diumenge, 11 de gener del 2009

Al valencià li queden dos generacions ...

Llegia al blog "Jo, Annota Matorell" que ha mort l'última persona que parlava eyak, un idioma indígena americà. Amb ella ha mort també una llengua parlada.
Josep Lluis Bausset deia en una recent entrevista que "al valenciano le quedan dos generaciones". Aquest socialista de 89 anys parla d'independència, de les traïcions dels socialistes valencians, de la terrible Barberá i de com els valencians no respecten ni coneixen els seus, diria jo, patriotes.
El fet és que a la nostra atacada i estimada llengua li queden "dos generaciones", això fa mes o menys uns cinquanta anys. És probable.
De vegades he dit que als anys seixanta i setanta, un xiquet del Cabanyal com jo, vivia en valencià sense cap problema. A la ciutat Cap i Casal, als pobles, a Alacant i a Castello i per descomptat a poblets com aleshores eren Calp, Moraira, Teulada ....

Juan Garcia Santandreu, preferisc estalviar-me els calificatius respecte aquest, vol que el nou estadi del València porte el nom de "Reino de Valencia". No faig comentaris. Només vull recordar que el club va canviar el color negre que portava sobre les 4 barres de l'escut per el blau blaver. De segur que la Rita, Camps i fins i tot el psoelistoss recolzaran aquesta idea.

El nou lider dels psoelistos sucursal valenciana, torna de nou a la carrega i começa a moure's per a canviar el PV per CV. I dic jo, perque no deixa sols les sigles amb "PSOE" si son espanyols cent per cent i cada vegada que van a pisar demanen permís a Madrid?

El vent de ponent, que ens arriba de ponent, i el vent de ponent que naix i bufa des de les nostres mateixes terres, mogut per les boques i accions de peperets i psoelistos sucursalins de Madrid, fa que cada vegada el nostre País siga mes feble, la nostra llengua estiga mes indefensa i que potser a la nostra identitat li queden, com diu Bausset, dues generacions.

Aprofitant l'hivern estic cremant a la xemeneia de casa els darrers apunts que guardava dels meus anys a la universitat. Entre els papers d'Estructura Economica de quart n'hi havia una enganxina que deia: "Volem un ensenyament lligat a la realitat sociopolitica del nostre País Valencià". Quantes il·lusions i esperançes cremades ! Com els meus vells apunts.


Ve de ponent com sempre aquest mal vent (....)
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten bombolles
de sabó davant els ulls
d'aquells que encara esperen el prodigi.
Vent de ponent com sempre, i és fal.laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.
Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja ho he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.

Miquel Martí i Pol

2 comentaris:

Anna ha dit...

Hola Joan.
Demane disculpes per haver estat tan absent en els darrers temps, segon m'ocupa massa temps.
No crec que Bausset tinga raó, s'haurà de vore, és clar, però el català ara mateix és la 7a llengua més parlada a Europa i la 13a al món. I amb un estat que la té per única llengua oficial donant tant de recolzament com l'estat andorrà, és molt difícil concloure com Bausset. Crec que la llengua s'ha de deixar per als filòlegs i que si este senyor tal i com has donat a entendre parla en castellà, n'està contribuint.
Ara bé, que al País Valencià es viu una situació sociolingüística pèssima, és evident. I el pitjor és que l'únic que pot fer alguna cosa, el govern valencià, no en fa res, sinó que contribuix a accentuar-ho. Una actitud pèssima. Tal com l'estat de la llengua.

Anònim ha dit...

Tan sols una correcció. Bausset té 99 anys.