dilluns, 17 de desembre del 2007

Fa setmanes que no pare. Viatges, reunions, treball, treball i encara mes treball. A més a més he canviat el portàtil i això vol dir que si tinc una estona he d'instal·lar programes fer el "transvasament" de dades de l'equip vell al nou, etc, etc.
S'acosta Nadal...¡agggg! Em fa por. El trànsit es ara el "no-trànsit" ja que els vehicles no es mouen. Tothom és al carrer. Tots ens deixem els diners que tenim i els que no tenim. Soparem conill? Deixarem un euro de propina després de fer un cafè? Merda.
Ens han tancat TV3 i això em fa viatjar a la fosca nit dels 70- la nit es llarga, deia Raimon -. Però la societat valenciana preferix a Rita, el futbol, som lo millor del món per a ofrenar noves .glòries
I cada vegada som menys. A poc a poc ells van assolint els seus objectius. I nosaltres ens quedem sols. De res no servix explicar als amics, als companys i a la gent més jove que hem conegut com la gent parlava la nostra llengua amb normalitat quan el general encara feia les seues, que als anys 60 eixe diari que després va recolzar tots els atacs en favor del secessionisme parlava del País Valencià i que en deixar el Cap i Casal de la Ciutat de València i de camí cap a les comarques del sud, a tots el pobles es penjaven quatribarrades sense blau.
Soc pessimista? Sí. Mai no oblide el que un dia vaig sentir a Madrid a un gran valencianista: " Pareix que un bon valencià es el que neix a València i després se'n va a Madrid a dir a tot que sí oblidant les arrels, la llengua i la pàtria per a tornar finalment a la terreta a gaudir del sol, la paella i els passeigs per la platja al temps que rebutja els típics-tòpics valencians i enyora l'oportunitat perduda.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Vergonya.

I finalment..... repetidor precintat.
La nit es llarga si es que penseu que les coses han canviat. No, no han canviat.
Responsables....? Tots. PP, en primer lloc; els socialistes tant com ells, i al dir socialistes vull incloure al PZOE, PSC i PZPV. I els socis de govern.Tots !
NOTA DE PREMSA D'ACPV:
ACPV: AMB EL TANCAMENT DE LA CARRASQUETA LA GENERALITAT HA CONSUMAT L'ATAC A LA LLIBERTAT D¹EXPRESSIÓ I A LA PLURALITAT INFORMATIVA DELS VALENCIANS MÉS GREU DE LA DEMOCRÀCIA"

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)
Contràriament a l'anterior intent de tancament, el passat 27 d'abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l'accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s¹escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l¹atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d¹expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.Des d¹anit a les deu ­i després de més de vint anys­ la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d¹atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d¹aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre¹s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Assegut davant l'ordenador esperant el vol que em portara de tornada a casa via Bangkok i Amsterdam, voldria trencar aquest maldit teclat mig xines mig occidental on cada tecla te no se quants simbols. Escric com quan jo n'era petit i ma mare m'ensenyava a escriure a maquina durant les vesprades d'estiu amb una maquina Olympia i un vell metode d'escriptura cega de tapes blaves i blanques.
No trobe els accents i cada volta que vull fer un apostrof o una coma em fa por que aquesta maquina del dimoni es revele i m'esclate. estic dels nervis. crec que es fa mes dificil escriure amb aquest teclat que sense les ulleres, aixi que no vull ni pensar quin seria el resultat d'un arriscat exercici d'escriptura sense ulleres amb aquest teclat. de segur seria encara pitjor que quan omplia les famoses //quartilles// que ma mare em donava buides, blanques i inmaculades i que jo havia d'escriure amb cura sota el risc d'un dels seus castics.
be, doncs torne a casa i ja estic somiant amb el puente tot i que quan arribe dema m'en anire directe cap a l'oficina per tal de revisar els mails.... si es que l'avio vola i no cau i les hostesses no em castiguen!!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

El jet lag, no m'afecta quan vinc a Àsia. Els problemes em venen quan vaig cap l'oest on mai no puc entrar al ritme normal de vida abans de tornar. Hui plou sobre Taipei, una ciutat que creix si bé el ritme no te res a veure amb el ritme de creixement de les ciutats de Xina continental com ara Beijing o Shanghai on la fisonomia canvia en poques setmanes.
Fa uns anys a Taipei el nombre de motos era significatiu però ara els cotxes han guanyat la batalla.
El U-zero-U o el Cent-u o el 101 va ser per uns mesos l'edifici més alt del món i d'això és senten molt orgullosos els habitants d'aquesta ciutat. A l'hotel estant es veu llunyà i majestuós.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Cada volta els viatges son mes estupids. Quatre hores tirat a l'aeroport d'Amsterdam i per tant 4 hores que he d'afegir a les mes o menys nou hores Amsterdam-Bangkok i les tres fins Taipei. Total vint-i-tres hores des que va començar el primer vol.
Tinc sort perque puc dormir bé als avions, aixi que he fet set horetes adormit com cal. Taiwan es un país que ha canviat molt en molts pocs anys, però on mai no em vindria a viure. Una cosa que sempre veig molt clara quan soc lluny de casa: Com estime el meu país petit.
Al Ipod algunes cançons de l'Ovidi. Ho sent, pero soc gran i Ovidi va ser part de la meua banda sonora (com diuen ara):
Tot ben senzill i ben alegre.Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".
Ràpidament,em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia per als amics,
amb una capsa de cartó,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibrede poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anarpassant l'estona amablement......

divendres, 30 de novembre del 2007

Bomba , i en van ....


Una vegada mès la violencia d'extrema dreta i blavera ha volgut que tinguem un setmaneta moguda.
La bomba a la seu d'ERPV a la ciutat de València es un regall que no sols ens fa eixe grapat de fills de p..., sino tambè la gentola que amb reponsabilitats politiques i socials,dia a dia continuen atacant les llibertats dels valencians que no pensem com ells.


T'adones, company,
no volen arguments,usen la força,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que hem de sortir al carrer junts,
molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.

T'adones, company,t'adones, amic.


diumenge, 25 de novembre del 2007

La raó per la qual la fotografia que acompanya el text de hui es tant explicita es per que arriba un moment en què el munt de fem que ens envolta es tant normal, tant quotidià que sols ens queda una eixida: tapar-nos el nas i fer un exercici de concentració mental per tal de aillarnos de l'entorn que ens envolta
Expemple 1: La Llei de Règim Econòmic Matrimonial desenvolupa la recuperació del Dret Foral que els valencians vam perdre fa ara 300 anys. El govern espanyol diu que no, que aquesta llei no pot ser i que hui com fa 300 anys, el just dret de conquesta també conegut com "per collons", no ens deixa als valencians recuperar els nostres furs. Aquesta lleia equipara a catalans i valencians, però el govern espanyol torna a dir-nos que no, que els catalans sí, però els del sud no. I em pregunte, ¿que farà el Sr. Camps? ¿Deixará que el govern espanyol aplicant el vell dret de conquesta, li toque els collons?
Exemple 2: El govern del Sr. Camps ha decidit no sols fer servir la censura per a matar un poc mes la nostra llengua tancant els repetidors d'ACPV, si no que a més a més ens vol fer buidar les butxaques. Una nova multa es prepara contra ACPV al temps que el tancament del repetidor de Serra Perenxisa es torna cada vegada mes imminent. Al Sr. Camps jo crec que no li agrada ni la llibertat, ni la llibertat d'expressió ni el dret a la pluralitat informativa. Curiosament l'ofés pel terme "País Valencià" res no diu del terme "Levante español"
Per cert la fotografia es d'un petit hotel sorià i vaig fer-la l'any 2004.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Renegar de les nostres personalitats

És patètica l'actitud del PP a la Generalitat o als ajuntaments. No hi ha res pitjor que renegar d'aquelles personalitats valencianes amb entitat nacional. Ho han fet sempre i sempre fan el mateix: ens mostren el que són, i el que continuaran sent, si no es produix un miracle que canvïe les coses.
Una entitat esportiva, en aquest cas el FC Barcelona, viatja a Alcoi i la seua junta directiva vol rendir homenatge a un valencià com cal: Ovidi Montllor. A l'homenatge son tots .... però no els populars.
Renegar, renegar, renegar i ofrenar noves glories. ¡Fastic!

