dissabte, 18 de desembre del 2010

Flash informatiu urgent



URGENT- URGENT -URGENT

La neu bloqueja i tanca l'aeroport de Heathrow aixì com d'altres arreu Europa -----
Zapatero, Blanco, la resta del govern espanyol i els parlamentaris proposen la militaritzacio dels meteoròlegs, núvols, termometres i flocs de neu --´-----

Zapatero ha dit: " Pero esta puta nevada, ¿quien se ha creido que es para cerrar el espacio aereo?. Eso solo lo puede hacer Pepiño, coño ---"

URGENT- URGENT -URGENT

dimarts, 14 de desembre del 2010

¡ SEÑOR, SÍ SEÑOR. A SUS ORDENES, SEÑOR. AQUI MI CULO, SEÑOR !



El Bloc fa temps que va pasaar del "roig" al "blau". Com que calia tocar poder, calia canviar:
Bandera:   La Blavera, señor !.
Llengua: Per lliure, perdón ¡ Por libre, señor !
Nom del país: comunidábalensiana, señor !
Això ja ho sabiem., Peró em quede bocabadat amb el sentit de la llibertat que té esta gent.

Fa uns dies vaig deixar una pregunta al mur de Facebook de COMPROMÍS. Era esta:
I penseu alguna cosa dels militars a les torres de control dels aeroports del País Valencià? Esteu d'acord amb la pèrdua de llibertats laborals i ciutadanes d'este colectiu?

I Compromis em va contestar:
Coalició Compromis per València Ací tens el pronunciament del Grup Parlamentari al respecte http://www.bloc.ws/web/actualitat/2166-morera-pregunta-si-el-consell-vol-les-competencia-daeroports-per-evitar-mes-atacs-als-usuaris-per-part-daena.html

I jo vaig afegir:
Ja ho havia llegit. Es per això que us faig estes preguntes ja que no hi ha cap referencia al fet de la presencia militar ni a la violació dels drets laborals. Probablement us cal llegir-ho de nou....

I Compromis em va contestar:
Si llegim les declaracions de Morera ens trobem que parla de vaga salvatge. No de pèrdua de llibertats laborals. Que hi ha un decret del govern que canvia les condicions de treball d'este col·lectiu? Sí. Proposes, en tot cas, que eixim defensant les condicions de treball d'este col·lectiu? Respecte la presència militar, tu estàs en contra que facen el paper que els controladors van decidir no fer?
A més, creus que, amb la crisi que tenim al damunt, tant el PSOE com els controladors han portat cosa bona? Per què no ens preguntem com va afectar a l'economia del País Valencià? Al seu sector turístic? A la nostra imatge exterior?

I jo vaig terminar:
Gràcies. Només volia conèixer on sou. Evidentment vos importa mes la economia que no pas les llibertats ciutadanes i els drets laborals. Ja ho haveu dit tot. ¡ A sus ordenes y bona nit

Estic encara bocabadat. Per a COMPROMIS:
- Els drets i les llibertats no tenen cap importancia
- Morera no vol parlar de perdua de llibertats laborals
- No tenen ous per a alçar la veu i defensar les llibertats.
- Encantats amb els militars.
- Ah! Paella, sol i toros ...

dilluns, 13 de desembre del 2010

I jo sense lotería .....



Quina setmana: A Jorgito Alarte el tenim de senyoret madrileny menjant al pessebre de Ferraz sucursal València. Beneit per Rubalca Jorgito está preparat per a fer el ridicul i rebre el revés electoral. Babau!
A més a més el tren d'alta velocitat es prepara per unir-nos amb la capital d'Espanya i  rebre els prepotents madrilenys. Ja tenim el cordó umbilical que unirà a Esperanza amb Camps. Arriba España, cagoénlá.


No podem oblidar els militars a les torres de control. Estado de Alarma per la gracia d'Espanya i Zapatero

Peró a mi em preocupa que no en tinc loteria de la de Fabra...

diumenge, 14 de novembre del 2010

El sultanet, ZP i la foto del mapa dels Països Catalans

El president del govern d'Espanya s'ha fet fotos sense complexos: fent footing, pensant, fent-se auto-publicitat,donan-li puntades a una pilota, pregant civilment amb Obama.... Cap problema. Es un artista al que li agrada mes l'objectiu fotográfic que a Mourinho parlar d'ell mateix.No tenim sort.


Un dia ell va pensar i decidir donar-li per cul a Aznar i de pas als sahrauís, eixe poble molest que es molt util si ens cal fer actes de propaganda amb ells per a benefici electoral propi pero que fa nosa als governs tant si son socialistes com peperets durant la resta de l'any ( I tot siga dit de pas els peperets defensen mes els drets del sharauis que no pas els socialistes). Aixì que agafá un avió i se'n va anar a veure al sultanet del Marroc i de pas a fer-se una foto davant el famós mapa.

Zapatero, es veu, es un tio amb un par d'ous ben posats... sempre que el contendent estiga lluny. En les distancies curtes, en el cara a cara, ZP es un covard i es caga. M'explique: No es va aixecar del seu seient al pas de la bandera americana.... però després s'ha fet intim de tot allò que porte el simbol de les barres i estrelles. ZP no vol relaciò amb els bisbes i l'esglessia però se'n va a pregar amb Obama; ZP es deia "amic" del poble sharaui però hoste del sultanet es va fer la foto davant el mapa .....

Collons Zapatero faça vostè el mateix amb nosaltres, amb els pobres nacionalistes valencians, amb els que tenim la causa mes perduda que el sharauis, amb nosaltres que defenssem la unitat dels Països Catalans: un dia qualsevol, ara que l'AVE ja el tenim a les portes, convida vosté al sultanet i agafadets de les mans i al bell mig de la Plaza del Caudillo que és com li agrada anomenar a esta plaça a la senyora Rita quan es troba a la intimitat, desplega el mapa dels PAÏSOS CATALANS .... i es fa la foto amb la gent d'Esquerra, amb Cucarella, amb Eliseu Climent, amb Subiela, amb Josep Guía amb mi mateix i amb els milers i milers de valencians als que historicament el seu partit -encapçalats per Guerra i Cia- i ara vostè com hereu i còmplice de tots ells ens ha traït o donat pel cul (pot triar vosté mateix l'opcio que mes li agrade)

dilluns, 1 de novembre del 2010

Presupost: La nova eina contra llibertat

Resulta que jo, tu, ell, nosaltres i vosaltres som imbècils.
ELLS, no. ELLS són espavilats de collons.
Resulta que jo, tu, ell, nosaltres i vosaltres ens passem mesos recollint firmes per exigir llibertat. Esta llibertat de la que a ELLS se'ls omple la boca
Resulta que jo, tu, ell, nosaltres i vosaltres estem farts que ELLS censuren, farts que ELLS posen als seus trànsfugues una altra vegada, farts que ELLS vulguen exterminar la nostra llengua i a mi, a tu, a ell, a nosaltres i vosaltres com País.

Resulta que jo, tu, ell, nosaltres i vosaltres portem fins la seu del seu Congrés les nostres firmes que són un crit de llibertat.
I resulta que ELLS diuen que sí, però que no. Que se'ls passen per l'entrecuix però com que ELLS són molt fins i educats en lloc de l'entrecuix ens diuen que es un problema de presupost... de la crisi.

Resulta que jo, tu, ell, nosaltres i vosaltres estem farts. 
Farts de viure amb ELLS,  una colla de neofeixistes que si abans acallavem la llibertat a cop de reial decret ara ho fan, tambè molt democraticament, a cop presupuestari. 

¿S'han mirat ELLS al mirall? ¿I no s`han espantat?

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Unitat de la llengua espanyola sí, però no de la catalana ???????

Fatxes, blavers i descerebrats són tres dels senyals d'identitat de la valenciania espanyola.


Fa pocs dies que s'ha presentat el Diccionario de Americanismos de la Real Academia Española de la Lengua. Més de 70.000 entrades pròpies de l'espanyol parlat a Amèrica. En aquest treball han col.laborat les 22 acadèmies de la llengua espanyola que existeixen per tot el món. Una tasca molt important per a la llengua.

Cap dels pallassos, tant espanyols com valencians, que tots coneixem han tingut la ocurrencia de dir que son 22 idiomes diferents i que no existeix una mateixa llengua comuna anomenada espanyola. Cap d'ells ha dit que no té sentit fer un diccionari com aquest si no fos per que existeix una llengua comuna amb variants i locucuins locals.

Ningú es planteja que el darrer premi Nobel, Vargas Llosa, és un escriptor en llegua espanyola. No un escriptor de parla peruana. Ni cap descerebrat peruà ha alçat la veu per a dir que “el sr. Vargas escribe en peruano y son los españoles unos imperialistas que nos quieren robar nuestra lengua”

Tampoc no m'he trobat amb cap espanyolet dels collons dient que Vargas Llosa es un “panespañolista”.
 
Ai blavers casposos, psoelistos i peperets .......!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Mal parits i mal parits

Llàstima que no estiguera en vigor la llei de l'avortament quan les seues mares es van quedar embarassades. El País s'hagera estalviat a personatges com aquests


ALARTE pedirá a ZAPATERO retirar al tránsfuga de Benidorm si el PP cumple el pacto.

Però és que Jorgito no té la més mínima decència, dignitat o sentit de l'honestedat?
Del munt de merda, és clar que ni parle

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Mal parits



Indecència i immoralitat
A esta gentola poc o res els podem demanar. Però decència i moralitat és el mínim.
Fàstic.
Ara és independent. No és dels nostres - diuen el socialistos de Jorgito
Indecents.
Gentola.
Mal parits.
Aço ho pense jo

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Vergonya



Cada vegada més convençut que és millor deixar-ho tot.
Tirar la tovallola. 
Sóc derrotista. Cada dia que passa amb esta gentola al poder, estic convençut que res no canviarà

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Perdre la identitat per a perdre els origens. El feixisme valenciá guanya

Escriu Paco Cerda al Diari Lervante:

" Ni "País Valencià", ni "Regne de València" ni siquiera "Comunitat Valenciana". La guerra de símbolos ha tenido un epílogo inesperado: el territorio fundado por Jaume I ha acabado llamándose "la Comunitat", a secas....."

Dice la Biblia que "al principio era el verbo, y el verbo estaba en Dios, y el verbo era Dios". En la patria de Jaume I, al principio era el sustantivo, Valencia, y el sustantivo iba seguido del Reino, y todo junto designaba al territorio común de los valencianos. Pero llegó la batalla de símbolos de la Transición y el sustantivo quedó rebajado a adjetivo: de Valencia a Valenciana, con la descafeinada Comunitat por delante. El gentilicio era degradado. Ahora, como si de un epílogo soterrado de aquella Batalla de Valencia se tratase, la práctica habitual ha desterrado cualquier referencia a Valencia del nombre más usual de nuestro territorio. Ahora es "la Comunitat". Al menos, así lo usa la Generalitat de forma mayoritaria en sus comunicados oficiales, según refleja un análisis pormenorizado de sus últimas notas.

En la semana pasada (del lunes 27 al domingo 3), la Generalitat elaboró 195 comunicados. En ellos, omitiendo los nombres de organismos o planes oficiales, aparece 215 veces la denominación "la Comunitat" y en 184 ocasiones se utiliza la "Comunitat Valenciana". Es decir, "la Comunitat" -así, en mayúsculas, como un nombre propio que no existe- copó el 53,9% de las ocasiones en que la Generalitat pretendía definir la autonomía valenciana. Y eso que el Estatut d'Autonomia no contempla esta denominación mutilada.

