divendres, 31 d’octubre del 2008

TITULARS PREMSA VALENCIANA HUI

- Delito urbanístico: Prisión sin fianza para el alcalde de Bigastro
- Educación aconseja impartir Ciudadanía con vídeos subtitulados
- El PP rechaza cambiar el nombre de la Plaza del Ayuntamiento por el de Jaume I
- Anticorrupción rastrea diez cuentas de Fabra que Hacienda no controlaba
- Calp anula el límite de edificabilidad para los hoteles de 4 y 5 estrellas
- Per a Alcón és «frívol» proposar que Jaume I tinga una plaça en la ciutat de València
-Ocho institutos de Elche protestan contra EpC en inglés dando clase en el patio
- El PP rechaza pedir explicaciones a Fabra por sus ingresos sin justificar.
- El nuevo alcalde de Calp permite construir hoteles sin límite de altura

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Passeges la ciutat, la teua i nostra
places, carrers, mercats que t'acompanyen
veí del temps present i de la història
a cada pas que fas una enyorança.

A cada indret un món, un escenari,
els records a grapats com una pluja.
El xiquet que vas ser, una plaçeta,
uns jocs tan diferents... aquella llengua.

Ciutat que fas camí quanta potència
i quant d'oblit dins teu, clara València.
Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida
pels teus carrers desfets canta la vida!

Cabells adolescents, sessió continua
el primer tremolor d'una besada
i aquell riu d'il·lusions, de lluita oberta
per defensar el nom i la bandera.

Passeges lent, no saps per on camines.
La ciutat s'ha fet gran, ampla de barris
tant s'hi val! són ben teus l'oreig amable
i el colors de la llum que va apagant-se.

Ciutat que fas camí quanta potència
i quant d'oblit dins teu, clara València.
Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida
pels teus carrers desfets canta la vida!

Passeges la ciutat, la teua i nostra,
aquest vespre de maig que t'emborratxa.
Veí de tots els temps, contemporani
d'un present que tu fas, ple d'esperança.

Gents que venen i van, sorolls de trànsit.
Passeges sense rumb, res no t'importa.
El vent t'ha dut un glop de tarongina.
Saps d'on vens i qui ets, saps que ets a casa

Ciutat que fas camí quanta potència
i quant d'oblit dins teu, clara València.
Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida
pels teus carrers desfets canta la vida!

- Toni Mestre -
1942 - 2006

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Som el seu objectiu

La mancança de llibertats al País Valencià, és un fet greu i preocupant. Però encara més greu i preocupant és el fet que els ciutadans visquem acceptant-lo i convertint-lo en un fet normal.

Si una situació anòmala per repetir-se mil voltes acaba per ser considerada com normal, anem per mal camí. Una mentida que mil vegades repetida acaba sent considerada com una veritat es l'eina preferida de molts.

Al País Valencià, com a l'Alemanya nazi, els peperets i els seus companys d'equip treballen per a esborrar tot allò que no tinga els valors de la seua noble estirp.

Els mitjans afins assenyalen i el poder pren nota i executa. Com als millors temps del franquisme. Així es viu a la València de Rita Barberá, a la "CV- Comunitat Veïnal" de Camps.
Tots els nacionalistes som objectiu i cal acabar amb nosaltres. Com? Tant li fa, d'això s'encarreguen els cachorros que pinten, insulten, agreden i si cal cremen i posen bombes. I a mes a mes i si es exigit pel guió, tornaran a assassinar.
Al nostre país els peperets ordenen, manen, prohibixen, permeten, censuren, fan i desfan com als moments més foscos de la llarga nit franquista. Al nostre país la censura es tambè un fet, es prohibixen actes o no es permet que un vaixell amarre al seu port de merda de la copa America i la formula 1.
El País Valencià, és un vedat on la llibertat no existix. Els peperets i els psocios-listos (que no saben ni com anomenar el seu partit espanyolista) volen que siga així. I nosaltres els deixem fer.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Imbecil, imbecil, imbecil.

Tan sols un imbecil pot dir :

"Hay muchos padres encantados de que esa asignatura -Educación para la Ciudadanía- se dé en inglés, porque quieren que la Comunidad Valenciana sea pionera", ha aseverado Barrieras, quien ha reconocido, no obstante, que "hay algunas cosas que arreglar, porque la perfección no existe", aunque deberá hacerse "poco a poco".
El PP ha rechazado hoy en el pleno de Les Corts, con los votos a favor de la oposición, impartir Educación para la Ciudadanía (EpC) en valenciano o en castellano porque "hay muchos padres encantados de que esa asignatura se dé en inglés" para que la Comunitat Valenciana "sea pionera".

dilluns, 13 d’octubre del 2008

I amb aquesta ja fan tres !