dimarts, 13 de novembre del 2007

AVE Madrid-Sevilla


L'AVE Madrid-Sevilla es un espai molt curiós. Al seient davant del meu, seu una "famosa" de la tele i dos seients darrere, en tinc a una pseudo periodista (o hauria de dir perio-llesta?) televisiva i un poc més enllà una cantant. Totes molt educades però quan es miren és com si estigueren clavant un punyal al mig del pit de l'adversària.
Quan el tren assolix gairebé els 300 kms/hora, la periodista trau de la seua bossa de ma una ampolla petita de whisky i tot d'un glop el líquid desapareix. No han passat ni vint minuts quan demana a la cambrera un segon got amb gel. De la bossa en ix una nova ampolla, el líquid passa al got i de cop i volta desapareix novament.
Ha canviat, i molt, el rotllo que n'hi havia als anys 90 a l'AVE. Abans, les converses pel mòbil es feien a crits per tal que tothom participara del "poderio" d'aquell que parlava: "Has rebut el fax?, crida a Fernández i li dius que arribaré amb retard, ¿tens alguna cosa per a mi? o ¿m'ha cridat algú?", eren les frases mes escoltades als vagons. Peró ara es diferent: sona el mòbil i la "famosa" diu xiuxiuejant "no puedo hablar, que voy en el ave... ¡Que no puedo hablar, que se oye todo...! ¡Joder, que yo te mando un sms coño!
Peró el "coño" ja no es un xiuxiueig sinó un crit al mig del silenci del vagó que fa que tots mirem al mateix punt.
La cantant s'alça i camina amb grans ulleres negres mirant al front. Evidentment no passa desapercebuda. És el que volia. Quan torna al seu seient passa al costat de la "famosa". S'atura i besa la seua galta. "Perdona hija, no te había conocido. Entre que vas sin maquillar y yo que estoy dormida....". Pero la "famosa" respon contundent: "El caso es que estaba mirando esas Dior de mercadillo que llevas y me decía, ¡ que macarrada !, cuando me he dado cuenta que eras tu"

diumenge, 4 de novembre del 2007

La nit es llarga ...

La campanya engegada per ACPV per tal de recaptar els 300.000 € que l'actual govern del PP a la Generalitat els ha imposat com a multa, es una mostra del mínim grau de democràcia que al nostre País tenim. Jo personalment he contribuït amb el meu petit gra enviant una quantitat una mica superior als 10 €, així als menys uns "quants" que mai no donarien un euro, s'han de fotre ja que jo ho faig en el seu nom.. Molts direu que Eliseu Climent ja havia recaptat la quantitat total abans d'iniciar aquesta campanya. Tant li fa. Fer costat per la llibertat d'expressió i recordar de tant en tant on som i on son les llibertats al nostre País és de cosa de tot.

D'altra banda a Castalia TV es poden veure els discursos de Hitler. El personatge José Tirado "Josety", assessor de la Ciudad de las Lenguas i propietari de Castalia TV, il.legal, i que emet des les instal.lacions propietat de l'exalcalde de Castelló José Luís Gimeno, Conseller Delegat de Castelló Cultural, a qui assessora "Josety", a tornar a fer de les seues després que també a TV Castelló també va gaudir una temporada llançant missatges feixistes.
Per a mi queda molt clar on és cadascú

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Vicente Simó Santoja

A vore, faré un esforç comunicatiu. Que ningú no em diga que no vull possar-hi tot de la meua part.
Vinga, anem-hi:

Benbotgut Çenyor Bicente Simó:
Sok un balensía qe vach neiser a la siutat de València als finals dels ains sinquanta, aisina es que lla tin uns cuans ains.
E llechit güi lantrebista que lian fet al diari Levante. Sapiga bosté qe nonestig dacor y caisó de la comberchensia am el catalá ma deisat fotut. ¿Qe no pot aber comberchensia am el catalá? Pos io buil donarli unes cuantes idees.
Güi li donaré cuatre:
1.- Iengua i Iibertat: que desaparegen l'AVL, la RACV i lla de pás l'IEC y la RALE i que totlomón escriga com lisca del kul
2.- Autonomia Iinguistica i cultural per a tolomón: qe cada balensiá ademes descriure com lisca del nas, escriga listoria y la cultura com michor li binga. Per esemple, si io builc dir cAmerica fou descoberta per lo Rech en Chaume I (I=bol dir primer, sab?) o qaa laiuna ba arribar primer qe tós el famós balensía Paqito el chocolater, pos caisó bacha a misa, ials llibres, i prau.
3.- La Comunitat Valensiana, per kollons, melic o omblig de lunivers i iure de mamons catalanistes. Be daisó no parlem mes perqe ya trobara boste com ferlo.
4.- Espulsio de tós els rochos, separatistes y catalanistes no sols de la Comunitat Balensiana, sino del mon mondial, incluín tanvé als de las unibersitats eises qe digüen qe balensiá y katalá son la mateisa iengua i ademés a tota eisa panda de confabulats qe diuen qe lespanyol es la iengua qe es parla a suramerica.
Serán mamons eisos catalins antibalencians
Em dic Lloan o Yoan o Chuan, com bosté builga dir-me perqe la beritat es qe ara no lo se lla.
Si no heu pogut entendre aquest escrit es clar que no domineu la llengua del Senyor Simó. Aneu a la web de la RACV on n'hi ha un traductor anti-unitari i que de segur fará un excelent treball amb el meu text.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Mª TereZa FernandeZ / 3

Estic segur que tots el valencians volem saber quan la Zenyora Mª TereZa FernandeZ demanará al Delegat del Govern EZpanyol que investigue els atacs dels grups d'extrema detra a entitats culturals valencianes com ara ACPV o Ca Revolta o els atacs amb bomba inclosa a partits valencians com el Bloc.

Si algu ho sap, que ens ho diga

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Mª TereZa FernandeZ / 2

¿ Ens ha dit la Zenyora Mª TereZa FernandeZ, valenZiana "de pro" la raó per la qual encara no ha manifestat el seu rebuig per la postura del Govern de Camps respecte al tancament dels repetidors de TV3 al País Valenciâ?
I ...¿ens ha dit La Zenyora Mª TereZa FernandeZ com i quan pensa començar a moure's amb els seus companys i amics de Madrid per aturar l'acte de censura més important des la mort del General?
Si algú ho sap que ens ho diga., per favor
Gracies

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Maria TereZa FernandeZ


El PZOE del carrer de Ferraz, ens fa un regal: Maria TereZa FernandeZ és l'enviada Quina il.luZió !
La Zenyora FernandeZ vindrà amb la lliçó apresa: Nada de naZionaliZmo, TereZa, tu Ziempre al Zervicio de Z.

I com a primer acte d'aqusta tasca ..... encara no hem sentit alçar la veu a la Zenyora TereZa contra el govern eZpanyol davant la segregació que fa l'EXPO 2008 entre valencià i català. ¿ O es que potser l'Expo 2008 pensa fer diferencies entre andalús, madrileny, castellà d'Albacete, castellà de Murcia, vallisoletà, castellà de Zapatero o castellà de Zaplana? Collons, amb la Z

Si ja ho deia Murphy ....

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Quina setmana.


Vicente Rambla, vicepresident del govern valencià, diu que sóc un pertorbat mental ja que vull que TV3 continue arribant al territori valencià, defense els Països Catalans i la unitat de la llengua catalana, sóc soci d'Acpv, etc, etc. Això vol dir que al País Valencià, en som molts els pertorbats.
Vicente Rambla, com molts altres, haurien de tractar de fer servir el seu cervell un poc mes, pero açó em sembla difícil. Es veu que treu pit quan sent el nom "Levante", i encara mes quan sent nom i cognom: "Levante Español" "Levante Español" sí, clar. ¡ País Valencià, prohibit, censurat, al pou .....!
Rambla hauria de preparar una gran protesta i exigir que les televisions d'Argentina, Colòmbia, Equador o Cuba que arriben al País Valencià mitjançant "Canal Satel.lite Digital" no es puguen vore ja que invadixen i contaminen l'espai lingüístic espanyol. A més a més fan servir paraules com "carro" o "plomero" que son "extranjeras" i ¿que volen? ¿preparar una invasió d'Espanya o del Levante Espanyol? Cal prohibirles inmediatament, Mariano.

