dimarts, 7 d’octubre de 2008

.... I els feixistes son els amos

A l'oficina estant, mentres faig el segón café del dia m'arriba un missatge de Valencias pel Canvi que em diu que hui podem llegir aquest article de Gustau Muñoz a Levante-EMV.
Han passate els anys i res no ha canviat. Mai no ho volgueren els psoistes ni els peperets. I mentrestant al nostre País, el feixistes, son els amos.

"Des de les bombes en casa de Joan Fuster (1981) i el paquet bomba enviat a Manuel Sanchis Guarner (1978), i de fet encara abans, són desenes i desenes els atacs, agressions, atemptats i destrosses de tota mena de què ha estat víctima el moviment polític i cultural valencianista. Els assalts a llibreries començaren ja en el franquisme i posteriorment, en l´època de la transició, la violència de carrer i els atacs ultres contra les forces democràtiques emergents i personalitats de la cultura valenciana foren de gran entitat. La llista d´agressions, d´insults, de danys materials i morals és impressionant. Portem així molts anys, massa anys.I tanmateix, resulta del tot sorprenent la impunitat amb què es produeixen les agressions, que constitueix un fet absolutament cridaner i inacceptable. Al País Valencià s´ha configurat un clima de terrorisme de baixa intensitat. Una part de la societat valenciana, la més compromesa amb un projecte nacional de recuperació del País, la seua llengua i la seua cultura, es troba sota amenaça permanent i sense defensa. Les institucions i les lleis no la protegeixen. En tot cas, no s´apliquen de manera eficaç. La Delegació del Govern, sense distinció de titular, deixa fer. La policia no investiga, no fa detencions, no du a terme accions preventives.Hi ha a València grups organitzats ben coneguts que practiquen una mena de kale borroka intermitent que en altres llocs és públicament condemnada i perseguida, amb les raons de l´Estat de Dret. Els seus atacs a caixers automàtics o pintades agressives, per exemple, solen ser condemnats pels mitjans de comunicació, als telediaris, etc. Ací, en canvi, en raó de no se sap quina estranya deriva ideològica, els atacs contra el valencianisme, l´esquerra, el món progressista o determinades institucions i entitats culturals, no reben el més mínim correctiu. Si de cas, vagues condemnes rituals, i un tractament més bé anecdòtic, com de fets aïllats o escassament rellevants. Però algun dia caldrà valorar el paper que aquesta violència sostinguda ha tingut en la configuració del relat legitimador avui més en boga sobre la societat valenciana, del qual beu el partit que governa la Generalitat.Fins quan haurem de tolerar fets com les agressions al Correllengua que tingueren lloc recentment a Gandia? Fins quan una agressió anunciada pels seus executants, que no se n´amaguen, serà tolerada per les autoritats policíaques, que haurien de vetllar pel legítim exercici dels drets dels ciutadans? Una manifestació pacífica i festiva, amb famílies senceres, fou interrompuda, i els assistents agredits. Una regidora resultà ferida i hagué de ser atesa a l´hospital, necessità tretze punts de sutura i quasi perd la visió d´un ull... Podia haver estat molt més greu, certament, podia haver-hi hagut més ferits, o alguna cosa pitjor, però ens preguntem si aquesta agressió a pacífics ciutadans que exercien els seus drets legítims de manifestació no és suficientment greu. Pel que va passar i també pel que té de simptomàtic.Ahir va ser aquest fet concret, però al llarg dels anys s´han succeït les destrosses de locals, les pintades amenaçadores, els insults, les agressions. Demà, qui sap què pot passar? Un clima d´impunitat permès per les autoritats que deixen fer fa témer el pitjor. Un clima molt perillós, que ens retalla les llibertats efectives a uns, i dóna ales per a empreses de més volada, a uns altres... Haurà de morir algú perquè les autoritats, i la Delegació del Govern al capdavant, reaccionen? No té res a dir el senyor ministre de l´Interior, Pérez Rubalcaba? I el delegat del Govern, Ricardo Peralta? O és que contra el que representen els agredits hi ha coses tolerables i permeses? O som ciutadans de segona, minvats en els nostres drets? Són massa anys d´agressions impunes perquè amb quatre bones paraules, i que tot continue igual, puguem donar-nos per satisfets.Des de Valencians pel Canvi pensem que cal condemnar enèrgicament les agressions però sobretot reclamem una resposta urgent de les institucions democràtiques que trenque d´una vegada per totes el clima d´impunitat en què es produeixen els atacs, els insults, les agressions i els atemptats feixistes contra el valencianisme.*Consell Directiu de Valencians pel Canvi [Signen també Josep Lluís Barona, Josepa Cucó, Joan Francesc Mira, Rodolf Soler, Francesc de Paula Burguera, Rafa Xambó i Francesc Bayarri]."

Cap comentari: