vegades vinc a prop del mar, però hui soc aquí. Encara no torne. Encara no. Em queda molt de temps. Encara.

diumenge, 15 de novembre de 2009

De vegades ....

De vegades cal parar, respirar i decidir. En este moment em trobe ara. A l'àmbit personal cinc anys durs, tres anys penosos i molts conflictes al meu cap. Em cal una mica de temps.
Fins aviat

dimarts, 20 d’octubre de 2009

¿Donde están...? ¡ No se ven...!

¿Donde están...? ¡ No se ven...!  
Reconec que no sóc original. Això es cridava a les manifestacions de la transició per a referir-nos a la no presencia de la UCD.
Ara també podríem dir: ¿Donde están? ¡ No se ven  a los ministros del PSOE ! Caamaño estava  diumenge a Galícia portestant perquè el PP discrimina l'idioma gallec. ¿On estan els ministres socialistes que no es manifesten a València? Aqui estan exterminant al valencià. No es que estiga en perill, es que en un parell de dies el valenciá sera historia. Però ni  la Fernández de la Vega que s'empadrona sota les pedres si cal o  la Pajin amb mare trsnafuga  i que vol ser senadora valenciana, ni Don Jorge (Alarte para más señas), ni Soria (que volia el Nobel de la Pau para Zapatero....) convoquen una mani per a defensar el valencià.
Vergonya d'aquesta gentola ......!

diumenge, 4 d’octubre de 2009

El socialistes volien un militar....

Si alguna vegada algú es va creure que els socialistes espanyols eren diferents, només cal llegir les declaracions de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Pujol declara a les seues memòries que uns mesos abans del 23 F, l'actual Defensor del Pueblo president de les Corts Espanyoles el socialista Mugica, va proposar un canvi a la presidència del govern espanyol: el canvi de Suarez per un militar i que este militar fora Alfonso Armada. Faltaven pocs mesos per al 23 F....
No és estrany tampoc que els socialistes espanyols després pactaren amb Abril abraçar la bandera amb el blau, canviar-nos el nom o qüestionar la llengua. Després el socialista Lerma faria de les seues. I ara el socialista Jorge humiliat i agenollat seguix rendint homenatge.

Cap diferencia entre PePerets i Psolistos. Cap

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Canviar la Historia


Si la perversitat humana no té límits, la perversitat i crueltat dels PePerets valencians assolix els nivells més elevats. Esta gentola fa qulasevol cosa per que tot un poble es convertisca en un grup de descerebrats: No accepten les sentències judicials i es vanaglorien d'això una vegada i una vegada mes i mil vegades si cal; controlen els mitjans de comunicació, manipulen l'educació, reescriuen la Història per que s'adapte al seu guió i a la seua ideologia. No tenen vergonya i només el fet que la societat civil estiga adoctrinada pot explicar que al País Valencià passe el que esta passant.
El nostre País és diferent i ja ho he dit en altres ocasions, Al País Valencià quan pitjor estan les coses, la ciutadania més recolza a estos governants ignorants. A Camps li queden poques eixides pero cada vegada el poble li recolza mes ifins i tot "rezamos por ti". Atacar Camps es atacar tots els valencians. Això ha fet creure esta gentola. Som els campions del mon en corrupciò, especulaciò i turisme de borratxos, pero el poble es feliç amb Canal 9, les glories a España, la Rita i lo-millor-del-mon-me-cague-en-lá"

Ara l'ajuntament de València recolza canviar, mutilar i manipulra l'art. Manipular i canviar el text d`una opera de Chapí canviant les referències al poble català per alusions al poble valencià és simplement una merda. I que este munt de merda s’atribuïsca la representació de tot un poble ....  Es pot ser mes miserable ?

dimecres, 23 de setembre de 2009

La mami


Jo repartisc, tu repartixes. Un càrrec per a mi, uns dinerets extres ....
D. Jorge està indignat ... és un gran actor. Mamá està contenta i la seua filla també. Ha estat un acte d'ajuda al partit i un pas més cap a l'Espanya imperial.
Saluda al poble al temps que junta les mans. "Ya bajo, ya bajo ... Gracias" El Gran Jefe és als EUA. De segur que ha telefonat a la filleta i a la mamá.
Si mama pajin és la nova regidora de cultura de l'ajuntament de benidorm, ja podeu imaginar el que ens espera. Aquests psoelistos de madrid encara que estigan a la ComuniDaZ Balensiaaaana ja estan pensant en els milions extres que els entraran de seguida o ptser en el carrec al costat de "la filla de". Quina il.lusio.
Ara només cal tornar al partit. Temps al temps. Com herois. Tot estava pactat. Jorge,  ja pots canviar el nom. Ja som PSE sucursal CV

Me'n vaig a vomitar

diumenge, 13 de setembre de 2009

La má.

Els dos partits espanyols ens donen clares mostres d'allò que per a ells és el País Valencià. Quan no estan matant la llengua, estan canviant-nos el nom i quan no fan ni una cosa ni l’altra, es dediquen a més a fer el ridícul sense cap mena de pudor.

La frase de que a la Pajín no li fa cas ni sa mare, és divertida. Però algu es creu esta història dels psoelistos? I com que tots ells cobren dels impostos que pague, doncs que es foten.  !

Es curiós vore com  els uns i els altres s’ajuden i donen suport reciprocament. El PSOE-CB (Partit Socialista Español de la ComunidatZ Balensiana)  li tira una má als peperts i per tal que  no es parle de Gurtel i Camps, han muntat el numeret de Benidorm.  I es que ja ho he dit "Tanto Monta, Monta Tanto la Pajin como su amo"

dissabte, 5 de setembre de 2009

Jorge ..... Semos ComunidaZ, semos Españñññññña.


Jorge i els amiguets fan un canvi. Amb un par! Seguixen al líder de Madrid i es queden bocabadats. Primer de tots el  líder, després d'ell Madrid i més enllà Espanya .... I si ell aixì ho vol,  potser un dia tindran un seient al parlament espanyol i una mare asseguda a qualsevol ajuntament balensiá

Els nostres socialistes espanyols, camuflats fins ara sota les sigles del País Valencià, amb residència a la Comunidaz Balensiana i presumptament afectats pel dur estiu que hem passat enguany, han vist la llum,  han vist el seu deu Jose Luis i a la seua deessa Leire .... i han flipat. La calor pot arribar a ser perillosa.
Feia temps que no tenien cap idea, ni bona ni dolenta, i sentien una gran enveja dels peperets ja que els peperets són, aixo sì,  ells mateixos, autèntics, sense trucs ni enganys. Són clars directes, certs i veritables. Sense falsedats. No ens agradarà, però són ells. Tenen les idees molt clares i saben com donar pel cul.

Doncs els socialistes que no tenen ni puta idea, miren al seu voltant i es troben amb uns peperets triomfadors.  Em puc imaginar a la mamá regidora dient-li a la seua amada filleta que hemos de hacer algo, la cosas no pueden seguir aixì ....  I m'imagine a la deessa i a deu dient li a Jorge ¡ venga, hombre, haz algo,una idea brillante para que haya un cambio....! ¿Que hacemos Jorge? ¿que hacemos...? Pero, lo que hagamos.... ¡ con talante!
I de sobte Jorge troba la solució: la imitació. Els socialistes espanyols amb residencia a la Muy noble y leal Balensia ja lloen a Espanya, ja marxen per la ruta imperial A-3 cap a Madrid, cap a Espanya i sobre tot lo més important: YA SEMOS COMUNIDAZ BALESIANA.  ¡¡¡¡ José Luis, Leire, Maria Teresa .... SEMOS COMUNIDAZ.SEMOS ESPAÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑA. !!!! Y seremos más españoles que el PP  y odiaremos a la lengua más que el PP y seremos más anticatalanes que el PP.
¡¡¡¡ José Luis, Leire, Maria Teresa .... SEMOS COMUNIDAZ.SEMOS ESPAÑÑÑÑÑÑÑÑÑÑA. !!!!
Y azul en el corazón  y en la bandera, y en la solapa y en el culo José Luis, ARRIBA ESPAÑA !
M'alçe i vomite. Tigeu collons, les vostres sigles son PSOE i sou la vergonya de tants i tants  valencians. Tingeu vergonya .....!

diumenge, 23 d’agost de 2009

Salvar la F1 i el futbol....? A fer la mà !

Fa mesos el director de la sucursal de Bancaja ens va trucar per  telèfon. La pòlissa de crèdit que la meua empresa havia signat amb ells tot just un any abans i que en aquell moment estava al 50% no l'anaven a renovar. Això significava que abans d'una setmana es devien dipositar 50.000 euros amb independència dels perjudicis que pogués causa.
Ningú ens va ajudar i només la professionalitat del cap financer  de l'empresa que va fer equilibris  en la corda fluixa, ens va fer complir amb Bancaixa en el dia assenyalat i a l'hora assenyalada. "Quan les coses canvien ja us telefonaré i signarem una nova pòlissa. clar que les condicions hauran de ser diferents .... la crisi ja s'en 
sap"
Ara, Don Francisco vol salvar el VCF, que és una empresa privada; vol tambè salvar el negoci o negociete de la F1 que està en mans d'amics; que fem amb els iots i els amarratges ...? 
Don Francisco com els peperets valencians i espanyols són populistes de collons. El seu populisme consistix en donar-li al inculte i bò poble valencià això que més li agrada: festa, paella i.... som els millors del 
mónnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn. Bisca Balensiaaaaaaaaaaa!
Don Francisco apareix hui com el salvador d'un símbol de la "valencianía como Dios manda para ofrendar glorias a España": el VCF. Segur que les penyes neofascistes del club i els blavers de la Comunidá Balensiana ja li estaran besant les mans ....i llepant el cul. Però que no acabe aquí la festa. Si la Copa Amèrica s'ha anat, la F1 no ens la treu ni sa puta mare. ¿MILLONES.....?, ¡ MECAGOENLÁ. Los que se necesiten Rita !

divendres, 7 d’agost de 2009

Valencianitat ... i OLE !

Pajin no m'agrada gens. No sé si sap on estem. Esta xica fa allò que li dicten a Madrid. No m'agrada , i per una vegada hauria de dir que l'examen que li volem fer esta molt bè.
Però que és això de l'examen de valencianitat? Sap algú al PP, partit espanyol, que és la valencianitat?
Què és la valencianitat diseny PP? Ofrenar glòries a Espanya, Levante o Sudeste Español, Una, Grande y Libre...?
Algunes preguntes que sobre la "valencianitat"podrian estar escrivint si la Pajin ha de fer l'examen:
1º- És valencianitat rebre trages gratis? .
Resposta: Si o Si ?
2º- És valencianitat requalificar terrenys per fer "dinerito extra" i destrossar el País?.
Resposta: Si o Si ?
3º- En valencianitat: Quantes vegades has de dir que et toca la loteria per justificar ingressos foscos?.
Resposta: Mes de 2, Mes de 5, Totes les que faça falta ?.
4º- En valencianitat: Quantes vegades has de negarte a complir una sentència judicial?
Resposta: Sempre, sempre o ... sempre?.
5º- I si esta sentència judicial es referix a l'homologació del català i el valencià?
Resposta: Sempre-sempre o infinitament sempre?.
6º- En valencianitat: Som el millors del món, per ...
Resposta: la Copa Amèrica, Rus, Rita, Fabra, Camps, la Mare de Déu o per ser una part única i indivisible d'Espanya?
7º- Que parlen el valencians?
Resposta: Castellà?, Espanyol?, Cervantino?, El idioma del imperio?
8º- En valencianitat, els valencians som....
Resposta: un regne? una región de España? una comunidad? una unitad de destino en lo universal contra los perversos invasores catalanes? (Pot triar fins 4 respostes)

dissabte, 1 d’agost de 2009

No em representen

Els que mentixen....
.... arriben al poder per a servir-se'n
.... miren pels interessos del seu partit
.... no miren pels interessos dels ciutadans
.... es creuen éssers suprems tocats pel dit de déu
.... fan de la casa de tots, la seua casa particular
.... fan del nostre país la seua finca privada
.... no accepten les lleis
.... fan les sues lleis particulars
.... no accepten les sentències judicials
..... esborren la memòria de la Història
.... escriuen la seua particular historieta
.... reben regals
.... reben regals i miren cap a un altre costat
.... reben regals i ho veuen normal,
.... cobren en trages fets a la seua mida,
.... cobren en bosses i amb tot el que hi ha dintre
NO EM REPRESENTEN

dijous, 16 de juliol de 2009

I amb aquesta .... QUATRE !

Una....dos.... tres...... i QUATRE ! Una vegada mes la justicia li diu a la Generalitat que els titols de filologia catalana acrediten els coneiximents del valencià. Imagine a Rus pensant com "rematar" els magistrats i a D.Francisco (Camps) decidit a no admetre les sentencies: "....Sentencies? Deu, no reconeix la llei del homes i jo soc el Deu de la Comunidad Balensiana"

diumenge, 12 de juliol de 2009

El Papa Camps

Segurament després d'aquella entrevista del Papa i Camps a la Ciutat de València, D. Francisco pensa i es creu que ell, com el Papa, és infal.lible. I l'entorn "peperet" tambè s`ho creu: Tot allò que Paco diu... va a missa. Però esta vegada el que Camps diu o el que no ha dit.... està en els jutjats.

Camps ha aconseguit assimilar la seua persona a la del País Valencià.. Atacar-li a ell és atacar al país i mentres que els valencians són testimonis de com a poc a poc cau la gran mentida, els balensianos es creuen, a ulls tancats, la paraula del "Papa" Camps, creador de la F1 i l’America`s Cup
Camps es defén com pot. Les misèries són moltes. Diuen que en el pitjor dels casos la seua condemna només seria pagar una multa d’uns pocs milers d’euros. Per a ser governant cal ser digne i desbordar moralitat. Al president de la més alta institució valenciana jo li exigisc que li sobre tones de honorabilitat, dignitat i moralitat.
Per a mi Camps és un amoral complet i el seu entorn encapçalat per Rita també. Justifiquen tot allò que no té cap justificació. No es pot banalitzar amb les anxoves ni amb la legitimitat de pagar “cash”. Este escàndol és una vergonya però ... que es pot esperar en el país de l’escàndol permanent?.

dissabte, 27 de juny de 2009

Valenpollez Analgèsic i Censurex Forte

Els seguidors i votants de PP i PSOE, es creuen els defensors de les essències valencianistes. Els dos partits espanyols regularment cada quatre anys fan ús de la vacuna antivalenciana, VALLENPOLLEZ ANALGÈSIC. El prospecte interior de VALLENPOLLEZ ANALGÈSIC explica en llengua cervantina com, amb l’ús moderat del medicament, en poc de temps qualsevol valencià es convertirà en un fervorós espanyol i regionalista ben entés.

Els “nacionals valencians” descobriren el pánic després la mort de D. Francisco (Franco, ....). La solució: un territori que estiguera permanentment confós amb la seua llengua, el seu nom i la seua bandera. Calia trencar la unitat de la nostra llengua. Una llengua minoritària és fàcil d’extingir.
Si a un espanyol li preguntes per la unitat de l’idioma no posa mai en dubte que la llengua que es parla a Madrid i la que es parla a Amèrica del Sud, és la mateixa i ha de tractar-se com una unitat. Cap espanyol ha cremat un llibre de García Márquez o Neruda per estar escrit en “estranger”, ben al contrari, son considerats entre els millors autors de llengua hispana.

Però a casa, no. Gràcies a la injecció de “VALENPOLLEZ ANALGÈSIC” els nacionals valencian van aconseguir sembrar el dubte i després ja se sap: una mentida mil vegades repetida es convertix en veritat.....
VALENPOLLEZ ANALGÈSIC ha de prendre’s amb un complement de gran ajuda: CENSUREX FORTE. L'ús de CENCUREX FORTE reforça l’efecte de VALENPOLLEZ ANALGÈSIC.
Es per això que malgrat les sentències de tots els tribunals equiparant català i valencià, els ciutadans no s’alteren quan els seus governants incomplixen una i mil vegades les sentències judicials.?

Com som ?

Passades les eleccions europees oblidem els trages del Sr. Camps. Normal si pensem que som un poble que hem passat de País a Comunitat i anem cap el regionalisme ben entés, de la mà dels nous regionalistes, abans anomenats “nacionalistes”.

A les eleccions europees, els valencians, de nou, continuem votant i recolzant l’Espanya de xaranga i pandereta. El meu País és un país rar. És un país de gents que volen destruir la seua Història i enxiquir a base de renegar les seues arrels i admirar les arrels dels seus veïns (de ponent i el sud...).

Som aixì els valencians ?

diumenge, 31 de maig de 2009

Les coses valencianes a Madrid

Passege per la Feria del Libro de Madrid quan em trobe amb la caseta de l’Associació D´Editors del País Valencià. M’acoste a buscar algun llibre per a llegir este cap de setmana i em sorprenc al comprovar que no hi ha oferta en valencià; només en espanyol.

Llig a Pàgina 26 que s’ha obert el primer Casal Valencià a Xina. Espere que no siga com el de Madrid que per a vergonya de tots els valencians que vivim a Madrid, és un lloc a on no es pot anar.
Fa molts mesos vaig enviar tota la informació pertinent respecte a la vergonyosa web de la Casa de València a Madrid a BLOC, ERPV , .... però ningú no té cap interés. Per favor si voleu sentir vergonya heu de visitar este enllaç
http://www.circulovalencianomadrid.es/

dijous, 21 de maig de 2009

Espectacle

L'espectacle ha començat: El Tio Paco amb els gitanos, Don Francisco amb els seus seguidors peperets i El Molt Honorable President de la Generalitat davant el jutge. Podriem dir que parlem de la Santíssima Trinitat però no. Parlem de Francisco Camps.
Vergonyós espectacle i l'arribada dels vicepresidents i l'alcadessa. Vergonyosa la delaració que els diners han eixit de la caixa de la farmacia de la seua dona i que no te factures.
Patètica la coreografia dels hooligans al crit de president-president


Jo no se si Don Francisco és innocent però tot açò fa olor. Olor a merda.

dijous, 14 de maig de 2009

CAMPS ..... IMPUTAT !

.... i el 19 de maig haurà d'anar a declarar acompanyant Ricardo Costa. 

I jo i tu i tots sabem que D. Francisco (no oblideu que vol que li diguen D. Francisco i no Francesc) és innocent ; innocent i bo com un xiquet abans de fer la comunió. Innocent i bò com D. Carlos i com altres valencians atacats sense pietat pels catalanistes, els republicans, els independentistes, la gent d'esquerres, els nacionalistes que tant de mal li volen fer (per enveja, és clar) a la nostra Comunidad Balensiana. 

Pobrets ....

dimarts, 12 de maig de 2009

La jutgessa catalanista

Fabra serà acusat de falsificar documents .... o això sembla desprès de sis anys d'espera. Però ningu no es pot creure que una persona com Fabra, bona, decent, dedicada dia i nit als insteressos dels ciutadans de la nostra Comunidad Balensiana i no sospitosa de cap acció punible puga ser acusat d'un acte suposadament delictiu.
Una vegada mes les forçes imperials catalanistes volen fer per terra a ú els nostres, a Don Carlos. Poca vergonya redeu !
Molt prompte el poble valencià coneixerá la veritat: La jutgessa és una catalanista separatista.!
Viva Don Carlos, Viva Don Vito !

dissabte, 9 de maig de 2009

La samarreta

L'incident de la samarreta de Mònica Oltra em recorda una vegada més que el País Valencià és, per als dos partits espanyolistes, un espai, una finca on fan i desfan al seu gust i on la "democracia bien entendida" es una de les conseqüències que els valencians hem de patir doncs al País Valencià la democràcia plena encara no ens ha tocat.

1.- No oblidem que el president Camps, peperet, fuig i s'amaga de Les Corts. Si és un corrupte o no ho és, es veurà, si la justícia ho permet, al seu moment. Però de moment el president se'n va i fuig com un covard.

2.- Milagros Martinez, pepereta i presidenta de Les Corts, està al servei del PP. A l'enllaç que hi ha a continuació s'escolta com rep instruccions de Rafael Maluenda ordenant expulse Mónica Oltra. (A l'enllaç s'escolta però curiosament, passen les hores i hi ha mes zones d'àudio que han desaparegut.
Independència del poders.....? Amb els espanyolistes al País Valencià, mai....

3.- I finalment quan Mónica Oltra és expulsada i el diputat psoe-listo SanMartin contínua la seua intevervencio ho fa tan tranquil, com si res no haguera passat. Aire de complicitat dels psoe-listos i  els peperets" Sincerament no se on m'havia quedat..."
Vergonya i complicitat.

Link al video de les corts on  podeu escoltar les instruccions de Maluenda a Martinez:
http://www.canalgv.es/app/player/default.cfm?int_ElementId=4803&int_LanguageId=1#

Text publicat al diaria Levante:
"Cuando Martínez se dispone a reiniciar el pleno, en el último momento se ve cómo Maluenda, tras hablar con Costa en el escaño de éste, se va rápido a hablar con la titular de las Corts y le dice: "Contraorden". Luego le apunta lo que tiene que hacer: "Le haces las tres amonestaciones. La llamas al orden por primera vez, la llamas al orden por segunda vez y..." El sonido ahí, mezclado con la maza de la presidenta, es inaudible, pero la tercera advertencia conlleva la expulsión. Acto seguido, Martínez inicia el pleno y, cuando Oltra ni siquiera ha llegado a su escaño, ya la llama al orden por primera vez. El vídeo muestra a la parlamentaria sorprendida indicando que ya se iba. También se aprecia cómo, ante la actitud de Martínez, decide quedarse. La presidente le hace entonces las tres amonestaciones y la expulsa. "

dilluns, 4 de maig de 2009

BLOC: MÉS COMUNIDAD EN CASTELLÀ I DEL VALENCIÀ JA NI PARLEM ....

L'ajuntament de Xàbia m'envia informació d'un curs de Música. Un tríptic on detalla, els professors, els preus, els instruments, les dates. Es diu "Música a l'estiu". 
I després del títol, el valencià desapareix i tot  està escrit en anglés i espanyol. Com cal !: "XXIV Edición. Curso Internacional de Viento Madera. 21 al 27 de Julio" I continua i continua ....
Si no m'equivoque l'ajuntament de Javea, nom que apareix al tríptic, es un ajuntament del.... Bloc?
Ara ja entenc mes i millor el refondament: senyera amb blau, comunitat balensiana i castellà per idioma. Ho barregem tot i ja tenim el nou valencianisme.  Clar, com que som una "comunidad bilinguüe"  com li agrada repetir a Camps, Font de Mora i amics ,  i com que fem EpC en anglès s per això res millor que escriure els cursos musicals d'estiu en les dues llengües oficials dels peperets balensians: espanyol & english !!!!!

Perdoneu-me amics del Bloc que llegiu este blog, però es que aneu del roig al blau ...!


divendres, 1 de maig de 2009

GILIPOLLES !

El mateix olor a merda fan els uns i els altres; tant li fa si són peperets o psolistos. Entenc que el 25 d'abril no siga festa al nostre País. És normal. Ni  uns ni altres, ho volen. En breu tal vegada declararan el 12 d'octubre com la “Festa Mayor Regional de la Comunidad BalenSiana (La playa de Madrid)”. Ara bé, amb totes les alcaldies que té el Bloc i podent els ajuntaments fixar uns festes pròpies, per què no fan del 25 d'abril una de les festivitats a la seua localitat? 

El mateix olor a merda fan els uns com els altres; tant li fa si són peperets o psolistos. La mateixa colla, la mateixa merda. Es presenta a les Corts Valencianes una proposta perquè el Consell entre a formar part de la institució Llull. Peperets i psolistos, agafadets de la mà, mirant-se els ulls com una dolça parelleta d'amants, voten que no.  Neofatxesblaverets españolitos y olé !  . No és podia esperar mes d'aquesta gent que ja admeten, com si d'un BNV es tractara, el blau i el nom CV

El mateix olor a merda fan els uns i els altres. Una vegada més s'ataquen símbols valencianistes a Gandia (sí, de moment pensaré que el Bloc  - blavera i comunitat pel mig - és nacionalista) Amb la mirada cap a ponent els peperets i psolistos no diuen res que siga interesant.  Callen, probablement, amb gust.