Si es que no volen reconeixer que el seu objectiu no es altre que retallar totes les llibertats.
No volen admetre que nosaltres som molts i a mes a mes, tenim la raó; que no és pot fer callar la veu de tots els que no pensem com ells. Hui em trobe amb aquesta maravellosa noticia d'Acció Cultural del País Valencia:




"EL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 5 DE VALÈNCIA DENEGA A LA GENERALITAT L’AUTORITZACIÓ PER TANCAR EL REPETIDOR DE PERENXISA

El Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 5 de València, l’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar forçosament al repetidor de TV3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instal·lacions i precintar-les.


Recordem que és la tercera resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l’autorització a la Generalitat Valenciana. En aquest mateix sentit es van pronunciar el Jutjat Contenciós núm. 2 de València respecte el repetidor del Montdúver (Safor) i el Jutjat Contenciós núm. 1 de Castelló respecte el repetidor del Bartolo (La Plana). L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que la Generalitat Valenciana no ha aconseguit acreditar la proporcionalitat de la mesura sol·licitada, l’entrada i tancament de les instal·lacions, ja que si bé al·lega la necessitat de restablir la legalitat conculcada “no s’expliciten els efectes de la infracció, ni l’evitació de perjudicis que afecten als titulars de concessions de servei públic que pugen causar aquestes emissions no autoritzades, ni la urgència del cas a l’objecte de practicar aquesta mesura, que comporta una afectació del dret a la llibertat d’expressió i comunicació reconegut en la constitució com a dret fonamental en el seu article 20.1”. El Jutjat estima desproporcionada la mesura sol·licitada i recorda que es tracta d’un acord provisonal, que la decisió sobre el fons està recorreguda i que la llei en la que es basa tot l’expedient és a hores d’ara objecte de plantejament d’un recurs d’inconstitucionalitat. En aquestes circumstàncies i, tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el Jutjat denega la sol·licitud a l’espera de la resolució sobre la qüestió de fons. Mentrestant, s’espera en breu la sentència del Tribunal Superior de Justícia respecte l’expedient sancionador que afecta els repetidors de Carrasqueta, Montdúver i Bartolo."

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Malalt d'amor pel meu País

Com que crec en la unitat de la llengua, en la senyera sense blau i no vull ofrenar noves glories... em diuen "panca". Jo sempre dic allò que deia la meua avia que va morir el 1966 -"parlem la mateixa llengua com els argentins i els espanyols parlen la mateixa" -, i dic allò que veia quan jo n'era petit i anava per l'estiu anava amb el meu oncle des de València a Teulada travessant Gandia, Oliva ...: cap senyera amb blau
Dilluns d'aquesta setmana comunicava a Agusti Cerda la meua baixa com a militant d'ERPV. Els "pancas", alguns com jo, hem vist desaprofitat el temps en què hem tingut per primera vegada un valencià independentista assegut a les corts espanyoles. I molts, o alguns com és el meu cas, ens sentim decebuts. Si a Madrid Esquerra no ha exigit el que calia i podia, a Barcelona tampoc no ha exigit als seus socis el que molts o alguns com jo, esperàvem.

He llegit moltes de les coses escrites arran l'estelada penjada a la Plaza del Caudillo per la gent d'ERPV i nomès puc dir que m'ha paregut un colp genial. La Plaza del Caudillo amb eixa gentola feixista vestint samarretes "valenciano y español" alçant el braç ha estat mes Caudillo que mai. Aixì que jo recomanaria a tots els "valencianistes" que diuen que els "pancas" provoquem com ho fan els grup d'extrema dreta que s'ho pensen dues vegades abans de dir-ho. Ells, els feixistes, poden caminar pel Cap i Casal amb simbols feixistes i l'ampar de determinats personatges de l'ambit politic. Tots ells, els feixistes i els personatges son un munt de merda. La mateixa merda hui que fa 30 amys, sols que hui encara fan mes olor. I després o abans, tant li fa, tots plegats i de la maneta agreden i ataquen com ho feien el s nazis als qui no pensen com ells i no ofrenen noves glories. A fer la má !
Gracies per penjar l'esteleda. Jo no era allí perè m'hauria agradat ser-hi. Hui com sempre.... malalt d'amor pel meu País


dimarts, 7 d’octubre del 2008

.... I els feixistes son els amos

A l'oficina estant, mentres faig el segón café del dia m'arriba un missatge de Valencias pel Canvi que em diu que hui podem llegir aquest article de Gustau Muñoz a Levante-EMV.
Han passate els anys i res no ha canviat. Mai no ho volgueren els psoistes ni els peperets. I mentrestant al nostre País, el feixistes, son els amos.

