dimarts, 29 de maig de 2007

Hui, com sempre


Com si d'un esport es tractara, cada quatre anys els ciutadans vivim els nostres jocs olimpics: les eleccions. Hui ja coneixem els resultats, i el canvi no s'ha produït al País Valencià. Durant els darrers mesos he fet nombroses intervencions en blocs, fòrums d'internet, etc, etc. Molts em deieu que estava equivocat i que era un tremendista però finalment els fets, els resultats, m'han donat la raó. I ben bé que ho sent

Al País Valencià si volem un canvi, tan sols el podrem assolir els nacionalistes progessistes. I els nacionalistes progessistes mai no hem de tornar a pactar amb partit o partits estatals. Socis estatals no ens serveixen.

Els nacionalistes progessistes hem d'admetre que n'hi han persones que son nacionalistes d'esquerres, nacionalistes de centre o nacionalistes de dretes i que tots som nacionalistes i valencians si treballem units pel PV. Buscar socis exclusivament per l'esquerra, i per l'esquerra comunista i estatalista, fa fugir a molts simpatitzants que s'ho pensen dues vegades abans d'oferir-nos el seu vot.

Els nacionalistes progressistes hem de recordar sempre que les pitjors desfetes recents que hem patit els valencians han estat amb el socialistes durant la negociació dels estatuts. El socialistes no son valencianistes, son espanyolistes. I ser espanyolista no està mal per a ells, però nosaltres som nacionalistes i som nacionalistes valencians i ells sempre ens han traït seguint instruccions de Madrid.

Al nacionalisme progressista li cal estendre la seua xarxa i posicionar-se als estrats on fins ara no s'ha prestat atencio: valencianistes de dretes, empresaris, artistes, esportistes, musics, gent guapa, etc, etc. Ens cal un canvi important d'imatge; ens cal un canvi important de màrqueting ens cal arribar a la gent que ni tant sols sap que existim. Hem d'assabentar-nos que no som el melic del món, que el País Valencià no es Catalunya i que ni el nacionalisme ni el sentiments no estan arrelats de la mateixa manera.

Hem de transmetre al ciutadans que ser valencià es "ser diferent". Que existeix un fet diferencial valencià i per tant hem de canviar d'estratègia. Desgraciadament politics i votants no actius politicament, no parlem el mateix llenguatge. Els politics busquen un lloc, un escò, un puesto on passar l'olimpiada. Els ciutadans passem l'omlipiada somiant ambs els jocs.

Quan jo jugava a voleibol u dels entrenadors que vaig tindre ens deia: "No heu d'esperar l'error del contrari heu d'esperar sempre l'encert" (per cert que aquest consell m'ha acompanyat des d'aleshores). En aquestes eleccions també hem esperat més l'errada del contrari que no el nostre encert. La campanya " adèu PP" potser no ha arribat als ciutadans com esperavem. Hem assenyalat els punts mes foscos del PP però... hem sabut transmetre el nostre projecte, hem sabut il.lusionar els votants?. No es pot assenyalar .... hem de donar respostes, hem de transmetre sentiments i il.lusio.

Votar nacionalisme es votar un sentiment. En molts llocs he escrit durant les darreres setmanes que per a molts de nosaltres un canvi de PP a PSOE era "más de los mismo" i si el canvi havia de fer-se amb el vist-i-plau del feble nacionalisme, a la llarga estariem recolzant un altre error.

Votar nacionalista es votar idealisme, es votar ídols i els nostres ídols están morts i enterrats per la dreta pero tambè enterrats pel psoe que sap que si els desenterraren, avançariem. Votar nacionalisme es votar, patria, terra, llengüa,bandera i arrels.

Cal canviar moltes coses. Canviaran?

diumenge, 13 de maig de 2007

Historia real al mateix cor de la ciutat.


A València estant, decidisc fer una volteta per tal de vore com se sent el batec de les eleccions municipals i autonòmiques. En arribar a la Plaça de l'Ajuntament, abans Plaça del País Valencià i molt mes enrere Plaza del Caudillo, encamine els meus passos cap a les taules d'una cafeteria.

Demane un café amb llet, la llet que no estiga molt calenta per favor, i un got amb dos dits d'aigua per a prendre unes pastilles. La cambrera em mira i em respon un "¿como dice?, es que no me he enterao de ná..."

Repetisc: "Café amb llet però que la llet no estiga molt calenta i un gotet d'aigua per a prendre'm unes pastilles". Mirar raret de nou i cara d'incredulitat per la seua part. " Es que no l'entiendo ¿puede hablar español?"

- "Doncs ... puc però no vull parlar en espanyol" - li responc. "Soc a València, cap i casal del País, soc al mateix centre de la ciutat, soc valencià i parle el meu idioma. En tot cas hauria de ser vostè qui parlara valencià i no pas jo espanyol

Es girà i em donà l'esquena al temps que cridava a l'encarregat: " Miguel, mira tu este señor que no entiendo lo que me pide"

- Usted me dirá ¿que le sirvo? - em digué el tal Miguel, un home al voltant dels 35-40 anys que feia el paper d'encarregat.
- Bona vesprada, volia un café amb llet, la llet que no estiga molt calenta per favor, i un got amb dos dits d'aigua per a prendre'm estes pastilles.
-Molt bé, alguna coseta més? -
- No, rés mes. Gracies- Li dic.
- I com es que no li ha entés la xica? Que li ha demanat ?
- Li he demanat lo mateix que li estic demanant a vosté però m'ha dit que no m' entenia i que li parlara en espanyol.
- Clar, es que ella no parla valencià.
- .... I ?
- No, no, res - em diu ràpidament- però que també vosté hauria pogut parlar castellà. A mes vosté no pareix una "catalanista".
- Un catalanista?, li dic. Que vol dir amb "catalanista"?
- Home ja sap, eixos d' Acció Cultural del País Valencià o els d'ERC, que abans tenien la seu ací dalt o els del Bloc. Es que eixa gent que preciament van fer una manifestació fa uns dies reclamant la TV3 i els països catalans, estant sempre amb el valencià amunt i avall....
- A vore, li dic, primer de tot el café i el got d'aigua. Després, per quina raó jo no parec un catalanista?
- Home els catalanistes son, ¿com ho diria jo?, diferents. Mes joves, mes .... radicals, mes...
- D'esquerres?
- Sí, d'esquerres però d'extrema esquerra, que jo soc d'esquerres i vote als socialistes, sap?
- Ja. Aixi que jo, que porte jaqueta i corbata, he passat els quaranta, parec un executiu i no soc sospitós de pertànyer a l'extrema esquerra ... no puc posar-me al meu lloc, fer servir la meua llengua a tot arreu i defensar allò que es nostres. Es això el que vol dir-me?
- Home, no ho se ....

Si be pot paréixer una "historieta", es una historia absolutament real.

divendres, 11 de maig de 2007

el fracàs


Disabte passat 5 de maig, els valencians, i també hauriem de dir que els no valencians, ens jugaven molt: Ni mes ni menys que la defensa dels drets davant la censura, en aquets cas, dels populars.

Al País Valencià n'hi han de dues postures. Però no ens hem de confondre perque una es la nostra, la dels nacionalistes, (tant li fa si som de dretes o d'esquerres) . i l'altra es la postura que recolzen pepers i soistes. Després dels anys no ha arrelat el sentiment valencià entre els valencians. I això es un problema perque a poc a poc perdem cada dia nostra identitat. I

Tant li fa si estavem set, setanta o setanta mil. No estavem els ciutadans mobilitzats per la defensa dels nostres drets. I això es un fracàs de tots. I al capdavant de tots els responsables del fracàs no sols els nacionalistes sino el soistes que son govern a Espanya i volen ser govern al PV.
No estaven els politics del País, no estava la ciutadanía. Només un grapat de nacionalistes, sols com sempre. Aixì no anem

diumenge, 6 de maig de 2007

EL PONT AERI I EL RESPECTE ALS CLIENTS


Las companyies aèries es burlen i es riuen dels viatgers. He estat treballant uns dies a Barcelona. He acabat i decidisc tornar Madrid quant mes aviat millor per tal de continuar preparant coses per a la setmana. Arribe a l'aeroport d'El Prat. ¿Busque un bitllet en alguna companyia de vols regulars o me'n vaig directament al pont aeri? El pont aeri és més car i no et donen ni un got d'aigüa però .... Directament me'n vaig al Pont Aeri. 207 € per un Barcelona - Madrid que ix a 15,45 h. Be, això farà que estiga a les 16,45 h en la T-4 i abans de les 17.30 a casa. Pague. Sona el mòbil. És el càrrec de la targeta. Embarcament JA per la porta 15. Vaig volant. Falten pocs minuts. Passe el control de seguretat. He separat l'ordinador de la resta de les coses. He buidat les butxaques, m'he llevat el cinturó ...... Arribe a la porta 15. Sorpresa. IBERIA ha decidit cancel·lar el vol i fer-nos embarcar en un altre a les ..... 17,45 h. Dos hores després!. M'ho podien haver dit quan vaig pagar el bitllet, o quan estava facturant. IBERIA es riu dels viatgers. Per a ells som simplement merda.

dimecres, 2 de maig de 2007

Qüestio de màrqueting - 1 - (...tot parlant seriosament)


Us heu preguntat per quines raóns el valencianisme no arrela mes profundament.? En un món on el consum es la clau, al valencianisme polític li manca un bon màrqueting per tal d'arrelar de forma majoritaria a la societat civil.

Hui en dia la imatge, el màrqueting i les estratègies de mercat son la clau. I els politics i els sues estratègues haurian d'anar pensant-lo.
Tenim actors i actrius, esportistes, arquitectes, metges, empresaris, bisbes, musics.... però quants tenim a les nostres files? quants militen en el valencianisme? Un xicotet acte de valencianitat de qualsevol personatge públic o "famós" valencià faria molt mes pel valencianisme que els anys de dur treball valencianista que tots nosaltres hem fet.

Imagineu-vos per un instant a Albelda, Vicente, Juan Carlos Ferrero, Nuria Roca, Ximo Rovira, Santigo Calatrava, Hector Barberá .... com activistes del valencianisme. Quina repercusió hauria tingut la presencia d'algu dels esmentats a l'acte de La Carrasqueta? Marqueting.Imagineu-vos a l'església valenciana, els bisbes valencians fent un declaració en favor de la llengua, de la llibertat d'expressió ( ..i per tant de la llibertat d'emissió). Marqueting.
Tal vegada no sabem vendre el valencianisme com cal .....

dimarts, 1 de maig de 2007

Qui son els culpables ?

Qui es el culpable ? Tant sols el govern del pp o també els altres partits que han fet el paper de còmplice tot aquests anys ?
Hui llegia a la premsa que el govern de la Generalitat, perduda la primera part del combat pel tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, han decidit demanar 300.000 € a ACPV.

Els socialistes valencians així com la resta dels partits espanyolistes, alcen ara una mica la veu, però monés que una miqueta, ja que bufen vents electorals. Però ells, mai no han fet res en la defensa dels drets que com a valencians tenim.

Com li escrivia fa poc a Galiana, això de jugar a voltes el paper valencianista, a voltes el mes complaent paper de servidors de Madrid, marca molt clarament la politica d'alguns, de molts al País Valencià. Jo diria que gairebé de tots els que no son valencianistes. I els soistes no ho son.

Tots ells son els culpables. I si no, feu una ullada endarrera: El primer fou Guerra, pero també tots i cadascún dels socialistes valencians que no tingueren valor de donar un cop de puny damunt la taula i anar-se´n. I alershores allò ens va suposar la perdua de la bandera, la llengua i el nom del nostre País.

Hui, molts dels "ja en tenim prou" encapçalats per Plá, no es planten davant del govern espanyol però tampoc no volen alçar la veu aqui, no siga que un caire masa valencianista els hi faça perdre vots. Sé que politicament no es correcte dir-ne això. Però aixi ho pense.

I recordeu que "... hem de sortir al carrer, junts, molts, quants mes millor, si no volem perdre-ho tot."