¿Tiene importancia este cambio no oficial bendecido por la política de hechos consumados?
El sociólogo Vicent Flor, autor de una tesis sobre el anticatalanismo en la Comunitat Valenciana, cree que sí y lo atribuye a una estrategia doble. Por un lado, desvalencianizar a la población. Por otro, congraciarse electoralmente con los sectores de Alicante y Castelló sin conciencia valencianista y molestos con la denominación global de "valenciano".
El término "la Comunitat", añade Flor, es "una gota malaya que ahonda en el extrañamiento que la propia sociedad valenciana tiene de su cultura y sus tradiciones". "Decir 'la Comunitat', pues, es un paso más allá en este sentido. Además, es un paso lógico en la estrategia antivalencianista disfrazada de anticatalanismo que usa, precisamente, la institución encargada de promover activamente el sentimiento autonomista".

Los datos respaldan la tesis desafectiva que denuncia Flor. El último estudio del CIS pone de relieve que un 18,3% de valencianos preferiría que España fuese "un Estado con un único Gobierno central sin autonomías". Este nivel de centralismo uniformizante sólo es superado por Aragón, Castilla y León, y Madrid. Además, los valencianos son los terceros con mayor sentimiento de españolidad.

Sin referente territorial ni cultural

En este contexto no extraña el proceso onomástico que ha experimentado el territorio conquistado hace 772 años por Jaume I. El sociólogo Rafa Castelló, también profesor de la Universitat de València, lo explica: "El referente identitario es territorial y cultural. En el nombre, el Estatut anuló la reivindicación territorial del colectivo al descartar el término de 'País' o 'Regne' y elegir el de 'Comunitat', que se refiere a un grupo de personas sin espacio territorial. Por ejemplo, comunidad negra o comunidad gitana. Ahora, si quitas el referente cultural del nombre, que nos lo daba el adjetivo de 'Valenciana', ya no queda nada. Hemos desaparecido como colectivo nacional con aspiraciones territoriales y ahora estamos desapareciendo como colectivo diferenciado", asegura Castelló.

En esta misma línea profundiza Rafa Company, ex director del Muvim y coautor del Document 88 valencianista. "La Generalitat, que también ha perdido el gentilicio de forma oficial en el Estatut, ha acabado siendo una autonomía administrativa con poco aparato sentimental". A juicio de Rafa Company, "la pérdida del gentilicio en el nombre del territorio, más que una estrategia deliberada de la Generalitat y extendida a Canal 9, es el efecto de una inercia de vaciado valencianista que se ha producido sin oposición de la ciudadanía. Porque a algunos les molesta la palabra Valencia, y a otros no les hace falta". Y así, en la práctica, se ha mutilado la denominación oficial de una "Comunitat" que empieza a no tener nombre.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Muntanyes i tones de merda


Són una muntanya de merda. Excrements perfectes per al camp. Golfs, pocavergonyes, lladres, mentiders.
Merda. Són merda.
La filla de mare i la mare de la filla. Tant li fa.
Senadora i portaveu. President i acòlits. Vestits o Audis. Tant li fa
Merda. Són una gran muntanya de merda

dilluns, 13 de setembre del 2010

La finca

Per als partits espanyols i especialment els populars i socialistes, el País Valencià, no va més enllà de ser una finca que situada a l'est de la península ibèrica proporciona a les pròpies arques del partit uns interessants i avantatjosos ingressos. Esta finca és fantàstica per a tot allò relacionat amb els negocis immobiliaris i turístics. I poc més llevat que els nadius són persones submises, obedients i molt identificades amb els mesetaris


Com amos i senyors que son, viuen allunyats d'aquí i només senten interés per la finca en termes dels ingressos i beneficis que pot produir.

Els valencians o “mandaos”, son sempre obeients i treballen dur per tal de tindre sempre contents els jefes de Madrid. L'ensenyament es un punt clau i any rere any fan mes i millor per tal que els xiquets que estudien ho façan en la llengua d'Espanya doncs aixì cada vegada es sentirán mes espanyols i mes lligats i vinculats per la llengua.

Enguany el 65% dels 450.075 alumnes d'Infantil i Primària que van començar fa uns dies el curs al País Valencià estudiarà exclusivament en castellà

Els valencians accepten amb gust i fins i tot amb orgull que els alts capitostos dels partits amb seu a Madrid posen als seus peons a dirigir este País que per a ells no passa de ser una comunitat (de veïns).

I es aixì com Mariano assenyala amb el dit i diu: Tu, Francisco, tu sigues. I Francisco, segueix, I ZP mira Jorgito i li diu: No sufras Jorgín que tu y solo tu serás el elegido para que Camps te pase por encima.

Es per això que tenim i rebem allò que ens mereixem

dijous, 12 d’agost del 2010

Ja ho sé, ja sé que penseu, però.....

He rebut un bon grapat de correus on em critiqueu pel fet de defensar els controladors aeris i parlar continuament de ZP, d'Espanya i etc, etc,
Sempre he tractat de ser objectiu, defensar la veritat i la justicia i no casar-me amb ningù.
El que el govern d'espanya fa es FEIXISME. Ara son ells i demà ..... qualsevol de nosaltres.

No puc deixar de reproduir este article aparegut a la "world socialist wbe site" on´es parla del taraná del govern d'Espanya


By Paul Stuart

10 August 2010

Air traffic controllers at the state-run Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) have voted 98 percent in favour of industrial action against a ferocious assault by the Spanish Socialist Workers’ Party (PSOE) government of Prime Minister José Luis Zapatero.



However, even before the ballot, the air traffic controllers union (USCA) is seeking to restrict the struggle in advance to a series of token strikes and provide AENA with a 10-day advance notice of dates.



