diumenge, 12 d’agost del 2007

XIRINACS

He conegut la mort de Xirinacs per la ràdio. He pres d'un prestatge els seus diaris de presó:" L'espectacle obsessiu" i "Entro en el gran buit". Entre les fulles hi havia un vell bitllet de metro amb data de Maig 1976 i un marca-pàgines del 50è aniversari de la Festa del Llibre. Vaig llegir els dos llibres de Xirinacs als matins camí del treball i a la vesprada camí cap a la facultat. La personalitat del cura Xirinacs em va impressionar. Aleshores vivíem un temps gris i la lectura del seu "Diari de Presó" era el reflex del temps que havíem viscut i que encara vivíem. Era el reflex d'un convençut defenssor dels Països Catalans i allò era important per a mi, un valencià tambè convençut defenssor dels PPCC. No he compartit moltes de les coses de Xirinacs, però sí d'dlatres.

Hui, llegint la noticia de la seua mort així com les paraules
de comiat que ha deixat escrites pense que esta era una eixida molt d'ell, fart de tantes coses, fart de no assolir l'objectiu si no d'uns Països Catalans independents al menys d'uns Països Catalans reconeguts com a unitat dintre de l'Estat Espanyol, amb el reconeiximent d'una unitat llingüistica i cultural i amb el reconeiximent d'una bandera,

Hui llegint la noticia de la seua mort veig tots els anys que han passat, que ens han caigut a sobre.