Fa setmanes que no pare. Viatges, reunions, treball, treball i encara mes treball. A més a més he canviat el portàtil i això vol dir que si tinc una estona he d'instal·lar programes fer el "transvasament" de dades de l'equip vell al nou, etc, etc.
S'acosta Nadal...¡agggg! Em fa por. El trànsit es ara el "no-trànsit" ja que els vehicles no es mouen. Tothom és al carrer. Tots ens deixem els diners que tenim i els que no tenim. Soparem conill? Deixarem un euro de propina després de fer un cafè? Merda.
Ens han tancat TV3 i això em fa viatjar a la fosca nit dels 70- la nit es llarga, deia Raimon -. Però la societat valenciana preferix a Rita, el futbol, som lo millor del món per a ofrenar noves .glòries
I cada vegada som menys. A poc a poc ells van assolint els seus objectius. I nosaltres ens quedem sols. De res no servix explicar als amics, als companys i a la gent més jove que hem conegut com la gent parlava la nostra llengua amb normalitat quan el general encara feia les seues, que als anys 60 eixe diari que després va recolzar tots els atacs en favor del secessionisme parlava del País Valencià i que en deixar el Cap i Casal de la Ciutat de València i de camí cap a les comarques del sud, a tots el pobles es penjaven quatribarrades sense blau.
Soc pessimista? Sí. Mai no oblide el que un dia vaig sentir a Madrid a un gran valencianista: " Pareix que un bon valencià es el que neix a València i després se'n va a Madrid a dir a tot que sí oblidant les arrels, la llengua i la pàtria per a tornar finalment a la terreta a gaudir del sol, la paella i els passeigs per la platja al temps que rebutja els típics-tòpics valencians i enyora l'oportunitat perduda.