Antonio Bernabé, del.legat del govern espanyol s'afanya en cercar als que cremen fotografies del rei, però, naturalment no fa res per aturar els atacs feixistes o per identificar als que deixen una bomba a la seu del Bloc o dispararen trets contra Ca Revolta ....

Lerma va vendre als valencians plegant-se a les ordres de Madrid. Lerma va demostrar que tenia un lloc important entre els grans antivalencianistes que hi ha als socialistes. I ara... ¡torna!

Que paren el món, per favor. Vull baixar a la propera parada.

divendres, 12 d’octubre del 2007

Una més i ja en fan .....


Bomba. Una més. No passa res.
Atac feixista. Un altre més. No passa res
Impunitat. Com sempre. No passa res.
Complicitat. Dels de sempre
Silenci. Com sempre. No passa res.
Menyspreu. Als de sempre. No passa res

No es questió d'esquerres o dretes. La clau es que tant el PP, al govern del País Valencià, com el PSOE,
a l'oposició no son partits valencians.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Diada


Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.


Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.


Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.


Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.


És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Personatges perillosos



Com que tinc treball fins mes amunt del cap fa setmanes que no faig una volta per aquí. Unes setmanes complicades amb la mort prematura d'un vell amic amb qui vaig fer una cervesa a Frankfurt precisament el segon dia que escrivia al bloc.
Aixi es que llig els diaris, escolte la ràdio i mire la tele .... i no em puc creure la cara que tenen alguns. Alguns personatges em fan gracia per no dir que em toquen els c..
1.- El ministre de cultura espanyol Cesar Antonio Molina anuncia que mourà els fils per tal de fotre l'exposició "Un segle de Cultura i Ciència als Països Catalans" Pense que per la mateixa raó tancarà tota col.laboracio espanyola amb exposicions culturals iberoamericanes.
2.- Aquesta colla de tancadors i censors oficials que tenim al govern valencià i que han decidit fer callar la veu de la llengua catalana a les terres del sud, no explica la raó per la qual l'oficial RTVV té almenys un repetidor il.legal a la Serra Perenxisa.
3.- Renau, negat pels estaments oficials valencians ¡vergonya!
Finalment vull retre el meu homenatge a la compositora Matilde Salvador que va morir el passat dia 5

diumenge, 23 de setembre del 2007

Entrades i Internet

Finalment Nokia no em va enviar el promés SMS. Però ahir dissabte com si d'un miracle és tractés, el telèfon després de dos mesos, aparegué reparat. ¿Qué no ha rebut el missatge ...?
Canviant de tema i continuant amb les sorpreses, em trobe que el preu de les entrades de concerts, teatres o cine, quan fem la compra per internet es fins a 2 € mes car que si anem a la taquilla. Però ...¿ no diuen que hen de fer servir les noves tecnologies....?
Som nosaltres els que des casa fem tot el treball: Ens connectem, ens barallem amb la connexió ADSL que de vegades és lenta com els senyals de fum, esperem, paguem amb la targeta (que de vegades sembla una missió impossible),fem servir el nostre paper, la nostra tinta i la nostra impressora per tal d'obtindre el comprovant i .... contents. Però ¿ algú em pot explicar per quina raó el preu es fins a 2 euros mes car per entrada que si anem a la taquilla?
Ja sé ...
... que ens estalviem la cua...
... que ens podem quedar a casa fins l'últim minut o esgotar la cervesa al bar amb tota tranquil.litat...
... que si plou no ens mullarem ....
... o si cau el sol a plom no ens fondrem...
I ara entenc algunes coses..
.... Cada vegada les empreses redueixen el nombre de taquillers deixant la meitat de les taquilles tancades.
.... Les taquilles romanen tancades fins pocs minuts abans de començar l'espectacle.
.... Mai no és pot fer cua aixoplugat.
.... El qüestionari del taquiller que fa alentir la cua i allargar l'espera: "La sala disposa de 30 files... " "Té targeta jove, de jubilat, de família nombrosa, d'amic dels animals...? Pot dir-me el seu codi postal?"
I sé que tenim sort: Encara no en tenen de matons amb mides d'armari 2x2, per a colpejar als espectadors impacients de la cua. Però .... espereu i ja voreu !!!!!
Mentrestant, em connecte, faig clic i 2 € menys a la butxaca (meua) i 2 € més a la butxaca (del propietari del cinema o de La Caixa ... que mai no saps on s'han quedat).
Conclusió: Els clients incòmodes es deixen mes diners. Canya al client !

diumenge, 16 de setembre del 2007

Finnair i Nokia

Dues empreses fineses m'han trencat els esquemes. El finesos sempre havian sigut sinònim de treball ben fet, però pot ser que la globalització tinga efectes secundaris. Com el calfament global !
A l'octubre de l'any passat la companyia aèria Finnair em va deixar abandonat a Shanghai,.Havia fet un viatge ràpid de tres o quatre dies per un tema de treball. El dia que tornava, quan vaig arribar a l'aeroport i enmig d'un caos tremend, informaren que els tripulants de cabina havien iniciat una vaga, que em busqués un hotel per alguns dies, sense especificar quants i que tornara per aquell mostrador no abans de quatre o cinc dies. Això sí, em van donar deu o vint dòlars americans en un vaucher de paper groc per a les meues despeses primaries: Desdejuni i aigüa. Una companyia d'un país , no sols avançat sinó capdavanter, fent allò! Imposible.
Vaig trucar quatre o cinc voltes al telèfon de contacte de Finnair que hi havia al bitllet electrónic. Ningú no em van respondre. Es cert que a Europa era mijanit.
Com que no podia volar amb l'avió de Finnair, vaig "volar" per l'aeroport buscant un bitllet per a eixir d'allí. Finalment em vaig fer amb el penúltim seient lliure en un vol d'Austria Airlines amb destinació Viena.
L'experiència i una targeta de crèdit que aguanta els càrrecs, em van traure d'allí. Pitjor sort va córrer una parella de jóvens madrilenys als quals vaig prestar 200 $ i que sense parlar garirebè res d'anglés es van quedar allí tres dies. A casa estant vaig enviar e-mail i faxs a Finnair. Cap disculpa per la seua part. Després de dos o tres mesos em van tornar els diners del bitllet i, gracies a Deu, ni em varen colpejar ni em van castigar sense postres durant tot un mes. Això si que va ser tot un detall de la seua part perque més d'una vegada gairebè em digueren que jo era el cupable de la vaga, del fred finés i fins i tot de la lluïta Alonso - Raikonenn pel campionat de pilots.

Al juliol d'enguany el meu mòbil Nokia, també finés, deixa de funcionar. És un model bàsic que vaig comprar tot just una setmana després de la meua experiència amb Finnair. Deixe el telèfon al servici tècnic de Nokia. Diuen que m'enviaran un SMS, en pocs dies. Quan estiga arreglat. Passa una setmana i una altra i una altra i dos mesos. Del telèfon no hi ha cap senyal de vida. Tal vegada estiga fent vacances a.l seu país d'origen. El servici tècnic diu que el terminal es al "laboratori". Però, que li fan? ¿ una lobotomía, una liposucción ,un augment de dos talles de pits?. No m'ho explique.
Cap notícia. Em diuen que encara he d'esperar. Potser uns dies o altres dos mesos més. El laboratori no en sap. El laborarori no ens contesta. Ja rebrà un SMS.

De vegades pense si no n'hi haurá una conexiò secreta Finnair-Nokia per tal de fotre als que fem nosa. !

dijous, 13 de setembre del 2007

Música i Llengua


Musica i músics son sinònim del nostre País. Hui em cau a les mans un llibre de música. Editat al País Valencià per una editorial valenciana. Els autors: dos músics valencians. Professors al Conservatori Superior. El llibre en edició bilingüe espanyol-valencià. La part en valencià completament farcida de faltes ortogràfiques.
El llibre porta a la coberta aquesta llegenda en espanyol, per descomptat: "Edición Revisada". És la sisena . La primera va ser el 1998. Sembla que no han tingut encara temps de "revisar" el text:
"Ivern", "peçes", "...de aprendre"
Aquest llibre potser siga el reflex de la situaciò que viu la llengua al País Valencià.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Las tropas nacionales han alcanzado ...


Senzillament em fan fàstic. Jo diria que son un munt de merda. Podria passar l'estona tractant de trobar arguments polits, però no hi val la pena. Es tard i estic tip de tant poca vergonya.
Una vegada més eixa colla de feixistes han decidit que han de posar portes al camp i prohibir TV3. I jo que pensava que el General havia mort i descobrisc una vegada mes que el seu esperit encara té arrels al nostre País i entre els nostres polítics!. El fet no es tant sols prohibir, censurar, callar, vetar o quantes accepcions més vullgueu fer servir, la TV3, l'objectiu al centre de la diana, es matar una llengua. La nostra llengua. Una cultura. La nostra cultura. I aixi i a poc a poc "las tropas nacionales van alcanzado sus últimos objetivos...."
No oblideu, amics, que a Madrid el govern socialista tampoc no ha volgut fer-ne res. No oblideu que al govern espanyol hi ha un grapat de ministres valencians i no oblideu que cap d'ells no ha fet res. Heu sentit a , Maria Teresa Fernández de la Vega, Pedro Solbes, Bernat Soria ...No, clar que no. Ja sabeu "et sents valencià, per a ofrendar glorias a EspaÑa..." . Tampoc no diu res Clos.
Tant li fa si son "pepers" o "socialistes". Ara ens diuen que Fernández de la Vega será la número 1 del psoé per València. I ...? De segur que el millor lloc per a ella es Madrid i per això la tindrem per aqui fent campanya.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Poblets Alemanys.

He passat uns dies treballant a Alemanya. Durant els darrers anys he conegut algunes ciutats petites i també alguns pobles alemanys i llogant cotxes a l'aeroport de frankfurt he fet alguns desplaçaments per carretera, fora de les autopistes, travessant i descobrint de pas encara alguns pobles mes. M'agraden aquests poblets: nets, ordenats, tranquils, tradicionals amb gents cordials, afables i amables. Els camps verds, les torres amb rellotge de fons negre i manetes daurades, els teulats pronunciadament inclinats per a quan cau la neu, etc, etc, . Però també la cervesa, les salsitxes i les carns. Ho he de reconeixer . I millor sera no parlar dels dolços. Tant si és tracta d'una tarta de poma com de xocolate, he de tastarles.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Olor a podrit


Aquest matí feia el desdejuni a l'hotel. Un desdejuni sa amb suc de taronja, supose que del País, pa amb tomaca, fruita i cafè descafeïnat, que la tensió ja em passa factura. La llum entrava pels finestrals del menjador o, com es diu ara, la sala dels desdejunis (recentment vaig passar la nit a Caceres i l'hotel oferia als clients el "desayunador", terme que jo personalment mai no havia sentit. Bé, el cas és que com cada matí, feia una ullada als diaris. He llegit la noticia de l'alcalde que ha reduït el sou dels regidors de l'oposició fins el 30 € alhora que pujava el sou dels regidors del govern per damunt dels mil euros. A més a més les sessions de l'ajuntament seran a les 11 h per tal de reduir al màxim el nombre de veins presents. Tot un exercici de democràcia.

Finalment en faig una pregunta: La castellanització de Bancaja, abans Bancaixa, pero ara amb nom espanyol a gairabè a tot l'estat, ¿ té alguna cosa que vore amb el Senyor José Luis Olivas, nascut a Conca, expresident de la Generalitat Valenciana (fins on hem caigut els valencians!) i "castellano" parlant?

Dos exemples d'un cert olor a podrit. Pero hui, soc a casa

dilluns, 3 de setembre del 2007

Ready... go !


Escric aquesta entrada escarxofat a la butaca de l'habitació de l'hotel . Açò vol dir que s'han terminat les vacances i que als pròxims tres mesos dormirè bastants nits fora de casa. Hui soc aqui; dijous i divendres seré a Nuremberg. Estic acostumat però preferisc gaudir d'un sopar a casa. Es clar.
A la tele les noticies son caòtiques. Has d'ensumar amb força abans d'escoltar la següent : una nova agresiò domèstica, un bou que es lleva per davant a un xic de quinze anys; la sindrome post-vacances; una famìlia morta en un accident de trànsit....
Engegue l'ipod ¡gracies ipod sense tu no se que faria!

diumenge, 2 de setembre del 2007

Nou atac i de nou ... impunitat


Ca Revolta ha patit un nou atac. Ara han estat uns trets de pistola. Una pistola de perdigons; potser l'avís que ens diu que hui, demà o qualsevol dia els perdigons esdevindran bales i Ca Revolta, qualsevol de nosaltres
És la prepotència feixista que sap que la seua acció tan sols dibuixarà un somrís a la cara d'alguns polítics que, per descomptat, no faran res.
Un atac polític com este, en un país democràtic i amb dirigents demòcrates faria que començant pel president de la Generalitat i seguint per la resta de consellers, TOTS anaren quant més aviat millor a solidaritzar-se amb els agredits.
Però, ¿vivim realment en democràcia al País Valencià?

dissabte, 1 de setembre del 2007

Comentaris a noticies d'aquest estiu - 2

Continue amb algunes de les noticies del mes d'agost que vaig començar a comentar ahir:
Segona noticia:
"El govern balear recuperarà el Consell Social de la llengua Catalana".
Sentit comú. A mi m'agradaria seure amb Camps, Font de Mora i Miró i fer una pregunteta molt senzilla:
Explique'm que impedix compartir, reconéixer i admetre per la seua part un espai comú a la llengua parlada al País Valencià, a les Illes i al Principat i tanmateix vostès que son esser humans dotats d'intel.ligència (això pensem !) admeten l'autoritat única de la Real Academia de la Lengua Española com a entitat màxima de la llengua parlada i compartida per madrilenys, andalusos, argentins, peruans, xilens i tres-cents mil.lions més?
No em donarian cap resposta per dues raons: La primera per que mai no seuríem. La segona per que no trobarien cap resposta. Tots sabem que es tracta d'una qüestió política. Em fan fastic.

Comentaris a noticies d'aquest estiu


Acabat l'agost comença el mes que ens emporta als dies mes curts, a tancar les finestres, a la feina diària, a no oblidar la jaqueta o el jersei en eixir de casa etc. etc. Ahir feia una ullada a totes les coses que volia haver fet i que evidentment s'han quedat sense començar. Ja estic acostumat; em passa el mateix cada estiu.
I fent un repàs als diaris, a internet i a coses que trobe escrites per ahí, em trobe amb un munt de coses curioses, tristes i fastigoses al mateix temps. Qui em coneixeu sabeu que defuig sempre definir-me com d'esquerres o de dretes per que abans de tot soc valencianista, soc nacionalista. Les meues senyes sempre han estat senzilles: senyera sense blau, llengua catalana i nom del País. Dit això... reflexions al voltant d' algunes de les noticies aparegudes al mes d'agost.
Primera noticia:
- "El president de la Generalitat Valenciana es reunirà amb el president de Murcia per tal d'estrenyer el lligams entre ambdues comunitats".
Mirar cap el sud en compte d'estrenyer els lligams naturals amb Catalunya i les Illes. Es la superbia de Camps; va ser la superbia del murcià Zaplana (que a mes de no ser valencià va deixar tot, per un càrrec a Madrid); va ser la ignorància d'aquell president de Conca, José Luis Olivas, ...., va ser la por de Joan Lerma, "que dirá ferraz"
Nosaltres els valencians ( o "ex-valencians" com diuen Toni Mollá, Dolçs i la resta d'autors del llibre) no tenim res a vore amb Murcia més enllà del veïnatge. Potser ens caldrà recordar a tot aquest grapat de politicots que els que tenim uns quants anys a l'esquena hem conegut les quatribarrades sense blau penjant a tots els carrers dels pobles del nostre País quan eren les festes; que molts estudiants valencians anaven a la universitat a Barcelona i que consideraven les illes tant nostres com el penyal d'Ifac. Potser també ens caldrà recordar que el mateix periòdic que revifaba el foc, exhibia anuncis al llarg dels anys seixanta on es feia servir el terme País Valencià sense cap mostra de rebuig ni pels editors del periòdic, ni pels lectors per que no existia cap polèmica.
Mirar cap el sud en compte de fer-ho cap a on el sentit comú diu que caldria fer-ho, no es mes que una mostra d'allò que volen fer amb el nostre País, la nostra llengua, la nostra cultura.
Raimón cantava allò de "...hem de sortir al carrer, tots, junts, quants mes millor si no volem perdre-ho tot". Encara hui que han passat molts anys, res no ha canviat el text seguix plenament vigent.

