divendres, 17 d’agost del 2007

Mireu Mira ....

Llegia un article de Mira publicat al diari Avui i reproduït a molts mitjans entre ells el diari Levante.
"Fins i tot quan jo era menut, recorde perfectament que el català era percebut com una cosa estranya, distant i diferent. Ningú pensava en clau d'unitat de la llengua, tret d'una elit molt reduïda. La massa de la gent tenia una percepció segregada de l'idioma: el valencià era una llengua, el català una altra. En aquest sentit, als anys seixanta vam partir de zero, pràcticament, tret d'uns antecedents minoritaris, d'uns cercles reduïts selecte"

Mira ha renegat durant els darrers anys de moltes coses. Per convinença, que no crec que por convenciment total.
Mira sempre troba un paraigües a temps.... Ha renegat dels Països Catalans i ara regateja amb les arrels de la llengua. Llastima de Mira. El proper pas potser será parlar-ne del blau. Mira es sentirá molt cofoi. Altres, molt desenganyats. Jo aprofite per a dir-li a Mira que a casa de la meua iaia (dona de dretes de tota la vida, res sospitosa de polemiques llingüistiques i que va morir als anys 60 quan jo era xicotet i quan encara la polemica no havia nascut) sempre vaig sentir dir que català, valencià i mallorquì eren la mateixa llengua parlada amb diferents accents i de vegades amb paraules particulars de cada "provicincia". Ella es sentia a prop de Barcelona i Mallorca per la llengua i per la cultura que compartien amb València.
Probablement el meu país i el Mira no son el mateix país.