dimecres, 29 d’agost de 2007

"L'AUGC demana tolerancia als nacionalistes valencians


Sempre som nosaltres els que hem de ser tolerants. Es curiós. Fa segles que els nostres drets van ser trepitjats. Després de 30 anys des que va pujar al cel el General, encara no hem recuperats els nostres furs o el ple dret de fer servir la nostra llengua amb normalitat ... i encara ens demamen que siguem tolerants.
Recomane la lectura d'aquesta noticia:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3640_19_337378__Comunitat_Valenciana-Guardia-Civil-responde-Bloc-agentes-refuerzo-pueden-entender-valenciano

diumenge, 19 d’agost de 2007

Neteja estiuenca


Aprofitant les vacances decidisc posar-me a fer neteja de coses: Discs, cintes, vells apunts de la universitat, llibres, fotografies, enganxines, fins i tot panflets .... Quan de tant en tant faig neteja la primera cosa que he de fer és ensumar amb força perquè se que en acabar em quedaré atuit.
Tinc el costum de deixar entrades, bitllets, notes de restaurants i qualsevol altre paperet als llibres. Les coses que aleshores deixí amagades o adormides de sobte ixen buscant la llum i alhora em porten al moment exacte, a les circumstancies concretes d'aquell instant.
He tingut a les mans els vells disc de Joan Isaac, Lluís el Sifoner, Paco Muñoz, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor, Raimon, Llach, Maria del Mar Bonet .... i tots ells han acabat als contenidors de reciclatge. Decisió dura però necessària. L'estiu ens porta estes coses. El meu fill em deia que no hauria de fer això però els records viatgen només que amb els seus protagonistes. Si el protagonista vol matar-los, que muiren doncs.

divendres, 17 d’agost de 2007

Mireu Mira ....

Llegia un article de Mira publicat al diari Avui i reproduït a molts mitjans entre ells el diari Levante.
"Fins i tot quan jo era menut, recorde perfectament que el català era percebut com una cosa estranya, distant i diferent. Ningú pensava en clau d'unitat de la llengua, tret d'una elit molt reduïda. La massa de la gent tenia una percepció segregada de l'idioma: el valencià era una llengua, el català una altra. En aquest sentit, als anys seixanta vam partir de zero, pràcticament, tret d'uns antecedents minoritaris, d'uns cercles reduïts selecte"

Mira ha renegat durant els darrers anys de moltes coses. Per convinença, que no crec que por convenciment total.
Mira sempre troba un paraigües a temps.... Ha renegat dels Països Catalans i ara regateja amb les arrels de la llengua. Llastima de Mira. El proper pas potser será parlar-ne del blau. Mira es sentirá molt cofoi. Altres, molt desenganyats. Jo aprofite per a dir-li a Mira que a casa de la meua iaia (dona de dretes de tota la vida, res sospitosa de polemiques llingüistiques i que va morir als anys 60 quan jo era xicotet i quan encara la polemica no havia nascut) sempre vaig sentir dir que català, valencià i mallorquì eren la mateixa llengua parlada amb diferents accents i de vegades amb paraules particulars de cada "provicincia". Ella es sentia a prop de Barcelona i Mallorca per la llengua i per la cultura que compartien amb València.
Probablement el meu país i el Mira no son el mateix país.

dilluns, 13 d’agost de 2007

Teatre en valencià al punt de mira de la Consellería D' inCultura

La Generalitat Valenciana deixant clar on es troba, ha decidit fer una almoina de 20.000 € a les produccions teatrals en valencià. L'obra "Bienvenido Mr. Marshall" també sota el paraigües la Generalitat Valenciana i en castellà, rep 1.5 mil.lions d'euros de la mateixa conselleria. No crec que hi haja cap govern o cap cartera de cultura al món "mondial" amb tant poca vergonya.
És per això, i per tantes altres coses, que em fa vergonya ser valencià. Aquest govern només vol desfer, destruir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat, com ja ho feren abans també els socialistes. Ens cal fer i actuar en clau nacional valenciana. Els partits i els polítics al servici de Madrid no ens serveixen de res.

diumenge, 12 d’agost de 2007

XIRINACS

He conegut la mort de Xirinacs per la ràdio. He pres d'un prestatge els seus diaris de presó:" L'espectacle obsessiu" i "Entro en el gran buit". Entre les fulles hi havia un vell bitllet de metro amb data de Maig 1976 i un marca-pàgines del 50è aniversari de la Festa del Llibre. Vaig llegir els dos llibres de Xirinacs als matins camí del treball i a la vesprada camí cap a la facultat. La personalitat del cura Xirinacs em va impressionar. Aleshores vivíem un temps gris i la lectura del seu "Diari de Presó" era el reflex del temps que havíem viscut i que encara vivíem. Era el reflex d'un convençut defenssor dels Països Catalans i allò era important per a mi, un valencià tambè convençut defenssor dels PPCC. No he compartit moltes de les coses de Xirinacs, però sí d'dlatres.

Hui, llegint la noticia de la seua mort així com les paraules
de comiat que ha deixat escrites pense que esta era una eixida molt d'ell, fart de tantes coses, fart de no assolir l'objectiu si no d'uns Països Catalans independents al menys d'uns Països Catalans reconeguts com a unitat dintre de l'Estat Espanyol, amb el reconeiximent d'una unitat llingüistica i cultural i amb el reconeiximent d'una bandera,

Hui llegint la noticia de la seua mort veig tots els anys que han passat, que ens han caigut a sobre.

divendres, 10 d’agost de 2007

PREOCUPATS PER LA NOSTRA SALUT


Hui de matí m'he alçat prompte i he decidit connectar-me amb el “El Paradís” ,(que per això estic fent vacances) es a dir amb Canal 9 o amb CCV que es com es diu la televisió valenciana per satèl.lit. Crec que tots hem d'agraïr als nostres polítics, màxims responsables de la RTVV, el meravallós idil.lic panorama que ofereixen del nostre estimat i petit País. Si vius al País Valencià i veus l'informatiu de hui acabaràs convençut que vius al mateix cel. Obertura: Ryanair ha establit una base a València i un altre Alacant. I a continuació dues persones parlant encantades de les maravelles de rebre mes turistes i alhora viatjar a mes destinacions. Segona noticia: Un helicòpter de Transit controlarà al conductor veloç. Tercera noticia: Futbol estiuenc. Quarta noticia: Una dona alimenta a mes de cent gats i el seu problema es triar el nom dels nouvinguts.
Que bonic ! Com que es preocupen per la nostra salut no volen donar-nos les noticies dures, només les "light"