El Papa Camps

Segurament després d'aquella entrevista del Papa i Camps a la Ciutat de València, D. Francisco pensa i es creu que ell, com el Papa, és infal.lible. I l'entorn "peperet" tambè s`ho creu: Tot allò que Paco diu... va a missa. Però esta vegada el que Camps diu o el que no ha dit.... està en els jutjats.

Camps ha aconseguit assimilar la seua persona a la del País Valencià.. Atacar-li a ell és atacar al país i mentres que els valencians són testimonis de com a poc a poc cau la gran mentida, els balensianos es creuen, a ulls tancats, la paraula del "Papa" Camps, creador de la F1 i l’America`s Cup
Camps es defén com pot. Les misèries són moltes. Diuen que en el pitjor dels casos la seua condemna només seria pagar una multa d’uns pocs milers d’euros. Per a ser governant cal ser digne i desbordar moralitat. Al president de la més alta institució valenciana jo li exigisc que li sobre tones de honorabilitat, dignitat i moralitat.
Per a mi Camps és un amoral complet i el seu entorn encapçalat per Rita també. Justifiquen tot allò que no té cap justificació. No es pot banalitzar amb les anxoves ni amb la legitimitat de pagar “cash”. Este escàndol és una vergonya però ... que es pot esperar en el país de l’escàndol permanent?.

Valenpollez Analgèsic i Censurex Forte

Els seguidors i votants de PP i PSOE, es creuen els defensors de les essències valencianistes. Els dos partits espanyols regularment cada quatre anys fan ús de la vacuna antivalenciana, VALLENPOLLEZ ANALGÈSIC. El prospecte interior de VALLENPOLLEZ ANALGÈSIC explica en llengua cervantina com, amb l’ús moderat del medicament, en poc de temps qualsevol valencià es convertirà en un fervorós espanyol i regionalista ben entés.

Els “nacionals valencians” descobriren el pánic després la mort de D. Francisco (Franco, ....). La solució: un territori que estiguera permanentment confós amb la seua llengua, el seu nom i la seua bandera. Calia trencar la unitat de la nostra llengua. Una llengua minoritària és fàcil d’extingir.
Si a un espanyol li preguntes per la unitat de l’idioma no posa mai en dubte que la llengua que es parla a Madrid i la que es parla a Amèrica del Sud, és la mateixa i ha de tractar-se com una unitat. Cap espanyol ha cremat un llibre de García Márquez o Neruda per estar escrit en “estranger”, ben al contrari, son considerats entre els millors autors de llengua hispana.

Però a casa, no. Gràcies a la injecció de “VALENPOLLEZ ANALGÈSIC” els nacionals valencian van aconseguir sembrar el dubte i després ja se sap: una mentida mil vegades repetida es convertix en veritat.....
VALENPOLLEZ ANALGÈSIC ha de prendre’s amb un complement de gran ajuda: CENSUREX FORTE. L'ús de CENCUREX FORTE reforça l’efecte de VALENPOLLEZ ANALGÈSIC.
Es per això que malgrat les sentències de tots els tribunals equiparant català i valencià, els ciutadans no s’alteren quan els seus governants incomplixen una i mil vegades les sentències judicials.?

Com som ?

Passades les eleccions europees oblidem els trages del Sr. Camps. Normal si pensem que som un poble que hem passat de País a Comunitat i anem cap el regionalisme ben entés, de la mà dels nous regionalistes, abans anomenats “nacionalistes”.

A les eleccions europees, els valencians, de nou, continuem votant i recolzant l’Espanya de xaranga i pandereta. El meu País és un país rar. És un país de gents que volen destruir la seua Història i enxiquir a base de renegar les seues arrels i admirar les arrels dels seus veïns (de ponent i el sud...).

Som aixì els valencians ?

Les coses valencianes a Madrid

Passege per la Feria del Libro de Madrid quan em trobe amb la caseta de l’Associació D´Editors del País Valencià. M’acoste a buscar algun llibre per a llegir este cap de setmana i em sorprenc al comprovar que no hi ha oferta en valencià; només en espanyol.

Llig a Pàgina 26 que s’ha obert el primer Casal Valencià a Xina. Espere que no siga com el de Madrid que per a vergonya de tots els valencians que vivim a Madrid, és un lloc a on no es pot anar.
Fa molts mesos vaig enviar tota la informació pertinent respecte a la vergonyosa web de la Casa de València a Madrid a BLOC, ERPV , .... però ningú no té cap interés. Per favor si voleu sentir vergonya heu de visitar este enllaç
http://www.circulovalencianomadrid.es/

Espectacle

L'espectacle ha començat: El Tio Paco amb els gitanos, Don Francisco amb els seus seguidors peperets i El Molt Honorable President de la Generalitat davant el jutge. Podriem dir que parlem de la Santíssima Trinitat però no. Parlem de Francisco Camps.

