divendres, 30 de març de 2007

de sobte


Un bon dia te n'adones que et penjen coses. Et penja el cul, que ja no es tan ferm com abans, et penja la pell de la cara, de les cames, dels braços i molt especialment la de la papada.No se com suceeix pero la crisi no hi arriba als quaranta sino quan de cop i volta te'n mires de reüll a l'espill de l bany i descobreixes que ja no ets com abans. I "com abans" tampoc no n'hi era res especial; no més mirer-te i i agradar-te mes que ara. Pero de cop i volta ten ixen un munt de defectes que abans no veies: Unes arruges al voltant dels ulls, un mal a l'esquena que no s'en vol anar, les ulleres que has de fer servir per a qualsevol cosa que has de lleguir i que tinga una lletra que no siga XXL, com la data del calendari del rellotge que mistoriasament ha encogit. I no parle del fastidi que suposa estendre els braços per tal de posar a mig metre qualsevol escrit.La crisi arriba quan et descobreixes trencant els apunts de la universitat que un día vas guardar no saps ben bé perqué. També trenques velles fotografies i vells papers que han perdut tot sentit.Pases per una etapa que podries anomenar com minimalista perque has decidit possar-li un mom qualsevol, pero que en realitat es una neteja.Ua neteja renovadora perque renoves tot lo vell pero noves coses que probablement no farás servir mai com mai no vares fer servir els apunts una vegada digueres adeu a l'aula

Cap comentari: