dissabte, 31 de març de 2007

Censura: Una pregunta.




Una vegada que he tornat a casa fulleje els diaris de paper i electronics. Sembla que ara , si a TV3 censuren el terme de País Valencià i anomenen el nostre territori com Comunitat Valenciana, el Molt Honorable President Francisco Camps donarà el seu vist-i-plau per tal que TV3 continue les seues emisions al País.
Curiós. No n'hi ha cap problema si a TVE, A3, Tele5 , etc, ens diuen "levantinos"; ells se senten orgullosos si parlen d'aquesta terra com del "Levante" i ja es el sumun si s'afegeix la paraula "español":Levante Español es el máxim per a tots ells, pero el terme País Valencià mai no será admés. Malgrat tot País Valencià era el terme inclòs al preambul del vergonyós estatut del 82. Pero no parlaré ara d'alló.
El cas es que esta gent tant, els politics que hem de sofrir, ni estimen la nostra terra, ni la nostra llengua, ni la nostra cultura ni la nostra identitat.
Però com pot pensar el Sr. Camps que hui es pot demanar "censura"? Es una llàstima que encara no sàpia ell i altres, psoers inclosos, que la censura va desapareixer fa anys. Es una llàstima qui diu tindre "taraná" no defense els drets que els valencians tenim a no perdre les arrels. No es estrany si pensem que els seus companys ens van trair pactant el vergonyós estatut del 82. I es natural si pensem que el senyor del "taraná" tambe va pactar amb el PP el fastigós estatut actual.

Jo per principi lluite contra tot allò que em prohibeixen. Defense el terme País Valencià perque com he escrit centenars de vegades, el nom de Comunitat Valenciana va ser parit per un munt de politics antivalencians. Aixi que una pregunta Sr. Camps: Com pena censurar aquest bloc?

divendres, 30 de març de 2007

de sobte


Un bon dia te n'adones que et penjen coses. Et penja el cul, que ja no es tan ferm com abans, et penja la pell de la cara, de les cames, dels braços i molt especialment la de la papada.No se com suceeix pero la crisi no hi arriba als quaranta sino quan de cop i volta te'n mires de reüll a l'espill de l bany i descobreixes que ja no ets com abans. I "com abans" tampoc no n'hi era res especial; no més mirer-te i i agradar-te mes que ara. Pero de cop i volta ten ixen un munt de defectes que abans no veies: Unes arruges al voltant dels ulls, un mal a l'esquena que no s'en vol anar, les ulleres que has de fer servir per a qualsevol cosa que has de lleguir i que tinga una lletra que no siga XXL, com la data del calendari del rellotge que mistoriasament ha encogit. I no parle del fastidi que suposa estendre els braços per tal de posar a mig metre qualsevol escrit.La crisi arriba quan et descobreixes trencant els apunts de la universitat que un día vas guardar no saps ben bé perqué. També trenques velles fotografies i vells papers que han perdut tot sentit.Pases per una etapa que podries anomenar com minimalista perque has decidit possar-li un mom qualsevol, pero que en realitat es una neteja.Ua neteja renovadora perque renoves tot lo vell pero noves coses que probablement no farás servir mai com mai no vares fer servir els apunts una vegada digueres adeu a l'aula

dimarts, 27 de març de 2007

Les academies


Hui soc a Alemanya i escric assegut mirant passar els cotxes japonesos per una autopista de Frankfurt desde la finestra d'un hotel espanyol.

Llegia fa uns minuts a la premsa digital que un munt d'academies de la llengua ¿espanyola? han aprovat les bases gramaticals comunes del segle 21. Curiós. Cap valencià d'eixos que parlem en castellá pero que diuen sentir-se valencians-valencians, admet que la llengua valenciana i la catalana tenen arrells comunes, que som branques del mateix arbre. Pero sí entenen, admenten i veuen clarament que alló que parla un mexicá es paregut, semblant ... una varietat dialectal de la llengua parlada a Madrid o per ells mateixos al carrer del seu poble

Un mexicà pot dit "carro" i el nostre valencià-valencià diurá cotxe. ¡Normal. Tots parlem la llengua de Cervantes! Pero admetre que valencians, catalans i mallorquins parlem el mateix ....

això mai !!!!! La lleguna d'Ausias i Fuster o Pere Quart ¿la mateixa?. No, mai!

Si es que per això Nosaltres ...exvalencians

dilluns, 26 de març de 2007

Una nit a Madrid


Hui feia una volta per la xarxa quan he trobat alguns blocs de gent coneguda. Mai fins ara havia pensat escriure o tindre un bloc pero tot canvia fins i tots els mes fermes pensaments. El meu fill tambè escriu el seu propi bloc i sovint conec coses llegint-ho que no coneixia directament.

Bé, tot es una nova experiencia. Faré proves per uns dies i després ja vorem.

Hui soc a Madrid, aquesta cada dia menys acollidora ciutat. Es una bogería. Ja ha començat la primavera i fa mes fred que al mes de gener o que a nadal. Ser valencià a Madrid tampoc no es una tasca senzilla pero d'aixó ja en parlarem. Hui nomes que faig una prova per tal de comprovar que l'experiment funciona i que fer servir les tecnologies no es gaire complicat. He de dir-vos que son una força inutil.

Hauria d'explicar la raó del titol del bloc " Qui perd els origens, perd identitat" Bé, es senzill. Es tracta d'un vers d'una canç'o de Raimon. Mirant als politics que governen el nostre País Valencià, no ens sentim identificats, pero tampoc no ens veiem reflectits en els que fan oposiciò. A poc a poc han deixat el territori ple de camps de golf, ciment, apartaments, etc, etc, Una merdeta.
No volem perder els origens per tal de no perdre al nostra identitat.