dilluns, 13 d’abril del 2009

Els patidors passatgers

Després dels darrers canvis que he tingut al meu àmbit personal – familiar, després d'una setmana de treball a Frankfurt i després de la setmana de pasqua que si bé hauria volgut que fos una setmana per a tindre la ment en blanc, ha resultat una setmana sense dormir amb el cap ple de problemes i preocupacions torne a escriure algunes tonteries.

De vegades em dic que hauria d'obrir un web o un grup al facebook per tal de "defensar" la dignitat de tots els que hem de sofrir el martiri dels aeroports i les companyies aeries. Qualsevol dia en pujar a l'avió l'hostessa ens fotrà una hòstia per si un càs i després, una vegada asseguts ens fotrà una segona per tal de marcar distancies i desprès.... ja parlarem.

Tant li fa si és una companyia low cost com si no.. A l'aeroport de Frankfurt, després d'una setmana fora de casa els "amics" de Lufthansa em deixaren tirat un parell d'hores, Cap explicació, mes enllà que el vol previ arribaria uns minuts endarrerit. Si a 120 minuts li diuen "uns" minuts doncs sí, el vol anava endarrerit uns 120 minuts. El miracle alemany va fer que al panell informatiu el vol sempre tinguera sempre la mateixa hora d'eixida: les 20,15 h., amb una llum verda intermitent anunciant l'embarcament inmediat des de les 19,30 h fins les 22.00 h quan ens digueren que JA podiem somniar amb passar el cap de setmana a casa.
Divendres passat el vol deTenerife Nord va eixir també amb dues hores de retard i en aquest cas la companyia era Vueling. Un punt en comú: Cap explicació, cap disculpa, cap merda. Si poguera posar juntes les hores perdudes als aeroports arreu del mon em podria anar uns quants mesos de vacances.
I que dir dels seients ... Cada vegada mes estrets i mes junts, Jo faig un metre huitanta i us promet que ja fa anys que no cresc ni un milimetre i cada vegada em costa mes ficar les cames i col-locar el braç al reposabraços. Preferisc no imaginar que haurien de fer en cas d'emergència.
Millor no parlar dels no-aperitius, no-dinars, no-sopars, no-begudes, no-diaris, no-res no siga que ens toque treure de la butxaca alguns euros.
Així que si algu pensa com jo que m'ho diga i serem dos per a començar campanya per la dignitat dels patidors passatgers.

2 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Home, doncs jo m'apunte. Malgrat no viatjar massa en avió, sempre que ho he de fer acabe pensant si tot plegat compensa... I sempre acabe concloent que sí perquè l'estalvi de temps és considerable, però els problemes i obstacles "a superar" són tants que n'acabes beeeen fart...

efe ha dit...

L'objectiu de les companyies no és que el passatger estiga còmode, sinó fer diners. I en això supose que cada vegada van millor.