Vergonyós espectacle i l'arribada dels vicepresidents i l'alcadessa. Vergonyosa la delaració que els diners han eixit de la caixa de la farmacia de la seua dona i que no te factures.

Patètica la coreografia dels hooligans al crit de president-president

Jo no se si Don Francisco és innocent però tot açò fa olor. Olor a merda.

CAMPS ..... IMPUTAT !

.... i el 19 de maig haurà d'anar a declarar acompanyant Ricardo Costa. 

I jo i tu i tots sabem que D. Francisco (no oblideu que vol que li diguen D. Francisco i no Francesc) és innocent ; innocent i bo com un xiquet abans de fer la comunió. Innocent i bò com D. Carlos i com altres valencians atacats sense pietat pels catalanistes, els republicans, els independentistes, la gent d'esquerres, els nacionalistes que tant de mal li volen fer (per enveja, és clar) a la nostra Comunidad Balensiana. 

Pobrets ....

La jutgessa catalanista

Fabra serà acusat de falsificar documents .... o això sembla desprès de sis anys d'espera. Però ningu no es pot creure que una persona com Fabra, bona, decent, dedicada dia i nit als insteressos dels ciutadans de la nostra Comunidad Balensiana i no sospitosa de cap acció punible puga ser acusat d'un acte suposadament delictiu.
Una vegada mes les forçes imperials catalanistes volen fer per terra a ú els nostres, a Don Carlos. Poca vergonya redeu !
Molt prompte el poble valencià coneixerá la veritat: La jutgessa és una catalanista separatista.!
Viva Don Carlos, Viva Don Vito !

La samarreta

L'incident de la samarreta de Mònica Oltra em recorda una vegada més que el País Valencià és, per als dos partits espanyolistes, un espai, una finca on fan i desfan al seu gust i on la "democracia bien entendida" es una de les conseqüències que els valencians hem de patir doncs al País Valencià la democràcia plena encara no ens ha tocat.

1.- No oblidem que el president Camps, peperet, fuig i s'amaga de Les Corts. Si és un corrupte o no ho és, es veurà, si la justícia ho permet, al seu moment. Però de moment el president se'n va i fuig com un covard.

2.- Milagros Martinez, pepereta i presidenta de Les Corts, està al servei del PP. A l'enllaç que hi ha a continuació s'escolta com rep instruccions de Rafael Maluenda ordenant expulse Mónica Oltra. (A l'enllaç s'escolta però curiosament, passen les hores i hi ha mes zones d'àudio que han desaparegut.
Independència del poders.....? Amb els espanyolistes al País Valencià, mai....

3.- I finalment quan Mónica Oltra és expulsada i el diputat psoe-listo SanMartin contínua la seua intevervencio ho fa tan tranquil, com si res no haguera passat. Aire de complicitat dels psoe-listos i  els peperets" Sincerament no se on m'havia quedat..."
Vergonya i complicitat.

Link al video de les corts on  podeu escoltar les instruccions de Maluenda a Martinez:

http://www.canalgv.es/app/player/default.cfm?int_ElementId=4803&int_LanguageId=1#

Text publicat al diaria Levante:

"Cuando Martínez se dispone a reiniciar el pleno, en el último momento se ve cómo Maluenda, tras hablar con Costa en el escaño de éste, se va rápido a hablar con la titular de las Corts y le dice: "Contraorden". Luego le apunta lo que tiene que hacer: "Le haces las tres amonestaciones. La llamas al orden por primera vez, la llamas al orden por segunda vez y..." El sonido ahí, mezclado con la maza de la presidenta, es inaudible, pero la tercera advertencia conlleva la expulsión. Acto seguido, Martínez inicia el pleno y, cuando Oltra ni siquiera ha llegado a su escaño, ya la llama al orden por primera vez. El vídeo muestra a la parlamentaria sorprendida indicando que ya se iba. También se aprecia cómo, ante la actitud de Martínez, decide quedarse. La presidente le hace entonces las tres amonestaciones y la expulsa. "

BLOC: MÉS COMUNIDAD EN CASTELLÀ I DEL VALENCIÀ JA NI PARLEM ....

L'ajuntament de Xàbia m'envia informació d'un curs de Música. Un tríptic on detalla, els professors, els preus, els instruments, les dates. Es diu "Música a l'estiu". 

I després del títol, el valencià desapareix i tot  està escrit en anglés i espanyol. Com cal !: "XXIV Edición. Curso Internacional de Viento Madera. 21 al 27 de Julio" I continua i continua ....

Si no m'equivoque l'ajuntament de Javea, nom que apareix al tríptic, es un ajuntament del.... Bloc?