dimecres, 29 d’agost del 2007

"L'AUGC demana tolerancia als nacionalistes valencians


Sempre som nosaltres els que hem de ser tolerants. Es curiós. Fa segles que els nostres drets van ser trepitjats. Després de 30 anys des que va pujar al cel el General, encara no hem recuperats els nostres furs o el ple dret de fer servir la nostra llengua amb normalitat ... i encara ens demamen que siguem tolerants.
Recomane la lectura d'aquesta noticia:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3640_19_337378__Comunitat_Valenciana-Guardia-Civil-responde-Bloc-agentes-refuerzo-pueden-entender-valenciano

diumenge, 19 d’agost del 2007

Neteja estiuenca


Aprofitant les vacances decidisc posar-me a fer neteja de coses: Discs, cintes, vells apunts de la universitat, llibres, fotografies, enganxines, fins i tot panflets .... Quan de tant en tant faig neteja la primera cosa que he de fer és ensumar amb força perquè se que en acabar em quedaré atuit.
Tinc el costum de deixar entrades, bitllets, notes de restaurants i qualsevol altre paperet als llibres. Les coses que aleshores deixí amagades o adormides de sobte ixen buscant la llum i alhora em porten al moment exacte, a les circumstancies concretes d'aquell instant.
He tingut a les mans els vells disc de Joan Isaac, Lluís el Sifoner, Paco Muñoz, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor, Raimon, Llach, Maria del Mar Bonet .... i tots ells han acabat als contenidors de reciclatge. Decisió dura però necessària. L'estiu ens porta estes coses. El meu fill em deia que no hauria de fer això però els records viatgen només que amb els seus protagonistes. Si el protagonista vol matar-los, que muiren doncs.

divendres, 17 d’agost del 2007

Mireu Mira ....

Llegia un article de Mira publicat al diari Avui i reproduït a molts mitjans entre ells el diari Levante.
"Fins i tot quan jo era menut, recorde perfectament que el català era percebut com una cosa estranya, distant i diferent. Ningú pensava en clau d'unitat de la llengua, tret d'una elit molt reduïda. La massa de la gent tenia una percepció segregada de l'idioma: el valencià era una llengua, el català una altra. En aquest sentit, als anys seixanta vam partir de zero, pràcticament, tret d'uns antecedents minoritaris, d'uns cercles reduïts selecte"

Mira ha renegat durant els darrers anys de moltes coses. Per convinença, que no crec que por convenciment total.
Mira sempre troba un paraigües a temps.... Ha renegat dels Països Catalans i ara regateja amb les arrels de la llengua. Llastima de Mira. El proper pas potser será parlar-ne del blau. Mira es sentirá molt cofoi. Altres, molt desenganyats. Jo aprofite per a dir-li a Mira que a casa de la meua iaia (dona de dretes de tota la vida, res sospitosa de polemiques llingüistiques i que va morir als anys 60 quan jo era xicotet i quan encara la polemica no havia nascut) sempre vaig sentir dir que català, valencià i mallorquì eren la mateixa llengua parlada amb diferents accents i de vegades amb paraules particulars de cada "provicincia". Ella es sentia a prop de Barcelona i Mallorca per la llengua i per la cultura que compartien amb València.
Probablement el meu país i el Mira no son el mateix país.

dilluns, 13 d’agost del 2007

Teatre en valencià al punt de mira de la Consellería D' inCultura

La Generalitat Valenciana deixant clar on es troba, ha decidit fer una almoina de 20.000 € a les produccions teatrals en valencià. L'obra "Bienvenido Mr. Marshall" també sota el paraigües la Generalitat Valenciana i en castellà, rep 1.5 mil.lions d'euros de la mateixa conselleria. No crec que hi haja cap govern o cap cartera de cultura al món "mondial" amb tant poca vergonya.
És per això, i per tantes altres coses, que em fa vergonya ser valencià. Aquest govern només vol desfer, destruir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat, com ja ho feren abans també els socialistes. Ens cal fer i actuar en clau nacional valenciana. Els partits i els polítics al servici de Madrid no ens serveixen de res.

diumenge, 12 d’agost del 2007

XIRINACS

He conegut la mort de Xirinacs per la ràdio. He pres d'un prestatge els seus diaris de presó:" L'espectacle obsessiu" i "Entro en el gran buit". Entre les fulles hi havia un vell bitllet de metro amb data de Maig 1976 i un marca-pàgines del 50è aniversari de la Festa del Llibre. Vaig llegir els dos llibres de Xirinacs als matins camí del treball i a la vesprada camí cap a la facultat. La personalitat del cura Xirinacs em va impressionar. Aleshores vivíem un temps gris i la lectura del seu "Diari de Presó" era el reflex del temps que havíem viscut i que encara vivíem. Era el reflex d'un convençut defenssor dels Països Catalans i allò era important per a mi, un valencià tambè convençut defenssor dels PPCC. No he compartit moltes de les coses de Xirinacs, però sí d'dlatres.

Hui, llegint la noticia de la seua mort així com les paraules
de comiat que ha deixat escrites pense que esta era una eixida molt d'ell, fart de tantes coses, fart de no assolir l'objectiu si no d'uns Països Catalans independents al menys d'uns Països Catalans reconeguts com a unitat dintre de l'Estat Espanyol, amb el reconeiximent d'una unitat llingüistica i cultural i amb el reconeiximent d'una bandera,

Hui llegint la noticia de la seua mort veig tots els anys que han passat, que ens han caigut a sobre.

divendres, 10 d’agost del 2007

PREOCUPATS PER LA NOSTRA SALUT


Hui de matí m'he alçat prompte i he decidit connectar-me amb el “El Paradís” ,(que per això estic fent vacances) es a dir amb Canal 9 o amb CCV que es com es diu la televisió valenciana per satèl.lit. Crec que tots hem d'agraïr als nostres polítics, màxims responsables de la RTVV, el meravallós idil.lic panorama que ofereixen del nostre estimat i petit País. Si vius al País Valencià i veus l'informatiu de hui acabaràs convençut que vius al mateix cel. Obertura: Ryanair ha establit una base a València i un altre Alacant. I a continuació dues persones parlant encantades de les maravelles de rebre mes turistes i alhora viatjar a mes destinacions. Segona noticia: Un helicòpter de Transit controlarà al conductor veloç. Tercera noticia: Futbol estiuenc. Quarta noticia: Una dona alimenta a mes de cent gats i el seu problema es triar el nom dels nouvinguts.
Que bonic ! Com que es preocupen per la nostra salut no volen donar-nos les noticies dures, només les "light"

dimarts, 17 de juliol del 2007

Quin país, quins politics....!


Feia setmanes que no em pasava pel bloc. El treball, la calor i tambè el sentir-me tip de tanta historia insoportable amb aquesta gentola, no tots es clar, que son els politics que ens toca sofrir.

He deixat per escrit a forums, diaris, cartes al director, forum, etc, etc, etc el meu punt de vista: els nacionalistes som nacionaliste, per damunt de tot. Després serém d'esquerres, de dretes o de centre. Tant li fa, pero sobre tot n a c i o n a l i s t e s.