Rus, eixa deixalla que no te desperdici, anima “a rematar els mestres gilipollas que diuen “aleshores” i “ gairebé”” (Garzón vine i actua que això pot ser un genocidi !!!!! ) Jo no soc mestre però dic aleshores i gairebé. He de senrtir-me amenaçat per aquest munt de merda ? 

El silenci dels qui haurien d'actuar és la nostra amenaça



dimarts, 21 d’abril de 2009

MIsteri

El barril de petroli costa menys de 50 dòlars però la gasolina puja, puaja i puja de preus.

El meu cotxe beu gasoil i si fa setmanes pagava 0.83 euros, i este mati 0.89 euros fa una estona tornant a casa he vist que ja havia pujat fins 0,9o.

Les petroleres fent diners . ...a cabassos.

I nosaltres a pagar.

Quina merda.

dissabte, 18 d’abril de 2009

Després de setmana santa

A l'àmbit religiós respecte a tothom, creients, no creients, agnòstics, cristians, musulmans, budistes.... Respectar no és coincidir. Creure o no creure es un acte ìntim i personal. Les creences religioses pertanyen a l'àmbit mes ìntim i personal de cadascú.. Creus i parles amb el teu déu; no creus i és un bon temps per a les vacances.

Mai no he pogut entendre per quina raó han d'eixir al carrer per tal que tothom sapiga que són els mes fervents seguidors de Crist o els mes fervorós dels islamistes. No entenc als uns com tampoc no entenc als altres. Però respecte - i fins admire - a tots.

Dissabte sant em vaig trobar amb una processó. Tractant de mirar sols la part escènica i no pas la religiosa, una volta mes vaig pensar que allò no tenia cap sentit. Davant, unes persones vestides com el KKK; a continuació els cofrares carregant amb les figures o les creus; el retor, senyores amb peineta, sabates lluentes i tones de joies, músics militars ...



A les voreres turistes bocabadats preguntant-se pels kukusklaners, les enjoiades i eixa estranya manifestació on potser tan sols hi mancaven "los toreros". Quin espectacle per omplir les targetes de memòria de les maquines digitals !

No vull paréixer irrespectuós amb ningú, però si l'estat es aconfessional fer mostra publica de les creences i de les festivitats religioses vinguen d'on vinguen no es pot admetre mai.



Queda molt lluny aquella setmana santa al Cabanyal quan no n'hi havia ni programes de radio ni de televisió i els cines tancaven les portes fins diumenge i els xiquets no podiem cantar, jugar, córrer, menjar carn o anar a la platja .... Però arribava el diumenge i tot tornava a la normalitat i m'en anava amb el meu pare i el meu oncle al Bar El Pollastre - carrer d'Escalante - on el meu pare, fent l'ullet, demanava un "blanc i negre" de botifarra i llonganisa !!!

Tot havia acabat: La setmana i les vacances. Tornava el temps d'escola de nou




dilluns, 13 d’abril de 2009

Els patidors passatgers

Després dels darrers canvis que he tingut al meu àmbit personal – familiar, després d'una setmana de treball a Frankfurt i després de la setmana de pasqua que si bé hauria volgut que fos una setmana per a tindre la ment en blanc, ha resultat una setmana sense dormir amb el cap ple de problemes i preocupacions torne a escriure algunes tonteries.

De vegades em dic que hauria d'obrir un web o un grup al facebook per tal de "defensar" la dignitat de tots els que hem de sofrir el martiri dels aeroports i les companyies aeries. Qualsevol dia en pujar a l'avió l'hostessa ens fotrà una hòstia per si un càs i després, una vegada asseguts ens fotrà una segona per tal de marcar distancies i desprès.... ja parlarem.

Tant li fa si és una companyia low cost com si no.. A l'aeroport de Frankfurt, després d'una setmana fora de casa els "amics" de Lufthansa em deixaren tirat un parell d'hores, Cap explicació, mes enllà que el vol previ arribaria uns minuts endarrerit. Si a 120 minuts li diuen "uns" minuts doncs sí, el vol anava endarrerit uns 120 minuts. El miracle alemany va fer que al panell informatiu el vol sempre tinguera sempre la mateixa hora d'eixida: les 20,15 h., amb una llum verda intermitent anunciant l'embarcament inmediat des de les 19,30 h fins les 22.00 h quan ens digueren que JA podiem somniar amb passar el cap de setmana a casa.
Divendres passat el vol deTenerife Nord va eixir també amb dues hores de retard i en aquest cas la companyia era Vueling. Un punt en comú: Cap explicació, cap disculpa, cap merda. Si poguera posar juntes les hores perdudes als aeroports arreu del mon em podria anar uns quants mesos de vacances.
I que dir dels seients ... Cada vegada mes estrets i mes junts, Jo faig un metre huitanta i us promet que ja fa anys que no cresc ni un milimetre i cada vegada em costa mes ficar les cames i col-locar el braç al reposabraços. Preferisc no imaginar que haurien de fer en cas d'emergència.
Millor no parlar dels no-aperitius, no-dinars, no-sopars, no-begudes, no-diaris, no-res no siga que ens toque treure de la butxaca alguns euros.
Així que si algu pensa com jo que m'ho diga i serem dos per a començar campanya per la dignitat dels patidors passatgers.

dissabte, 28 de març de 2009

Este dia havia d'arribar

Este dia havia d’arribar. I ha arribat.
Fins ara tot havien sigut etapes. Però acabava una i començava una altra. Ara és distint. Alvaro, després de cinc anys a la universitat i un diguem-ne "màster" al que fa ara poc més de 2 anys es presentaven més de deu mil persones per a només 45 places, comença la seua vida independent i se’n va de casa.
Amb 24 anys, tots els professionals que li coneixen diuen que té per davant un futur impressionant. Arribarà on vullga, diuen. Per a mi el mes important és que siga una persona bona i estimada. I que siga feliç.
Dimarts passat quan arreplegava el seu títol amb els que han sigut els seus companys en aquests darrers i durs dos anys tots volien donar-nos a sa mare i a mi l'enhorabona pel fill. Vaig plorar. Vam plorar
Se’n va el meu amic, còmplice i company. A més de fill.
Una abraçada molt forta.