Ara ja entenc mes i millor el refondament: senyera amb blau, comunitat balensiana i castellà per idioma. Ho barregem tot i ja tenim el nou valencianisme.  Clar, com que som una "comunidad bilinguüe"  com li agrada repetir a Camps, Font de Mora i amics ,  i com que fem EpC en anglès s per això res millor que escriure els cursos musicals d'estiu en les dues llengües oficials dels peperets balensians: espanyol & english !!!!!

Perdoneu-me amics del Bloc que llegiu este blog, però es que aneu del roig al blau ...!

GILIPOLLES !

El mateix olor a merda fan els uns i els altres; tant li fa si són peperets o psolistos. Entenc que el 25 d'abril no siga festa al nostre País. És normal. Ni  uns ni altres, ho volen. En breu tal vegada declararan el 12 d'octubre com la “Festa Mayor Regional de la Comunidad BalenSiana (La playa de Madrid)”. Ara bé, amb totes les alcaldies que té el Bloc i podent els ajuntaments fixar uns festes pròpies, per què no fan del 25 d'abril una de les festivitats a la seua localitat? 

El mateix olor a merda fan els uns com els altres; tant li fa si són peperets o psolistos. La mateixa colla, la mateixa merda. Es presenta a les Corts Valencianes una proposta perquè el Consell entre a formar part de la institució Llull. Peperets i psolistos, agafadets de la mà, mirant-se els ulls com una dolça parelleta d'amants, voten que no.  Neofatxesblaverets españolitos y olé !  . No és podia esperar mes d'aquesta gent que ja admeten, com si d'un BNV es tractara, el blau i el nom CV

El mateix olor a merda fan els uns i els altres. Una vegada més s'ataquen símbols valencianistes a Gandia (sí, de moment pensaré que el Bloc  - blavera i comunitat pel mig - és nacionalista) Amb la mirada cap a ponent els peperets i psolistos no diuen res que siga interesant.  Callen, probablement, amb gust.

Rus, eixa deixalla que no te desperdici, anima “a rematar els mestres gilipollas que diuen “aleshores” i “ gairebé”” (Garzón vine i actua que això pot ser un genocidi !!!!! ) Jo no soc mestre però dic aleshores i gairebé. He de senrtir-me amenaçat per aquest munt de merda ? 

El silenci dels qui haurien d'actuar és la nostra amenaça

MIsteri

El barril de petroli costa menys de 50 dòlars però la gasolina puja, puaja i puja de preus.

El meu cotxe beu gasoil i si fa setmanes pagava 0.83 euros, i este mati 0.89 euros fa una estona tornant a casa he vist que ja havia pujat fins 0,9o.

Les petroleres fent diners . ...a cabassos.

I nosaltres a pagar.

Quina merda.

Després de setmana santa

A l'àmbit religiós respecte a tothom, creients, no creients, agnòstics, cristians, musulmans, budistes.... Respectar no és coincidir. Creure o no creure es un acte ìntim i personal. Les creences religioses pertanyen a l'àmbit mes ìntim i personal de cadascú.. Creus i parles amb el teu déu; no creus i és un bon temps per a les vacances.

Mai no he pogut entendre per quina raó han d'eixir al carrer per tal que tothom sapiga que són els mes fervents seguidors de Crist o els mes fervorós dels islamistes. No entenc als uns com tampoc no entenc als altres. Però respecte - i fins admire - a tots.

Dissabte sant em vaig trobar amb una processó. Tractant de mirar sols la part escènica i no pas la religiosa, una volta mes vaig pensar que allò no tenia cap sentit. Davant, unes persones vestides com el KKK; a continuació els cofrares carregant amb les figures o les creus; el retor, senyores amb peineta, sabates lluentes i tones de joies, músics militars ...



A les voreres turistes bocabadats preguntant-se pels kukusklaners, les enjoiades i eixa estranya manifestació on potser tan sols hi mancaven "los toreros". Quin espectacle per omplir les targetes de memòria de les maquines digitals !

No vull paréixer irrespectuós amb ningú, però si l'estat es aconfessional fer mostra publica de les creences i de les festivitats religioses vinguen d'on vinguen no es pot admetre mai.



Queda molt lluny aquella setmana santa al Cabanyal quan no n'hi havia ni programes de radio ni de televisió i els cines tancaven les portes fins diumenge i els xiquets no podiem cantar, jugar, córrer, menjar carn o anar a la platja .... Però arribava el diumenge i tot tornava a la normalitat i m'en anava amb el meu pare i el meu oncle al Bar El Pollastre - carrer d'Escalante - on el meu pare, fent l'ullet, demanava un "blanc i negre" de botifarra i llonganisa !!!

Tot havia acabat: La setmana i les vacances. Tornava el temps d'escola de nou

Els patidors passatgers

Després dels darrers canvis que he tingut al meu àmbit personal – familiar, després d'una setmana de treball a Frankfurt i després de la setmana de pasqua que si bé hauria volgut que fos una setmana per a tindre la ment en blanc, ha resultat una setmana sense dormir amb el cap ple de problemes i preocupacions torne a escriure algunes tonteries.

