divendres, 30 de maig de 2008

Elvira vol tornar a casa.

El govern valencià pot gastar, no sabem quants milions d'euros en la Copa America, la Formula 1 o la visita del Papa. Tant li fa. Aparentar, aparentar i aparentar. Això és important.
Elvira es una ciutadana valenciana. Elvira pateix una greu malaltia i es tractada medicament als Estats Units. Ara es hora de tornar a casa seua i li cal un avió amb certes condicions molt especials. El cost del vol medicalitzat es de més de 90.000 €.
Elvira i la seua família han reclamat ajuda al govern valencià. A eixe govern que no va estalviar en despeses per a les retransmissions papals; al mateix govern que li ha oferit una catifa d'euros a Ecclestone per tal de tindre un espectacle questionat als carrers...
Però el govern valencià, el govern de tots els valencians, com Elvira, com jo, com tu, com nosaltres ... ha dit senzillament "NO"
"El Pocero", personatge més que dubtós del panorama immobiliari espanyol, ha oferit de franc el seu avió privat i Elvira tornará a casa.

Vergonya. Hui sent vergonya i fastic.

divendres, 23 de maig de 2008

Estáis locos los valencianos....?

No us contaré com estic d'embolicat però la veritat es que no tinc temps per a escriure. !!!
No vull fer-ne sang però amb la baralla interna que tenen els pepers i veient com amb el rumb perdut i sense trobar brúixola que els assenyale el nord (ja sabeu que ells preferixen Murcia a Catalunya) he pensat que potser que ara el Sr. Mariano diu blanc quan la Sra. Esperanza diu negre qui sap si al País Valencià ens donen unes sorpreses i ens deixes, d'una evegada, de tocar-nos el nas. Qui sap si ara admetran que parlem català a la manera de València, que els que creiem en els PPCC no som una colla de malsparits, que parlar valencià o estudiar en valencià o viure en valencianisme es natural al País.

Un amic de Madrid m'ha enviat un email que no té desperdici. Han rebut una protesta d'un mestre de música de la "Comunidad Valenciana" :
Soy profesor en varias de las escuela de música de la Comunidad Valenciana y me gustaría que fueran respetuosos con la denominación de nuestra zona geográfica que no es otra cosa que Comunidad Valenciana, se lo comento por el artículo de la nota de prensa remitida, en el cual le dan a nuestra Comunidad la demominación de País Valenciano, ¿me podrían explicar porqué?.
Me molesta que no se respete el consenso y que por mal que les pese a Vds. hay que respetar. Tengo la intención de colgar este mail en el tablón de anuncios de las escuelas en las que imparto clases como así ha sucedido en varias ocasiones que compañeros mios han manifestado en dicho tablón el rechazo al no reconocimiento de nuestras señas de identidad. Por otro lado si persisten en su actitud y muy a mi pesar me daré de baja de su boletín de noticias, o ¿les gustaría que les llamaran a Vds. País Madrileño?. Sín otro particular, esperando sepan corregir este lamentable error, se despide atte.

El meu amic no ha entés res i m'ha preguntat pel contigut del missatge. Després de consultar amb la direcciò de la seuan empresa li han contestat:
" En la noticia a la que alude hemos transcrito parráfos de notas de prensa recibidos y con los que se confeccionan alguna de las noticias del boletín. En esas notas aparecen los terminos Comarques y País Valencià que fueron traducidos como "comarcas y Pais Valenciano" Desconocemos que esos terminos debiesen ser sustituidos en la traducción , según usted, por eComunidad Valenciana.

Por otra y por tratar de comprender mejor el sentido de su mensaje hemos consultado el texto del Estatuto de Autonomia de 2006 aprobado por las Cortes Españolas y dice:
La Comunitat Valenciana surgió como consecuencia de la manifestación de la voluntad autonómica del pueblo de las provincias valencianas, después de la etapa preautonómica, a la que accedió en virtud del
Real Decreto-ley 10/1978, de creación del Consell del País Valenciano. Aprobada la Constitución Españóla fue, en su marco, donde la tradición valenciana proveniente del histórico Reino de Valencia se encontró con la concepción moderna del País Valenciano y dio origen a la autonomía valenciana."

Por otra parte observamos como numerosas organizaciones sociales emplean el termino Pais Valenciano: Partidos politicos, organzaciones síndicales, ONG's, etc. etc "

Uns dies després han rebut un nou e-mail que diu:
"No hay duda que en Madrid, están influidos por el gobierno separatista de Zapatero. Ese señor es seguidor del Barcelona y odia lo español y lo valenciano y ustedes no se enteran de nada. Vayánse a la mierda y quendense con sus envidias a nuestras playas, nuestro sol, nuestras paellas, la formula 1 y la copa america. Si Camps fuera presidente de España ustedes se tendrían que ir a comer mierda a Polonia, o sea a Cataluña"

Juan m'ha llegit el text i m' hat dit: ¿Estáis locos los valencianos....?

diumenge, 11 de maig de 2008

Aquesta setmana Reporters Sense Fronteres ha presentat el seu informe "Els perills d'informar Europa" on el País Valencià està present pel tancament dels repetidors de TV3.
RSF assenyala que els seus estudis son"molt exigents i escrupolosos", i per tant considera que aquest és un assumpte "molt greu que afecta les llibertats de la societat".
A més a més no hem d'oblidar que al president Camps li agrada el menyspreu continuat a la llibertat d'expressiò i que mai no respon al periodistes.
Supose que els dirigents, tant pepers com psoistes hui se senten molt orgullosos: El País Valencià guardonat com una illa antidemocràtica a l'Europa del segle XXI.

divendres, 2 de maig de 2008

Rita Barberá i el meu Cabanyal

Jo vaig naixer al Cabanyal, al carrer Escalante. Juguí als seus carrers i cresquí amb els meus amics: Albertet, el de la paqueteria, Alejandra la filla del retratista, Josep el fill de l'amo del magatzem de materials de construcció.... A mi aleshores em deien Nan o Nano. El Cabanyal era un barri fantàstic. A les cases n'hi havia una rajola que deia: "Fins aqui va arribar l'aigüa a la riuada el 1957"
Ens passàvem el dia al carrer, jugant, caçant parotets, comprant tebeos a les paradetes de la séquia d'En Gas i si ens donàvem alguna pesseta passàvem la vesprada sencera al cinema del carrer Escalante on amb dos pelis gaudíem bocabadats dels vaquers o dels gangsters.
Jo n'era el xiquet més feliç del món quan la meua avia em donava un parell de duros. Aleshores era el dia màgic: el "Bazar el 0,95" al carrer de José Benlliure, n'era el paradís, tot ple de joguets, pilotes, patíns ....
Al capvespre se sentien cridar els noms dels xiquets: "¡¡¡¡¡ Nan.... arreplega l'entrepà que ja s'ha fet hora de sopar !!!!! " Aleshores la gent gran treia les cadires al carrer, feia un passeig, se saludaven .... I els diumenges, després de la missa a Can Pollastre.
Que Rita Barberá diga que TVE, per emetre un reportage parlant de la barbaritat que ella i els seus han fet, "no respeta la democrácia ni la justicia", em fa plorar.... de fàstic.