Estic llegint a internet els diaris valencians:


Primer munt de merda:"EU es planteja un front d'esquerres sense fer referencia al valencianisme" Fa uns mesos algu deia que jo era perillós per fer critica de l'esquerra. Aleshores ja vaig respondre que EU era un partit espanyol. No estava equivocat.


Segon munt de merda: " El PP situa a De España i a la filla de Fabra al Senat i a la dona de Campos a RTVV". Sense comentaris


Terce munt de merda: "El PP fa desapareixer la Direcció General Politica Llingüistica". Natural, son centarlistes i segueixen les ordres de Madrid.


I aixì podria continuar. Em recorde d'una canço crec que de Muntaner que deia: "Plors i laments , de que seveixen? Gent que lluite es el que ens cal.


Al nostre País cal gent que lluite desde el nacionalisme. Primer.... valencians!

divendres, 22 de juny del 2007

Escut al centre de la ciutat de Friburg

Friburg és una ciutat preciosa, especialment i com es habitual als països de Centreuropa, la part antiga de la ciutat. Quan vaig abaixar dilluns passat del tren que em portava per a una reuniò, em va sorprendre la calor. No em pareixia creïble que els termòmetres marcaren gairabè 30 graus centígrads, però amb el canvi climàtic res no pot ser qüestionat. L'hotel, situat en la part antiga, feia gust a pel·lícula dels anys 50, però sense aire condicionat tot el seu encant es va esvair en un segon.
Acabada la reunió motiu del meu viatge, vaig decidir passejar per a conéixer un poc de la ciutat i aprofitar les poques hores que estaria allí. De sobte vaig pensar que la calor m'havia afectat seriosament. No podria creue allò que els meus ulls deien que veien. Tot al centre de la ciutat de Friburg, a la Friedrichring Strasser estava l'escut: " Una, grande y libre". Cent per cent cert.

diumenge, 10 de juny del 2007

4 estupideses



1.- Si som valencians tots els que hem nascut al País per quina raó no tots tenen el dret al vot en les eleccions a La Generailtat? M'explicaré: Els nascuts al País Valencià però amb lloc de residencia fora, com ara Madrid, Lleida o Cadis no tenen dret al vot, però un madrileny que tinga el seu apartament a Benidorm i decidisca Fer d'aqueix lloc d'estiu la seua residencia per raons personals, pot fer-ho. El partits nacionalistes valencians haurian de defensar el dret al vot per a tots els nacionals.

2.- Tenim a una valenciana, María Josep Carrascosa, detinguda als EUA. Per quina raó els politics valencians i especialment els membres del govern valencià no comncen una campanya per tal d'assolir el seu retorn? Una bona oportunitat perduda per als partits nacionalistes.

3.- Als pactes del secretari general d'ERC respecte a les accions armades d'ETA, estaven inclosos els territoris de les Illes i del País Valencià? Una bona oportunitat perduda per als partits pro ppcc-nacionalistes.


4.- Som o no som? Aquesta es la questiò

dimarts, 29 de maig del 2007

Hui, com sempre


Com si d'un esport es tractara, cada quatre anys els ciutadans vivim els nostres jocs olimpics: les eleccions. Hui ja coneixem els resultats, i el canvi no s'ha produït al País Valencià. Durant els darrers mesos he fet nombroses intervencions en blocs, fòrums d'internet, etc, etc. Molts em deieu que estava equivocat i que era un tremendista però finalment els fets, els resultats, m'han donat la raó. I ben bé que ho sent

Al País Valencià si volem un canvi, tan sols el podrem assolir els nacionalistes progessistes. I els nacionalistes progessistes mai no hem de tornar a pactar amb partit o partits estatals. Socis estatals no ens serveixen.

Els nacionalistes progessistes hem d'admetre que n'hi han persones que son nacionalistes d'esquerres, nacionalistes de centre o nacionalistes de dretes i que tots som nacionalistes i valencians si treballem units pel PV. Buscar socis exclusivament per l'esquerra, i per l'esquerra comunista i estatalista, fa fugir a molts simpatitzants que s'ho pensen dues vegades abans d'oferir-nos el seu vot.

Els nacionalistes progressistes hem de recordar sempre que les pitjors desfetes recents que hem patit els valencians han estat amb el socialistes durant la negociació dels estatuts. El socialistes no son valencianistes, son espanyolistes. I ser espanyolista no està mal per a ells, però nosaltres som nacionalistes i som nacionalistes valencians i ells sempre ens han traït seguint instruccions de Madrid.

Al nacionalisme progressista li cal estendre la seua xarxa i posicionar-se als estrats on fins ara no s'ha prestat atencio: valencianistes de dretes, empresaris, artistes, esportistes, musics, gent guapa, etc, etc. Ens cal un canvi important d'imatge; ens cal un canvi important de màrqueting ens cal arribar a la gent que ni tant sols sap que existim. Hem d'assabentar-nos que no som el melic del món, que el País Valencià no es Catalunya i que ni el nacionalisme ni el sentiments no estan arrelats de la mateixa manera.

Hem de transmetre al ciutadans que ser valencià es "ser diferent". Que existeix un fet diferencial valencià i per tant hem de canviar d'estratègia. Desgraciadament politics i votants no actius politicament, no parlem el mateix llenguatge. Els politics busquen un lloc, un escò, un puesto on passar l'olimpiada. Els ciutadans passem l'omlipiada somiant ambs els jocs.

Quan jo jugava a voleibol u dels entrenadors que vaig tindre ens deia: "No heu d'esperar l'error del contrari heu d'esperar sempre l'encert" (per cert que aquest consell m'ha acompanyat des d'aleshores). En aquestes eleccions també hem esperat més l'errada del contrari que no el nostre encert. La campanya " adèu PP" potser no ha arribat als ciutadans com esperavem. Hem assenyalat els punts mes foscos del PP però... hem sabut transmetre el nostre projecte, hem sabut il.lusionar els votants?. No es pot assenyalar .... hem de donar respostes, hem de transmetre sentiments i il.lusio.

Votar nacionalisme es votar un sentiment. En molts llocs he escrit durant les darreres setmanes que per a molts de nosaltres un canvi de PP a PSOE era "más de los mismo" i si el canvi havia de fer-se amb el vist-i-plau del feble nacionalisme, a la llarga estariem recolzant un altre error.

Votar nacionalista es votar idealisme, es votar ídols i els nostres ídols están morts i enterrats per la dreta pero tambè enterrats pel psoe que sap que si els desenterraren, avançariem. Votar nacionalisme es votar, patria, terra, llengüa,bandera i arrels.

Cal canviar moltes coses. Canviaran?

diumenge, 13 de maig del 2007

Historia real al mateix cor de la ciutat.


A València estant, decidisc fer una volteta per tal de vore com se sent el batec de les eleccions municipals i autonòmiques. En arribar a la Plaça de l'Ajuntament, abans Plaça del País Valencià i molt mes enrere Plaza del Caudillo, encamine els meus passos cap a les taules d'una cafeteria.

Demane un café amb llet, la llet que no estiga molt calenta per favor, i un got amb dos dits d'aigua per a prendre unes pastilles. La cambrera em mira i em respon un "¿como dice?, es que no me he enterao de ná..."

Repetisc: "Café amb llet però que la llet no estiga molt calenta i un gotet d'aigua per a prendre'm unes pastilles". Mirar raret de nou i cara d'incredulitat per la seua part. " Es que no l'entiendo ¿puede hablar español?"

- "Doncs ... puc però no vull parlar en espanyol" - li responc. "Soc a València, cap i casal del País, soc al mateix centre de la ciutat, soc valencià i parle el meu idioma. En tot cas hauria de ser vostè qui parlara valencià i no pas jo espanyol

Es girà i em donà l'esquena al temps que cridava a l'encarregat: " Miguel, mira tu este señor que no entiendo lo que me pide"

- Usted me dirá ¿que le sirvo? - em digué el tal Miguel, un home al voltant dels 35-40 anys que feia el paper d'encarregat.
- Bona vesprada, volia un café amb llet, la llet que no estiga molt calenta per favor, i un got amb dos dits d'aigua per a prendre'm estes pastilles.
-Molt bé, alguna coseta més? -
- No, rés mes. Gracies- Li dic.
- I com es que no li ha entés la xica? Que li ha demanat ?
- Li he demanat lo mateix que li estic demanant a vosté però m'ha dit que no m' entenia i que li parlara en espanyol.
- Clar, es que ella no parla valencià.
- .... I ?
- No, no, res - em diu ràpidament- però que també vosté hauria pogut parlar castellà. A mes vosté no pareix una "catalanista".
- Un catalanista?, li dic. Que vol dir amb "catalanista"?
- Home ja sap, eixos d' Acció Cultural del País Valencià o els d'ERC, que abans tenien la seu ací dalt o els del Bloc. Es que eixa gent que preciament van fer una manifestació fa uns dies reclamant la TV3 i els països catalans, estant sempre amb el valencià amunt i avall....
- A vore, li dic, primer de tot el café i el got d'aigua. Després, per quina raó jo no parec un catalanista?
- Home els catalanistes son, ¿com ho diria jo?, diferents. Mes joves, mes .... radicals, mes...
- D'esquerres?
- Sí, d'esquerres però d'extrema esquerra, que jo soc d'esquerres i vote als socialistes, sap?
- Ja. Aixi que jo, que porte jaqueta i corbata, he passat els quaranta, parec un executiu i no soc sospitós de pertànyer a l'extrema esquerra ... no puc posar-me al meu lloc, fer servir la meua llengua a tot arreu i defensar allò que es nostres. Es això el que vol dir-me?
- Home, no ho se ....

Si be pot paréixer una "historieta", es una historia absolutament real.

divendres, 11 de maig del 2007

el fracàs


Disabte passat 5 de maig, els valencians, i també hauriem de dir que els no valencians, ens jugaven molt: Ni mes ni menys que la defensa dels drets davant la censura, en aquets cas, dels populars.

Al País Valencià n'hi han de dues postures. Però no ens hem de confondre perque una es la nostra, la dels nacionalistes, (tant li fa si som de dretes o d'esquerres) . i l'altra es la postura que recolzen pepers i soistes. Després dels anys no ha arrelat el sentiment valencià entre els valencians. I això es un problema perque a poc a poc perdem cada dia nostra identitat. I

Tant li fa si estavem set, setanta o setanta mil. No estavem els ciutadans mobilitzats per la defensa dels nostres drets. I això es un fracàs de tots. I al capdavant de tots els responsables del fracàs no sols els nacionalistes sino el soistes que son govern a Espanya i volen ser govern al PV.
No estaven els politics del País, no estava la ciutadanía. Només un grapat de nacionalistes, sols com sempre. Aixì no anem

diumenge, 6 de maig del 2007

EL PONT AERI I EL RESPECTE ALS CLIENTS


Las companyies aèries es burlen i es riuen dels viatgers. He estat treballant uns dies a Barcelona. He acabat i decidisc tornar Madrid quant mes aviat millor per tal de continuar preparant coses per a la setmana. Arribe a l'aeroport d'El Prat. ¿Busque un bitllet en alguna companyia de vols regulars o me'n vaig directament al pont aeri? El pont aeri és més car i no et donen ni un got d'aigüa però .... Directament me'n vaig al Pont Aeri. 207 € per un Barcelona - Madrid que ix a 15,45 h. Be, això farà que estiga a les 16,45 h en la T-4 i abans de les 17.30 a casa. Pague. Sona el mòbil. És el càrrec de la targeta. Embarcament JA per la porta 15. Vaig volant. Falten pocs minuts. Passe el control de seguretat. He separat l'ordinador de la resta de les coses. He buidat les butxaques, m'he llevat el cinturó ...... Arribe a la porta 15. Sorpresa. IBERIA ha decidit cancel·lar el vol i fer-nos embarcar en un altre a les ..... 17,45 h. Dos hores després!. M'ho podien haver dit quan vaig pagar el bitllet, o quan estava facturant. IBERIA es riu dels viatgers. Per a ells som simplement merda.

dimecres, 2 de maig del 2007

Qüestio de màrqueting - 1 - (...tot parlant seriosament)


Us heu preguntat per quines raóns el valencianisme no arrela mes profundament.? En un món on el consum es la clau, al valencianisme polític li manca un bon màrqueting per tal d'arrelar de forma majoritaria a la societat civil.

Hui en dia la imatge, el màrqueting i les estratègies de mercat son la clau. I els politics i els sues estratègues haurian d'anar pensant-lo.
Tenim actors i actrius, esportistes, arquitectes, metges, empresaris, bisbes, musics.... però quants tenim a les nostres files? quants militen en el valencianisme? Un xicotet acte de valencianitat de qualsevol personatge públic o "famós" valencià faria molt mes pel valencianisme que els anys de dur treball valencianista que tots nosaltres hem fet.

Imagineu-vos per un instant a Albelda, Vicente, Juan Carlos Ferrero, Nuria Roca, Ximo Rovira, Santigo Calatrava, Hector Barberá .... com activistes del valencianisme. Quina repercusió hauria tingut la presencia d'algu dels esmentats a l'acte de La Carrasqueta? Marqueting.Imagineu-vos a l'església valenciana, els bisbes valencians fent un declaració en favor de la llengua, de la llibertat d'expressió ( ..i per tant de la llibertat d'emissió). Marqueting.
Tal vegada no sabem vendre el valencianisme com cal .....

dimarts, 1 de maig del 2007

Qui son els culpables ?

Qui es el culpable ? Tant sols el govern del pp o també els altres partits que han fet el paper de còmplice tot aquests anys ?
Hui llegia a la premsa que el govern de la Generalitat, perduda la primera part del combat pel tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, han decidit demanar 300.000 € a ACPV.

Els socialistes valencians així com la resta dels partits espanyolistes, alcen ara una mica la veu, però monés que una miqueta, ja que bufen vents electorals. Però ells, mai no han fet res en la defensa dels drets que com a valencians tenim.

Com li escrivia fa poc a Galiana, això de jugar a voltes el paper valencianista, a voltes el mes complaent paper de servidors de Madrid, marca molt clarament la politica d'alguns, de molts al País Valencià. Jo diria que gairebé de tots els que no son valencianistes. I els soistes no ho son.

Tots ells son els culpables. I si no, feu una ullada endarrera: El primer fou Guerra, pero també tots i cadascún dels socialistes valencians que no tingueren valor de donar un cop de puny damunt la taula i anar-se´n. I alershores allò ens va suposar la perdua de la bandera, la llengua i el nom del nostre País.

Hui, molts dels "ja en tenim prou" encapçalats per Plá, no es planten davant del govern espanyol però tampoc no volen alçar la veu aqui, no siga que un caire masa valencianista els hi faça perdre vots. Sé que politicament no es correcte dir-ne això. Però aixi ho pense.

I recordeu que "... hem de sortir al carrer, junts, molts, quants mes millor, si no volem perdre-ho tot."

diumenge, 29 d’abril del 2007

Mestre, després de tants anys encara feu por.