De vegades em dic que hauria d'obrir un web o un grup al facebook per tal de "defensar" la dignitat de tots els que hem de sofrir el martiri dels aeroports i les companyies aeries. Qualsevol dia en pujar a l'avió l'hostessa ens fotrà una hòstia per si un càs i després, una vegada asseguts ens fotrà una segona per tal de marcar distancies i desprès.... ja parlarem.

Tant li fa si és una companyia low cost com si no.. A l'aeroport de Frankfurt, després d'una setmana fora de casa els "amics" de Lufthansa em deixaren tirat un parell d'hores, Cap explicació, mes enllà que el vol previ arribaria uns minuts endarrerit. Si a 120 minuts li diuen "uns" minuts doncs sí, el vol anava endarrerit uns 120 minuts. El miracle alemany va fer que al panell informatiu el vol sempre tinguera sempre la mateixa hora d'eixida: les 20,15 h., amb una llum verda intermitent anunciant l'embarcament inmediat des de les 19,30 h fins les 22.00 h quan ens digueren que JA podiem somniar amb passar el cap de setmana a casa.
Divendres passat el vol deTenerife Nord va eixir també amb dues hores de retard i en aquest cas la companyia era Vueling. Un punt en comú: Cap explicació, cap disculpa, cap merda. Si poguera posar juntes les hores perdudes als aeroports arreu del mon em podria anar uns quants mesos de vacances.
I que dir dels seients ... Cada vegada mes estrets i mes junts, Jo faig un metre huitanta i us promet que ja fa anys que no cresc ni un milimetre i cada vegada em costa mes ficar les cames i col-locar el braç al reposabraços. Preferisc no imaginar que haurien de fer en cas d'emergència.
Millor no parlar dels no-aperitius, no-dinars, no-sopars, no-begudes, no-diaris, no-res no siga que ens toque treure de la butxaca alguns euros.
Així que si algu pensa com jo que m'ho diga i serem dos per a començar campanya per la dignitat dels patidors passatgers.

Este dia havia d'arribar

Este dia havia d’arribar. I ha arribat.
Fins ara tot havien sigut etapes. Però acabava una i començava una altra. Ara és distint. Alvaro, després de cinc anys a la universitat i un diguem-ne "màster" al que fa ara poc més de 2 anys es presentaven més de deu mil persones per a només 45 places, comença la seua vida independent i se’n va de casa.
Amb 24 anys, tots els professionals que li coneixen diuen que té per davant un futur impressionant. Arribarà on vullga, diuen. Per a mi el mes important és que siga una persona bona i estimada. I que siga feliç.
Dimarts passat quan arreplegava el seu títol amb els que han sigut els seus companys en aquests darrers i durs dos anys tots volien donar-nos a sa mare i a mi l'enhorabona pel fill. Vaig plorar. Vam plorar
Se’n va el meu amic, còmplice i company. A més de fill.
Una abraçada molt forta.



Nota: Entre aquestes dues fotografies han passat exactament deu anys. A la primera caminavem per Hong Kong poc despres d'eixir jo d'una greu i rara malaltia.
Aquesta segona és a Madrid tot just desprès d'haver acabat aquesta etapa i abans de dinar tots junts per a celebrar-ho.

Dues fotografies que m'estime per diferents i evidents raons

En una trista bossa grisa de fem.

Silenci, tristesa, angoixa. Mirades humides, mocadors a les mans
Els familiars de Juan Perez? Dues dones i un adolescent s'alcen dels seus seients com impulsats per un ressort que no poguera resistir més.
El zelador s'acosta amb una trista bossa grisa de fem i uns papers a les mans perquè la família signe que ha rebut els objectes personals de Juan.

Els objectes personals, en una trista bossa grisa de fem: el rellotge que li van regalar quan va fer els 40, la camisa amb una taca de café al pit, els calcetins, els calçotets, els pantalons. La cartera amb les fografies dels fills i altra de la seua esposa, una noteta que li van escriure fa anys pel dia del pare. El mocador, les claus, unes quantes monedes, el cinturó. Tot en una trista bossa grisa de fem.
Com està? Com es troba..?
Sóc un auxiliar. Pregunten al metge. Tinga, signen ací.
Però li podem vore...?
Tinga la bossa i espere.

I alli asseguts, plorant, patint, recordant, es van quedar amb la trista bossa grisa de fem els familiars de Juan Pérez.
Potser algun dia, algu descobrirá que els sentiments no poden lliurarse dins d'una trista bossa grisa de fem als familiars de tots els Juan Pérez que a diari esperen a les urgencies de qualsevol hospital.