S'operaria vosté en aquest hospital? Exigisca la veritat, la seua salut està en joc. 1ª Part

" Un dia qualsevol, un govern hipotètic decideix unilateralment que el seu sistema sanitari no és eficient financerament parlant, doncs han construït hospitals en llocs remots on no hi ha pacients per atendre. Aquests hospitals han costat una milionada, ja que determinades empreses constructores i algun govern regional han pressionat doncs volien licitar contractes multimilionaris, al marge de la necessitat real d'un hospital.

Paral·lelament, una xarxa d'empreses estrangeres mostren el seu interés per participar en la privatització dels hospitals, amb el pagament previ de les corresponents comissions. Coincidint en el temps amb una crisi financera internacional i rebent pressions europees per a reduir el dèficit, aquest govern hipotètic que navega a la deriva improvisa.

En compte de racionalitzar la xarxa, el govern decideix mamprendre una campanya d'assetjament i derrocament contra els facultatius sanitaris, que "només" són treballadors ben qualificats. Se'ls acusa públicament d'afonar el sistema sanitari espanyol. Aquests bocs expiatoris pagaran els plats trencats d'una gestió ineficaç i un entramat de preus justs polítics i econòmics.
Es diu als ciutadans que aquesta mesura és necessària perquè tindran un servei mèdic més barat i eficaç. I l'opinió pública i les forces polítiques aplaudeixen la mesura perquè no entenen de detalls tècnics i a més a més s'ha desenvolupat una campanya de demagògia i propaganda política que ha funcionat.

Conseqüentment, aquest govern hipotètic, en connivència amb determinats directors dels hospitals, els amics de les constructores i certes forces afins decideixen promulgar un "decretazo" sobre les condicions laborals dels facultatius sanitaris, botant-se a la torera el seu Conveni Col·lectiu, l'Estatut dels Treballadors i la Constitució. El "decretazo" portava mesos redactat, i de fet s'han introduït oportunament determinades clàusules que beneficien a un entramat d'empreses i persones concretes.

Mesos després, la premsa comfirma que han augmentat les llistes d'espera i que els errors mèdics s'han disparat. La població no entén res.

Passem a explicar les causes

Reducció de les dotacions:
Si abans una operació era d'un equip de 10 persones, ara s'exigeix que siguen 5 per a estalviar-se cinq sous. Els 5 que queden no donen abast i cometen errors. Es ressent la qualitat del servei i els pacients són tractats com ramat. Si els familiars protesten, el director de l'hospital tira la culpa al cirurgià sense miraments.

Reducció dels temps de descans:
El cirurgià, l'anestesista i les infermeres han vist reduïts els seus descansos, tant dins del torn com entre torns. Si fan servici de dia, per cada 7 hores descansen 1 hora 45 minuts. Però a la nit descansen una tercera part del temps -de vegades dormen només tres hores-. Si protesten, els expedienten. Operen dormits i cometen errors i  .....entre torns no hi ha 12 hores de descans, tal com marca la Llei.

Augment de la càrrega de treball:
Abans es feien 3 operacions al dia. Ara se'ls exigeix que realitzen 6 amb menys personal. A més se'ls exigeix que s'emporten al quiròfan els expedients endarrrits per a omplir-los mentres operen i també se'ls exigeix amb amenaça d'expedient que òmpliguen 56.000 folis mensuals detallant tot allò que fan. També se'ls exigeix que polsen un botó en una absurda maquineta que fa "ping"  i que està oblidada en un cantó del quiròfan, comprada a preu desorbitat a una empresa que col·labora amb el propietarii de l'hospital.
Els cirurgians estan saturats. Demanen més personal, però es reitera que el personal disponible és més que suficient. Paral·lelament una empresa filial dels hospitals convoca un màster avançat en cirurgia .... amb un preu per matricula de 45.000 euros.

Augment de la jornada mensual, servicis exprés i torns aleatòris:
Tot el personal de quiròfans treballarà obligatòriament la jornada mensual que dicte arbitràriament el director de l'hospital, el ministre de sanitat i el text del "decretazo", sense poder veure els seus familiars, independentment del seu conveni col·lectiu, d' allò que diu l'estatut dels treballadors.
Alguns especialistes tenen només dos dies de descans al mes.

