diumenge, 23 de setembre de 2007

Entrades i Internet

Finalment Nokia no em va enviar el promés SMS. Però ahir dissabte com si d'un miracle és tractés, el telèfon després de dos mesos, aparegué reparat. ¿Qué no ha rebut el missatge ...?
Canviant de tema i continuant amb les sorpreses, em trobe que el preu de les entrades de concerts, teatres o cine, quan fem la compra per internet es fins a 2 € mes car que si anem a la taquilla. Però ...¿ no diuen que hen de fer servir les noves tecnologies....?
Som nosaltres els que des casa fem tot el treball: Ens connectem, ens barallem amb la connexió ADSL que de vegades és lenta com els senyals de fum, esperem, paguem amb la targeta (que de vegades sembla una missió impossible),fem servir el nostre paper, la nostra tinta i la nostra impressora per tal d'obtindre el comprovant i .... contents. Però ¿ algú em pot explicar per quina raó el preu es fins a 2 euros mes car per entrada que si anem a la taquilla?
Ja sé ...
... que ens estalviem la cua...
... que ens podem quedar a casa fins l'últim minut o esgotar la cervesa al bar amb tota tranquil.litat...
... que si plou no ens mullarem ....
... o si cau el sol a plom no ens fondrem...
I ara entenc algunes coses..
.... Cada vegada les empreses redueixen el nombre de taquillers deixant la meitat de les taquilles tancades.
.... Les taquilles romanen tancades fins pocs minuts abans de començar l'espectacle.
.... Mai no és pot fer cua aixoplugat.
.... El qüestionari del taquiller que fa alentir la cua i allargar l'espera: "La sala disposa de 30 files... " "Té targeta jove, de jubilat, de família nombrosa, d'amic dels animals...? Pot dir-me el seu codi postal?"
I sé que tenim sort: Encara no en tenen de matons amb mides d'armari 2x2, per a colpejar als espectadors impacients de la cua. Però .... espereu i ja voreu !!!!!
Mentrestant, em connecte, faig clic i 2 € menys a la butxaca (meua) i 2 € més a la butxaca (del propietari del cinema o de La Caixa ... que mai no saps on s'han quedat).
Conclusió: Els clients incòmodes es deixen mes diners. Canya al client !

diumenge, 16 de setembre de 2007

Finnair i Nokia

Dues empreses fineses m'han trencat els esquemes. El finesos sempre havian sigut sinònim de treball ben fet, però pot ser que la globalització tinga efectes secundaris. Com el calfament global !
A l'octubre de l'any passat la companyia aèria Finnair em va deixar abandonat a Shanghai,.Havia fet un viatge ràpid de tres o quatre dies per un tema de treball. El dia que tornava, quan vaig arribar a l'aeroport i enmig d'un caos tremend, informaren que els tripulants de cabina havien iniciat una vaga, que em busqués un hotel per alguns dies, sense especificar quants i que tornara per aquell mostrador no abans de quatre o cinc dies. Això sí, em van donar deu o vint dòlars americans en un vaucher de paper groc per a les meues despeses primaries: Desdejuni i aigüa. Una companyia d'un país , no sols avançat sinó capdavanter, fent allò! Imposible.
Vaig trucar quatre o cinc voltes al telèfon de contacte de Finnair que hi havia al bitllet electrónic. Ningú no em van respondre. Es cert que a Europa era mijanit.
Com que no podia volar amb l'avió de Finnair, vaig "volar" per l'aeroport buscant un bitllet per a eixir d'allí. Finalment em vaig fer amb el penúltim seient lliure en un vol d'Austria Airlines amb destinació Viena.
L'experiència i una targeta de crèdit que aguanta els càrrecs, em van traure d'allí. Pitjor sort va córrer una parella de jóvens madrilenys als quals vaig prestar 200 $ i que sense parlar garirebè res d'anglés es van quedar allí tres dies. A casa estant vaig enviar e-mail i faxs a Finnair. Cap disculpa per la seua part. Després de dos o tres mesos em van tornar els diners del bitllet i, gracies a Deu, ni em varen colpejar ni em van castigar sense postres durant tot un mes. Això si que va ser tot un detall de la seua part perque més d'una vegada gairebè em digueren que jo era el cupable de la vaga, del fred finés i fins i tot de la lluïta Alonso - Raikonenn pel campionat de pilots.

Al juliol d'enguany el meu mòbil Nokia, també finés, deixa de funcionar. És un model bàsic que vaig comprar tot just una setmana després de la meua experiència amb Finnair. Deixe el telèfon al servici tècnic de Nokia. Diuen que m'enviaran un SMS, en pocs dies. Quan estiga arreglat. Passa una setmana i una altra i una altra i dos mesos. Del telèfon no hi ha cap senyal de vida. Tal vegada estiga fent vacances a.l seu país d'origen. El servici tècnic diu que el terminal es al "laboratori". Però, que li fan? ¿ una lobotomía, una liposucción ,un augment de dos talles de pits?. No m'ho explique.
Cap notícia. Em diuen que encara he d'esperar. Potser uns dies o altres dos mesos més. El laboratori no en sap. El laborarori no ens contesta. Ja rebrà un SMS.

