Assegut davant l'ordenador esperant el vol que em portara de tornada a casa via Bangkok i Amsterdam, voldria trencar aquest maldit teclat mig xines mig occidental on cada tecla te no se quants simbols. Escric com quan jo n'era petit i ma mare m'ensenyava a escriure a maquina durant les vesprades d'estiu amb una maquina Olympia i un vell metode d'escriptura cega de tapes blaves i blanques.
No trobe els accents i cada volta que vull fer un apostrof o una coma em fa por que aquesta maquina del dimoni es revele i m'esclate. estic dels nervis. crec que es fa mes dificil escriure amb aquest teclat que sense les ulleres, aixi que no vull ni pensar quin seria el resultat d'un arriscat exercici d'escriptura sense ulleres amb aquest teclat. de segur seria encara pitjor que quan omplia les famoses //quartilles// que ma mare em donava buides, blanques i inmaculades i que jo havia d'escriure amb cura sota el risc d'un dels seus castics.
be, doncs torne a casa i ja estic somiant amb el puente tot i que quan arribe dema m'en anire directe cap a l'oficina per tal de revisar els mails.... si es que l'avio vola i no cau i les hostesses no em castiguen!!!