Desaparició del "sleeping day":
Abans, després d'un torn de nit, es comptava amb un dia sencer de recuperació de facultats i descans. Ara no. Han augmentat els accidents de trànit  , perquè els facultatius estan estressats i es passen la vida a la carretera.
Quan tornen a sa casa se'n van al llit sense saludar els fills. Quan es desperten estan de mal humor. Dinen malament, dormen malament, els seus assumptes personals estan empantanats.
Alguns comencen a donar-se de baixa, perquè ja no poden més. Els fa por de cometre un error que li coste la vida a un pacient. En donar-se de baixa, els directors d'hospital els acusen d'absentisme i els posen detectius i inspectors.

Publicació de procediments per via exprés sense estudis previs:
Al mig d'una operació, arriba una carta del director de l'hospital i del cap finacer exigint que es reduïsca el nombre de vials de plasma per a les transfusions, i que s'estalvien cotó i gases. El director de l'hospital, amb formació d'enginyer, li obliga el cirurgià a emprar determinat bisturí i no un altre, perquè ell és el gestor de l'hospital.

Abaratiment del servici:
Es comença a contractar facultatius aturats del sud-est asiàtic. No parlen la llengua del país i els seus títols s'han convalidat en un despatx perquè no  hi ha temps . Els integren ràpidament en els equips de treball, però com gairebè no coneixen l'idioma es produeixen errors constants. El cirurgià té verdaders problemes per a comunicar-se amb l'anestesista durant l'operació. ...
Es trasllada forçosament als facultatius dels hospitals amb pocs pacients a altres centres. En aquests hospitals s'implanta un servici mèdic "low cost" proporcionat per carnissers i arrancaqueixals ambulants. S'enganya a l'opinió pública i es diu que aquests nous professionals oferiran el mateix nivell de seguretat i qualitat del servici.

Ambient de coacció:
Cada dia els professionals de la medicina reben per escrit un munt de directrius sobre temes operatius diversos i s'els amenaça amb sanciós i expedients si no son acatades, tant li fa si son segures o no. Quan cursen una petició per escrit sol·licitant aclariments, reben la callada per resposta i se'ls remet al text de la llei.
Els caps intermedis són coaccionats amb l'amenaça d'expedients si al seu torn no pressionen als facultatius per tal que treballen en aquestes condicions. L'hospital pareix un camp de concentració.
Si els metges decideixen denunciar les seues condicions laborals i advertir sobre els riscs per a la salut del pacient se'ls acusa d'irresponsables.

Escarni públic:
El ministre de sanitat ix constantment als mitjans de comunicació posant als facultatius sanitaris a caure d'un burro. Els seus fills dels professionals de la sanitat ja no s'atreveixen a dir que el seu pare o la seua mare són metges, o anestesistes, o infermeres.
Els directors dels hospitals declaren als mitjans de comunicació que els cirurgians fan vaga de zel i que són uns mals professionals, contribuint així a la degradació moral del col·lectiu sanitari. És com si la NASA diguera que els seus astronautes són una merda.

Falta de transparència:
Els directors dels hospitals prohibeixen l'entrada de periodistes ja que volen ocultar les condicions reals dels quiròfans doncs si es desvelaren aquests fets quedarien en evidència, hi hauria dimissions i cessaments i pagarien un preu polític.

Falta d'independència del regulador i del proveïdor:
Es designa com a director de l'Agència del Medicament a un executiu de Bayer.

Pressions econòmiques, politització, privatització i estafa als consumidors i usuaris:
Determinades  empreses que fabriquen material quirurgic pressionen els hospitals per tal que compren material. Els hospitals i el govern diuen que quan acaben amb els elevats sous dels cirurgians hi haurà diners per a tots. Els ciutadans pagaren amb els seus imposts els hospitals, però ara se'ls cobrarà per cada intervenció doncs s'ha venut els hospitals a determinades empreses privades. Els ciutadans paguen les coses dues vegades i reben un servici infame.

S'operaria vosté en aquest hospital? Exigisca la veritat: és la seua salut la que està en joc"