In February the government imposed by decree a 40 percent wage cut on the controllers. According to reports it is now imposing an increase in yearly hours’ commitment from 1,000 to 1,600 and, despite rising levels of illness, a reduction in rest periods.



Recently, government officials accused controllers on sick leave of organising an illegal strike. Development Minister José Blanco threatened to fire the staff, off sick from work due to severe stress and exhaustion, who refused to return to work after he ordered fresh drumhead medical exams. Blanco threatened, “If claims are false then they are breaking the law, which means we can take legal action that may result in them losing their jobs”. According to USCA, workers with serious medical conditions are being pressured, some on tranquilizers, back to work with transport organised by AENA.



Under European Union (EU) direction the PSOE is engaged in one provocation after another against air traffic controllers to smash up opposition to restructuring and privatisation. With unashamed hypocrisy, it is using the low wages imposed on the rest of the population to slash controllers’ wages. Blanco has asserted that it was “intolerable for the government to pay millionaire salaries to civil servants while seeking austerity from the rest of the Spanish people”.



Anticipating strike action Blanco is now training military personnel to replace civilian control staff in a fast-track exercise. He did not specify when they would be used, but said they would be “seen”. According to one report Mariano Casado, who heads the union representing Spanish military air controllers, has already committed his members to future strike-breaking activities stating the military “had the ability” to handle civil aviation but needed time to adapt.



Blanco is now in negotiations with the defence ministry to prepare the conditions to deploy air force personnel into civilian control towers using the 2003 Air Security Law brought in by the right-wing Popular Party (PP) government of José María Aznar. Blanco said, “In exceptional situations we will employ aerial military controllers to guarantee aviation traffic in our country”.



This is not an isolated threat. Last month the PP administration in Madrid threatened to deploy troops to maintain Metro services after workers struck against a 5 percent pay cut and voted to reject minimum service agreements between unions and Metro management. Ignacio González, the vice-chair of the Popular Party (the political heirs of dictator General Francisco Franco) who runs the Madrid regional government, threatened that he is “not going to discard the option” of the military taking control of Madrid’s Metro system.



This threat is unprecedented in post-fascist Spain and could not have been issued without first consulting with social democratic ministers. It would have meant tens of thousands of troops deployed all over the capital. In the face of a threatened military intervention the Metro trade unions immediately called off the strike, entered negotiations and imposed the 5 percent cut through the back door. It is the second social democratic government in Europe to turn to the military to impose austerity. In Greece the PASOK government recently deployed troops and riot squads against truck drivers.



It is the latest assault in an ongoing battle against air traffic controllers, who one minister described as having “incomprehensible privileges”. After their wages had been cut by up to 40 percent, Blanco ranted, “They cannot say they are badly paid when many earn two and a half times more than the doctor who signed their sick note.” He added with undisguised class hatred, “Last year they received triple pay for overtime, which seemed to ease both their stress and their anxiety”.



This is from a government that has handed over billions of euros to a small layer of financial aristocrats whilst impoverishing the working class. What Blanco did not explain was that controllers were offered triple time to induce them into working up to 600 extra hours annually, in order to maintain airline services in the busy holiday season. Controllers are now starting to suffer the consequences. Union officials reported that controllers had been in many cases working continuously for up to 28 days.



As sick levels began to cause minor delays on air services, Blanco launched a public attack accusing workers of launching an “illegal” sick strike as part of an “orchestrated campaign” to disrupt air traffic. He put increased sickness down not to a vast increase in the workload but to psychological weakness amongst the workers. He asserted, “Most cases were put down to stress and anxiety...which are not compatible with this line of work. To be an air traffic controller it is not enough to have a high level of English, but also to be psychologically strong”.



Blanco’s department is creating a new set of tests to examine the psychological capabilities of staff, a blatant mechanism for intimidation and mass sackings. Blanco is also examining sickness rules to stop workers ringing in sick just before they are due to start work, threatening that if they do so in the future it may be used to fire them.



For ANEA and the social democrats, repression is the only “contingency” plan for such a common occurrence. Blanco immediately demanded the cabinet speed up the privatisation of air traffic control and if necessary impose it through a legal decree. The government passed a decree on July 23 providing private operators the legal framework to bid for contracts to run Spanish airports.



Threats of military intervention against workers’ struggles represent the first efforts to deploy the military since the end of the Franco dictatorship and the 1981 attempted coup, when PSOE ministers were targeted by former fascist officers. At the time, Felipe Gonzáles, who became PSOE prime minster in 1982, was led away at gunpoint along with Communist Party leader Santiago Carrillo.



Crucially, however, the new threat of the re-imposition of military rule comes not from former fascists but from within the PSOE, to be used directly against the working class.



The trade unions are playing their part in a concerted effort to condition the population to consider troops deployed against the working class as a normal occurrence. They do this by turning workers’ attention towards secondary questions, such as challenging the health and safety implications of using military controllers, in order to divert from the grave implications of a social democratic government preparing to deploy troops against the working class.



This was summed up in the response of Gustavo Barba, leader of the pilots’ trade union COPAC, who said the use of military controllers would not have “the same capacity and the same levels of security”.



USCA, instead of withdrawing from negotiations in protest, have intensified negotiations with AENA. USCA President Camilo Cesa downplayed the implications of the imminent deployment of military personnel, stating, “We think this decision is rushed because (the military) do not have the same training as us, and there are clear differences between their work and ours”.



Cesa’s remarks were framed as an appeal to the PSOE to allow time and space for the union leadership to defeat the struggle and impose a deal to their liking. Cesa stated that over half of a new agreement, involving the “framework” laid down by the government and the EU, had already been agreed with AENA.



The unions and the government are assisted in this by the Izquierda Unida (IU, United Left). The IU was founded by the Spanish Communist Party in 1986 as part of its efforts to preserve the political stranglehold of the PSOE and the trade union bureaucracy over the working class. Thus, while mouthing a few oppositional phrases against the PSOE from time to time, it is hostile to any political struggle against the government.