Tenen por de vostè. Encara.
Han passat els anys i han de fer palès el rencor, l'odi. Encara.
No es senten forts. La seua força es la força del feixisme, la força de les no paraules, la força del aquells que mai no han tingut la raó. Encara
Han passat els anys i tant ells com pepistes i soistes continuen fent camí agafats de les mans. Hui com ahir.
Encara.
Hui calía embrutar la nostra dignitat embrutant la seua casa. Ells no son ni serán valencians. Afortunadament. Ni encara, ni mai.
El dia que vam soterrar Enric Valor, plovía. L'alcadesa de València era al cementiri. Per raons personals. Aixì que no va ser present a l'enterrament d'un ciutadá li.lustre. Odi i rencor sempre presente. Encara present. Que podem esperar?

dissabte, 28 d’abril del 2007

Plou, es un dia gris i ens volem fer callar


Plou i es un día gris.
Sembla com si el temps hagués anat endarrera.
La censura ha tornat al País. Potser no ha tornat, es que mai no va desapareixer.
Volen fer-nos callar. Volen silenciar la veu de les terres del Sud que diuen cada matí "bon día"
I ells son complices i testominis muts.
Ells son populars i psoeistes. Pero també tots i cadascú dels que no fan res.
Perque son covards tots aquells qui obliden les arrels, una vegada mes direm el que deia Ovidi: Que no tenim cap altra bandera que la de les 4barres, que per Senyera - senyors: La de les quatre barres. Per idioma, senyores: català , el català de València.
Almansa es repeteix al 2007. Quina vergonya !

diumenge, 8 d’abril del 2007

Qui sap




Qui sap si es va quedar pedut o oblidat. Qui sap si era un gos solitari que es buscava la vida cada matí al voltants dels restaurants de la plajta de Les Arenes. Qui sap si era el gos d'algu que estava a l'aigua i que eixiría en una estona o si era el gos de l'home que morí ofegat dimecres passat. Qui sap si havia creuat el carrer des d' alguna de les mig enderrocades cases del poblat maritim per tal de jeure al sol d'abril. Qui sap si era el gos de la xica que amb samarreta groga marcant pits inmens passetjava desafiant al vent.

Qui ho sap


dilluns, 2 d’abril del 2007

Paris


Paris es sense cap dubte la ciutat on em perdría. Conec moltes de les ciutats mes importants d'europa, asia i america pero per mi ninguna com Paris.
Quan jo n'era menut el meu pare em parlava de Paris com la ciutat mes fascinant del món. Ell havia anat per primera volta als anys cinquanta i malgrat que la II guerra mondial feia relativament pocs anys que havia acabada el contrast amb les nostres ciutats eran tremendes.
El meu primer viatge a Paris vaig fer-ho amb el meu pare i jo tambè vaig quedar fascinat. Desde aleshores bé per raons de treball o per raons personals he viajat sovint a París i sempre he gaudit dels museus, dels passeigs, dels cafés, de la música i dels amics. Tambè he gaudit de grans i cars hotels pero sempre porte el record d'un petit hotel prop de l'opera. El seu nom es Hotel Tronchet al carrer del mateix nom. Ahí he passat moments fantastics amb Victoria o amb amics. Recorde ú dels cap d'any que vaig passar a Paris. L'hotel Tronchet va marcar el principi del que fou un gran any.

dissabte, 31 de març del 2007

Censura: Una pregunta.




Una vegada que he tornat a casa fulleje els diaris de paper i electronics. Sembla que ara , si a TV3 censuren el terme de País Valencià i anomenen el nostre territori com Comunitat Valenciana, el Molt Honorable President Francisco Camps donarà el seu vist-i-plau per tal que TV3 continue les seues emisions al País.
Curiós. No n'hi ha cap problema si a TVE, A3, Tele5 , etc, ens diuen "levantinos"; ells se senten orgullosos si parlen d'aquesta terra com del "Levante" i ja es el sumun si s'afegeix la paraula "español":Levante Español es el máxim per a tots ells, pero el terme País Valencià mai no será admés. Malgrat tot País Valencià era el terme inclòs al preambul del vergonyós estatut del 82. Pero no parlaré ara d'alló.
El cas es que esta gent tant, els politics que hem de sofrir, ni estimen la nostra terra, ni la nostra llengua, ni la nostra cultura ni la nostra identitat.
Però com pot pensar el Sr. Camps que hui es pot demanar "censura"? Es una llàstima que encara no sàpia ell i altres, psoers inclosos, que la censura va desapareixer fa anys. Es una llàstima qui diu tindre "taraná" no defense els drets que els valencians tenim a no perdre les arrels. No es estrany si pensem que els seus companys ens van trair pactant el vergonyós estatut del 82. I es natural si pensem que el senyor del "taraná" tambe va pactar amb el PP el fastigós estatut actual.

Jo per principi lluite contra tot allò que em prohibeixen. Defense el terme País Valencià perque com he escrit centenars de vegades, el nom de Comunitat Valenciana va ser parit per un munt de politics antivalencians. Aixi que una pregunta Sr. Camps: Com pena censurar aquest bloc?

divendres, 30 de març del 2007

de sobte


Un bon dia te n'adones que et penjen coses. Et penja el cul, que ja no es tan ferm com abans, et penja la pell de la cara, de les cames, dels braços i molt especialment la de la papada.No se com suceeix pero la crisi no hi arriba als quaranta sino quan de cop i volta te'n mires de reüll a l'espill de l bany i descobreixes que ja no ets com abans. I "com abans" tampoc no n'hi era res especial; no més mirer-te i i agradar-te mes que ara. Pero de cop i volta ten ixen un munt de defectes que abans no veies: Unes arruges al voltant dels ulls, un mal a l'esquena que no s'en vol anar, les ulleres que has de fer servir per a qualsevol cosa que has de lleguir i que tinga una lletra que no siga XXL, com la data del calendari del rellotge que mistoriasament ha encogit. I no parle del fastidi que suposa estendre els braços per tal de posar a mig metre qualsevol escrit.La crisi arriba quan et descobreixes trencant els apunts de la universitat que un día vas guardar no saps ben bé perqué. També trenques velles fotografies i vells papers que han perdut tot sentit.Pases per una etapa que podries anomenar com minimalista perque has decidit possar-li un mom qualsevol, pero que en realitat es una neteja.Ua neteja renovadora perque renoves tot lo vell pero noves coses que probablement no farás servir mai com mai no vares fer servir els apunts una vegada digueres adeu a l'aula

dimarts, 27 de març del 2007

Les academies


Hui soc a Alemanya i escric assegut mirant passar els cotxes japonesos per una autopista de Frankfurt desde la finestra d'un hotel espanyol.

Llegia fa uns minuts a la premsa digital que un munt d'academies de la llengua ¿espanyola? han aprovat les bases gramaticals comunes del segle 21. Curiós. Cap valencià d'eixos que parlem en castellá pero que diuen sentir-se valencians-valencians, admet que la llengua valenciana i la catalana tenen arrells comunes, que som branques del mateix arbre. Pero sí entenen, admenten i veuen clarament que alló que parla un mexicá es paregut, semblant ... una varietat dialectal de la llengua parlada a Madrid o per ells mateixos al carrer del seu poble

Un mexicà pot dit "carro" i el nostre valencià-valencià diurá cotxe. ¡Normal. Tots parlem la llengua de Cervantes! Pero admetre que valencians, catalans i mallorquins parlem el mateix ....

això mai !!!!! La lleguna d'Ausias i Fuster o Pere Quart ¿la mateixa?. No, mai!

Si es que per això Nosaltres ...exvalencians

dilluns, 26 de març del 2007

Una nit a Madrid


Hui feia una volta per la xarxa quan he trobat alguns blocs de gent coneguda. Mai fins ara havia pensat escriure o tindre un bloc pero tot canvia fins i tots els mes fermes pensaments. El meu fill tambè escriu el seu propi bloc i sovint conec coses llegint-ho que no coneixia directament.

Bé, tot es una nova experiencia. Faré proves per uns dies i després ja vorem.

Hui soc a Madrid, aquesta cada dia menys acollidora ciutat. Es una bogería. Ja ha començat la primavera i fa mes fred que al mes de gener o que a nadal. Ser valencià a Madrid tampoc no es una tasca senzilla pero d'aixó ja en parlarem. Hui nomes que faig una prova per tal de comprovar que l'experiment funciona i que fer servir les tecnologies no es gaire complicat. He de dir-vos que son una força inutil.

Hauria d'explicar la raó del titol del bloc " Qui perd els origens, perd identitat" Bé, es senzill. Es tracta d'un vers d'una canç'o de Raimon. Mirant als politics que governen el nostre País Valencià, no ens sentim identificats, pero tampoc no ens veiem reflectits en els que fan oposiciò. A poc a poc han deixat el territori ple de camps de golf, ciment, apartaments, etc, etc, Una merdeta.
No volem perder els origens per tal de no perdre al nostra identitat.