"Des de les bombes en casa de Joan Fuster (1981) i el paquet bomba enviat a Manuel Sanchis Guarner (1978), i de fet encara abans, són desenes i desenes els atacs, agressions, atemptats i destrosses de tota mena de què ha estat víctima el moviment polític i cultural valencianista. Els assalts a llibreries començaren ja en el franquisme i posteriorment, en l´època de la transició, la violència de carrer i els atacs ultres contra les forces democràtiques emergents i personalitats de la cultura valenciana foren de gran entitat. La llista d´agressions, d´insults, de danys materials i morals és impressionant. Portem així molts anys, massa anys.I tanmateix, resulta del tot sorprenent la impunitat amb què es produeixen les agressions, que constitueix un fet absolutament cridaner i inacceptable. Al País Valencià s´ha configurat un clima de terrorisme de baixa intensitat. Una part de la societat valenciana, la més compromesa amb un projecte nacional de recuperació del País, la seua llengua i la seua cultura, es troba sota amenaça permanent i sense defensa. Les institucions i les lleis no la protegeixen. En tot cas, no s´apliquen de manera eficaç. La Delegació del Govern, sense distinció de titular, deixa fer. La policia no investiga, no fa detencions, no du a terme accions preventives.Hi ha a València grups organitzats ben coneguts que practiquen una mena de kale borroka intermitent que en altres llocs és públicament condemnada i perseguida, amb les raons de l´Estat de Dret. Els seus atacs a caixers automàtics o pintades agressives, per exemple, solen ser condemnats pels mitjans de comunicació, als telediaris, etc. Ací, en canvi, en raó de no se sap quina estranya deriva ideològica, els atacs contra el valencianisme, l´esquerra, el món progressista o determinades institucions i entitats culturals, no reben el més mínim correctiu. Si de cas, vagues condemnes rituals, i un tractament més bé anecdòtic, com de fets aïllats o escassament rellevants. Però algun dia caldrà valorar el paper que aquesta violència sostinguda ha tingut en la configuració del relat legitimador avui més en boga sobre la societat valenciana, del qual beu el partit que governa la Generalitat.Fins quan haurem de tolerar fets com les agressions al Correllengua que tingueren lloc recentment a Gandia? Fins quan una agressió anunciada pels seus executants, que no se n´amaguen, serà tolerada per les autoritats policíaques, que haurien de vetllar pel legítim exercici dels drets dels ciutadans? Una manifestació pacífica i festiva, amb famílies senceres, fou interrompuda, i els assistents agredits. Una regidora resultà ferida i hagué de ser atesa a l´hospital, necessità tretze punts de sutura i quasi perd la visió d´un ull... Podia haver estat molt més greu, certament, podia haver-hi hagut més ferits, o alguna cosa pitjor, però ens preguntem si aquesta agressió a pacífics ciutadans que exercien els seus drets legítims de manifestació no és suficientment greu. Pel que va passar i també pel que té de simptomàtic.Ahir va ser aquest fet concret, però al llarg dels anys s´han succeït les destrosses de locals, les pintades amenaçadores, els insults, les agressions. Demà, qui sap què pot passar? Un clima d´impunitat permès per les autoritats que deixen fer fa témer el pitjor. Un clima molt perillós, que ens retalla les llibertats efectives a uns, i dóna ales per a empreses de més volada, a uns altres... Haurà de morir algú perquè les autoritats, i la Delegació del Govern al capdavant, reaccionen? No té res a dir el senyor ministre de l´Interior, Pérez Rubalcaba? I el delegat del Govern, Ricardo Peralta? O és que contra el que representen els agredits hi ha coses tolerables i permeses? O som ciutadans de segona, minvats en els nostres drets? Són massa anys d´agressions impunes perquè amb quatre bones paraules, i que tot continue igual, puguem donar-nos per satisfets.Des de Valencians pel Canvi pensem que cal condemnar enèrgicament les agressions però sobretot reclamem una resposta urgent de les institucions democràtiques que trenque d´una vegada per totes el clima d´impunitat en què es produeixen els atacs, els insults, les agressions i els atemptats feixistes contra el valencianisme.*Consell Directiu de Valencians pel Canvi [Signen també Josep Lluís Barona, Josepa Cucó, Joan Francesc Mira, Rodolf Soler, Francesc de Paula Burguera, Rafa Xambó i Francesc Bayarri]."

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Torne de nou ...

Mai no havia estat tant de temps absent. Els pròxims dies espere tornar a escriure amb periodicitat. Llegint correus em trobe amb aquest que m'envia un amic i que conté una maravellosa defició del "blaverisme" trobada ací


El blawerisme és un corrent filosòfico-religiós segons lo qual Déu va fer el món en sis dies i el sèptim va descansar: a l'octau dia va vôre que no havia fet el lloc perfecte i va crear Valência i âs valencians, âs quals va dotar amb el seu propi idioma, qu'es manté intacte des d'entonses. En 'cabant va convertir la terra valenciana en un joiós jardí, plantat amb tarongers i moltes flors: el paraîs del qual parla la Bíblia en realitat estava on ara estan les tres paradisíaques províncies d'Alicant, Castelló i Valência.
Segons el blawerisme
Lucifer (Lucy pâls amics), ênvejós pel tan bonico jardí de Valência, va intentar crear el seu propi i el va anomenar Catalunya: ês catalans mos van furtar el'idioma que l'Altíssim mos va 'torgar, i li van posar de nom català. Des d'entonses, els embetxosos catalans només que volen que furtar-mos ês nostres símbols, les nostres glòries i la nostra història: hasta mos volen furtar la pãella!