The IU website has maintained almost total silence on the PSOE’s threat to deploy military forces. There has been no statement urging opposition from the IU’s senior trade union officials in the Comisiones Obreras (CC.OO, workers commissions) federation or the PSOE aligned Unión General del Trabajo (UGT, General Workers Union).



During a congressional debate, IU deputy Gaspar Llamazares had the opportunity to urge an offensive by the working class against the PSOE government and the financial elite they serve. Instead he sought to instil political prostration and acquiescence, remarking, “It scares me because some day decree power can be used against me or the rest of the country’s workforce”.

dimecres, 11 d’agost del 2010

El Messies ZP

Setmanes enrere escrivia que ZP és un traïdor. A poc a poc ha anat traïnt tots els que ha tingut al seu voltant.

El socialista madrileny Tomas Gómez és un altre exemple. Gómez va decidir un dia seguir el messies. Va deixar tot el que tenia, que era una alcaldia amb més d'un 75% dels vots, i va seguir la veu del mestre ZP que li deia ell era l'elegit, EL SEU elegit que un dia seria president de Madrid com ell havia assolit la presidencia d'Espanya.e
I Gómez va deixar-ho tot i va seguir el mestre i messies ZP. I messies ZP hui fa amb Gomez el mateix que havia fet anteriorment amb altres
Però els socialistes madrilenys li han dit a Messies ZP, "NO" i això els dignifica. Els socialistes espanyols, sucursal València, no han tingut els sants collons de dir-li NO al Messies ZP i per això aquí el PSPV o PSOE-CV, s'ha empassat a Leirita i a la mare de la Leirita, a Jorgito Alarte i a tot el grupet de cecs seguidors del messies ZP.....

dijous, 29 de juliol del 2010

Democracia, llibertat....?

Terrorisme. Això es el que fa el llogater del Ministerio de Fomento i la seua colla de seguidors.
Feixisme, Eixe es el veritable taraná del govern d'espanya


dilluns, 26 de juliol del 2010

Llamazares no és sospitòs i diu ....

L'aeroport de Manises va viure 25 minuts de pánic dues setmanes enrere quan un controlador aeri es va desmaiar en quedarse tot sols i sota una important càrrega de treball.

El portaveu d'Esquerra Unida al parlament d'Espanya, Gaspar Llamazares, ha denunciat que "la privatització dels serveis de navegació aèria"es lo que realmente le interesaba al Gobierno y lo que durante todos estos meses ha buscado tapar con sus declaraciones populistas sobre los controladores”.

Llamazares afageix, “el ministro de Fomento trató de hacer creer con la ley aprobada el 14 de abril que sólo buscaba atajar los privilegios y el conflicto que mantiene con los controladores, algo que resulta muy popular de cara a la opinión pública. Pero hoy se le ha caído el disfraz tras conocerse el contenido del decreto, uno más de los que nos acostumbra el Gobierno cada viernes, que abre la puerta para que los servicios de tránsito aéreo los presten desde ahora y hagan negocio proveedores privados distintos de AENA”.

El diputat d'IU va assenyalar que aquest sistema “no es el que predomina en la mayoría de países de la UE como nos quieren hacer creer” y destacó que “habrá que estar muy atentos sobre los procedimiento específicos que deberán seguir estos proveedores privados, la mayoría de ellos extranjeros, para obtener la certificación que les habilite para hacer negocio en nuestro país y cómo cumplen en el tiempo con los requisitos”.

Finalment Llamazares va dir: "estos cambios, de la manera en que se han programado y puesto en práctica, pueden suponer un riesgo para la seguridad con la que ahora se ha prestado este servicio, algo que no ha tenido .

Absentisme: Diputats acomiadats ....

Això si que es absentisme laboral permanent i finançat amb diners dels ciutadans.

¿Demanarà Pepiño que els absentistes sigan acomiadats i substituits per diputats militars? No ho sabem encara, però qui ho sap. Una volta tots hem vist el taranà seudofeixista del ministre espanyol, molt probablement aviat al parlament d'Espanya serà plè de militars. De gom a gom ...

diumenge, 25 de juliol del 2010

Problema ....

Tenim un problema.

ZP fa anys que està instal lat a la Moncloa. Però fa molts anys que porta instal lat, amb tots els seus estris i pertinences, en la mentida.

ZP arribà a la presidència del govern d'Espanya amb una frase convertida en la seua mentida mítica: Els espanyols es mereixen un govern que no mentisca.

I des d’eixe dia ZP ha sigut el millor representant de la mentida, la falsedat i la traïció. ZP ha mentit a tots i ha traït a tots incloent membres del seu partit i socis de govern.Una perleta que diriem.

ZP, potser el major mentider i cínic de la història de la veïna Espanya, va mentir i va enganyar a Artur Mas i sense que el seu fred somriure de traïdor de llibre, deixara la seua cara li explicà que totes les paraules i acords poden ser interpretats i reinterpretats.

Ara ZP s'ha trobat amb la sentència de tribunal constitucional d'Espanya a pocs mesos de les eleccions catalanes.

No vull opinar sobre la sentència (que ja ho han fet molts altres), però sí sobre la reacció histèrica del president, suposadament democràtic d'Espanya. ZP és un perill i com ARA a quatre mesos de les eleccions catalanes la sentència no li beneficia, toca buscar el camí per a no respectar  la llei.

Fastigós. Hui busca el camí però despús-demà buscarà un altre i farà justament el contrari o allò que més li interesse en eixe precís instant Eixe és ZP. Així és ZP.

ZP, fantotxe sense escrúpols es frega les mans perquè prepara una nova traïció a un dels seus protegit: Patxi López. Ara toca traure els pressuposts avant. Vinga, el següent !

Com els reietons medials, traïx i mata, figuradament, a amics, fills, familiars..... a qui faça falta. Tenim un problema amb Espanya.

I com el reflex en un espill, tenim al País Valencià.  Al nostre País, la llista de despropòsits i més que probables casos de corrupció i no acatament de sentències dictades pels tribunals, és tan llarga com la de l’Espanya de ZP: Camps, Rita, Fabra, Rus, Font de Mora.....

Els nostres fantotxes es dediquen amb passió, lentament, sense cap pressa, a esborrar l' empremta del nostre País: llengua, cultura, història, personatges, tradicions pròpies, ….

Para a ofrendar nuevas glorias a Espanya, deixen les caixes d'estalvi en mans de Madrid, es corren per tindre un tren a la capital d’Espanya o a múrcia i li preguen a déu tots els dies que  mai no hi haja un tren cap a Barcelona i Europa.

La mentida a Espanya de la mà de ZP i le seua colla de ministres seudofatxes; la mentida al País VAlencià de la mà de Camps i la seua colla de consellers seudofatxes.
La mateixa merda. El mateix problema....tenim un problema.

dissabte, 24 de juliol del 2010

Dubtes....?

"Espanya es mereix un govern que no mentisca". Això ho deia el gran falsant que presideix el govern de la veïna.
Un video per aclarir alguns dubtes.




El aeropuerto fantasma from Markus Böhnisch on Vimeo.

divendres, 16 de juliol del 2010

S'operaria vostè en aquest hospital ....? 2ª part

Després de mesos sense escriure, rebre 1 comentari i 29 emails en només quinze hores per  la meua entrada sobre "S'operaria vosté en aquest hospital...?" em recorda que encara tinc lectors. Gracies a tots.

Ara vull descobrir la veritat: No parlava dels hospitals sinó dels controladors de tránsit aeri. Mireu com el govern espanyol enganya a la opinió pública i amb tàctiques pseudofeixistes tracta els professionals que treballen arreu el País Valencià i els Països Catalans com ara Alacant, València, Palma, Eivissa, Barcelona, Reus, Girona ... i Espanya.
Us deixe uns videos. Val la pena. Tot va començar el mes de Febrer amb els controlador.... Ara el DECRETAZO ens toca a TOTS.  Jo no soc controlador però em sembla mentida que encara hui  un govern puga manipular com ho fa el govern espanyol , que puga preparar l'opinio publica per tal de manipualr qualsevol fet; que puga fer servir els mitjans de comunicacio, ministres, jutges..... tots els estaments!!!








dijous, 15 de juliol del 2010

S'operaria vosté en aquest hospital? Exigisca la veritat, la seua salut està en joc. 1ª Part

" Un dia qualsevol, un govern hipotètic decideix unilateralment que el seu sistema sanitari no és eficient financerament parlant, doncs han construït hospitals en llocs remots on no hi ha pacients per atendre. Aquests hospitals han costat una milionada, ja que determinades empreses constructores i algun govern regional han pressionat doncs volien licitar contractes multimilionaris, al marge de la necessitat real d'un hospital.
Paral·lelament, una xarxa d'empreses estrangeres mostren el seu interés per participar en la privatització dels hospitals, amb el pagament previ de les corresponents comissions. Coincidint en el temps amb una crisi financera internacional i rebent pressions europees per a reduir el dèficit, aquest govern hipotètic que navega a la deriva improvisa.
En compte de racionalitzar la xarxa, el govern decideix mamprendre una campanya d'assetjament i derrocament contra els facultatius sanitaris, que "només" són treballadors ben qualificats. Se'ls acusa públicament d'afonar el sistema sanitari espanyol. Aquests bocs expiatoris pagaran els plats trencats d'una gestió ineficaç i un entramat de preus justs polítics i econòmics.
Es diu als ciutadans que aquesta mesura és necessària perquè tindran un servei mèdic més barat i eficaç. I l'opinió pública i les forces polítiques aplaudeixen la mesura perquè no entenen de detalls tècnics i a més a més s'ha desenvolupat una campanya de demagògia i propaganda política que ha funcionat.

Conseqüentment, aquest govern hipotètic, en connivència amb determinats directors dels hospitals, els amics de les constructores i certes forces afins decideixen promulgar un "decretazo" sobre les condicions laborals dels facultatius sanitaris, botant-se a la torera el seu Conveni Col·lectiu, l'Estatut dels Treballadors i la Constitució. El "decretazo" portava mesos redactat, i de fet s'han introduït oportunament determinades clàusules que beneficien a un entramat d'empreses i persones concretes.

Mesos després, la premsa comfirma que han augmentat les llistes d'espera i que els errors mèdics s'han disparat. La població no entén res.

Passem a explicar les causes

Reducció de les dotacions:
Si abans una operació era d'un equip de 10 persones, ara s'exigeix que siguen 5 per a estalviar-se cinq sous. Els 5 que queden no donen abast i cometen errors. Es ressent la qualitat del servei i els pacients són tractats com ramat. Si els familiars protesten, el director de l'hospital tira la culpa al cirurgià sense miraments.

Reducció dels temps de descans:
El cirurgià, l'anestesista i les infermeres han vist reduïts els seus descansos, tant dins del torn com entre torns. Si fan servici de dia, per cada 7 hores descansen 1 hora 45 minuts. Però a la nit descansen una tercera part del temps -de vegades dormen només tres hores-. Si protesten, els expedienten. Operen dormits i cometen errors i  .....entre torns no hi ha 12 hores de descans, tal com marca la Llei.

