Cada volta els viatges son mes estupids. Quatre hores tirat a l'aeroport d'Amsterdam i per tant 4 hores que he d'afegir a les mes o menys nou hores Amsterdam-Bangkok i les tres fins Taipei. Total vint-i-tres hores des que va començar el primer vol.

Tinc sort perque puc dormir bé als avions, aixi que he fet set horetes adormit com cal. Taiwan es un país que ha canviat molt en molts pocs anys, però on mai no em vindria a viure. Una cosa que sempre veig molt clara quan soc lluny de casa: Com estime el meu país petit.

Al Ipod algunes cançons de l'Ovidi. Ho sent, pero soc gran i Ovidi va ser part de la meua banda sonora (com diuen ara):

Tot ben senzill i ben alegre.Em creureu mort.

Jo no hauré mort.

Faré vacances!

El color negre que tant m'estime,

se'n vindra amb mi.

Jo sol de negre!

Beveu conyac,i vi i caçalla.

I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".

Ràpidament,em boteu foc.

Sóc valencià!

Si no és molèstia per als amics,

amb una capsa de cartó,

fiqueu la pols d'un servidor,

i el millor llibrede poemes d'aquell poeta que creieu.

Es per anarpassant l'estona amablement......