De vegades pense si no n'hi haurá una conexiò secreta Finnair-Nokia per tal de fotre als que fem nosa. !

dijous, 13 de setembre de 2007

Música i Llengua


Musica i músics son sinònim del nostre País. Hui em cau a les mans un llibre de música. Editat al País Valencià per una editorial valenciana. Els autors: dos músics valencians. Professors al Conservatori Superior. El llibre en edició bilingüe espanyol-valencià. La part en valencià completament farcida de faltes ortogràfiques.
El llibre porta a la coberta aquesta llegenda en espanyol, per descomptat: "Edición Revisada". És la sisena . La primera va ser el 1998. Sembla que no han tingut encara temps de "revisar" el text:
"Ivern", "peçes", "...de aprendre"
Aquest llibre potser siga el reflex de la situaciò que viu la llengua al País Valencià.

dimarts, 11 de setembre de 2007

Las tropas nacionales han alcanzado ...


Senzillament em fan fàstic. Jo diria que son un munt de merda. Podria passar l'estona tractant de trobar arguments polits, però no hi val la pena. Es tard i estic tip de tant poca vergonya.
Una vegada més eixa colla de feixistes han decidit que han de posar portes al camp i prohibir TV3. I jo que pensava que el General havia mort i descobrisc una vegada mes que el seu esperit encara té arrels al nostre País i entre els nostres polítics!. El fet no es tant sols prohibir, censurar, callar, vetar o quantes accepcions més vullgueu fer servir, la TV3, l'objectiu al centre de la diana, es matar una llengua. La nostra llengua. Una cultura. La nostra cultura. I aixi i a poc a poc "las tropas nacionales van alcanzado sus últimos objetivos...."
No oblideu, amics, que a Madrid el govern socialista tampoc no ha volgut fer-ne res. No oblideu que al govern espanyol hi ha un grapat de ministres valencians i no oblideu que cap d'ells no ha fet res. Heu sentit a , Maria Teresa Fernández de la Vega, Pedro Solbes, Bernat Soria ...No, clar que no. Ja sabeu "et sents valencià, per a ofrendar glorias a EspaÑa..." . Tampoc no diu res Clos.
Tant li fa si son "pepers" o "socialistes". Ara ens diuen que Fernández de la Vega será la número 1 del psoé per València. I ...? De segur que el millor lloc per a ella es Madrid i per això la tindrem per aqui fent campanya.

diumenge, 9 de setembre de 2007

Poblets Alemanys.

He passat uns dies treballant a Alemanya. Durant els darrers anys he conegut algunes ciutats petites i també alguns pobles alemanys i llogant cotxes a l'aeroport de frankfurt he fet alguns desplaçaments per carretera, fora de les autopistes, travessant i descobrint de pas encara alguns pobles mes. M'agraden aquests poblets: nets, ordenats, tranquils, tradicionals amb gents cordials, afables i amables. Els camps verds, les torres amb rellotge de fons negre i manetes daurades, els teulats pronunciadament inclinats per a quan cau la neu, etc, etc, . Però també la cervesa, les salsitxes i les carns. Ho he de reconeixer . I millor sera no parlar dels dolços. Tant si és tracta d'una tarta de poma com de xocolate, he de tastarles.

dimarts, 4 de setembre de 2007

Olor a podrit


Aquest matí feia el desdejuni a l'hotel. Un desdejuni sa amb suc de taronja, supose que del País, pa amb tomaca, fruita i cafè descafeïnat, que la tensió ja em passa factura. La llum entrava pels finestrals del menjador o, com es diu ara, la sala dels desdejunis (recentment vaig passar la nit a Caceres i l'hotel oferia als clients el "desayunador", terme que jo personalment mai no havia sentit. Bé, el cas és que com cada matí, feia una ullada als diaris. He llegit la noticia de l'alcalde que ha reduït el sou dels regidors de l'oposició fins el 30 € alhora que pujava el sou dels regidors del govern per damunt dels mil euros. A més a més les sessions de l'ajuntament seran a les 11 h per tal de reduir al màxim el nombre de veins presents. Tot un exercici de democràcia.

Finalment en faig una pregunta: La castellanització de Bancaja, abans Bancaixa, pero ara amb nom espanyol a gairabè a tot l'estat, ¿ té alguna cosa que vore amb el Senyor José Luis Olivas, nascut a Conca, expresident de la Generalitat Valenciana (fins on hem caigut els valencians!) i "castellano" parlant?

Dos exemples d'un cert olor a podrit. Pero hui, soc a casa

dilluns, 3 de setembre de 2007

Ready... go !


Escric aquesta entrada escarxofat a la butaca de l'habitació de l'hotel . Açò vol dir que s'han terminat les vacances i que als pròxims tres mesos dormirè bastants nits fora de casa. Hui soc aqui; dijous i divendres seré a Nuremberg. Estic acostumat però preferisc gaudir d'un sopar a casa. Es clar.
A la tele les noticies son caòtiques. Has d'ensumar amb força abans d'escoltar la següent : una nova agresiò domèstica, un bou que es lleva per davant a un xic de quinze anys; la sindrome post-vacances; una famìlia morta en un accident de trànsit....
Engegue l'ipod ¡gracies ipod sense tu no se que faria!

diumenge, 2 de setembre de 2007

Nou atac i de nou ... impunitat


Ca Revolta ha patit un nou atac. Ara han estat uns trets de pistola. Una pistola de perdigons; potser l'avís que ens diu que hui, demà o qualsevol dia els perdigons esdevindran bales i Ca Revolta, qualsevol de nosaltres
És la prepotència feixista que sap que la seua acció tan sols dibuixarà un somrís a la cara d'alguns polítics que, per descomptat, no faran res.
Un atac polític com este, en un país democràtic i amb dirigents demòcrates faria que començant pel president de la Generalitat i seguint per la resta de consellers, TOTS anaren quant més aviat millor a solidaritzar-se amb els agredits.
Però, ¿vivim realment en democràcia al País Valencià?

dissabte, 1 de setembre de 2007

Comentaris a noticies d'aquest estiu - 2

Continue amb algunes de les noticies del mes d'agost que vaig començar a comentar ahir:
Segona noticia:
"El govern balear recuperarà el Consell Social de la llengua Catalana".
Sentit comú. A mi m'agradaria seure amb Camps, Font de Mora i Miró i fer una pregunteta molt senzilla:
Explique'm que impedix compartir, reconéixer i admetre per la seua part un espai comú a la llengua parlada al País Valencià, a les Illes i al Principat i tanmateix vostès que son esser humans dotats d'intel.ligència (això pensem !) admeten l'autoritat única de la Real Academia de la Lengua Española com a entitat màxima de la llengua parlada i compartida per madrilenys, andalusos, argentins, peruans, xilens i tres-cents mil.lions més?
No em donarian cap resposta per dues raons: La primera per que mai no seuríem. La segona per que no trobarien cap resposta. Tots sabem que es tracta d'una qüestió política. Em fan fastic.

Comentaris a noticies d'aquest estiu


Acabat l'agost comença el mes que ens emporta als dies mes curts, a tancar les finestres, a la feina diària, a no oblidar la jaqueta o el jersei en eixir de casa etc. etc. Ahir feia una ullada a totes les coses que volia haver fet i que evidentment s'han quedat sense començar. Ja estic acostumat; em passa el mateix cada estiu.
I fent un repàs als diaris, a internet i a coses que trobe escrites per ahí, em trobe amb un munt de coses curioses, tristes i fastigoses al mateix temps. Qui em coneixeu sabeu que defuig sempre definir-me com d'esquerres o de dretes per que abans de tot soc valencianista, soc nacionalista. Les meues senyes sempre han estat senzilles: senyera sense blau, llengua catalana i nom del País. Dit això... reflexions al voltant d' algunes de les noticies aparegudes al mes d'agost.
Primera noticia:
- "El president de la Generalitat Valenciana es reunirà amb el president de Murcia per tal d'estrenyer el lligams entre ambdues comunitats".
Mirar cap el sud en compte d'estrenyer els lligams naturals amb Catalunya i les Illes. Es la superbia de Camps; va ser la superbia del murcià Zaplana (que a mes de no ser valencià va deixar tot, per un càrrec a Madrid); va ser la ignorància d'aquell president de Conca, José Luis Olivas, ...., va ser la por de Joan Lerma, "que dirá ferraz"
Nosaltres els valencians ( o "ex-valencians" com diuen Toni Mollá, Dolçs i la resta d'autors del llibre) no tenim res a vore amb Murcia més enllà del veïnatge. Potser ens caldrà recordar a tot aquest grapat de politicots que els que tenim uns quants anys a l'esquena hem conegut les quatribarrades sense blau penjant a tots els carrers dels pobles del nostre País quan eren les festes; que molts estudiants valencians anaven a la universitat a Barcelona i que consideraven les illes tant nostres com el penyal d'Ifac. Potser també ens caldrà recordar que el mateix periòdic que revifaba el foc, exhibia anuncis al llarg dels anys seixanta on es feia servir el terme País Valencià sense cap mostra de rebuig ni pels editors del periòdic, ni pels lectors per que no existia cap polèmica.
Mirar cap el sud en compte de fer-ho cap a on el sentit comú diu que caldria fer-ho, no es mes que una mostra d'allò que volen fer amb el nostre País, la nostra llengua, la nostra cultura.
Raimón cantava allò de "...hem de sortir al carrer, tots, junts, quants mes millor si no volem perdre-ho tot". Encara hui que han passat molts anys, res no ha canviat el text seguix plenament vigent.