Augment de la càrrega de treball:
Abans es feien 3 operacions al dia. Ara se'ls exigeix que realitzen 6 amb menys personal. A més se'ls exigeix que s'emporten al quiròfan els expedients endarrrits per a omplir-los mentres operen i també se'ls exigeix amb amenaça d'expedient que òmpliguen 56.000 folis mensuals detallant tot allò que fan. També se'ls exigeix que polsen un botó en una absurda maquineta que fa "ping"  i que està oblidada en un cantó del quiròfan, comprada a preu desorbitat a una empresa que col·labora amb el propietarii de l'hospital.
Els cirurgians estan saturats. Demanen més personal, però es reitera que el personal disponible és més que suficient. Paral·lelament una empresa filial dels hospitals convoca un màster avançat en cirurgia .... amb un preu per matricula de 45.000 euros.

Augment de la jornada mensual, servicis exprés i torns aleatòris:
Tot el personal de quiròfans treballarà obligatòriament la jornada mensual que dicte arbitràriament el director de l'hospital, el ministre de sanitat i el text del "decretazo", sense poder veure els seus familiars, independentment del seu conveni col·lectiu, d' allò que diu l'estatut dels treballadors.
Alguns especialistes tenen només dos dies de descans al mes.

Desaparició del "sleeping day":
Abans, després d'un torn de nit, es comptava amb un dia sencer de recuperació de facultats i descans. Ara no. Han augmentat els accidents de trànit  , perquè els facultatius estan estressats i es passen la vida a la carretera.
Quan tornen a sa casa se'n van al llit sense saludar els fills. Quan es desperten estan de mal humor. Dinen malament, dormen malament, els seus assumptes personals estan empantanats.
Alguns comencen a donar-se de baixa, perquè ja no poden més. Els fa por de cometre un error que li coste la vida a un pacient. En donar-se de baixa, els directors d'hospital els acusen d'absentisme i els posen detectius i inspectors.

Publicació de procediments per via exprés sense estudis previs:
Al mig d'una operació, arriba una carta del director de l'hospital i del cap finacer exigint que es reduïsca el nombre de vials de plasma per a les transfusions, i que s'estalvien cotó i gases. El director de l'hospital, amb formació d'enginyer, li obliga el cirurgià a emprar determinat bisturí i no un altre, perquè ell és el gestor de l'hospital.

Abaratiment del servici:
Es comença a contractar facultatius aturats del sud-est asiàtic. No parlen la llengua del país i els seus títols s'han convalidat en un despatx perquè no  hi ha temps . Els integren ràpidament en els equips de treball, però com gairebè no coneixen l'idioma es produeixen errors constants. El cirurgià té verdaders problemes per a comunicar-se amb l'anestesista durant l'operació. ...
Es trasllada forçosament als facultatius dels hospitals amb pocs pacients a altres centres. En aquests hospitals s'implanta un servici mèdic "low cost" proporcionat per carnissers i arrancaqueixals ambulants. S'enganya a l'opinió pública i es diu que aquests nous professionals oferiran el mateix nivell de seguretat i qualitat del servici.

Ambient de coacció:
Cada dia els professionals de la medicina reben per escrit un munt de directrius sobre temes operatius diversos i s'els amenaça amb sanciós i expedients si no son acatades, tant li fa si son segures o no. Quan cursen una petició per escrit sol·licitant aclariments, reben la callada per resposta i se'ls remet al text de la llei.
Els caps intermedis són coaccionats amb l'amenaça d'expedients si al seu torn no pressionen als facultatius per tal que treballen en aquestes condicions. L'hospital pareix un camp de concentració.
Si els metges decideixen denunciar les seues condicions laborals i advertir sobre els riscs per a la salut del pacient se'ls acusa d'irresponsables.

Escarni públic:
El ministre de sanitat ix constantment als mitjans de comunicació posant als facultatius sanitaris a caure d'un burro. Els seus fills dels professionals de la sanitat ja no s'atreveixen a dir que el seu pare o la seua mare són metges, o anestesistes, o infermeres.
Els directors dels hospitals declaren als mitjans de comunicació que els cirurgians fan vaga de zel i que són uns mals professionals, contribuint així a la degradació moral del col·lectiu sanitari. És com si la NASA diguera que els seus astronautes són una merda.

Falta de transparència:
Els directors dels hospitals prohibeixen l'entrada de periodistes ja que volen ocultar les condicions reals dels quiròfans doncs si es desvelaren aquests fets quedarien en evidència, hi hauria dimissions i cessaments i pagarien un preu polític.

Falta d'independència del regulador i del proveïdor:
Es designa com a director de l'Agència del Medicament a un executiu de Bayer.

Pressions econòmiques, politització, privatització i estafa als consumidors i usuaris:
Determinades  empreses que fabriquen material quirurgic pressionen els hospitals per tal que compren material. Els hospitals i el govern diuen que quan acaben amb els elevats sous dels cirurgians hi haurà diners per a tots. Els ciutadans pagaren amb els seus imposts els hospitals, però ara se'ls cobrarà per cada intervenció doncs s'ha venut els hospitals a determinades empreses privades. Els ciutadans paguen les coses dues vegades i reben un servici infame.

S'operaria vosté en aquest hospital? Exigisca la veritat: és la seua salut la que està en joc"

diumenge, 11 de juliol del 2010

Hem de sortir al carrer ....

.... T'adones amic
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.

diumenge, 27 de juny del 2010

VISC

Malgrat les setmanes que han passat sense teclejar un mot, visc.

Sabia que serien temps dificils i que no tindria ganes d'escriure.

Espere fer-ho aviat.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Primitivament a prop.

Espanya i Veneçuela tan lluny però ... tan primitivament a prop. Tenen moltes coses en comú, Chavez i Zapatero estan molt a prop. Mitjans de comunicació al servei propi i del partit; premsa que desacredita els jutges; jutges que abans han estat al govern, polítics corruptes, sindicats que no protegeixen els treballadors i un dit. Un dit dictador. Petits dictadors. Pobres dictadors.
Garzón pot ser que haja comès un delicte. O potser no. Però no són tots els ciutadans iguals davant la llei? No, a Espanya és clar que no.

