Acabat l'agost comença el mes que ens emporta als dies mes curts, a tancar les finestres, a la feina diària, a no oblidar la jaqueta o el jersei en eixir de casa etc. etc. Ahir feia una ullada a totes les coses que volia haver fet i que evidentment s'han quedat sense començar. Ja estic acostumat; em passa el mateix cada estiu.
I fent un repàs als diaris, a internet i a coses que trobe escrites per ahí, em trobe amb un munt de coses curioses, tristes i fastigoses al mateix temps. Qui em coneixeu sabeu que defuig sempre definir-me com d'esquerres o de dretes per que abans de tot soc valencianista, soc nacionalista. Les meues senyes sempre han estat senzilles: senyera sense blau, llengua catalana i nom del País. Dit això... reflexions al voltant d' algunes de les noticies aparegudes al mes d'agost.
Primera noticia:
- "El president de la Generalitat Valenciana es reunirà amb el president de Murcia per tal d'estrenyer el lligams entre ambdues comunitats".
Mirar cap el sud en compte d'estrenyer els lligams naturals amb Catalunya i les Illes. Es la superbia de Camps; va ser la superbia del murcià Zaplana (que a mes de no ser valencià va deixar tot, per un càrrec a Madrid); va ser la ignorància d'aquell president de Conca, José Luis Olivas, ...., va ser la por de Joan Lerma, "que dirá ferraz"
Nosaltres els valencians ( o "ex-valencians" com diuen Toni Mollá, Dolçs i la resta d'autors del llibre) no tenim res a vore amb Murcia més enllà del veïnatge. Potser ens caldrà recordar a tot aquest grapat de politicots que els que tenim uns quants anys a l'esquena hem conegut les quatribarrades sense blau penjant a tots els carrers dels pobles del nostre País quan eren les festes; que molts estudiants valencians anaven a la universitat a Barcelona i que consideraven les illes tant nostres com el penyal d'Ifac. Potser també ens caldrà recordar que el mateix periòdic que revifaba el foc, exhibia anuncis al llarg dels anys seixanta on es feia servir el terme País Valencià sense cap mostra de rebuig ni pels editors del periòdic, ni pels lectors per que no existia cap polèmica.
Mirar cap el sud en compte de fer-ho cap a on el sentit comú diu que caldria fer-ho, no es mes que una mostra d'allò que volen fer amb el nostre País, la nostra llengua, la nostra cultura.
Raimón cantava allò de "...hem de sortir al carrer, tots, junts, quants mes millor si no volem perdre-ho tot". Encara hui que han passat molts anys, res no ha canviat el text seguix plenament vigent.
I fent un repàs als diaris, a internet i a coses que trobe escrites per ahí, em trobe amb un munt de coses curioses, tristes i fastigoses al mateix temps. Qui em coneixeu sabeu que defuig sempre definir-me com d'esquerres o de dretes per que abans de tot soc valencianista, soc nacionalista. Les meues senyes sempre han estat senzilles: senyera sense blau, llengua catalana i nom del País. Dit això... reflexions al voltant d' algunes de les noticies aparegudes al mes d'agost.
Primera noticia:
- "El president de la Generalitat Valenciana es reunirà amb el president de Murcia per tal d'estrenyer el lligams entre ambdues comunitats".
Mirar cap el sud en compte d'estrenyer els lligams naturals amb Catalunya i les Illes. Es la superbia de Camps; va ser la superbia del murcià Zaplana (que a mes de no ser valencià va deixar tot, per un càrrec a Madrid); va ser la ignorància d'aquell president de Conca, José Luis Olivas, ...., va ser la por de Joan Lerma, "que dirá ferraz"
Nosaltres els valencians ( o "ex-valencians" com diuen Toni Mollá, Dolçs i la resta d'autors del llibre) no tenim res a vore amb Murcia més enllà del veïnatge. Potser ens caldrà recordar a tot aquest grapat de politicots que els que tenim uns quants anys a l'esquena hem conegut les quatribarrades sense blau penjant a tots els carrers dels pobles del nostre País quan eren les festes; que molts estudiants valencians anaven a la universitat a Barcelona i que consideraven les illes tant nostres com el penyal d'Ifac. Potser també ens caldrà recordar que el mateix periòdic que revifaba el foc, exhibia anuncis al llarg dels anys seixanta on es feia servir el terme País Valencià sense cap mostra de rebuig ni pels editors del periòdic, ni pels lectors per que no existia cap polèmica.
Mirar cap el sud en compte de fer-ho cap a on el sentit comú diu que caldria fer-ho, no es mes que una mostra d'allò que volen fer amb el nostre País, la nostra llengua, la nostra cultura.
Raimón cantava allò de "...hem de sortir al carrer, tots, junts, quants mes millor si no volem perdre-ho tot". Encara hui que han passat molts anys, res no ha canviat el text seguix plenament vigent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada