A l'àmbit religiós respecte a tothom, creients, no creients, agnòstics, cristians, musulmans, budistes.... Respectar no és coincidir. Creure o no creure es un acte ìntim i personal. Les creences religioses pertanyen a l'àmbit mes ìntim i personal de cadascú.. Creus i parles amb el teu déu; no creus i és un bon temps per a les vacances.Mai no he pogut entendre per quina raó han d'eixir al carrer per tal que tothom sapiga que són els mes fervents seguidors de Crist o els mes fervorós dels islamistes. No entenc als uns com tampoc no entenc als altres. Però respecte - i fins admire - a tots.
Dissabte sant em vaig trobar amb una processó. Tractant de mirar sols la part escènica i no pas la religiosa, una volta mes vaig pensar que allò no tenia cap sentit. Davant, unes persones vestides com el KKK; a continuació els cofrares carregant amb les figures o les creus; el retor, senyores amb peineta, sabates lluentes i tones de joies, músics militars ...
A les voreres turistes bocabadats preguntant-se pels kukusklaners, les enjoiades i eixa estranya manifestació on potser tan sols hi mancaven "los toreros". Quin espectacle per omplir les targetes de memòria de les maquines digitals !No vull paréixer irrespectuós amb ningú, però si l'estat es aconfessional fer mostra publica de les creences i de les festivitats religioses vinguen d'on vinguen no es pot admetre mai.
Queda molt lluny aquella setmana santa al Cabanyal quan no n'hi havia ni programes de radio ni de televisió i els cines tancaven les portes fins diumenge i els xiquets no podiem cantar, jugar, córrer, menjar carn o anar a la platja .... Però arribava el diumenge i tot tornava a la normalitat i m'en anava amb el meu pare i el meu oncle al Bar El Pollastre - carrer d'Escalante - on el meu pare, fent l'ullet, demanava un "blanc i negre" de botifarra i llonganisa !!!Tot havia acabat: La setmana i les vacances. Tornava el temps d'escola de nou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada