He passat uns dies a Portugal. Tots els anys vinc unes quantes vegades bé per treball o per vacances. Aquesta vegada.... per treball !. Es un país que m'agrada. Els portugèsos diuen "d'Espanya ni mals vents ni casaments"; nosaltres "Quan el mal ve d'Almansa..." Casualitats.
A Portugal trobe el gust al temps passat i això no es menysprear als portugesos. Al contrari. Trobe que la gent es amable, educada, simpàtica, alhora que eficaç, seriosa, professional. Mai no dubtaran en ajudar-te i fins i tot s'acostaran a tu per a demanar-te si et cal alguna cosa si es que et veuen perdut. Són reservats però una vegada que et coneixen son completament oberts.
Baixant de Porto cap a Lisboa vaig decidir deixar l'autopista i conduir per l'antiga carretera. Era d'hora i els poblets a poc a poc es depertaven. Fou una sensació especial. Vaig recordar aquells anys quan, l'A-7 era una autopista per capítols i jo gaudia anant de Moraira a València per que m'aturava mil voltes i prenia cafés, entrepans de blanc-i-negre..... en un viatge de cinc, sis, set hores..... Moraira era aleshores un poblet i a l'estiu esperàvem la nit per tal d'anar al cine a vore per cinc pessetes la pel.licula del dia. Aleshores vaig descobrir el meu País i que si un dia t'havies oblidat els diners ( i jo sovint anava sense una pela a la butxaca) ningú no et negaria un mos, una beguda i fins i tot alguns duros per arribar a la ciutat. M'agradava vore les senyeres penjant pels carrers ( ... on Senyera amb blau no n'hi ha), el parlar de la gent i les mirades. Sobre tot, les mirades.