A Espanya qui te capacitat mediàtica pot canviar a la justícia. I el vot. Si tens un grup d'actors que et deuen favors mai alçaran la veu per Cuba o una vaga de fam però es posaran davant les càmeres per impedir que la justícia siga igual per a tothom. Espanya i Veneçuela tan lluny però ..... tan primitivament a prop.

Espanya és plena de fatxes. la meitat són fatxes de dretes i l'altra meitat fatxes d'esquerres. Però tots son fatxes. Quina merda.

Por em dóna espanya, el seu govern, premsa i actors. Rector d'universitat que es caga de por quan ha de ser valent i posa el cul quan el seu amo s' ho mana.

Por em dóna espanya i el seu ministre "Pepiño" i el seu govern i el seu parlament i el seu senat, que tallen d'arrel tots els drets d' uns treballadors mitjançant un DECRETAZO. Com que aquesta pèrdua de drets afecta l'elit dels controladors aeris el poble inculte dansa i canta. No saben que és l'avantsala de més pèrdues de llibertats Hui els uns, demá els altres.
Por em dona espanya i el seu president que sense canviar la cara diu ara que acomiadar els treballadors no está tan malament. Ahir els controlador, demà potser tothom.
Espanya i Veneçuela tan a prop. La Policia Local arrasa el barri i la policia espanyola dóna suport. El govern valencià amb les mans plenes de merda, el govern espanyol amb la merda dóna la mà. I la Pajin es fa una idem mental.

El meu passaport ho diu: He nascut a València i per tant malauradament sóc espanyol. Si els fills de puta  volassin no voriem mai el sol.

dimarts, 9 de març del 2010

El govern de la veïna

Amb el govern que n’hi ha a Espanya el PP valencià sembla una colla de sants. El govern espanyol deia que no hi havia crisi, que mai no arribarien els 4 milions d'aturats, que no estaven negociant amb ETA, que els jutges són independents ..... Però la realitat era diferent i el govern d'Espanya ho sabia. Sabia i sap que hi ha crisi, que negocia amb terroristes com el Chavez, que els jutges són dependents com el Garzón. ....
El govern d'espanya és un govern presidit per un tonto de somriure permanent i al temps un tonto covard. Pot fer i desfer, negociar i renegociar comprar, vendre i recomprar jutges que si els espanyols li han votat será seu plat de gust.... però donant la cara al parlament  espanyol.

Si el govern d'espanya no fos una reunió de estupids socio-pijos-megaguays completament perduts que no saben on són, el seu ministre de treball s'hauria pujat fa temps dalt d'una de les torres de la ciutat esportiva del Real Madrid i s'hauria tirat per tal de comprovar si Zapatero li tocava amb el seu dit i li feia volar al temps que transforma els 4,3 milions d'aturats en petits eixams de vespes volant alegres a rebre la primavera.

Si el govern d'espanya no fos un govern presidencialista molt a prop al d’una república bananera el senyor Chavez no es riuria dels ministres del govern de Zapatero, un actor de merda i 19 mes no dirien que Zapata és un delinqüent comú ni la vicepresidenta estaria censada fraudulentament al meu País. I es que "manda huevos" que deia Trillo

Si el govern d'Espanya no fos un aparador de la merda d'un país que ens fot la vida, els valencians ens estalviaríem a personatges  com Leire Pajín asseguda al senat com a diputada pel País Valencià o a sa mare que ja no sè ni que fá.

Si el govern d'espanya no estigués tan a prop de les actituds feixistes com està, els jutges serien independents, el president no pressionaria per salvar el cul del seu jutge favorit i excompany de partit oblidant que a les democràcies existeix una separació i independència dels poders.

Si el govern español no fos un mal acudit de govern,  el ministre de foment no mouria a les masses populars a menjar-se als controladors aeris via REAL DECREO LEY por dios y por España Una, Grande y Libre, i així amagar la cagada dels milions d'euros enterrats en aeroports construits pels seus amics i pagats amb els diners de tots. Tant de bò trovar un col.lectiu on clavar el punyal i fer sang. Esperem que no caiga un aviò o si cau que Pepiño siga l'únic passatger

si a Espanya hi hagués un govern amb un mínim grau de moralitat, al País Valencià encara que només fos per vergonya, el govern hauria de ser una mica menys immoral. Però la veïna Espanya té un govern tercermundista, mentider, fals, dubitatiu, feble, fràgil, patètic, inmoral i amoral, manipulador, .... i aixi ens va. Qui no recorda el discurs d'eixa gentola el 12-M quan deien que Mereixem, els espanyols, un govern que no mentisca i que no ens enganye .....?

Deia al començament que amb el govern que n’hi ha a Espanya el PP valencià sembla una colla de sants.
Només heu de mirar l'equip d'Espanya: Zapatero, Pajin, Bibi, Tere, Pepin; Chacón, Corbacho, Sinde; Trini, Bea i Garmendia. Però si es que en un mà a mà l'equip d'Espanya fa bo a l'equip del País Valencià. Es per això que Camps es riu de les sentències judicials, que Oooole las corrida toro-torito-bravo-matador-con-un-par serán aviat un “Bien de interés cultural” . I encara tenen vergonya de reclamar més policia al Cabanyal quan ells han destrossat deliberadament el barri durant dècades.

Qual el mal vé d'Almansa...

Deia Quico Pi de la Serra "Tinc un passaport que diu que he nascut a València i per tant sóc espanyol....si els fills de puta ....."

diumenge, 21 de febrer del 2010

Un geni

Seguisc com molts de vosaltres el bloc desde Lliria cap a Itaca. Un geni amic, ets un geni


I continua plovent

I continua plovent, Potser es per això que encara no torne, Gener, fotut; febrer mes... Dificil trobar una eixida