Jo vaig naixer al Cabanyal, al carrer Escalante. Juguí als seus carrers i cresquí amb els meus amics: Albertet, el de la paqueteria, Alejandra la filla del retratista, Josep el fill de l'amo del magatzem de materials de construcció.... A mi aleshores em deien Nan o Nano. El Cabanyal era un barri fantàstic. A les cases n'hi havia una rajola que deia: "Fins aqui va arribar l'aigüa a la riuada el 1957"Ens passàvem el dia al carrer, jugant, caçant parotets, comprant tebeos a les paradetes de la séquia d'En Gas i si ens donàvem alguna pesseta passàvem la vesprada sencera al cinema del carrer Escalante on amb dos pelis gaudíem bocabadats dels vaquers o dels gangsters.
Jo n'era el xiquet més feliç del món quan la meua avia em donava un parell de duros. Aleshores era el dia màgic: el "Bazar el 0,95" al carrer de José Benlliure, n'era el paradís, tot ple de joguets, pilotes, patíns ....
Al capvespre se sentien cridar els noms dels xiquets: "¡¡¡¡¡ Nan.... arreplega l'entrepà que ja s'ha fet hora de sopar !!!!! " Aleshores la gent gran treia les cadires al carrer, feia un passeig, se saludaven .... I els diumenges, després de la missa a Can Pollastre.
Que Rita Barberá diga que TVE, per emetre un reportage parlant de la barbaritat que ella i els seus han fet, "no respeta la democrácia ni la justicia", em fa plorar.... de fàstic.
1 comentari:
Hola Nano! són fill de la riuá del 57 i vivía al 340 del Carrer Escalante.Els meus tios al carrer José Benlliure, al costat de la via i la acèquia.Al mes de vida i
al perdre-ho tot sen'anem cap a
Tarragona tornant al Cabanyal per
engreixarme tots els estius, a casa
del tio Rabaxol i tia Tonica.El Quelo treballaba a fab.Àguila.Tenim el mateixos records i gustos hem dic Paco i estis orgullós del meu Cabanyal
encara que la Rita...me calle no val la pena desde la distància sempre d'empeus els homes i dones del Cabanyal viuran com testimonis vius de persones com cal.Amunt El Cabanyal i amunt el Llevant!
Publica un comentari a l'entrada