Nota: Entre aquestes dues fotografies han passat exactament deu anys. A la primera caminavem per Hong Kong poc despres d'eixir jo d'una greu i rara malaltia.
Aquesta segona és a Madrid tot just desprès d'haver acabat aquesta etapa i abans de dinar tots junts per a celebrar-ho.

Dues fotografies que m'estime per diferents i evidents raons

diumenge, 22 de març de 2009

En una trista bossa grisa de fem.

Silenci, tristesa, angoixa. Mirades humides, mocadors a les mans
Els familiars de Juan Perez? Dues dones i un adolescent s'alcen dels seus seients com impulsats per un ressort que no poguera resistir més.
El zelador s'acosta amb una trista bossa grisa de fem i uns papers a les mans perquè la família signe que ha rebut els objectes personals de Juan.

Els objectes personals, en una trista bossa grisa de fem: el rellotge que li van regalar quan va fer els 40, la camisa amb una taca de café al pit, els calcetins, els calçotets, els pantalons. La cartera amb les fografies dels fills i altra de la seua esposa, una noteta que li van escriure fa anys pel dia del pare. El mocador, les claus, unes quantes monedes, el cinturó. Tot en una trista bossa grisa de fem.
Com està? Com es troba..?
Sóc un auxiliar. Pregunten al metge. Tinga, signen ací.
Però li podem vore...?
Tinga la bossa i espere.

I alli asseguts, plorant, patint, recordant, es van quedar amb la trista bossa grisa de fem els familiars de Juan Pérez.
Potser algun dia, algu descobrirá que els sentiments no poden lliurarse dins d'una trista bossa grisa de fem als familiars de tots els Juan Pérez que a diari esperen a les urgencies de qualsevol hospital.

diumenge, 8 de març de 2009

Nacionalisme i confusió: Del roig al blau

Dic confusió sarcatiscament i sense voler ferir més sensibilitats i es que després de l'ultim gir del Bloc cap a la dreta i el blaverisme, ahir em trobe que a "valencianismeTV en proves" emetien del Roig al Blau. I hui tambè.... Quina casualitat.
Aquesta setmana m'he trobat en la meua bústia privada prou correus de coneguts compartint les meues últimes opinions. Molt d'ells militants i simpatizants de Bloc.

Rellegint antics punts meus, alguns dels quals van ser publicats l'any 2005, 2006 i 2007 trobe:

Els nacionalistes progessistes hem d'admetre que n'hi han persones que son nacionalistes d'esquerres, nacionalistes de centre o nacionalistes de dretes i que tots som nacionalistes i valencians si treballem units pel PV. Buscar socis exclusivament per l'esquerra, i per l'esquerra comunista i estatalista, fa fugir a molts simpatitzants que s'ho pensen dues vegades abans d'oferir-nos el seu vot.

Els nacionalistes progressistes hem de recordar sempre que les pitjors desfetes recents que hem patit els valencians han estat amb el socialistes durant la negociació dels estatuts. El socialistes no son valencianistes, son espanyolistes. I ser espanyolista no està mal per a ells, però nosaltres som nacionalistes i som nacionalistes valencians i ells sempre ens han traït seguint instruccions de Madrid.

Votar nacionalisme es votar un sentiment. En molts llocs he escrit durant les darreres setmanes que per a molts de nosaltres un canvi de PP a PSOE era "más de los mismo" i si el canvi havia de fer-se amb el vist-i-plau del feble nacionalisme, a la llarga estariem recolzant un altre error.

Votar nacionalista es votar idealisme, es votar ídols i els nostres ídols están morts i enterrats per la dreta pero tambè enterrats pel psoe que sap que si els desenterrarem, avançariem. Votar nacionalisme es votar, patria, terra, llengüa,bandera i arrels.

Us heu preguntat per quines raóns el valencianisme no arrela mes profundament.? En un món on el consum es la clau, al valencianisme polític li manca un bon màrqueting per tal d'arrelar de forma majoritaria a la societat civil.Tenim actors i actrius, esportistes, arquitectes, metges, empresaris, bisbes, musics.... però quants tenim a les nostres files? quants militen en el valencianisme?

Un xicotet acte de valencianitat de qualsevol personatge públic o "famós" valencià faria molt mes pel valencianisme que els anys de dur treball valencianista que tots nosaltres hem fet.Imagineu-vos per un instant a Albelda, Vicente, Juan Carlos Ferrero, Nuria Roca, Ximo Rovira, Santigo Calatrava, Hector Barberá .... com activistes del valencianisme.

Imagineu-vos a l'església valenciana, els bisbes valencians fent un declaració en favor de la llengua, de la llibertat d'expressió ( ..i per tant de la llibertat d'emissió). Marqueting.

Tal vegada no sabem vendre el valencianisme com cal.

Seguisc pensant el mateix., Cap cvi en tots aquets anys.

diumenge, 1 de març de 2009

¡ Se sienten, coño. No més país, ni més valencià: Viva España !

