Historia real al mateix cor de la ciutat.

A València estant, decidisc fer una volteta per tal de vore com se sent el batec de les eleccions municipals i autonòmiques. En arribar a la Plaça de l'Ajuntament, abans Plaça del País Valencià i molt mes enrere Plaza del Caudillo, encamine els meus passos cap a les taules d'una cafeteria.

Demane un café amb llet, la llet que no estiga molt calenta per favor, i un got amb dos dits d'aigua per a prendre unes pastilles. La cambrera em mira i em respon un "¿como dice?, es que no me he enterao de ná..."

Repetisc: "Café amb llet però que la llet no estiga molt calenta i un gotet d'aigua per a prendre'm unes pastilles". Mirar raret de nou i cara d'incredulitat per la seua part. " Es que no l'entiendo ¿puede hablar español?"

- "Doncs ... puc però no vull parlar en espanyol" - li responc. "Soc a València, cap i casal del País, soc al mateix centre de la ciutat, soc valencià i parle el meu idioma. En tot cas hauria de ser vostè qui parlara valencià i no pas jo espanyol

Es girà i em donà l'esquena al temps que cridava a l'encarregat: " Miguel, mira tu este señor que no entiendo lo que me pide"

- Usted me dirá ¿que le sirvo? - em digué el tal Miguel, un home al voltant dels 35-40 anys que feia el paper d'encarregat.
- Bona vesprada, volia un café amb llet, la llet que no estiga molt calenta per favor, i un got amb dos dits d'aigua per a prendre'm estes pastilles.
-Molt bé, alguna coseta més? -
- No, rés mes. Gracies- Li dic.
- I com es que no li ha entés la xica? Que li ha demanat ?
- Li he demanat lo mateix que li estic demanant a vosté però m'ha dit que no m' entenia i que li parlara en espanyol.
- Clar, es que ella no parla valencià.
- .... I ?
- No, no, res - em diu ràpidament- però que també vosté hauria pogut parlar castellà. A mes vosté no pareix una "catalanista".
- Un catalanista?, li dic. Que vol dir amb "catalanista"?
- Home ja sap, eixos d' Acció Cultural del País Valencià o els d'ERC, que abans tenien la seu ací dalt o els del Bloc. Es que eixa gent que preciament van fer una manifestació fa uns dies reclamant la TV3 i els països catalans, estant sempre amb el valencià amunt i avall....
- A vore, li dic, primer de tot el café i el got d'aigua. Després, per quina raó jo no parec un catalanista?
- Home els catalanistes son, ¿com ho diria jo?, diferents. Mes joves, mes .... radicals, mes...
- D'esquerres?
- Sí, d'esquerres però d'extrema esquerra, que jo soc d'esquerres i vote als socialistes, sap?
- Ja. Aixi que jo, que porte jaqueta i corbata, he passat els quaranta, parec un executiu i no soc sospitós de pertànyer a l'extrema esquerra ... no puc posar-me al meu lloc, fer servir la meua llengua a tot arreu i defensar allò que es nostres. Es això el que vol dir-me?
- Home, no ho se ....

Si be pot paréixer una "historieta", es una historia absolutament real.