Hui el Bloc ha fet un pas mes cap a un lloc incert i indefinit en un viatge que va començar fa 13 anys. El Bloc no ha sabut ni ha pogut arrelar-se en la societat valenciana. En comptes de mantindre les conviccions originals han anant canviant el rumb, a poc a poc, buscant els vents mes afavoridors. El blaverisme regionalista esta orfe i el Bloc veu que la jaqueta estil Unión Valenciana es de la seua talla. Es el moment, és l'hora del canvi. Del roig al blau. Clar que hui no eixiran de blau blaver rabiós però aviat ho vorem.
El blaverisme es un càncer i fa temps que es va colar al Bloc. Tants atacs a Fuster o a Climent, la gracieta del comunicat del dia dels innocents, la mà estesa a la tricolor com a bandera del País i no de la ciutat, el posar misericordiós en parlar de la llengua, la germanor amb els feixistes que tant han fet per desfer el nostre País... tots sabien on acabarien. Aviat serà "la hora de ofrendar nuevas glorias a España" i el Bloc serà el primer en ofrenar, que cal fer mèrits.
El problema del Bloc és que transvestits de blaverets tampoc no hi assoliran res, així que el seguent capitol sera la fagocitacio per part del PPSOE i uns se n'aniran cap el  PP i els altres cap el PSOE, on tingan un buit a la taula i un plat . Com ha de ser !
Portaran a la mani del 25 d'abril  ja les enganxines de "No mos fareu catalans" ?. Temps al temps.

dissabte, 21 de febrer de 2009

cajamadrid, el català, el valencià, el rus i el marcià

Un caixer automàtic de Caja Madrid, situat al cor d'aquesta ciutat dona la possibilitat al client de triar l'idioma que preferisca per a fer les operacions. Amb curiositat veig com fan una clara diferencia entre català i valencià.
Vaja, no sabia jo que ara a mes a mes de denegar crèdits i hipoteques al personal, aquesta gent es posa per damunt dels filòlegs i decidixen que un argentí parla castellà, que un sevillà també parla castellà i que un mexicà... també ho parla i que despres d'anys d'nvestigació han descobert que un americà de Nova York i un britanic de Londres ... parlen la mateixa llengua: l'anglès.
Però finalment, com que han de fer negoci arreu, han decidit que no existeix l'àmbit lingüístic català, Així es que jo parle rus i el meu amic Marc, que treballa a un pas de Rambles i amb qui vaig parlar divendres, ho fa en marcià, i es veu que gracies a un sistema de traducció d'alta tecnologia que segurament cajamadrid ens ha amagat dintre dels telefons, quan jo li parle en rus ell m' escolta en marcià i quan ell em parla en marcià jo crec que em parla en rus i així es com ens entenem.

M'agradaria saber si Caja Madrid te collons de fer la mateixa diferenciació als caixers que tenen a Catalunya.... ¡ Manda huevos ! (com diria l'ex ministre). Jo crec que no. Es evident que a Caja Madrid es veu la mà dels peperets i a Madrid, som a Espanya !!

diumenge, 15 de febrer de 2009

Vergonya



Si un polític no respecta les lleis ni les sentencies quan aquestes li son contraries, interpreta les decisions dels jutges fent-se un trage a la seua mida i a més a més diu als ciutadans que han de fer com ell i no tindre cap respecte al poder judicial, molt probablement serem davant un feixista. Popular, però feixista.
Don Francisco no respecta les decisions dels jutges i es permet dir que "nunca claudicaremos ante la homologación del valenciano y el catalán" malgrat que n'hi han mes de vint sentencies favorables a homologar valencià i català.
Encara no he vist jo a aquesta gentola demanar que es trenque la unitat lingüística de l'espanyol malgrat que carro, plomero, valija o cajuela, res no han de vore amb coche, fontanero, maleta o maletero.
Quina gentola que ens ha tocat

dissabte, 14 de febrer de 2009

.. i tan bruta com la volen

Molta roba, poc sabó i tan neta com la volen" era el titol de la novela. Però en aquest cas la volen bruta. Ben bruta. És una vergonya el que veiem. Tant em fa si són d’esquerres, de dretes, del Barça o del Vilareal.... una merda!
Són un grup d’impresentables que ens oferixen la pitjor imatge i ens donen el pitjor exemple. Algú es pot creure que el jutge i el ministre van parlar de roses, futbol o l’evolució de les patologies a l’àmbit de les societats del segle X? El jutge de l’Audiència espanyola a més a més va ser candidat i numero 2 dels psoistos. Sí, sí eixos mateixos que tenen sucursal oberta al nostre País i estan en fase de buscar de nom adequat als gusts de Ferraz-Madrid.
Les coses clares. Me la bufen. Després a un responsable del Bloc se li ompli la boca de dir que més de 40 alcaldies estan en mans socialistes gracies al ells. Que orgull! Quina vergonya!
Però és que els ciutadans ens mereixem això? Qines ganes de fer les maletes i fugir !

dissabte, 7 de febrer de 2009

Temps al temps

Els meus amiscs que alguna vegada han votat Bloc, votants de a peu, sense compromís de militància , quan em veuen, somriuen obertament. " Al final t'hem de donar la raó" em diuen. No és qüestió de donar o tindre la raó. Les coses són com són i la política és una professió on tambè l' atur es un fet i alguns han de canviar el seu discurs per a no perdre el seient o l'escó .... que el votant no te memoria. Tot per tal de seguir !
Aquesta setmana parlava amb uns vells amics, benvolguts amics. La meua trilogia des que tinc ús de raó ha sigut bandera, llengua i Països Catalans. A la transició i amb la Batalla de València encara ho vaig tindre més clar.
Els meus amics quan veuen que la tricolor com a bandera del país, és ara acceptada pel Bloc com una coseta natural o quan lligen el que significa en vespres del congrés això de la "refundació del valencianisme", descobrixen que de sobte tenen unes enormes ganes de practicar l’harakiri.
Amb un estil ranci i gairebe fatxa cal donar canya a Eliseu per tal de quedar més a prop dels vots d’eixa gentola del "ofrendar nuevas glorias, paellas, toros, comunidad y lo mejor del món que somos españoles però espanyols ¿eh?" .
La millor defensa és un bon atac. És necessari buscar quelcom o algú a qui marcar com el responsable del propi fracàs. Eliseu, que ha sigut objectiu i blanc de les ires feixistes, és ara el blanc de subtils i directes atacs de nazionalistes, que necessiten no perdre el ritme del joc polític, no perdre la cadira o finalment assolir un seient on possar les nalgues.

Trobeu diferència entre els socialistes espanyols de València que ara volen anomenar-nos comunitat i els nacionalistes del Bloc que ara veuen en la tricolor no sols la bandera de la Ciutat sinó del País? Quant tardarà el Bloc admetre també el secessionisme lingüístic i canviar el nom del partit per a ser Bloc Nacionalista de la C.V.?. Temps al temps.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Campanya punt val ?. NO VAL

Recentment he rebut alguns mails demanant-me que recolze una campanya pel domini "punt val".
No se qui és darrere aquesta campanya però no pense recolzar una acció que a més de voler trencar la unitat del domini "punt cat", em pareix pobletana. Però pobletana, pobletana. Aviat ens trobarem amb una nova campanya demanant el domini "punt cas(tello)", "punt ala(cant)", "punt xat(iva)", punt vil(lena), punt meu(poble) i si no espereu i ja voreu.

diumenge, 11 de gener de 2009

Al valencià li queden dos generacions ...

Llegia al blog "Jo, Annota Matorell" que ha mort l'última persona que parlava eyak, un idioma indígena americà. Amb ella ha mort també una llengua parlada.
Josep Lluis Bausset deia en una recent entrevista que "al valenciano le quedan dos generaciones". Aquest socialista de 89 anys parla d'independència, de les traïcions dels socialistes valencians, de la terrible Barberá i de com els valencians no respecten ni coneixen els seus, diria jo, patriotes.
El fet és que a la nostra atacada i estimada llengua li queden "dos generaciones", això fa mes o menys uns cinquanta anys. És probable.
De vegades he dit que als anys seixanta i setanta, un xiquet del Cabanyal com jo, vivia en valencià sense cap problema. A la ciutat Cap i Casal, als pobles, a Alacant i a Castello i per descomptat a poblets com aleshores eren Calp, Moraira, Teulada ....

Juan Garcia Santandreu, preferisc estalviar-me els calificatius respecte aquest, vol que el nou estadi del València porte el nom de "Reino de Valencia". No faig comentaris. Només vull recordar que el club va canviar el color negre que portava sobre les 4 barres de l'escut per el blau blaver. De segur que la Rita, Camps i fins i tot el psoelistoss recolzaran aquesta idea.

El nou lider dels psoelistos sucursal valenciana, torna de nou a la carrega i começa a moure's per a canviar el PV per CV. I dic jo, perque no deixa sols les sigles amb "PSOE" si son espanyols cent per cent i cada vegada que van a pisar demanen permís a Madrid?

El vent de ponent, que ens arriba de ponent, i el vent de ponent que naix i bufa des de les nostres mateixes terres, mogut per les boques i accions de peperets i psoelistos sucursalins de Madrid, fa que cada vegada el nostre País siga mes feble, la nostra llengua estiga mes indefensa i que potser a la nostra identitat li queden, com diu Bausset, dues generacions.

Aprofitant l'hivern estic cremant a la xemeneia de casa els darrers apunts que guardava dels meus anys a la universitat. Entre els papers d'Estructura Economica de quart n'hi havia una enganxina que deia: "Volem un ensenyament lligat a la realitat sociopolitica del nostre País Valencià". Quantes il·lusions i esperançes cremades ! Com els meus vells apunts.


Ve de ponent com sempre aquest mal vent (....)
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten bombolles
de sabó davant els ulls
d'aquells que encara esperen el prodigi.
Vent de ponent com sempre, i és fal.laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.
Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja ho he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.

Miquel Martí i Pol

dissabte, 10 de gener de 2009

Un nou idioma ...

De vegades, me'n recorde que viure a madrid és com obrir una xicoteta capsa de sorpreses on de segur que et trobaras amb les coses que pensaves ja no existien.
Ahir va ser el dia de la nevada i el dia on tota la ciutat i l'area metropolitana, aeroport inclòs, es van aturar. L'orgull d'aquesta ciutat plena de gent que venim de tot arreu, està tocat i especialment enguany que el barça escombra.... Però ahir es visqueren histories de tots els colors. A casa estant, escolte les declaracions de la ministra espanyola "Maleni". Per un instant pense que parla en rus o xinés ja que no puc entenrdre cap paraula d'allò que diu ; després escolte a la presidenta madrilenya Aguirre que si bé te una dicció castellana perfecta, tampoc no m'aclara el que ha passat, o millor seria dir, la raó per la qual ha passat tot el que ha passat; finalment ix Blanco i ens diu que a les "carreteras nacionales" no ha passat res.... Ja li fotria jo cinc hores atrapat a la "nacional" on no ha passat res.
I ara assegut a casa, amb els peus a la taula, la musica sonant i la xemeneia vomitant calor me n'adone que Madrid es culpable que cadascú ací parle el seu propi llenguatge, el se propi idioma. Sinó mireu el web www.circulovalencianomadrid.es on amb el suport de la Generalitat Valenciana, ha nascut un nou idioma. Paga la pena ...

divendres, 2 de gener de 2009

Hui, com sempre, un any nou.

Malgrat que comença un nou any mai no hi ha un tall, un fins aquí hem arribat i ara canviarem tot allò que no ens agradava per a fer-ho millor.
Jo he començat este 2009 amb grip. Pensava que esta setmaneta de vacances em serviria per a gaudir del temps i fer tot allò que mai no faig, però no ha pogut ser almenys de moment.
Com deia, comença un any nou i tot seguix com sempre: Un nou atac feixista ara al Casal Jaume I de Gandia. I .... no passa res. Esta gentola pot fer el que vulga.I ho faran per que el polítics tant els peperets como el psolistos miren cap un altre lloc cada vegada que es produix un atac.
El president ens ha soltat un rotllo-discurs de cap d'any que no ho aguanta ni s'ho ha cregut ningú, pero ell es queda tan tranquil.
Paterna ha dit que no en referendum al maltractament dels animals. El 68% dels veins votants no volen que els bous tornen mai mes però tan sols ha votat el 15% del cens. Això pot significar que al 85% del veïnat tant li fa que un bou patisca mentres el poble es divertix. Patetic. I la "Federacion Valenciana de fiestas taurinas" diu que les tradicions no es poden ser consultades al poble. Mes patetic encara.
Com passa sempre, el cinisme del polítics pot assolir els cims mes alts. Parlen de crisis, de contenció dels preus, de les dificultats de les families per arribar a fi de mes.... Però els governs locals, nacionals, estatals decidixen apujar el preu del transport o la llum molt mes que el IPC. Es molt important oferir un bon exemple al poble ...que paga i no protesta